100 cims btt: Fontscaldes
El Tossal Gros, La Cogulla i el Puigcabrer des de Fontscaldes
El Tossal Gros
’308 cims de la FEEC’: nº 49
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 83
Alçada: 867 m
Data ascensió: 6 gener 2017
Ciclable: si fins 780 m
La Cogulla
’308 cims de la FEEC’: 64
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 84
Alçada: 786 m
Data ascensió: 6 gener 2017
Ciclable: si
Puigcabrer (o Torre del petroli)
’308 cims de la FEEC’: 204
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 90
Alçada: 524 m
Data ascensió: 12 gener 2017
Ciclable: si, fins 400 m
Una excursió que ens permet pujar tres cims emblemàtics, dos de la serra de Miramar, el Tossal Gros i la Cogulla i, el tercer el Puigcabrer, (o torre del petroli) a la serra de les Guixeres. El punt de sortida és el poble de Fontscaldes (400 m), un poble del municipi de Valls, al costat de la N-240 i farem una mena de huit. La pujada al coll Coloma es força interessant. Per acabar de pujar al Tossal Gros (pal indicador) amaguem la bici al coll (uns 80 m de desnivell en 450 m). Baixem cap a Prenafeta (veiem a dalt les restes del seu castell) i remuntem amb un GR un tram a peu fins el coll de Prenafeta. Ens dirigim cap a Miramar i arribem per pista a La Cogulla (antenes i vèrtex).
Partim de nou de Fontscaldes, aquesta vegada cap el sud-est passant per sota d’un viaducte de la nova N-340 que respecten la pista, Al davant d’una casa (Hostal Vell) girem 90 graus (tornarem a aquest mateix punt) i comencem una dura ascensió per un pista que va guanyant pedres a mida que puja. Veiem senyals de canonada de gas. Arribem a una mena de cruïlla i agafem la pista de l’esquerra (l a pista del mig ens portaria al coll de Lilla pel camí vell) sembla que comença ensinistrada però es va asalvatgant a mida que avancem. Molt a prop del coll Forat del bou (560 m) a l’esquerra del camí veiem les restes de una cabana de pedra seca molt peculiar feta amb uns còdols molt grossos; sembla que van aprofitar una balma i la van murar o la van fer al construir el marge. Comencem el descens i poc desprès ja comencem a albirar la Torre del petroli al cim del Puigcabrer. Estem en mig d’un paisatge que el pas del temps, els incendis, els camps de conreu abandonats i la ma del home, el ple sol i la escassetat d’aigua han endurit. Per contra, trobem margallons i, a la primavera flors que ens alegren la pista pedregosa. Hi ha dos corriols per pujar al Puigcabrer. El primer no està senyalitzat i és fàcil no veure’l; puja més sua fent un petit flanqueig coincidint al tram final amb el sender que puja de La Riba. És el que recomanem perquè també és més fàcil amagar la bici i perqwu`parteix de 440 m. A dalt tenim una panoràmica 360 graus excel·lent. Baixem pel mateix camí però hem deixat el track com si pugéssim i baixéssim de nou des de la banda de Picamoixons tal com vam fer a l’any 2017; l’inici d’aquest està senyalizat a la pista per un pal precari. Sigui com sigui, baixem per pista pedregosa i tenim l’oportunitat d’admirar un parell més de cabanes de pedra seca amb sostre de lliri blau (o de Sant Josep). Ens apropem al poble de Picamoixons (antic Rocabruna) però girem, passem pel Mas del Poetó (260 m) i comencem una pujada exigent per una pista cimentada admirant els camps d’oliveres i ametllers que ens envolten, amb marges per conformar els bancals o feixes i guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia i marges de despedregar. La sensació és que són camps estimats. Finalment arribem al coll, una mena de d’abocador de terres a la nostre dreta i cap a a finalitzar l’excursió al Casal Social de Fontscaldes.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Miramar Tossal Gros Cogulla Puigcabrer v2.gpx”]
La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format per les serres de les Guixeres, Carbonària i de Jordà. Es tracta d’una cadena muntanyosa que marca el límit físic entre les comarques de l’Alt Camp, al sud, i la Conca de Barberà, al nord. Està distribuït entre els municipis de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp i Valls, a l’Alt Camp, i de Montblanc i Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà. El nom de “Miramar” prové del llogaret de Miramar, que pertany a Figuerola, situat al vessant est de la serra.
Miramar és un nucli de població de Figuerola del Camp, a l’Alt Camp. Situat al vessant est de la Serra de Miramar, a uns 670 m d’altitud, s’hi accedeix des de la carretera N-240, entre Valls i Montblanc, o pel GR 7. El poble va originar-se a l’entorn d’un castell actualment desaparegut. L’estructura original de les cases, i de l’església, era la de construccions de caràcter fortificat, d’esquena a l’exterior, amb els murs disposats com una muralla. Miramar, juntament amb Figuerola, pertanyia al castell de Prenafeta durant els segles XII i XIII. El lloc de Miramar havia arribat a tenir 162 habitants el 1867, i des del 1857 tenia alcaldia pedània, però al llarg del segle XX es produí un procés constant de despoblament que en l’actualitat ha convertit el poble en un nucli gairebé deshabitat, excepció feta de l’estiu, ja que algunes cases s’han adaptat com a segona residència. Hi ha un refugi de muntanya, i és un centre d’atracció excursionista. Les cases del poble estan penjades de la muntanya, mirant al mar, d’aquí el seu nom. N’és destacable l’església romànica de Sant Mateu, amb un altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon.
El castell de Prenafeta és un monument del nucli de Prenafeta, en el municipi de Montblanc (Conca de Barberà), declarat bé cultural d’interès nacional. Les restes del castell estan en un turó sobre l’actual poble de Prenafeta. En el mateix turó hi ha dues edificacions d’èpoques diferents. A l’extrem oriental hi ha la més antiga; és un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal. Els murs conserven molt poca alçada. Aquest castell es va construir cap al segle XII. A l’extrem oest de la cresta del tossal es conserva trossos de mur d’una casa forta. Les pedres cantoneres són carreus ben tallats mentre que el parament és de pedres irregulars. Aquesta casa es va edificar al segle XIII o al segle XIV. Gran part d’aquesta casa es va esfondrar l’estiu del 2006; abans d’aquest esfondrament es podia veure un mur amb espitlleres. Sota d’aquest edifici hi ha un túnel.