Vall d’Aran
Aqui trobaràs rutes btt i tracks btt pel Vall d’Aran. La majoria són espectaculars i exigents perquè surten del circuit de recorreguts coneguts de la vall i s’endinsen a l’Haute-Garonne o a l’Ariege a França.
Les mines de Liat
Montgarri, Aula i Salau
Bossost Bagneres Vacanera
Les Bordius Porcingles Canejan
Vielha – Montpius
Volta a la vall d’Aran
Exploració pel coll de Baretga, estany Romingau, coll i cabanes Polainer, i coll de Montjoia
Salardú Baquergue llac i coll de MONTOLIU corriol Beret
El Tuc d’Era Entecada des de Bossòst passant pels colls del Portilhon i Baretja
Portilhon Entecada Vilamós. Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Vielha – Montpius. Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Salardú estany Montoliu, camí Reau. Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Pomarola & Big Nuggets. Vídeo i track per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
I NEED NEVER GET OLD. Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Les mines de Liat
Una ruta ‘grande entre las grandes’. Espectacular, exigent, perillosa, tècnica, desoladora, … Els adjectius sempre es queden curts per des aquesta ruta. La visita a les mines és una clàssica de la zona; la idea de donar la volta en un únic dia és de xavi deu. Comencem a Bossost i pugem per la pista asfaltada al mirador d’Arros. Seguim per pista de terra cap al poble d’Arros de Sus, a on recuperem l’asfalt per arribar a Vilamòs. Sense perdre massa alçada anem a buscar la pista que puja des de Pont d’Arròs cap el Sauth deth Pish (1.550 m). Seguim la pista fins als Plans de Mont i, coll de Varradòs (2.50 m). En lloc de baixar per la pista iniciem un flanqueig seguint el sender GR-211, amb pujades i baixades, cap a la pista que puja a les mines des de Baguergue, a la que arribem a uns 2.000 m d’alçada. Passem la mina Reparadora i seguim cap amunt. La pista s’acaba a un gran prat. Fem a peu els trams més durs i arribem a les cases de les mines de Liat (2.300 m). Sensació de desolació i abandó. Ens podem imaginar les condicions de treball. La muntanya és plena de forats. En fiem del GR-211 per arribar a la Passada de Guerri (2.320 m) i continuar cara avall pel sender. Al principi es fàcil però de seguida es complica arribant a ser fins i tot perillós, la ciclabilitat oscil·la entre el 5% i el 80% depenent de les competències de cadascú. Després de creuar el riu Toran guanya ciclabilitat i quan entrem al bosc és una delícia. Seguim per pista fins el refugi de la Honeria (1.015 m), seguim avall però agafem una pista de ciment per arribar a Porcingles (1.000 m). Per un corriol que flanqueja arribem a Canejan (906 m). Baixem per un l’antic camí per corbes lligades fins Pontaut (600 m). Sortim a la carretera nacional i anem a buscar el camí reiau fins Bosssot.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”/wp-content/uploads/bossost vilamos mines liat canejan.gpx”]Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: Vall d’Aran #mines de Liat.
Montgarri, Aula i Salau
L’excursió que us proposem connecta el Pallars Sobirà i el Haut-Couserans a l’Ariege francés. Combina les pujades per pistes amb baixades per corriols. Es pot recórrer en un dia o, bastant recomanable, en dos, dormint a mig camí, al poble de Couflens-Salau. A banda de les espectaculars vistes, permet introduir-nos en l’historia de l’explotació forestal i visitar les restes del telefèric que unia les dues valls.
La volta comença al Pla de Beret i baixa fins el refugi de Montgarri. Baixem fins les Bordes d’en Perosa, a la pista que uneix el Pallars Sobirà amb la Vall d’Aran i Montgarri. Altre possibilitat és deixar el cotxe a Alos d’Isil i remuntar la pista en direcció a la Vall d’Aran.
