Morunys
En aquesta secció trobaràs rutes btt i tracks btt amb el punt de sortida a Sant Llorenç de Morunys o els seus voltants, com la Coma. Una aproximació al que es pot fer per la Vall de Lord.
Serra de Busa
Pratformiu
La Bòfia
Buscant isards, rapinyaires i papallones ( 2 dies)
El pedró dels Quatre Batlles i el puig de les Morreres
Quatre tossals
El santuari del Lord i Sallord
Les rodalies de Sant Llorenç de Morunys
El matxo mort
Buscant com baixar del coll Virolat
Serra de Busa
A partir d’una nova proposta del centre btt de la vall d’en Lord visitarem la serra de Busa i la presó de Busa o del Capolatell. Baixarem a la carretera de Solsona per un camí que els aiguats s’està emportant i anirem a buscar la pista que puja al coll d’Arques (1.240 m). Connectarem amb una pista asfaltada que en porta al mirador de Serrat de la Capella (1.408 m) i cap a Busa. Seguirem per pista i agafarem un corriol per anar a l’antiga presó. Tornarem pel mateix camí, seguirem per pista, girarem a l’esquerra per començar la tornada, una curta però ‘matona’ pujada i baixem a Sant Andreu, molí de Vancells i la carretera a l’alçada del pont de Llinars. Nosaltres vam anar i tornar al càmping de Llinars per menjar i beure. Carretera amunt i com encara teníem ganes, en lloc de seguir tota la carretera fins Sant Llorenç ens vam entretenir per el camí mig amagat que utilitzem a la Pratformiu i a la etapa Sant Llorenç – Saldes de la transversal Cases d’Alcanar – Puigcerdà per visitar l’ermita de Sant martí de Guix i baixar ben tous a la carretera per finalitzar la ruta.
Pratformiu
El principal al·licient d’aquesta ruta és visitar el paratge de Pratformiu, uns prats molt formosos com el seu nom indica, i travessar les mines a cel obert de Guixers de la empresa Knauf. Per poder travessar les mines hem de fer l’excursió en dissabte, diumenge o festiu. Amb el punt de sortida a Sant Llorenç de Morunys (920 m), els primers kilòmetres són per carretera i pista de ciment però desprès gaudirem de pistes ‘rolling stones’, es a dir plenes de còdols de riu fins arribar als 1.620 m per tornar a Sant Llorenç per senders tècnics i altres mig perduts amb autèntic trencacames. Observacions: A partir de la ruta 8 del centre btt de la vall d’en Lord.
La Bòfia
Una bona ruta basada en una proposta del centre btt de la Vall de Lord. El principal al·licient és la pujada continuada des de Sant Llorenç (920 m), primer fins el coll de Jou (1.460 m; per carretera), i desprès fins la Bòfia (2.020 m) i les pistes d’esquí de Port del Compte. La baixada des del refugi del Bages és molt tècnica, sobretot des de coll de Jou fins el poble de Sant Llorenç. Nosaltres vam sortir de l’Alberg Torre Baró al costat mateix del càmping de Sant Llorenç de Morunys.
Buscant isards, rapinyaires i papallones ( 2 dies)
Morunys Cambrils Ossera coll Arp coll Virolat
Buscar isards, rapinyaires i papallones és una bona excusa per donar-se una volta de dos dies a partir de Sant Llorenç de Morunys (920 m), buscar rapinyaires a la muntanya d’Alinyà, papallones al coll de Virolet i isards per tota la serra. De pas, visitem aquesta zona a cavall entre l’Alt Urgell i el Solsonès per les serres del Port del Compte i serra del Verd. Passarem per coll de Jou (1.460 m; font a la carretera), desviació (1.750 m), Montnou (pujada sumaríssima des de cal Pastor), coll de l’Estany (1.800 m), Cambrils (1.100 m; fonda i càmping), Llinars (1.260 m), Llobera (990 m; Alinyà), l’Alzina d’Alinyà (1.400 m; font), coll d’Ares (1.560 m), Ossera (1.220 m; font, alguns queviures), barraca de Sangonelles (1.940 m; font), refugi de l’Arp (1.930 m), coll de Port (1.700 m; refugi a vegades obert; font), coll de Virolat (1.854 m), borda del Pujol, can Pujol (la Coma) i font de la Puda. Observacions: Admet múltiples variants. Per exemple, no és necessari baixar a Cambrils sinó es vol menjar o dormir a cal Agustí. A l’arribar a coll de Port es pot baixar directament a sant Llorenç per la carretera sense pujar al coll Virolat. Es pot fer la primera pujada de carretera a col, de Jou (6.5 km) amb el cotxe i recuperar-ho al finalitzar la ruta. Es por pernoctar a Cambrils, al refugi de l’Arp i, a vegades, a coll de Port. Per suavitzar la pujada des de cal Pastor es pot acabar de baizar fins la carretera, tombar a l’esquerra i al collet davant de cal Escola anar pujant cap la casa rural del Call d’Oden i seguir fins empalmar amb el track.
