Parc Natural Ter

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt pel futur Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, amb punts de sortida a poblacions com Setcases, Llanars o Camprodon.

Vallter – Camprodon per la carena fronterera i el Roc Colom
La Roca Colom (i el Costabona) des de Vallter 2000 i fins a Camprodon
El Puig de la Fontlletera i el Pastuira
Les esquerdes d’en Rotja
Tot descobrint Feitús, la torre Cavallera i algun bunquer
Passeig per Camprodon i Llanars
Del càmping a la cooperativa
Camprodon, Fontlletera, Pastuira, Roc Colom, coll de Pal, coll de Siern, Camprodon

El Roc Colom i el Costabona des de Vallter i fins Camprodon

Aquesta és la millor proposta per fer el Roc Colom i el Costabona en una sola excursió. S’inicia a l’estació d’esquí de Vallter 2000 i començarem caminant uns 40 minuts fins la portella de Morens (2.400 m). Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i ens deixa a la base del Roc Colom. Normalment arrossegarem la bici malgrat fent ziga-zagues és possible arribar ciclant fins el cim (2.504 m). Baixem al coll de Pal (2.320 m) i pujem al Costabona (2.465 m). En lloc de tornar al coll de Pal seguim unes fites grogues que ens porten a les mines abandonades de tungstè i seguim per la pista avall. A uns 1.520 m d’alçada deixem la pista i remuntem uns 20 min per un corriol que ens puja a la carena fronterera a l’alçada del coll de Siern. Seguim per la carena cap el coll de Maçanells, coll Pregon i collada Prats. Al coll de Pal tenim el Costabona i la coma del Tech a tocar.  Al coll d’Ares seguim per pista cap a la caserna de carabiners (abandonada), els Querols, carretera, urbanització Font Rubí i Camprodon. Observacions: Lineal, cal tenir un cotxe per recuperar de Camprodon a Vallter. Espectacular. Segons en informa en Jordi Cabanas, el Parc, a l’estiu del 2021, va possar cartells prohibint la pujada de bicicletes al cim.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”HYBRID” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vallter Colom Pal Costabona mines Siern Ares Camprodon.gpx”]

La Roca Colom (i el Costabona) des de Vallter 2000 i fins a Camprodon

L’objectiu de la ruta és pujar dos cims fronterers dels Pirineus, el Roca Colom (2.504 m) i el Costabona (2.465 m; vèrtex geodèsic 293076001) a l’extrem nord de la comarca del Ripollès. Els dos cims pertanyen al repte dels 100 cims de la FEEC i el Costabona a més, a la llista dels 100 cims de l’ICGC. Aquesta excursió serà semicircular perquè, per estalviar-nos la llarga pujada per carretera des de Setcases fins a l’estació d’esquí Vallter 2000, recomanem iniciar l’excursió a la base de l’estació. Podem deixar els cotxes al pàrquing, a 2.100 m d’altitud, i recuperar-los des de Camprodon o des de Setcases amb un segon cotxe o amb un taxi.

Sortim, doncs, del pàrquing arrossegant la bici per un corriol ben marcat guiats pel torrent de la Portella, uns 40 minuts fins a la portella de Morens (2.400 m). A partir d’aquí i fins a la base de la Roca Colom (o Roc Colom) el corriol ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’altitud en territori francès i ens deixa a la base del Roc Colom. Per culminar l’ascensió arrossegarem la bici malgrat que els més forts poden fer ziga-zagues i pedalar fins al cim (2.504 m). La Roca Colom es caracteritza per la petita escultura d’un colom blanc, un abric de pedres i una fita fronterera difícil de trobar. Baixem al coll de Pal 2.320 m; borna fronterera 513). El coll del Pal uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Setcases i el de Prats de Molló i la Presta. Potser encara es conserven dempeus cartells informatius del Meridià Verd, una iniciativa turística que l’any 2000 van promoure França i Catalunya commemorant el meridià de París (alternatiu al meridià de Greenwich) i que va utilitzar aquest coll per un dels seus mesuraments.