Reconeixerem les bordes d’en Perosa per les restes dels pilars del telefèric, en un pla al costat d’un pont sobre el Noguera Pallaresa. Hi ha indicadors de la pujada al Port de Salau i dels camins de la llibertat (utilitzats per fugir de la França conquerida pels nazis). A les Bordes prendrem una pista/camí que s’inicia amb una rampa pronunciada i que es talla a uns 1.960 metres d’alçada. Allà, un corriol ben marcat ens portarà al port de Salau (2.087 m) desprès de superar alguns trams a peu. Al port de Salau són característiques les restes de construccions de la companyia que explotava la fusta de las valls i el seu telefèric i molt probablement coinciderem amb algun ramat d’ovelles. Cada any es celebra un aplec al port amb gents de les dues vessants del massís. Iniciem el descens seguint les restes de l’antic camí de mules. Com el camí no es repara, cada vegada està més malmès però encara està en condicions de fer-nos gaudir d’un descens inoblidable fins Salau, un poble que havia estat famós per les seves mines de tungstèn, tancades al 1986, i que ara sobreviu gràcies al turisme.
A Salau trobem una església romànica del segle XI i un petit hotel – restaurant dirigit des del 2009 per una antiga campiona holandesa de mountain-bike i ciclo-cross. Seguim el descens per la petita carretera fins Couflens (700 m) i prendrem a l’esquerra el pont sobre el riu, al costat del cementiri, per iniciar la remuntada. La pujada al port d’Aula (2260 m), asfaltada en els primers kilòmetres, es prolonga durant 18 kms i 1.560 metres de desnivell. Desprès del coll de la Pause (1.527 m) la pista segueix en llacets. A la cota 1.900 trobem l’Estany d’Areau i un refugi de la Office National de Fôrets (ONF). La pujada al port també serà inoblidable però en aquesta cas per la seva duresa i bellesa. Al port d’Aula s’acaba la pista i iniciem el descens seguint sempre el balizat blanc i vermell de la connexió transfronterera entre el GR-10 i el GR-11, que ens portarà pràcticament fins les bordes d’en Perosa.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”/wp-content/uploads/Beret Montgarri Salau Aula actualizado.gpx”]
Fitxa tècnica
- Punt de sortida i final: Pla de Beret. Punts de sortida alternatius: Montgarri i Alos d’Isil
- Distància: 71 km
- Desnivell acumulat: 2.800 m
- Durada: Esport, 2 dies; Extrem, 1 dia.
- Exigència física: esportiva (2 dies), extrem (1 dia). Dificultat tècnica: las dos trialeras són possibles al 90%
- Època recomanable: de juny a octubre
- Observacions: Circular. Publicada a Vertex maig – juny de 2011, núm. 236. Verificada i actualitzada al setembre de 2015Cartografia
– Couserans – Cap d’Aran, 1:50.000, IGN
– Couserans, 1:50.000, ICC+Rando Editions
– Parc Natural de l’Alt Pirineu, 1:50.000, Alpina
Bossost Bagneres Vacanera
En aquesta excursió unirem la Vall d’Aran amb l’Alta Garona. És una versió curta de la transfronterera Bossost – Bageneres de Luchon. Sortim de Bossòst (700 m) per la carretera al coll del Portillon, al km 4,5 just després del mirador sobre la vall ens desviem a la dreta per la pista de Saubaga (1.026 m). Continuem per aquesta pista, la mateixa que s’utilitza a la Pedals d’Occitània, fins el coll de Portillon (1.290 m) al que arribem baixant. Des del coll baixem per la carretera cap a Bagneres fins trobar una pista a l’esquerra (980 m) que ens serveix per buscar un corriol que ens apropa a les afores de Bagneres de Luchon (640 m). Anem cap a Juzet de Luchon i remuntem per carretera fins els poblets de Sode i d’Artigue (1.220 m). Per una pista/camí (GR-10) inicem una forta pujada passant per la Cabane de Saunères (1.680 m). Arribem a un primer coll amb vistes espectaculars del massís de la Maladeta, els Besiberris i el Midi de Bigorre. La pista acaba a una font (1.960 m) i hem de remuntar un curt tram a peu fins el Coll de Vacanera o Col dels Taons de Bacanère (1.976 m) a on trobem les restes d’un telefèric. És el punt més alt de l’excursió (hem remuntat més de 1.300 m des de Luchon) i el segon coll fronterer de l’excursió. Baixem pel camí malmès que donava accés al telefèric) i anem a buscar el Prat de Montmajor (1.772 m). Al costat del tancat per bestiar trobem una pista de baixada molt pronunciada. Arribem al poble de Bausen (900 m; hi ha un bon restaurant) i seguim fins la N-230 que uneix la Vall d’Aran amb França. Anem a buscar el camí Ral fins les i Bossost.