El pedró dels Quatre Batlles i el puig de les Morreres
El principal al·licient d’aquesta excursió és pujar al pedró dels Quatre Batlles (2.384 m), el cim més alt del Solsonès, i al puig de les Morreres (2.211 m). Comencem a l’estació d’esquí de Port del Compte al pàrquing de l’Estivella a 1.940 m d’alçada i seguim la senyalització del recorregut per raquetes de neu fins arribar al pedró dels Quatre Batlles ciclant al 100%. Baixem seguint per les roderes, ens desviem a l’esquerra sense camí fins trobar unes noves roderes que porten a la pista principal que puja de coll de Jou a la Bòfia, la travessem i seguim per un prat idíl·lic fins que les roderes comencen a pujar de valent (a peu?). Las anem seguint seguim just per sobre de la cinglera fins pràcticament el puig de les Morreres (2.211 m) a on hi ha la pantalla de Querol al que acabem arribant per un corriol. Tornem per la pista però al collet trenquem a la dreta i anem a buscar la pista principal que ens porta al punt de sortida.
Quatre tossals
Aquesta és una excursió molt àrea en que el seu al·licient es pujar quatre (o cinc) tossals sense morir a l’intent i ciclant pràcticament al 100%. Comencem a l’estació d’esquí de Port del Compte al pàrquing de l’Estivella a 1.940 m d’alçada i seguim la senyalització del recorregut per raquetes de neu fins el tossal de l’Estivella (2.338 m), la tossa Pelada (2.379 m), el tossal del pedró dels Quatre Batlles (2.384 m), el tossal Coma de la Comtessa (?) i el el cap de la Guespeguera (2.332 m). Seguim avall per la carena fins arribar al coll de l’estany (1.800 m) a on girem a l’esquerra i baixem a Montnou. Comença una dura pujada per pista asfaltada en mal estat fins la pista que puja de coll de Jou a la Bòfia per la que arribarem de nou al pàrquing de l’Estivella. Observacions: Estigues al corrent de les previsions meteorològiques, sobre tot del vent del que no trobarem protecció.
El santuari del Lord i Sallord
Aquesta és una excursió curta però molt atractiva ja que pugem fins el santuari del Lord o ofereix moltes alternatives. Sortim de San Llorenç de Morunys (920 m) per la carretera de coll de Jou fins trobar la desviació al santuari del Lord. Seguim aquesta pista asfaltada fins la zona d’estacionament al peu del santuari desprès de passar un túnel i la font de Sant Isidre uns 150 m desprès del túnel. Al pàrquing (1.060 m) seguim amunt per les escales ara en forma de rampa fins el coquetó altiplà a on està enclavat el santuari (1.160 m). Seguim les indicacions del camí de Sant Jaume, escoltant el silenci i les del mirador i comencem a baixar pel grau de Sallord amb una corriolet de pedra que s’ha de fer a peu. Una mica més avall connectem amb les balises de la ruta vermella 7 del centre btt de la vall d’en Lord. Les seguim i fem una volteta amb bones vistes per sobre del pantà. Remuntem per la pista que hem baixat, deixem a l’esquerra el corriol pel que hem baixat i desprès de unes quantes rampes i còdols arribem a la zona d’estacionament. Seguim reculant, menyspreem les indicacions de les rutas 7, 9 i 4 del centre btt i comencem a baixar just desprès de l’ermita de Sant Serni per un corriolet molt còmode (ull als filferros) fins trobar la pista que ens mena al Jardí. Alternatives: A l’arribar al pàrquing es pot deixar la bici amagada o candada i pujar a peu. Al pàrquing es pot seguir avall per la pista i uns 200 m desprès en un revolt a esquerres hi ha una entrada molt abrupta a un corriol que ens portarà al camí pel que baixem del santuari. Observacions: Una entretinguda excursió si sabem escollir la època de l’any o l’hora del dia. Les teves sensacions al santuari s’expliquen millor si tens l’oportunitat de veure abans el documental sobre el santuari.
Les rodalies de Sant Llorenç de Morunys
El principal al·licient d’aquesta ruta es donar una volta per corriols i camins propers a Sant Llorenç de Morunys. Són un parell de bucles que et pots organitzar com vulguis. La pujada des de la carretera a Solsona a San Llorenç es pot fer dura perquè l’aigua l’ha trencat molt. Una alternativa es pujar per la carretera.