Al coll, des de l’estiu del 2021 el que trobarem és un cartell prohibint a les bicicletes pujar al cim del Costabona; per tant, deixem les bicis al coll i pugem a peu seguint marques grogues. Una mica més endavant, es pot veure un bloc geodèsic de pedra i un rètol que indica que ens trobem dins la Reserva Natural de Prats de Molló – la Presta i tot seguit un curiós enginy astronòmic que a les 12 del migdia, hora solar, permet comprovar l’encaix de l’ombra que genera amb unes fites i que recorden, novament, el pas pel Meridià Verd. El Costabona (2.465 m) és un cim que per diferents circumstàncies ha estat molt present a la vida dels betetistes dels Pirineus. La seva proximitat al Canigó amb el qual per nosaltres forma un conjunt, el seu caràcter fronterer, l’inici del Meridià Verd al coll de Pal, el refugi lliure del Costabona sempre en bon estat, la pista de les Roques d’en Mercer o Collada Fonda (1.900 m), la boira i nuvolades quasi permanents, fan d’aquesta muntanya un emblema de l’esperit betetista.

Reculem fins al coll, iniciem la baixada, deixem el sender que baixa a les Roques d’en Mercer a la dreta i prenem la carena que baixa fins al coll d’Ares passant pel coll de Siern (borna fronterera 514), coll de Maçanells, coll Pregon (borna 515) i collada Prats (borna 516). Malgrat la dificultat inicial, el sender es va transformant en pista carenera i fronterera molt utilitzada pels ramaders. A la collada Prats hi ha una bona pista que porta a la carretera del coll d’Ares per la banda francesa, però nosaltres preferim una pista/corriol que ens porta directes al coll (1.512 m; borna 519). Al coll d’Ares seguim per pista cap a la caserna de carabiners (abandonada), casa rural La Costa de Molló, carretera, urbanització de Font-Rubí i Camprodon. Observacions: Segons l’Enciclopèdia catalana hi ha un Roc Colom de 961 m d’altitud al municipi de la Jonquera, a la comarca de l’Alt Empordà i un altre Roc Colom de 2.686 m a l’Alta Cerdanya.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vallter Camprodon.gpx”]

Descàrrega el track a Wikiloc

 

El Fontlletera i el Pastuira

Aquesta excursió completa les excursions emblemàtiques i pujades a cims d’aquesta banda dels Pirineus: Puigmal, Balandrau, Fontlletera, Pastuira, Roc Colom, Costabona i Canigó. El track comença a Llanars per la carretera a Setcases fins que ens desviem capa a Tregura de Baix i Tregura de Dalt (fondes). Seguim pujant i a l’arribar a unes antenes que dominen la vall s’acaba l’asfalt. Seguim pujant, passem la creu de Fusta i a uns 2.000 m d’alçada deixem la pista principal (que arriba a Ribes de Fresser) per un camí la dreta barrat amb una tanca. Seguim per aquest camí, passem la collada de la Fontlletera, la font lletera i arribem al coll del Tres Pics a s’acaba la precària pista (cap avall aniríem al refugi de coma de Vaca i  a l’esquerra pujaríem al Balandrau). Comencem una pujada, bici a coll sense concessions fins el Fontlletera (2.575 m). Anem flanquejant per un corriol precari, seguint fites de pedra i ens encarem cap el Pastuira. Pedalem a estones, amb vistes espectaculars. Som a la serra del Catllar (Hi ha certa confusió entre el cim de les Borregues i el Pastuira; per uns és el mateix cim que les Borregues i per altres el cim de les Borregues és mes alt que Pastuira. La foto més indicativa és la del piolet de ferro sigui de les Borregues o del Pastuira. Segons la wikepedia “el Puig de Pastuira és una muntanya de 2.354 metres, si bé els mapes de l’editorial Alpina i altres fonts han donat aquest nom al proper cim, més alt, que actualment l’ICC anomena les Borregues”). Seguim carenant fins el coll de Coma de Vaca, flanquegem el Gra de Fajol fins el coll de la Marrana. Baixem a buscar la pista de servei de l’estació d’esquí fins Vallter 2000 i per carretera fins Llanars. Observacions: Altres posibles punts de sortida són Camprodón, Villalonga de Ter i Setcases. A coll de Coma de Vaca ens podriem tirar cara avall fins la carretera; no sabem si seria divertit o massa tècnic.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Fontlletera Pastuira.gpx”]