Fitxa tècnica:
o Punt de sortida i d’arribada: Bossost
o Distància: 58 km
o Desnivell acumulat: 2.100 m
o Dificultat tècnica: La baixada des del Coll de Vacanera a la pista
o Exigència física: La pendent de la pista fins la font sota el Coll de Vacanera ens manté al límit de la ciclabilitat
o Observacions: Circular. Època aconsellable de juny a octubre. Trams verges per la btt.
Cartografia
Carte de Randonnée Bagnères de Luchon. 1: 25.000. 1848 OT
Vall d’Aran. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
Les Bordius Porcingles Canejan
L’interès d’aquesta excursió matinal (o vespertina) és conèixer els pobles de Bordius, Porcingles i Canejan, i tres trams ben divertits: la trialera que baixa de Bordius a la pista, el corriol de Porcingles a Canejan i l’antic camí de Canejan a Pontaut,amb les corbes enllaçades, pedra i herba però tècnicament molt accessible. Sortim de Les (640 m) por pista i anem seguint fins els 1.340 m quan trobem una desviació a l’esquerra que ens apropa a les cases de Bordius (1.200 m). Iniciem una trialera fins la pista asfaltada (770 m) del refugi de la Honeria que seguim cara amunt. Agafem a l’esquerra la desviació per pista de ciment fins Porcingles (920 m; font). Ara tenim un corriol amb tendència flanqueig i baixada per entrar a Canejan (900 m). A Canejan busquem l’entrada a l’antic camí a Pontaut, sortim a la carretera i de seguida busquem el camí ral fins Les.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”/wp-content/uploads/Les Bordius Porcingles Canejan.gpx”]Volta a la vall d’Aran
Aquesta es la volta a la vall d’Aran que van proposar Albert Castellet i Pere Oller, publicada por l’editorial Apina al 2003. És una volta en tres etapes, com diuen els autors ‘on es gaudeix completament de tots els elements del Pirineu Atlàntic: muntanyes recobertes de prats amb grands pendents i desnivells, boscos exuberants a les valls, boires i paisatges fantasmagòrics, poblets amb teulats de llosa, camins empedrats, esglésies romàniques …”
Vielha – Pruedo- Salardú
La motivació més rellevant de l’etapa és superar el coll de Pruedo. Sortim de Vielha per anar a buscar el Cami Reiau que és el que unia els poblets de la vall i passem per Betren, Escunhau, Casarilh i Arties. A Arties agafarem la pista asfaltada que puja per Valarties i el pont deth Ressèc a on s’acaba l’asfalt i comença la magnífica pujada al coret de Prüedo. Desprès baixarem cap a la vall d’Aiguamòg fins arribar al plan des Banhs de Tredòs. Allà la pista es torna asfaltada fins Salardú. Observacions: el track comença a Casarilh. De Salardú a Bosost podem baixar ràpidament a Vielha per la carretera.
Salardú- mines de Liat – Bossost
La motivació més importat és conèixer les mines de Liat. De Salardú seguim per carretera en direcció a Bagergue. Un cop passat el poble seguim per la pista que remunta el riu Unhòla per la dreta. Deixem a l’esquerra la pista que puja a Varradós i seguim a la dreta. Passem la cabana de Calhaus i unes mines abandonades. Fem a peu els trams més durs i arribem a les cases de les mines de Liat (2.300 m). Sensació de desolació i abandó. Ens podem imaginar les condicions de treball. La muntanya és plena de forats. En fiem del GR-211 per arribar a la Passada de Guerri (2.320 m) i continuar cara avall pel sender. Al principi es fàcil però de seguida es complica arribant a ser fins i tot perillós, la ciclabilitat oscil·la entre el 5% i el 80% depenent de les competències de cadascú. Després de creuar el riu Toran guanya ciclabilitat i quan entrem al bosc és una delícia. Seguim per pista fins el refugi de la Honeria (1.015 m), seguim avall però agafem una pista de ciment per arribar a Porcingles (1.000 m). Per un corriol que flanqueja arribem a Canejan (906 m). Baixem per un l’antic camí per corbes lligades fins Pontaut (600 m). Sortim a la carretera nacional i anem a buscar el camí reiau fins Bosssot.
