Contrabandistes – Betetistes dels Pirineus

La ruta dels Contrabandistes transcorre per pistes i rutes centenàries que els contrabandistes han fet servir per introduir tabac i altres mercaderies al Pallars Sobirà i a l’Alt Urgell oriental des d’Andorra. És una iniciativa de la cooperativa reviure Solanell i de Pirineus Outdoor. Es tracta d’un conjunt de quatre etapes de més 190 Km i 7.500 mts de desnivell que transcorre per la Vall de Castellbó, i pel parc natural de l’Alt Pirineu travessant el Massís de L’Orri i les valls del Valira. Espectaculars paisatges plens de natura i cultura t’esperen!!

Contrabandistes

Arfa – Solanell. 38 km, 1.800 m desnivell positiu
Solanell – Tírvia. 52, km, 1.700 m desnivell positiu
Tírvia – Os de Civís. 44 km, 2.100 m desnivell positiu
Os de Civís – Arfa. 62 km, 2.000 m desnivell positiu
Variant curta de l’etapa Os de Civís – Arfa. 58 km, 1.300 m desnivell positiu

Variant andorrana
Es tracta d’una variant per Andorra que baixa a Sant Julià de Loria i Martinet abans d’arribar a la Seu d’Urgell i que prolonga el recorregut un día.
Os de Civís – Martinet. 78 km, 2.500 m desnivell positiu
Martinet – Arfa. 48 km, 1.000 m desnivell positiu

Arfa – Solanell

Sortirem del bonic poble d’Arfa (670 m) a la vora del riu Segre en direcció a Adrall, creuem el riu Segre i entre a una rotonda a la N-260. Agafem la carretera del Port del Cantó i la deixem a una corba pronunciada a esquerres i pugem cap a Vilamitjana i Castellnovet (1.025 m). Seguim per pista en bon estat de baixada cap al mas de Cercèdol i el poble de Castellbò (845 m), terra de càtars. Sortim de Castellbò per la pista de Solanell però la deixem per baixar al riu del Quer a partir del qual trobem fortes rampes que ens acosten al coll de Creus (1.285 m) i deixem a l’esquerra l’accés al poble deshabitat de Sendes. Seguim puixant fins el coll del Burbre (1.710 m; antenes, girem a l’esquerra i seguim guanyant alçada sense compassió fins els 1.920 m del coll de Ras de Conques. Ara deixarem les pistes per seguir per un corriol que ressegueix collades verdes i prats de muntanya, perdent alçada fins la collada Solanell a on anirem a buscar el corriol que, després d’un divertidíssim descens amb trams tècnics, ens porta al poble de Solanell.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Contrabandistes 1 Arfa – Solanell p.gpx”]

Solanall – Tírvia

Com antigament feien els Solanellencs anirem cap a Tírvia on antigament hi feien un important mercat. Passarem per Albet i Santa Creu fins a Sant Joan de l’Erm on Himler va anar a buscar el sant Grial. Travessarem el massís de l’Orri on gaudirem d’uns fascinants boscos de muntanya, espais únics amb espècies de flora i fauna d’alt valor per la biodiversitat en els que amb una mica de sort podrem veure espècies protegides com el trencalòs o el Gall Fer. Seguirem per la Vall de Santa Magdalena direcció Tírvia passant pels espectaculars poblets de Farrera i Burg.

Sortim de Solanell (1.200 m) baixant per la pista que li dona accés fins trobar una desviació a la dreta per una pista amb pujades inmesericordes fins trobar una desviació a l’esquerra per la que baixem, creuem el barranc del prat Nou i remuntem suament fins Albet (1.180 m). Trobem una carretera però la deixem de seguida per una pista que creua el barranc del Moliner i puja fins el poblet de Santa Creu (1.300 m) a on novament trobem la carretera. La seguim a l’esquerra però la deixem per una pista a la dreta que al començament puja amb delicadesa però que després ens farà baixar de la bici fis arribar a la carretera que seguirem a la dreta un parell de corbes. La pista ens acosta suament a Sant Joan de l’Erm i al refugi de la Basseta (1.710 m; possibilitat de menjar i dormir). Seguim per pista ondulada cap a San Joan de l’Erm Vell (1.704 m) i poc desprès prenem un camí/corriol a la dreta cap el barranc del Forcat i la pista que baixa a Santa Magdalena (podem arribar a aquest punt baixant directament des de la Basseta). Seguim la pista avall, remuntem a l’ermita de Santa Magdalena (1.550 m) i comencem a pujar cap el coll de la Creu de Bedet (1.943 m), el coll de So (1.880 m) a on comença l’inoblidable corriol que ens baixa a Farrera, la Glorieta i Tírvia (990 m). Observacions: En cas de pluja o emergència es pot baixar directament a Tírvia passant per Farrera i Burg.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” marker=”yes” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Contrabandistes 2 Solanell Sant Joan Erm Tirvia p.gpx”]