Les esquerdes d’en Rotja

Fantàstica excursió en la que anem a visitar les esquerdes d’en Rotja entre el Pla Guillem i el Costabona. Directament he de dir que es camina molt. Sortim del  pàrquing de l’estació d’esquí de Vallter (2.100 m). Començarem caminant uns 40 minuts fins la Portella de Morens (2.400 m). Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i ens deixa a la base del Roc Colom, Trobem un corriol a l’esquerra que ens portarà fins el coll de Mantet (1.760 m), a la carretera entre els pobles francesos de Mantet i Py amb trams poc ciclables al bosc. Prenem la bona pista cap a Roques Blanques (2.240 m) passant per una cabana refugi amb una bona font. Aquí començant les esquerdes pel camí ramader de Champagne a Pla Guillem, un corriol pel que haurem de caminar bastant. Així arribem a la portella de Rotja i el seu refugi de ferro. En lloca de baixar cap a la coma del Tech pugem una mica cap e la base del Roc Colom i agafem el corriol per el que hem vingut per fer la tornada.
Observacions: Es camina molt però és altre de les grans excursions d’alçada. Es pot connectar, per exemple, amb l’Axial o amb la volta al Canigó, la pujada al Roc Colom, la pujada al Comabona o altres d’aquesta mateixa zona com el Fontlletera i el Pastuira. Pertanay a la série de transfrontereres. A l’Hostal Ter a Setcases ens van explicar que a prop del punt a on conflueixen l’anada i la tornada es poden veure les restes d’un avió que es estavellar als anys 50, del que tenen fotos a l’hostal, però nosaltres no les vam trobar.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/mantet esquerdes rotja.gpx”]

Tot descobrint Feitús, la Torre Cavallera i algun bunquer

L’al·licient principal d’aquesta excursió es descobrir el veïnat de Feitús, com s’ha explotat el bosc de Feitús i anar a buscar la Torre Cavallera. Sortirem de Camprodón per la carretera en direcció a LLanars però ens desviarem per una curta pista abans de LLanars balitzada 4×4. A LLanars anem a buscar l’Ajuntament i un recorregut btt de la vall de Camprodon. Seguim aquesta pista amb fortes pendents fins un petit coll i finament el prat de Sant Joan (1.650 m). Tenim l’oportunitat d’observar com s’ha explotat el bosc de Feitús per fer biomassa i per recuperar el terreny per pasturatge. A la tardor de 2015 el paisatge era desolador i només havien deixat quatre pins. Els pagesos no tenien molt clar que es pugues aprofitar per pastura perquè habien quedat les soques i creien que tornaria fer-se bosc mal cuidat. Tornem per la mateixa pista i prenem a l’esquerra (1.330 m) per un camí en bastant mal estat cap fins anar a parar a la pista emporlanada que puja a Feitús. La seguim amunt, superem l’oratori de Sant Pere i arribem al veïnat de Feitús (1.280 m). Seguim pujant, superem Can Solà i anem cap a El Rodà. En lloc  de baixar per la mateixa pista utilitzem un camí verdós que desemboca a la pista principal i que seguim cara avall fins Llanars. El que fem ara es anar a buscar Torre Cavallera, passant per Can Pagès (on podem veure alguns exemplars de salzes força grans), coll d’en Genet a on comença el corriol i can Puixeu a on busquem la torre Cavallera. Aquesta torre quadrada és d’origen medieval del segle XIII, però l’indret està documentat com a fortificat ja al segle X. Als peus de la mateixa torre trobem un búnquer o niu de metralladora dels anys 40 del segle XX que es construí com a defensa en cas d’una possible invasió durant la Segona Guerra Mundial, trobarem altres búnquers al coll de Genet i a l’entrada a Camprodon, a la mateixa carretera. Sortim a la pista emporlanada del veïnat de Cavallera, baixem a l’ermita de Sant Miquel de Cavallera i a la colònia Estabanell.

http://www.castellscatalans.cat/imatges/Torre%20Cavallera.pdf

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Camprodon Feitus Cavallera p.gpx”]

Passeig per Camprodon i Llanars

Curt i fàcil passeig amb el punt de sortida a Camprodon.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Camprodon Llanars.gpx”]

Del camping a la cooperativa

L’objectiu d’aquesta excursió es introduir-nos a la serra Cavallera i al Meridía Verd  i esmorzar a la cooperativa. Sortirem del càmping al costat de la colònia Estavanell per la pista emporlanada que puja cap a la serra Cavallera, passem per l’ermita de Sant Miquel de Cavallera, deixem la dreta l’entrada a la torre Cavallera i trobem a l’esquerra uns panels informatius del Meridià Verd,el pla d’en Plata (fantàstic) i a sota de la masia de la Fogonella enfilem cara avall fins la masia d’en Reixac. Ens desviem del nostre camí per anar a esmorzar de forquilla a la cooperativa. Refem el nostre camí, creuem el pont sobre el Ter i anem a buscar la carretera mantenint-nos una estona com en paral·lel. Arribem a Sant Pau de Seguries i a la sortida del poble deixem la C-38 i prenem la pista emporlanada que ens retornarà al càmping.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Del camping a la cooperativa p.gpx”]

