Berguedà I
Aquesta és la primera pàgina de les rutes i tracks btt pel Berguedà dels Betetistes dels Pirineus.
Serra d’Ensitja
L’Església de Sant Climent i la Casa de la Torre de Foix
La Gallina Pelada
El Comabona
La Serra del Catllaràs
Berga – Peguera – Berga
Berga – Cal Rosal – Gironella – Olval -Berga
Berga – Cal Rosal – Mascaró – Sant Miquel – Pedret – Berga
Serra d’Ensitja
Aquesta circular de la Serra d’Ensitja la vam estar treballant juntament amb la pujada a la Gallina Pelada. Sortim del Hostal Pedraforca, molt a prop de la carretera de Saldes i ens dirigim cap el coll de la Trapa (1.300 m) per pistes asfaltades i pistes, sense sortir a la carretera. Al coll, prenem la carretera asfaltada a la Pleta de la Vila i poc després, l’abandonem per una pista que ens porta al Coll de Portet (1.825 m). Al Coll seguim el track per uns prats, un corriol, un camí i, finalment, una pista i pista asfaltada fins les restes del poble i del castell de Peguera (1.620 m). Sortim per l’altre costat del poble, deixem a l’esquerra una font i anem a buscar Fumanya. En lloc de pujar per la pista asfaltada de cvoll Pradell, busquem un itinerari per darrera, utilizant el track.
Punt de sortida i d’arribada: Hostal-restaurant Pedraforca. Distancia: 40 km
Altura màxima: 1.825 m. Altura mínima: 1.180 m. Desnivell acumulat: 1.250 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap.
Observacions: Circular. Coincideix a Peguera amb la Berga – Peguera- Berga, de la mateixa secció de prepirenaiques. Evitar els dies mes freds i els mes calurosos.
Punts del recorregut: Coll de la Trapa, coll del Portet, Peguera, Fumanya
L’Església de Sant Climent i la Casa de la Torre de Foix
Sortirem del càmping Berguedà a la carretera que puja a Saldes. Seguim per la carretera fins trobar la desviació a Vallcebre que prenem. Abans de d’arribar al poble prenem una pista de ciment que anem resseguint deixant diferents entrades a masos i cases. Fem un revolt molt trencat a l’esquerra i la pista passa a ser de terra. L’anem resseguint per sobre dels cingles i camps abandonats fins Cal Menut, una casa que encara està plena d’activitat ramadera. Darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l’alçada. A prop de la casa hi ha un petit monument construït en memòria d’un pilot que va morir d’accident en caure la seva avioneta. També és una zona d’enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d’aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l’hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert. Baixem per la pista a Sant Corneli per abans de sortir a la carretera prenem un camí en mal estat que ens porta al Jou. Seguim la carretera fins la petita església romànica de Sant Climent i la Casa de la Torre de Foix construïda entorn d’una torre medieval i las visitem. Ara només ens queda baixar per la carretera al càmping. Observacions: Aquesta delicada ruta forma part de les exploracions de la Prepirinea.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Torre i Ermita de Foix.gpx”]
La Gallina Pelada des del Hostal Pedraforca
Sortim de l’Hostal Pedraforca, al costat de la carretera de Saldes. Ens dirigim per la pista asfaltada i de terra cap al coll de la Trapa (1.305 m). Al coll agafem la pista asfaltada cap a la Pleta de la Vila, poc desprès deixem una pista a la dreta i meés endevant prenem el corriol de pujada. Anirem caminant fins els inmediacions del Refugi Delgado Úbeda (2.160 m) a on prodrem ciclar pels prats. Pujem a la Gallina Pelada i baixem al refugi ciclant una bona estona. Tornem pel mateix camí fins la pista asfaltada que prenem en direcció al coll de Pradell però abans d’arribar prenem una pista que ens porta al punt de sortida
Punt de sortida i arribada Hostal Pedraforca. Distància: 26 km
Altura màxima: 2.317 m. Altura mínima: 1.250 m. Desnivell acumulat: m
Exigència física: Esportiva. Dificultat tècnica: Trams a peu.
Observacions: Circular. Millor de juny a octubre.
El Cap Verd
Sortirem de Gósol (1.420 m) en direcció a Tuixent i al coll de la Mola (1.815). A l’arribar al coll prendrem la pista secundària de l’esquerra (Pista del Verd) que anirem seguint fins uns prats al Coll de Belitres (2.149 m). Desprès seguim les roderes fins el cim (2.283 m). Per tornar podem utilitzar el mateix camí però el track prefereix tornar fins el coll de Belitres i baixar pel Torrent Fosc seguint balises i fites de pedra precàries. Prenem la pista a la dreta i 1.500 m desprès estem repostem aigua a la font de les Abeurades i comencem a baixar al coll de Gósol (1.595 m), Borda del Tinent, torrent i font de Torrentsenta i la retrobem la pista per la que iniciat l’excursió.