Tirviá – Os de Civís

Anirem a Alins passant per la part baixa de la vall de Farrera, ens anem enfilant muntanya amunt seguint la llera de La Noguera de Tor fins al misteriós poble de Tor. A l’estiu, a la muntanya de Tor, hi pasturen ramats de cavalls aliens a les lluites dels seus propietaris i al run run dels cotxes dels contrabandistes. Anem pujant per la pista dels contrabandistes i els dominis del Palanca fins arribar a la cota 2.300 al port de Cabús travessant la frontera d’Andorra. Anirem passant pel serrat de coll de Pla i les bordes de Setúria fins que tornem a Catalunya per Os de Civís.

Sortim de Tírvia per la carretera que puja a Burg però de seguida la deixem per endinsar-nos en el bosc de Virós i baixar a Alins (1.080 m). Anem a buscar la pista asfaltada que ens porta al poble de Tor (1.620 m) tot remuntant la Noguera de Tor. Ara comença la segona part de la pujada que ens porta a la frontera amb Andorra, al port de Cabús (2.300 m). Baixem per carretera fins el Coll de la Botella (2.070 m). Deixem la carretera per una pista a la dreta que baixa fins les Bordes de Setúria. Al final de la pista, tenim un tram curt de corriol no ciclable fins la pista d’accés a Os de Civís (1.500 m).

Os de Civís – Arfa

Aquesta és la última etapa dels contrabandistes i com no podia ser d’altre manera visita grans colls i ressegueix pistes que formen part de la història recent del contraban passant per paisatges plens de natura i patrimoni. Ens anirem trobant petites ermites i dòlmens i unes bordes especialment màgiques i bunkers abandonats. Sortim d’Os de Civís pujant fort cap el coll de l’Aubaga (1.931 m) i el coll de Conflent (2.175 m). Baixem a les bordes de Conflent, en una vall encisadora i seguim cap a les bordes de Jussà, Civís i de Cortvassill. Aturada obligada a la borda de Jussà on podrem resguardar-nos i fer una mossegada. Finalment arribem al coll d’Ares (1.870) amb el seu mirador i el seu bunker. Reculem 50 m i trobem la pista cap el coll de Grau (1.970 m), coll de Ras de Conques (1.920 m), molt a prop de una de les cruïlles del primer dia però avui baixem cap al refugi del ras de Conques (1.840 m), les bordes d’Ars (1.380 m), el poble d’Ars. D’Ars a Sant Joan Fumat (995 m) per pista asfaltada a on deixem la carretera per la que baixàvem i comencem a remuntar per pista cap a Farrera del Llops, el bosc de les Planes i el coll de la Bescansia (1.656 m) des del que ja podem baixar cap a Bellestar i d’allí cap a Montferrer passant per la Farinera i la mare de Déu de la Trobada i d’allí fins a Arfa.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Contrabandistes 4 Os civis Arfa p v.gpx”]

Variant curta: Os de Civís – Arfa

Aquesta variant és més curta i amb menys desnivell. Aquesta és la última etapa de la nostre ruta i como no podia ser d’altre manera visita grans colls i ressegueix pistes que formen part de la història recent del contraban. Sortim d’Os de Civís pujant fort cap el coll de l’Aubaga (1.931 m) i el coll de Conflent (2.175 m). Baixem a les bordes de Conflent, en una vall encisadora i seguim cap a les bordes de Jussà, Civís i de Cortvassill i el coll d’Ares (1.870) amb el seu mirador i el seu bunker. Reculem 50 m i trobem la pista cap el coll de Grau (1.970 m), coll de Ras de Conques (1.920 m), molt a prop de una de les cruïlles del primer dia però avui baixem cap al refugi del ras de Conques (1.840 m), les bordes d’Ars (1.380 m), el poble d’Ars i Sant Joan Fumat (995 m). Poc desprès de passar el poble girem a la dreta i anem a buscar el camí ral, el camí del rec dels quatre pobles que ens portaren a la Seu d’Urgell de d’on podrem arribar suament a Arfa resseguint el riu Segre. Observacions: Ens permet reduir la distància i el desnivell de la quarta etapa.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/contrabandistes 4 var curta Os civis arfa pv.gpx”]