El matxo mort
Rep el nom de matxo mort un punt que culmina la pujada d’aquesta excursió. I no és d’estranyar perquè des de la Coma fins el mas de les Barraques es superen 440 m de desnivell i encara ens queda el corriol per rematar la jugada. El track baixa per una pista , la deixa per un corriol que es transforma en una trialera, fins torna a la pista per la que pujàvem , de seguida, seguim pel camí del Pratllong fins la carretera de coll de Jou. Seguim avall però ens desviem per escapar del asfalt. Quan sortim de nou a la carretera estem molt a prop de Sant Llorenç però reculem una mica i anem a buscar la trialera que baixa per la rasa de les Valls. Observacions: Òbviament es pot escurçar, a) no fer el bucle del matxo mort i b) evitar el malmès camí de la rasa de les Valls.
Buscant com baixar del coll Virolat
L’objectiu d’aquesta excursió es trobar el camí que baixa de coll Virolat cap a la Coma perquè el necessitàvem per unir Tuixent amb Sant Llorenç de Morunys sense fer la carretera de coll de Port. Desprès de preguntar a cal Nin de la Coma i mirar mapes i tracks ens vam decidir per pujar pel Pujol. Així sortirem de la Coma cara avall per la carretera, desviació a l’esquerra cap a les Insoles, desviació a l’esquerra (pista barrada amb una tanca de ferro), runes de la torre de la Vila, el Pujol del Racó, camí amb força còdols amunt, la borda de Pujol, font, camí que es perd. Busquem unes fites precàries i ens enfilem amunt fins trobar el sender principal que baixa de coll Virolat. Paga la pena dir que hi ha força controversia sobre el nom que tenim a sobre. Per alguns és el coll de Veís, per altres el coll Virolat i està al costat del pla de les Eugues. Seguint les explicacions de Pako Crestas, per nosaltres aquell coll serà el coll Virolat. Seguim el corriol abalisat groc amb trams força tècnics fins cal Fité a on comença una pista que seguirem cara avall fins la carretera i la Coma. La pujada descrita és la que finalment farem servir per baixar del coll Virolat.
Serveis per a una aventura autònoma
Sant Llorenç de Morunys. Tots els serveis.
Alberg Torre del Baró: Carretera La Coma, Km 1,5 (al costat del càmping). 973 49 26 36.
Josep i Angels, a banda de l’allotjament, us donaran informació, cultura i caliu
La Catalana 973 492 272, Cal Joan 973 492 055 i Piteus 973 492 340.
La Coma. Fonda Cal Nin. Ctra. de Tuixent, 10, 25284 a Coma i la Pedra. 973 49 23 54
Fent el tafaner …
La Serra de Busa consisteix en un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra del francès. El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l’Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8.000 soldats.
A l’extrem nord-oest del pla de Busa hi ha el Capolatell, conegut com “la presó de Busa“, ja que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; havia presoners que es llençaven al buit amb el lema “Mourir à Busa et resurgir à Paris” (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam. Les roques de la serra de Busa són conglomerats dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d’anys), a l’antiga línia de costa del mar de la depressió de l’Ebre fins a l’actual Montserrat. A la zona del Capolatell aquests conglomerats estan fracturats. Una d’aquestes fractures ha sigut erosionada pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per evitar el pas d’una persona. Aquesta obertura és la que separava la presó de la resta de la serra, els presoners travessaven la fractura a través d’un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. Actualment es pot accedir a la presó a través d’un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encara més la fugida. El Capolatell o presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs, el més profund dels quals amb 115 metres de fondària i un diable pintat a l’entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l’entrada a l’infern.
Torre de la Vila (la Coma). La Torre de la Vila és una casa fortificada del municipi de La Coma i la Pedra, al Solsonès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici es troba al mig dels camps de pastura que s’estenen al vessant sud de les Roques del Minguell damunt del ventall al·luvial de la Ribereta del Pujol que baixa, pel Clot de l’Infern, vertical, de la Serra del Verd. Per anar-hi cal prendre la pista que surt del Km. 4,6 de la carretera LV-4012 (de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén) (42° 10′ 10″ N, 1° 35′ 47″ E), en direcció a llevant. La pista està barrada al pas de vehicles i cal anar-hi a peu. S’arriba a la Torre en 1,7 Km. Seguint la pista es pot visitar la masia del Pujol del Racó en un quilòmetre més. Caminada molt recomanable, sobretot a la tardor o a la primavera. Antic casal fortificat gòtic. Construcció civil medieval. Antiga “Turris” o masia fortificada formada per una planta baixa i tres pisos, a partir d’un esquema rectangular. Coberta amb un sol vessant amb bigues i teules. La planta baixa tenia dues habitacions (destinades al bestiar), el primer pis tenia tres cambres (la més gran destinada a sala amb el foc a terra) així com el segon i tercer pis (aquest últim condicionat com a pallissa i graner).