Camprodon, Tregura de Dalt, coll dels tres Pics, Fontlletera, Pastuira, coll de la Marrana, Vallter 2000, coll de Mantet, Roc Colom, coll de Pal, coll de Siern, coll Pregon, coll d’Ares, carabiners, Camprodon

Aquesta excursió uneix les dues anteriors. Si pugem al Fontlletera i al Pastuira, baixem a coll de la Marrana i a Vallter 2000 però en lloc de baixar remuntem el coll de Mantet i seguim cap el Roc Colom i el coll de Pal. Millor dividir aquesta ruta en dues etapes, fent nit a Vallter, malgrat creiem que amb forces i ganes és absolutament possible per un grup ben entrenat en un sol dia.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”HYBRID” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/camprodon Fontlletera Pastuira Vallter Colom carena front ares.gpx”]

Serveis per a una aventura autònoma

Fent el tafaner ….

El Ripollès tindrà un nou Parc Natural. Es tracta del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que engloba vuit municipis. Amb el 80% de l’espai situat als municipis de Setcases i Queralbs, el parc, ubicat en una zona d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca, així com el naixement dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. Aquesta zona ja formava part des de 1992 del Pla d’Espais d’interès Natural (PEIN) i es troba dintre de la Xarxa Natura 2000. Des de el Departament de Territori asseguren que es tracta d’un “objetiv de legislatura” i que volen tenir-ho preparat a finals del 2015.

Segons ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, la Generalitat ha iniciat aquest procés en resposta a la demanda d’ajuntaments i entitats de la comarca del Ripollès, que consideren que les capçaleres d’aquests dos rius “mereixen més protecció”. El nou parc natural permetrà augmentar el nivell de protecció d’aquest espai d’interès natural -que actualment té unes 12.500 hectàrees- i promoure el factor d’atracció turística i econòmica de la comarca a partir de la posada en valor de l’espai natural protegit.

L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) des de la seva aprovació l’any 1992. És el més extens del Ripollès, amb unes 12.500 ha ubicades en vuit municipis, de les quals un 80% es reparteixen entre Queralbs i Setcases. Ubicat en un espai d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca (Gra de Fajol, Bastiments…), així com els naixements dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. L’any 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar que s’instés el Govern a iniciar els tràmits per declarar l’espai com a parc nacional o parc natural, una petició que es va repetir al cap d’un any però que no va progressar.

VALORS NATURALS I CULTURALS
Els valors naturals que més destaquen ,a primera vista, són aquells vinculats a les formes pròpies del modelat glacial, i les surgències d’aigua i els cursos torrencials, amb ràpids i sallents freqüents. Els circs, envoltats de cingles, canals i tarteres d’esquists, la majoria d’elles funcionals, els cons de dejecció de blocs, els lòbuls i cordons de les glaceres rocalloses relictes, els grans blocs erràtics, etc. I també, les espectaculars valls de modelat glacial, que s’obren a les cotes inferiors de la subunitat. Igualment, pel que fa a la flora i la fauna, formada per espècies adaptades a les rigoroses condicions de l’alta muntanya, que abasta a nivell nacional el límit de distribució d’espècies catalogades com a “molt rares” i “fràgils”, com ara per exemple la perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus) o la genciana alpina (Gentiana acaulis subsp. alpina).

Els canvis estacionals del paisatge són d’un atractiu extraordinari: des d’aspecte polar dels paisatges hivernals, fins a l’esplèndid cromatisme tardorenc, amb els bedollars daurats, passant per la magnífica florida del prats alpins i dels nerets al sota les pinedes de pi negre, i els brolls i regalims d’aigües, pels prats xops amb eufòrbies, durant l’època del desgel.

L’àrea conté un bon nombre d’hàbitats d’interès comunitari on en molta part la superfície forestal és de gestió publica (en aquest cas majoritàriament pertanyent a la Generalitat) i que fan la funció de boscos protectors. De fet, aquesta subunitat és la que presenta una major protecció dels valor naturals (ja sigui a traves del PEIN o la Xarxa Natura 2000), i alhora es torna l’àrea on es reclama augmentar-ne la preservació per salvaguardar amb més eficiència els seus valors.