A on dormir i menjar

Solanell: Hostal Gall Negre. Refugi Cal Gironi
Tírvia: Hostal de Tírvia
Os de Civís: Hostal la Font

Fent el tafaner …

Solanell. Poble que havia quedat deshabitat i què es vol recuperar. La coooperativa Reviure Sonanell us convida a conèixer la historia del poble i el projecte per fer-lo reviure i us invita a participar. http://www.reviuresolanell.com/el-poble/.

Turbiàs és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell. El poble es troba a la carretera que va a Castellbò, passat el poble de Carmeniu, en una petita confluència de barrancs a 1.223 m, al vessant oriental de la Serra Plana. Presideix el poble una notable església del segle XVIII, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, amb un campanar de torre amb coberta piramidal, que va ser restaurada al principi dels noranta. Les cases, grisoses i amb teulades de llicorella, s’apinyen sota seu.

Tor és un petit poble del Pallars Sobirà, actualment pertanyent al municipi d’Alins i que té una història real, tan o més interessant que qualsevol novel·la històrica plena de lluites familiars per la possessió de les terres, en aquest cas de la muntanya. Tor està situat en un indret estratègic, a cavall d’ Andorra, França i Catalunya i això ha fet que al llarg dels anys hagi estat territori disputat per comtes, bisbes, contrabandistes, propietaris de les fargues i veïns. Us recomenem la lectura de Tor, tretze cases, tres morts de carles Porta i veure el documnetal de TV3 sobre el poble. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.

El misteri de la muntanya de Tor

https://www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor/?lang=ca

La història de la Muntanya de Tor està envoltada de misteri, és, si més no, atrafegada i curiosa. El 1986 les 13 famílies del poble de Tor decideixen, en previsió que l’Estat no expropiï la muntanya, establir una societat de copropietaris redactant uns estatuts pels quals regir. Així, van consensuar que aquesta fos propietat d’aquells veïns que mantinguessin el foc encès tot l’any (és a dir, visquessin de forma permanent-hi).

Abans de la guerra civil, els amos de la muntanya, tot i que aquesta està aïllada la major part de l’hivern i les condicions de vida en aquesta estació de l’any són molt dures allà, estaven considerats els més rics de la zona. Tenien bestiar, bones pastures i fusta, i això llavors era ser ric. A més, i malgrat l’aïllament i la duresa de la vida, o potser precisament per això, les tretze famílies convivien a dreta llei.

Amb la guerra civil i més tard, a la postguerra, amb la fam i amb la dictadura, una sèrie de circumstàncies com el fet que allà dalt no tenen fins i tot avui dia d’aigua corrent, llum elèctrica o línia telefònica i es troben incomunicats la major part de l’hivern, va donar lloc a la marxa de la majoria dels veïns del poble, si més no durant els mesos més freds. Però el desencadenant que va precipitar aquest abandó va ser la crema de quatre de les cases arran de la persecució i execució, per part de la Guàrdia Civil, d’uns maquis que s’havien refugiat a la muntanya. D’aquesta manera, ja que els estatuts indicaven expressament la condició de “tenir el foc encès” tot l’any per mantenir la propietat, es van desencadenar els amaños, enveges, odis i picabaralles en una batalla desenfrenada entre les tres cases més importants de Tor, plena de demandes i judicis, i esquitxada al seu torn amb diversos assassinats, per aconseguir el control i la propietat de la muntanya.