Observacions: Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cap Verd.gpx”]El Comabona
Per pujar al Comabona (2.554 m) us donem dues opcions, de fet la pujada des del coll és la mateixa, només varien les aproximacions i la forma de donar la volta.
Sortim del Refugi del Gresolet (1.240 m), a on podem trobar senderistes de Cavalls del Vent, i ens dirigim cap el coll de la Balma (1.577 m) per pistes en bon estat. Girem a l’esquerra i anem cap a la font Cerdana (en una ziga-zaga de la pista) i el coll de Torn (1.919 m) i prenem una pista abandonada a la dreta. Anem remuntant per aquesta pista/camí fins a uns prats i, per un corriol ciclable al seu començament, a un coll (creiem que es diu la bretxa de Cortils, a uns 2.400 m) que ens dona accés a la Serra Pedregosa. Seguim per l’únic corriol fins uns prats i seguim unes fites que ens porten a altre corriol. El corriol no arriba al Comabona, el deixa a l’esquerra; hem d’estar amatents al track per fer la darrera pujada per alguna de les opcions balisades amb fites de pedra. Tornem pel mateix camí cap a la bretxa de Cortils i la pista. Ara seguim cap al Collell i, de seguida, abandonem la pista i ens endinsem al Torrent de Mulleres. Al principi, el corriol ni és clar ni ciclable, desprès és ciclable si tens força tècnica (ull amb la mega rel! i amb el tram de corriol que s’ha emportat l’aigua) i desprès és una pista que l’última vegada estava força malmesa, que ens deixa als peus del refugi. Observacions: La primera pujada des del Gresolet es fa enmig d’un bosc molt agradable, desprès entrem en una alçada que permet els prats pel bestiar i boscos de pi negre i a partir de 2.300 m prats pedregosos poc aptes pel bestiar.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Comabona Gressolet.gpx”]
La segona opció varia en el plantejament de l’aproximació i elfinal perquè surt i termina a Saldes. Surt de Saldes, baixa de Saldes al Molí Ferrer pel corriol de la Font del Faig que utilitza la Núria – Queralb, Gresolet (1.240 m) (evitem donar una gran volta i 1 km de carretera), coll de la Balma (1.577 m), Comabona, tornada al Collell i baixem cap a Saldes per sota del refugi Lluís Estasen i del mirador del Gressolet. Una tercera variant, es sortir de Saldes, i en sentit invers al del track, passar pel Mirador i per sota del Refugi Lluís Estasen i poc desprès del Collell, es pren la pista abandonada a l’esquerra per pujar a la bretxa de Cortils i el cim del Comabona.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Comabona Saldes Gresolet p.gpx”]
La Serra del Catllaràs
Aquest és un recorregut per la Serra del Catllaràs tenint com a punt de sortida el poble de Sant Júlia de Cerdanyola (950 m) amb una pujada en la que superarem els 1.500 m i una segona pujada fins els 1.450 m. Visitarem, entre altres, el Mirador del Roc de la Lluna, el Coll de la Ceba i el Xalet de Catllaràs. Observacions: Una etapa de la prepirinea travessa aquesta serra. Altre ruta que visita aquesta serra té el punt de sortida a Gombrén a la comarca del Ripollès.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Catllaras Ruta Sant Julia.gpx”]Berga – Peguera – Berga
Sortim de Berga per la carretera dels Rasos de Peguera i desprès de deixar la desviació al Santuari de Queralbs prenem una pista a la dreta cap a la Casanova. No arriberm i anem cap l’Estany (buit). Comencem una llarga pujada per pista en estat variable fins un coll que ens permet apropar-nos a l’antic poble de Peguera. Paseem per davant d’una font i prenem una pista que baixa (Camí del corral de les eugues) però el deixem per una pista/camí en pitjor estat. Seguim el traçat d’un petit ferrocarril miner, una trialera entre boscos i arribem, aquesta vegada si, a la Casanova de les Garrigues i trobem la pista per la que hem pujat. Tornem pel mateix camí a Berga.
Fitxa tècnica
Punt de sortida: Berga. Punt d’arribada: Berga. Distancia: 40 km
Altura màxima: 1.820 m. Altura mínima: 700 m. Desnivell acumulat: aprox. 1400
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap.
Observacions: Evitar la neu i els dies freds de l’hivern.