L’espai es defineix també pels seus importants valors culturals i simbòlics doncs és una zona ben atractiva i amb un important llegat i tradició excursionista, com ho palesa la referència del ja desaparegut Xalet d’Ull de Ter, construït l’any 1908 i primer refugi de muntanya de l’estat espanyol; o la continuïtat en la presència de l’actual Refugi d’Ull de Ter, o bé, l’actual promoció i disseny d’una important xarxa d’itineraris de vianants per muntanya.

La combinació del substrat, el relleu, la geomorfologia i el clima, fan que una bona part d’aquesta subunitat tingui problemes d’inestabilitat de vessants. Els boscos de pi negre i de pi roig realitzen sovint un funció de boscos protectors de vessant, a més de reduir l’erosió del sòl i minvar el risc d’allaus. S’han portat a terme diverses obres per evitar l’erosió fluvial com el sistema de terrasses amb gabions de la vall de la Coma de l’Orri, o els murs per contenir els desplaçaments laterals de la llera del Ter, de Setcases per avall.

Altres valors es centren en la presència del jaciment de la Balma de les Donzelles de cronologia imprecisa (Setcases; l’atractiu estètic dels diversos salts d’aigua, com el del Cossí d’en Batlló a la riera de Carboners; el bon estat de conservació del bosc de ribera i la presència encara de prats de dall; la presència de testimonis de la vida nòmada i pastoral d’aquestes contrades com són les cabanes i els refugis de pedra; l’existència de gran nombre de tanques de pedra d’encara no 30 cm d’alçada resseguits d’avellaners (Corylus avellana); les feixes amb cabanes margeneres de la zona de la Solana del Fuster; els espadats, penya-segats, cingleres i afloraments de roca per la seva abruptesa i espectacularitat; l’ús social i cultural que desenvolupa el bosc, ja sigui per motius d’esbarjo com també per la recol·lecció de bolets, plantes medicinals, caça, etc; el santuari del Catllar catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé Cultural d’Interès Nacional; i finalment, l’atractiu que suposa la presència de diversos miradors ja condicionats per el gaudi i la contemplació del paisatge, com són el Forat de l’Olla des d’on gaudir de vistes sobre la vall del Ter, Gra de Fajol, Pastuira, etc., el Mirador d’en Xoriguera amb una esplèndida vista de la vall de Carlat, o el Mirador de la Baidana des del qual es pot contemplar gran part de terme municipal de Setcases, així com la majoria dels cims més importants.

DESCRIPCIÓ PAISATGÍSTICA
Subunitat de referència al paisatge propi d’alta muntanya. Amb cims superiors als 2.000 m. recoberts per prats montans, tarteres, roquissars i de climatologia extrema, aquesta àrea aplega els majors valors naturals de l’àmbit i és la majoria dels paisatges menys humanitzats de la vall, ja que només acull el nucli urbà de Setcases i un petit seguit de construccions aïllades al voltant de la carretera GIV-5264, a banda de les construccions vinculades a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
La subunitat es troba coronada per un carenam de pics i serres molt emblemàtiques de l’excursionisme català (Bastiments, Gra de Fajol, Puig Pastuira, etc.) tot i que un dels aspectes més distintius és la presència d’importants calmes culminants, nues i batudes pels vents, com les de les rodalies de la zona del coll de Mentet.
La vegetació dominant són els prats alpins i subalpins propis de l’alt Pirineu, tot i que també les pinedes de pi negre amb neret ocupen bona part de les zones que es troben inferiors als 2000 m. A les parts més baixes hi dominen les rouredes com també les pinedes de pi roig, les quals han tingut una important expansió per a l’aprofitament fustaner.
Aquesta subunitat és la que abasta les zones amb major pendent, és a dir superiors al 50%, i on la presència de planes al·luvials és ínfima, destacant les que hi ha al nord i sud del nucli de Setcases com ara les Closes del Pont Nou, la plana de la Catllaresa o la Closa Gran, i on s’hi preveu algun creixement urbanístic, com per exemple en el primer cas. Els forts pendents i desnivells expliquen també que sigui la zona amb més risc d’allaus.
Fisiogràficament està formada per la capçalera del riu Ter (inclou els diferents torrents i rieres que davallen del circ d’Ulldeter) amb les conques hidrogràfiques del riu Carboner, el torrent de Coma de l’Orri i la conca de la riera del Catllar que conformen una geomorfologia amb quatre conques visuals i fluvials, ben clares i diferenciades, que perfilen bé aquest paisatge.
La zona és també una àrea visualment sensible, ja que a banda d’acollir les muntanyes més altes de la vall de Camprodon i tenir bona part dels miradors condicionats per a la contemplació del paisatge, s’hi troba la carretera GIV-5264 i la pista d’Espinavell.