Josep Montané, “Sansa”, i Francesc Sarroca, “Cerdà“, els més actuals patriarques de dues d’aquestes cases fortes, units només per la causa ja que també els separaven disputes antigues, lluitaven amb la intenció de vendre-la o llogar-per fer un complex d’oci i pistes d’esquí, l’altre cacic, Jordi Riba, de la casa “Palanca”, només per fer valer el seu dret com a únic amo i vendre al seu aire la fusta del lloc, així com “gestionar” el pas de contrabandistes ( que ni això li falta a aquesta història) des d’Andorra.

Entre situacions delirants més pròpies de la imaginació d’algun escriptor tràgic que de la vida real, “Sansa” i “Cerdà” arrenden la muntanya el 1976, a esquena de la resta de membres de la societat de copropietaris, Rubén Castañer, un agent immobiliari aragonès-andorrà, que passeja per “els seus dominis” amb dos guardaespatlles. Dos anys més tard “Palanca”, associat per les circumstàncies amb els altres copropietaris, la lloga a dues llenyataires que li faran de guardaespatlles a ell. Així les coses la tensió és palpable i es mastega la tragèdia.

Els primers assassinats, el 1980, van ser els dos guardaespatlles del “Palanca” a mans dels dos “protectors” de Rubén Castañer quan, segons declaracions del “Palanca”, intentaven matar-lo a ell, que va aconseguir fugir. El 1981 els advocats de “Sansa” i “Cerdà” interposen una demanda contra els altres veïns per aconseguir la propietat de la muntanya. El 1995, el jutge de Tremp falla a favor de, “Sansa”, declarant únic amo de Tor sobre la base que només ell va poder demostrar que vivia tot l’any a la muntanya, i deixant fora l’altre litigant amb el qual formava bàndol contra “Palanca”, “Cerdà“. Però el seu regnat a Tor duraria només cinc mesos abans que ho assassinessin.

Finalment després de molts processos i recursos, el 2002, l’Audiència de Lleida dicta sentència afirmant que la muntanya és propietat de tots els hereus dels tretze fundadors. Palanca i els hereus de Sansa presenten recurs que és rebutjat per última vegada l’any 2005 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ratifica la sentència de 2002.

El periodista Carles Porta es va ficar de ple en aquesta aventura de la qual, com ell mateix declara, ja mai sortirà del tot, quan a Tor es va descobrir l’assassinat de Josep Montané Baró, “Sansa”, i TV3, el canal de televisió per el que treballava, li va enviar a cobrir el reportatge per elaborar un programa d’aquesta cadena anomenat “30 minuts”-en referència a la seva durada-. Tan magnífic treball de recerca va fer l’equip i tan magnífic reportatge van donar a llum que els van concedir el premi Pirineus de periodisme pel reportatge. Temps després de la seva emissió, el 2003, Porta va rebre una subvenció dels premis literaris Vallverdú de Lleida per escriure un llibre sobre el tema, que va donar lloc al naixement de “Tor, La Muntanya Maleïda”. Un llibre apassionant i ple de misteris que ens presenta de cara les misèries humanes amb certes dosis d’humor i molta senzillesa.

Variant andorrana

Os de Civís – Martinet, variant

Sortim d’Os de Civís pujant fort cap el coll de l’Aubaga (1.931 m), el coll de Laquell (2.140), el coll d’Ares (1.870 m), Asnurri, Sant Joan Fumat (995 m), la Farga de Moles (duana), Arcavell (1.108 m), collada de Boloriu, la Collada de Pimes (2.140 m) i a la Collada Sarsot (2.140 m). Anem baixant i ens intentem mantenir al marge de contrabandistes de tabac, guardia civil i les seves roderes. Al travessar el riu Bescaran arribem a una pista que remuntem cap el Coll de Midòs (deixem el refugi a baix a la dreta), el coll de la Font d’Aristot i, finalment, el Refugi de Cap de Rec (des de la Collada Sarsot coincidim amb la transpirinenca Axial). El que fem és tirar avall cap a Arànser (1.465 m), Músser i Martinet (960 m), buscant alternatives a la pista asfaltada i a la carretera.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/var llarga 4bis Os Civis martinet p v.gpx”]

Martinet – Arfa, variant

Sortim de Martinet pel riu Segre cap a la carretera de Montellà, el Parc dels Búnkers, corriol, els Arenys, Pont de Bar vell, Arsèguel, Ansovell, ens apropem de nou al riu, Alàs, la Seu i Arfa.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/var llarga 5b Martinet Arfa p v.gpx”]