https://www.google.es/search?q=coll+de+veis&oq=coll+de+veis&aqs=chrome..69i57.2880j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8#q=torre+de+la+vila%2C+la+coma
El Pujol del Racó és una masia del poble de la Pedra, al municipi de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. La masia es troba al cap d’amunt dels camps de pastura que s’estenen al vessant sud de les Roques del Minguell damunt del ventall al·luvial de la Ribereta del Pujol que baixa, pel Clot de l’Infern, vertical, de la Serra del Verd. Masia de planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al cos més antic de la masia, que correspon a un dels esquemes més clàssics, es va afegir una galeria de porxos d’arcs de mig punt rebaixats (al primer i al segon pis), i d’arcs de mig punt complets (a la planta baixa) seguint un esquema elegant i simètric, propi de les masies amb galeries del segle XVIII. Aquest cos, està cobert amb teulada d’un sol vessant paral·lela a la façana. La masia, actualment deshabitada, és un dels exemplars més interessants de tot el municipi de la Coma i la Pedra, una gran masia senyorial, més pròpia de les zones planes i riques en agricultura que no de la muntanya. Diuen a cal Nin que propietat de Nestlé per evitar competència amb una nova marca d’aigues.
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Pujol_del_Rac%C3%B3
El Coll Virolet (anomenat també Coll Urdiol Virolat), és una collada de la serra del Verd situada a 1.854 m. d’altitud entre la Roca d’en Carbassa i el Coll Veís. Hi passa la línia divisòria que separa els municipis de la Coma i la Pedra (al sud) i de Josa i Tuixén (al nord). Hi arriba una pista pel vessant nord que mena al prat de les Eugues. https://ca.wikipedia.org/wiki/Coll_Virolet
El Santuari de la Mare de Déu de Lord és una església declarada bé cultural d’interès nacional de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). És un temple d’una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i capelles laterals entre els contraforts. La façana és d’una gran senzillesa, mancada d’elements ornamentals, tret de l’òcul que il·lumina l’església. A un costat té el campanar, de dos cossos. L’ornamentació es redueix al retaule major, que allotja el cambril de la Mare de Déu de Lord, una talla de fusta que en el seu estat actual revela una restauració que desfigura la imatge original, del segle XIII.
El Santuari és ubicat dalt d’un penyal dominant tota la vall de Lord. Documentat des de finals del segle X com un antic centre eremític, al segle XI passà a dependre del cenobi de Sant Llorenç de Morunys. Al segle XV s’hi bastí una església, i entre 1582 i 1634 s’hi establí una comunitat de frares dominicans. L’augment dels seus béns patrimonials portà a la construcció d’un nou temple entre 1774 i 1785, que fou devastat el 1836 durant la guerra carlina. L’edifici actual fou aixecat per iniciativa de l’industrial Esteve Monegal entre 1867 i 1870. L’església que fou reformada encara el 1901 després de patir un incendi el 1891, té annexa una senzilla construcció de planta rectangular, on viuen els custodis del santuari.
Comunitat del Lord: Un documental: https://www.youtube.com/watch?v=n6I-OZidV7I
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/10442/santuari/lord/monestir/pirineus/catalans/documental
El Pedró dels Quatre Batlles (2.384 m) és el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. No té la forma d’un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com una més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2.380 m d’altitud és d’1,6 ha. El seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els d’Odèn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsonès i els de Fígols i Alinyà (W) i la Vansa i Fórnols (N i NE) de l’Alt Urgell. I un pedró és el nom amb què es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els límits d’un terme o d’una finca. A la seva rodalia es troben els següents accidents geogràfics:
A 650 m de distància en direcció nord, el segon pic de major altitud de la serra: la Tossa Pelada, de 2.379 m.
A 582 m de distància cap al sud i separat d’ell per la Coma de la Comtessa, el tercer pic de major altitud de la serra: El Vulturó, de 2.348,9 m.
A 1.863 m cap al NE, el quart pic de major altitud de la serra: el Tossal de l’Estivella, de 2.338,3 m.
A 1.746 m cap al SW, el cinquè pic de major altitud de la serra: el Gespeguera, de 2.332,9 m.
Al vessant SW, la ja esmentada Coma de la Comtessa.
Al vessant SE, el Prat del Duc amb la Font del Duc.