Bossost – colls de Baretja i Montjoia – Vielha
L’atractiu de l’etapa és superar els colls de Baretja i Montjoia. Sortim de Bossòst (700 m) per la carretera al coll del Portillon, al km 4,5 just després del mirador sobre la vall ens desviem a la dreta per la pista de Saubaga (1.026 m). Continuem per aquesta pista, la mateixa que s’utilitza a la Pedals d’Occitània, fins el coll de Portillon (1.290 m) al que arribem baixant. Des del coll baixem 350 m per la carretera cap al costat espanyol fins trobar una pista (1.270 m) que ens porta al segon coll fronterer, el Coll de Barèges/ Baretga (1.750 m), amb un refugi de pastors i en el que molt probablement trobarem cavalls pasturant. Saltem a França per un corriol que ens porta a la pista que puja a les cabanes de Bargueres i Campsaure. Seguim amunt fins acabar la pista. Tram dur de pujada a peu fins el coll de Montjoia (o dera Monjòia; 2.070 m). Iniciem una baixada tècnica amb trams de forta pendent, sobretot al bosc abans de trobar la pista asfaltada que seguim cara avall. Desprès de creuar el riu (1.000 m) prenem una pista cara amunt al principi que ens portarà a Gausac i Vielha. Observacions: En lloc de pujar el coll del Portillon per carretera com proposen Castellet i Oller, pujarem un tram per pista malgrat es dona més volta.
Exploració pel coll de Baretga, estany Romingau, coll i cabanes Polainer, i coll de Montjoia
Aquesta és una sortida exploratòria pel coll de Baretga, cabana de Campsaure, estany Romingau, coll i cabanes Polainer, i coll de Montjoia. Ben vist hauríem d’haver flanquejat des del coll Polainer al de Montjoia. Altre possibilitat és baixar directament cap a l’ermita d’Artiga de Lin des del coll Polainer sense necessitat de buscar el PR que baixa des del coll de Montjoia (a on un cavall va mossegar el gps i el va trencar).
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”/wp-content/uploads/coll montjoia etang romingau coll i cabanes poilaner.gpx”]Salardú Baguergue llac i coll de MONTOLIU corriol Beret
Tenir un dia net a la Vall d’Aran significa gaudir de la muntanya amb majúscules que avui aprofitem per visitar l’estany i el coll de Montoliu (2.500 m) repetint una excursió amb el Jordi Bosch fa mil anys quan encara fèiem servir mapes i no aparells GPS. Sortim de Salardú (1.270 m; uns 600 habitants) per la carretera que puja a Baguergue i continua cap a Santa Margalida. En arribar als plans (1.500 m) prenem unes roderes a la dreta a on s’inicia la pista que puja a les mines de Liat, deixant la que porta a Varradòs. Anem fent per aquesta pista a la ribera esquerra del rogenc riu Unha, superant el corral d’Unha i la cabana de Calhaus. Veiem a baix uns plans amb uns semicercles singulars. A 2.040 m, deixem la pista que porta al peu de les mines de Liat (pàrquing) i agafem una antiga pista molt desdibuixada, que en alguns trams és un corriol fins i tot amb passos una mica aeris. El corriol s’enfila, però torna a endevinar-se la pista que sembla que suavitza per portar-nos fins al llac de Montoliu (2.380 m). Seguim amunt, ens apropem uns metres a les mines del port d’Urets i continuem pujant cap al coll de Montoliu, punt més alt del dia (2.480 m). Els senyals grogues indiquen cap avall, però aquesta vegada ens desviem per la continuació de la pista com si volguéssim rodejar la muntanya abans d’encarar capa avall. Fem un descens molt estimat per la gent que fa enduro fins a una zona coneguda com la cabana des Horcalh. Aquí hi ha dues opcions, nosaltres vam prendre la que baixa pel marge esquerre del riu Horcalh després de creuar-lo, però també es pot anar per l’altre marge. Vagis per on vagis arribaràs a la cabana de Parros i al pla de Beret. Ara toca un descens per carretera o corriol i pista fins a Baguergue. Sigui com sigui, pujar al llac i al coll de Montoliu és una experiència inoblidable per un ciclopàtic dels Pirineus.