Berga – Cal Rosal – Gironella – Olval
Farem una volta tranquil·la per pistes en bon estat i carreteres secundàries amb el punt de sortida i fanal a Berga que ens permetrà visitar Cal Rosal, els pobles de Gironella i Olval i la via verda entre Cal Rosal i el pont del Pedret, el pont romànic del Pedret i l’església de Sant Vicenç d’Obiols.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Berga Rosal Gironella Olval.gpx”]Berga – Cal Rosal – Mascaró – Sant Miquel – Pedret – Berga
Curta però intensa volta amb el punt de sortida a Berga. Baixem cap a Cal Rosal, prenem la via verda cap a el Pedret però ens desviem a la dreta per un corriol mig amagat per la tanca d’una pista. Iniciem una dura pujada cal el mas abandonat de el Mascaró i l’ermita i mas de Sant Miquel de les Canals. Anem a buscar un corriol tècnic que ens porta al Pedret i al pont romànic. No ens queda més que remuntar cap a Berga.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Berga Rosal Sant Miquel Pedret.gpx”]Serveis per a una aventura autònoma
Berga
Hotel Estel. 93 821 34 63. Excel·lent
Casa Fonda Hotel Cal Nen: 938 21 00 27
Gósol
Hostal restaurant Cal Franciscó: 973 37 00 75
Alberg de muntanya Molí de Gósol. 636 564 310. www.molidegosol.com
Saldes
Refugi Pedraforca El Roget. Barri del Serrat. 659 947 020. 17 euros nit primavera 2013. Jordi. No fan dinars
Refugi El Gressolet. 600 60 55 30. Suso. A uns 6 km de Saldes. Buena comida i millor tracte
Cal Xic. Turisme rural. 938 258 081. Excel·lent iogurt, racions minses.
Hostal Pedraforca. 938 258 021/ 93 824 10 00.
Fórnols
Molí de Fórnols: 973 37 00 21. http://www.molidefornols.com/
Tuixent. Alberg-restaurant can Cortina. 973 370 224. 677 447 407. www.cancortina.com
Fent el tafaner …
Peguera és un poble, actualment abandonat, pertanyent al municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà. Està situat a 1701 m d’altitud, a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord. Sobre les cases hi ha el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera. L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament gradual de Peguera. No fa massa anys que ho ha comprat un xeic àrab. Uns diuen que per criar caballs, altres per fer-ho amb aus rapinyaires i altres per urbanitzar-ho. Al poble de Peguera hi va néixer el Ramon Vila, més conegut com Caracremada, al 1908. En aquell temps totes les cases estaven habitades ja que la mina de carbó, la ramaderia i el bosc donava feina a totes les famílies. Baixant cap a Cercs hi havia el molí de Guell, on la gent hi podia moldre el gra.
Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà. Històricament pertanyia a la Baronia de Pinós i és la capital històrica de l’Alt Berguedà. La seva localització actual data del segle XIII, quan els barons de Pinós decididiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l’església (d’estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d’haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja).
En l’actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s’ha estabilitzat al voltant dels 2100 habitants. Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la seva proximitat a zones d’esquí (Coll de Pal, La Molina, Masella), la seva riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets,etc.) i la recuperació de festes i tradicions. Antigament, dels ous que s’havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se’n diu a Bagà), se’n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.
El Castell de Saldes és un Castell termenat al municipi de Saldes, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Situat prop del nucli de Saldes, al costat nord-est d’aquest, en turó dominat de la vall, redossat a la muntanya. Actualment es troba en ruïnes, tot i que aquestes han estat restaurades. Restes d’un castell roquer, format a partir d’un mur al llarg del tossal a pocs metres del cim. Importants murs marquen un ampli perímetre. El castell inclou restes d’edificacions repenjades a les roques i una petita capella romànica en un extrem. Subsisteix una nau de dues plantes amb coberta de volta apuntada de pedra, de carreus irregulars i segueix filades a trencajunt.
Les restes del Castell de Saldes formen un conjunt format per dos edificis relativament ben conservats voltats de fragments de muralla, fonaments d’altres construccions en ruïnes i l’església que es troba al costat del cos fortificat. Sota el conjunt, per la banda de migdia, hi ha les restes en ruïnes de dues antigues cases.
A l’angle nord-oest arrenca una muralla de 90 cm de gruix feta amb pedres irregulars unides amb fang. L’estructura del castell es divideix en dos parts clarament diferenciables, el recinte Jussà i el recinte Sobirà. El recinte Jussà conserva restes d’habitacles força tardans i restes de muralla, mentre que el recinte sobirà conserva un cos fortificat i la capella de Santa Maria, a tocar de la penya i altres edificacions mig enrunades i cobertes de vegetació.
El conjunt del Castell de Saldes és format un seguit d’edificacions i estructures. L’església de Santa Maria se situa a l’angle més llevantí del recinte casteller, es tracta d’un edifici romànic, documentat a partir de 1288, que en un inici seria format per una única nau coberta amb volta de canó apuntada, capçada en un absis semicircular amb la porta a migdia i coronada a ponent per un campanar de cadireta d’un ull. En època moderna l’edifici patiria modificacions com la obertura d’una nova obertura a ponent amb porta dintellada i biga de fusta, l’absis prengué forma oval i es cobrí amb teules ceràmiques.