FACTORS I DINÀMIQUES DE PAISATGE:
Les principals dinàmiques en que es veu sotmesa aquesta subunitat són dues, d’una banda, els processos urbanístics i de desenvolupament d’activitats vinculades a l’oci, l’esbarjo i a l’esport, en bona part lligats a l’estació d’esquí de Vallter 2000; i de l’altra, un procés de declivi, o fins i tot d’abandó, de les activitats agropecuàries tradicionals i en especial de la ramaderia.

A l’Hostal Ter de Setcases vam aprendre molt sobre vaques i pasturatge. Els vedells es queden una setmana al lloc a on han nascut i la mare sempre torna dues vegades al dia per donar-los de mamar.  El comportament dels cavalls és diferent Els vedells es fan amics d’altres vedells el que pot ser un problema, quan se’ls fa tornar de França, si s’han fet amics de vedells francesos. Hi ha qui puja a veure les vaques una vegada al dia i hi ha propietaris que pugen menys. Les vaques coneixen als seus cuidadors (els que porten la sal, …). El cavalls passen per a on passa el cavall líder.

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion) són comunitats herbàcies mesohigròfiles seminaturals formades per un bon nombre d’herbes altes que els humans aprofiten com a farratge natural per al bestiar estabulat durant l’hivern. Formen hàbitats de gran valor cultural i biològic, on són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants comunitats vegetals i animals. Tanmateix, com que són poc rendibles econòmicament, s’han anat abandonant. Els prats de dall són instaurats per l’home, generalment molt productius. Sovint són irrigats i adobats regularment. Aquestes accions i el dall continuat els mantenen indefinidament. A final d’estiu i a la tardor poden ser aprofitats com a pastura (redall). Quan s’abandonen, aquests prats es veuen envaïts per herbes diferents i per espècies llenyoses que els acaben fent desaparèixer. En temps recents, molts d’aquests prats han estat resembrats (generalment amb una mescla de gramínies i lleguminoses) i transformats en conreus farratgers, en què són absolutament dominants dues o tres espècies.

Llanars. A finals de juny del 1944 es va estavellar als voltants de Llanars un avió bimotor de les forces aèries nordamericanes. Els dos pilots varen ser enterrats al cementiri municipal i allà varen romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’agost de 1946 varen ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units. El 25 de juliol de 2004 l’Associació Centre d’Estudis “La Retirada” va posar una placa commemorativa en el lloc de l’impacte: 42° 21′ 39.18″ N, 2° 19′ 22.08″ E.

El refugi de Costabona és un refugi de muntanya dins el municipi de Setcases (Ripollès) a 2.171,2 m d’altitud i situat sota el vessant sud del pic de Costabona prop del Clot de la font de Fra Joan. El 12 d’octubre de 1958 s’arranjà definitivament una antiga mina com a refugi bivac fins que el 27 d’octubre de 1968 s’inaugurà l’edificació actual, de nova planta, degut a les filtracions d’aigua de la mina. El desembre del 2000 una forta tempesta de torb, que provocà diversos morts a la zona, va fer destrosses notables dins i fora del refugi. Aquest fet, va fer que l’octubre del 2001 s’arrangés de nou tant el sostre com bona part del mobiliari interior.

El coll del Pal és un coll de muntanya dels Pirineus situat a 2.320 m alt que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Setcases i comunal de Prats de Molló i la Presta. En aquesta collada hi ha un curiós giny astronòmic que marca el pas del Meridià verd i que a les 12 del migdia, hora solar, permet comprovar l’encaix de l’ombra que genera amb unes fites. El monumental aparell té un regle amb la mesura d’un metre, en record dels astrònoms Méchain i Delambre. Una mica més endavant, i camí del Costabona, es pot veure un bloc geodèsic de pedra i un rètol que indica que ens trobem dins la Reserva Natural de Prats de Molló – la Presta i tot seguit un rellotge de sol i una roca esculpida que recorden, novament, el pas pel Meridià verd. Al coll del Pal hi ha la fita fronterera número 513 entre els estats francès i espanyol. És una fita de base quadrada, grossa, capçada per una forma piramidal, amb el número de color negre damunt d’una marc blanc. En aquest cas no hi ha creu. És a la vora oest del coll.