El Tuc d’Era Entecada des de Bossòst passant pels colls del Portilhon i Baretja
L’objectiu d’avui és pujar al Tuc d’Era Encantada (2.269 m), cim número 281 del repte dels 100 cims de la FEEC, al municipi d’Es Bòrdes a la Vall d’Aran. Al mapa de l’ICGC apareix com a Era Encantada. Al cim es troba el vèrtex geodèsic 254062001.
El punt de sortida és al poble de Bossòst (710 m; 1.121 habitants) a la riba esquerra del riu Garona en la carretera N-230 que comunica la Vall d’Aran amb França. Bossòst és un actiu centre comercial i turístic afavorit per la proximitat de la frontera francesa. Sortim per la carretera en direcció al coll de Portilhon (Eth Portilhon o Puerto de Portillón) per la que veiem plaques commemoratives dels ciclistes espanyols que han guanyat el Tour de France. A l’alçada del quilòmetre 5,3 trobem un mirador amb una estàtua homenatge a aquests ciclistes, quasi al davant surt una pista a la dreta que aprofitarem per no continuar per la pista malgrat fer més volta i desnivell. Així, ens endinsem en el bosc d’Aubàs a l’Espai Natural Protegit d’Eth Portilhon, un bosc madur, amb arbres de totes les edats, alguns ja morts en diferents estadis de descomposició, i altres de grans dimensions. Malgrat l’esforç de la pujada gaudim d’aquest indret espectacular i majestuós. Per aquesta pista arribem als 1.380 m i amb descens suau arribem al coll de carretera eth Portilhon. Baixem en direcció a Bossost i als 350 m prenem la pista a l’esquerra en bon estat, excepte les ziga-zagues finals després del pàrquing, que puja al coll de Baretja (1.760 m). Trobem un parell de refugis de pastors, bestiar pasturant, una font i la borna fronterera 356. Impressionat panoràmica sobre el massís de la Maladeta. Perdem uns metres d’altitud per un sender abalisat groc que ens porta a la pista que puja des de Bagneres de Luchon. Superem les cabanes de Campsaure i de Romingau i poc després a la cruïlla amb un pal indicador deixem a la dreta la pista que porta al coll de Montjòia (des d’on podríem baixar a l’Artiga de Lin) i al port de la Picada. Encara pugem cada vegada amb més dificultat fins a l’estany Polainer o de Romingau i les cabanes d’Arro o de Polainer. Estem rodejats de prats i bestiar. Pedalem o caminem per les roderes que ens porten a un coll amb un banc (2.000 m) al pla de Polainer des d’on s’albira al NE el nostre objectiu. Aquí s’inicia un descens enduro abalisat per la federació francesa de ciclisme, però cada cosa al seu temps, nosaltres el que fem és pujar per l’antic camí més estona a peu que amb bici, fem les ziga-zagues arribem au un collet entre el cap de Polainer i Era Entecada i només gràcies al fet que tenim el cim a prop continuem pujant. Gaudim de les extraordinàries vistes de la Maladeta i la Vall d’Aran. Tornem al coll i ara sí, iniciem el descens primer en diagonal per prats de muntanya i després per l’impressionant bosc de Sapertega, un altre bosc madur, amb autèntiques catedrals forestals a on es diu que va ser caçat furtivament l’últim os autòcton de la Vall d’Aran cap a 1991. Vam prendre la pista cap a Es Bòrdes, el camí reial i, finalment, 3 km de la carretera N-230 per tornar a Bossost. Observacions: si fas la ruta a la tardor i estàs al cas del fred i els canvis de temps, la ruta encara guanya espectacularitat.