El cos fortificat és la resta més important del castell, conservat a la banda oposada de la capella. Es tracta d’un cos rectangular de 14’25 m de llarg i una amplada entre 5’9 i 6’2 metres, estructurat en dos nivells. Les dependències de tramuntana són al nord del cos fortificat i s’observen restes de murs i retalls a la roca natural que denoten la utilització d’aquest espai com a dependències secundàries amb la muralla com a paret exterior, adossat al cos residencial per la banda sud.
Es poden distingir dos nivells: l’inferior format per una sala coberta amb una volta ogival, i el superior, mig enrunat. El cos inferior consta d’una sala amb porta d’accés a llevant que és fruit d’una reforma moderna, i al mur meridional conserva tres espitlleres, tot i que aquest no disposa de sostre. Del pis superior, situat sobre aquesta volta, només resten alguns murs perimetrals que permeten esbrinar que estava dividit en diverses cambres i en els que es conserven també espitlleres.
El pati d’armes és a llevant del cos residencial, és un gran espai sense obert delimitat al sud pel clos murallat a l’est la capella i al nord un edifici de grans proporcions. El perímetre murallat es conserva en força bon estat amb alçades considerables a la banda sud i oest del recinte sobirà.
La intervenció duta a terme l’any 2001 posà de manifest la complexitat de l’edifici, en els dos recintes; El recinte Sobirà engloba el cos residencial, la capella de Santa Maria del Castell i altres estructures dispersades arreu del recinte. El portal d’accés al recinte conservava el marxapeu i els muntants de l’extrem oest, la primera filada de llevant amb indicis de l’antic portal, segurament fet amb un arc de mig punt adovellat. El portal separaria el clos sobirà en dues zones: la primera formada pel cos residencial de dues plantes, i la segona ubicada a ponent amb diverses construccions. El recinte Jussà seria format per un seguit de construccions aixecades al sud del cos sobirà i definint la terrassa inferior. La comunicació entre els dos recintes es faria mitjançant una escala d’accés i separats per un mur de factura similar a l’ubicat al nord de la sala residencial. Flanquejant aquest mur per l’extrem sud-oest s’aixeca una torre de planta quadrada, de la qual només es conserven parcialment les parets sud, est i oest. Adossades a la muralla hi ha un seguit d’edificacions d’època moderna interpretades com habitatges
Pel que fa a la cronologia, es pot considerar que en un primer moment ja hi hauria en l’indret del cos residencial una estructura que ocuparia les mateixes dimensions que l’actual, feta de carreus de mida mitjana col·locats de forma plana formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta estructura estaria dividida en dos pisos amb forjats de fusta, que posteriorment foren substituïts per volta de canó apuntada. Els autors de l’excavació proposen per a aquest moment inicial els anys 1065 – 1095, dates en què Galceran prestà jurament al comte de Cerdanya, Guillem Ramon. Més tard, cap a mitjans del segle XIII i vinculat a l’època de màxim esplendor del castell, s’observa una modificació de l’edifici. Segurament és en aquest moment quan es canvià la coberta, es reparà la muralla sud, es construí la capella de Santa Maria, i s’aixecaria la torre del sud-oest del recinte jussà com a fortificació i defensa del nucli habitat, en ple desenvolupament en aquest moment. És en aquest moment quan el llinatge de Pinós, propietaris del castell, el fan residència habitual.
En època baixmedieval es reparen les parets sud i nord del cos residencial, s’hi obren finestres, es pavimenta una zona amb enllosat i es construeix una llar de foc adossada a la paret nord, totes elles construccions amb un aparell més simple. També en aquell moment es construeix un pany de muralla que englobaria el recinte jussà i el sobirà, en què queden restes de merlets i del pas de ronda, tot aquest conjunt de últimes reformes datarien de mitjans del segle XIV. L’amortització i abandó del castell es realitzaria en el segle XVII, moment en què el castell està en mans dels ducs d’Alba.
Entre 1306 i 1316, aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós i Gósol varen estar ocupats per les forces del rei Jaume II que estaven en guerra amb Pere I Galceran de Pinós. Quan aquest darrer finà, es produí una controvèrsia respecte de si calia retre homenatge al rei pels castells de Gósol, l’Espà, Saldes i Querforadat; els juristes sentenciaren a favor dels Pinós ja que els tenien en propi alou, i no pas enfeudats pel rei.
El Castell de Gósol és del segle XI. Inclou dins del seu recinte les restes d’un nucli de població, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del turó.