Vielha – Montpius
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/vielha-montpius-52489169
Vielha – Montpius. Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Salardú, estany Montoliu, camí Reau
Tenir un dia net a la Vall d’Aran significa gaudir de la muntanya amb majúscules, i aquesta vegada ho fem amb els companys de pass@muntanyes, que ens han proposat anar a ver l’estany i el coll de Montoliu a 2.500m d’alçada, poca broma. Aquesta és una ruta d’una sola pujada i baixada on farem 1.700m de desnivell d’una sola estocada. Iniciarem la ruta a la zona d’aparcament propera a l’alberg prenent direcció a l’ermita Santa Margalida de Bagergue on ens realitzarem les fotografies de rigor. Tot seguit, tornarem a agafar la pista i anirem seguint la pista que va paral·lela al riu Unhòla. A la Cabana del Calhaus, trobarem una cascada natural d’uns cinc metres d’alt, on des de lluny podrem escoltar el bronzi de l’aigua. Durant l’ascensió, el riu Unhòla ens presenta la seva característica principal que son els colors rogencs de les roques, és degut a l’òxid de ferro. Durant el segle XIX i principis del XX la Vall de Liat, va ser explotada per l’extracció de ferro, cobre i zinc. Podem observar com la part nord del riu Garona és més propensa a tenir grans prats i formes suaus si ho comparem amb el vesant sud de la muntanya. Continuarem pujant ja que la cabana està situada a 2.000m, prendrem rumb direcció el Cap dels Calhaus, en una corba a esquerres deixarem la pista i agafarem una pista en mal estat que es convertirà en un sender amb una última pujada final per fer caminant, que es pot fer fàcilment empenyent la bicicleta. Al Cap, trobarem una semipista que ens portarà a l’espectacle del dia llac de Montoliu envoltat pel cims Mauberme, Pic de l’Home i el Tuc de Montoliu. En aquesta ocasió anirem a buscar el coll de Montoliu, que es remunta per una pista. A partir d’aquest punt ja tot és baixada, anirem a buscar el riu Vernatar, que l’anirem seguint fins arribar al camí Reau que el seguirem fins arribar a Salardú.
Ruta: MTB Vall d’Aran: Arties, Plans de Pruedo, Camins dera cambra, eth Taro, Mont-romies, eth sanglier Enduromies
Vídeo i track per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Aquesta vegada ens endinsem en les entranyes de la Vall d’Aran on sortim d’Arties i enfilem direcció barratge d’Aiguamòg, un petit embassament per enfilar la carretera fins el balneari del Tredos, on agafarem la pista i enfilarem direcció al parquing del guarda del refugi de Colomers. Continuem enfilant fins arribar als plans de Pruedo i començarem el sender fins la cambra d’aigua on trobarem un parell de túnels la mar de curiosos. Extremeu les precaucions degut a que la primera part del camí te pati. La baixada continua pel sender anomenat eth Taro fins la barraca de Mont-romies. Farem una pujada per fer el sender de eth sanglier, que es més sencill que eth Taro i és d’allò més entretingut. Aquest senders estan dins la zona d’enduro anomenada Enduromies.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/mont-romies 11_10_2021 10_25_44.gpx”]
Pomarola & Big Nuggets
Video i track per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Ruta senzilla que té una primera part natural i una segona de bike park. Comencem la ruta a Casau i agafem la pista que puja fins al Santet de Casau fins al km 8 que canviem de pista a l’esquerra, en total la pujada són 9 km i 700 m de desnivell. Aquí comença la baixada natural fins a la cara nord del túnel de Vielha. La primera part és per un sender poc visible per un prat, que alguna vegada es creua pel costat d’una pista que arriba a la barraca. Una vegada passem la barraca, sobre un sender més clar que ens portarà fins al túnel on l’última part tocarà pujar una mica, però tot fàcil. Arribem a la pista i comencem una pista de “falso llano” on trobarem un búnquer i agafarem el primer sender que trobem a el nostre esquerre. Al km 16 recomano canviar la ruta: quan hàgim passat l’entrada del túnel de Vielha anar a buscar la baixada de Sarrahèra (https://www.trailforks.com/trails/sarrahera/) és un sender que t’arriba fins a baix a Vielha molt xulo i fàcil. Seguint el track d’avui comencem a baixar per un sender que va pel costat del barranc, senzill però humit (compte amb els dies humits que es pot complicar la cosa). Al cap d’una estona de fer aquest sender xulo, es torna una carretera que ens portarà fins a Vielha. Ens trobem ara a la segona pujada del dia Comencem pujant pel sender de la Tuca, per enllaçar a la pista i no perdre metres de desnivell, ens toca pujar 500 m per pista bona fins els 1.600 m, uns 6 km que toca remar cap amunt. El final tenim una bona recompensa el circuit de bikepark de Big Nuggets: un circuit de mountain bike amb molt de flow que ens porta fins al fons de la vall a on l’únic que toca fer és remuntar fins al poble de Casau que és on ha començat la ruta.
Descàrrega el track a Wikiloc
track original: 26-7-23 Vall d’Aran POMAROLA & BIG NUGGETS
I NEED NEVER GET OLD
Una ruta plena de singletracks que faran xalar. 50 km i 2.300 m de desnivell que ens faran suar una miqueta.
Sortim de Casau i agafem la pista fins a l’Ermita del Santet de Casau un coll on descansa el Santet en unes vistes brutal, aviat és dit, però fins aquí portem 11 km i 900 m de desnivell de pujada sense descans. A partir d’aquí sortim del coll pel sender del prat direcció al camí de Gèles, sender fàcil d’alta muntanya camí natural estret i amb marques de bestiar. Enllacem un moment amb el camí de Gèles, fàcil, fins on es complica la cosa. El Sender era Cabana deth Parrec. Aquest sender té rock and roll: no és tot molt complicat, però té trams amb fang per proximitat a un riu. Arribarem a una carretera on ja harem tingut una baixada de 7 km i 800 m de desnivell de baixada. Ara toca tornar a remar per carretera, toca pujar fins la bassa d’Oles con podrem fer la segona parada del dia a fer una mica de pica pica.
Aquí tenim la segona baixada del dia i molt divertida i recomanable, és l’anomenada Project, aquí el GPS s’ha tornat boix i ha marcat coses una mica desviades, però seguiu els dos comins que teniu, va tot al mateix lloc.
Arribem a Vielha per tornar a fer la tercera i última pujada del dia i final pel bosc d’Arto uns 500 m de desnivell per pujada còmoda de pista. Aquí farem de baixada la NordShore. Aquí farem dos mini pujades per acabar la ruta en una bona senderada final. La primera és per anar a buscar el Sender der Her i la segona és per anar a buscar der Her i el trocet de la baixada de les antenes de Vielha. Aquests tres senders últims són molt recomanables, són molt divertits i no són extremadament difícils, serien més de l’estil de senzillets. Observacions: **ULL! El track està desviat del km 22 al 30. a partir de la bassa fins al final de la baixada, anirà en paral·lel.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track original: Vall d’Aran I NEED NEVER GET OLD
Vídeo i track per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández
Serveis per una aventura autònoma
Couflens/Salau.
Auberge Les Myrtilles, 09140, Ariège Pyrénées, France, Tel : (33) 05 61 66 82 58
Gîte de Rouze (a 3 km de Couflens): (33) 05 61 66 95 45. autèntica granja amb allotjament per a excursionistes
Montgarri. Refugi dels Amics de Montgarri: 639 494546
Bossost
Múltiples possibilitats d’allotjament. Ajuntament de Bossòst. Tel: +34 973 647279. http://www.bossost.es/guide/accommodations.asp . Entre d’altres:
Hostal Suley: 973 648 363; suley.hostal.rest@gmail.com
Hostal Batalla. Tel. 973 64 81 99
Bagneres de Luchon. Múltiples possibilitats d’allotjament. Oficina de Turisme de Luchon: http://www.luchon.com/accueil/luchon/hebergement.aspx
Refugi dera Honeria. Obert tot l’any. 660777835 – refugiohoneria@gmail.com
Viella: Bar restaurant Can Pere: 973 642 912