Castells Tarragona

Aquesta és la pàgina de rutes i tracks btt de Betetistes dels Pirineus per visitar el castells de la província de Tarragona.

A banda de la inestimable Viquipèdia, podeu consultar catàleg, explicacions i fotografies de castells catalans a les webs:

– http://www.castellscatalans.cat/castells.html
– http://www.catalunyamedieval.es/

Castell d’Escornalbou (Baix Camp)
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
Torres de Campredó, de l’Aldea i Carrova i castell d’Amposta (Baix Ebre)
Castells del baix Gaià (Tarragonès)
Els castells de Masllorenç (Baix Penedès) i Rocamora (Alt Camp) des de Tarragona
Castells de Vallespinosa, Selmella, Saburella i Santa Perpetua de Gaià (Conca de Barberà)
Travessaires 2019: Castells de Savallà del Comtat, Aguiló, Santa Coloma de Querat i Sant Martí de Tous (Conca de Barberà)
Castell d’Almudèfer (Caseres, Terra Alta). Horta Parot arbres estació Mauri Balija Caseres Almudèfer  Arenys: tres arbres monumentals

 

Castell d’Escornalbou

El Castell d’Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l’antic terme d’Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, « el corn del bou »), avui Riudecanyes. El conjunt està ubicat en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona); més coneguda popularment com la muntanya d’Escornalbou, que amb els seus 649 m., és una de les muntanyes més simbòlica del Baix Camp. Aquesta muntanya està ubicada al contrafort oriental de la serra de l’Argentera, i pertany en la seva part més important al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera. Fou fundat vers el 1166, en fer donació Alfons I de Catalunya-Aragó del lloc i antic castell d’Escornalbou, destruït i deshabitat (havia pertangut al valiat musulmà de Siurana).

El Castell d’Escornalbou fou comprat vers el 1910 per Eduard Toda que en va iniciar la seva reconstrucció que va durar fins el 1924. Amb la seva intervenció, el resultat és que els edificis subsistents d’Escornalbou (que són de gres vermell), se’n conserven el portal d’entrada, l’església romànica  -de la qual Eduard Toda suprimí el campanar—, el porxo de l’entrada i les capelles laterals afegides en data més tardana. Eduard Toda, que va efectuar la restauració del conjunt al principi del segle XX, seguí en la reconstrucció unes directrius més aviat capricioses, totalment diferents de les proposades per l’arquitecte Puig i Cadafalch. Va enderrocar sense gaire justificació algunes construccions, s’inventà torres d’un exòtic aire medieval i convertí el claustre, que trobà desmuntat, en mirador cap a la plana del Camp de Tarragona. En la part d’habitatge del castell, es poden visitar riques col·leccions de mobles i ceràmica catalana. A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s’alçà al començament del segle XIX la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d’una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita. La Generalitat i la Diputació provincial que en són les actuals propietàries al 50%.

Sota i als voltants d’Escornalbou hi ha una gran superfície de boscos amb nombroses representacions mediterrànies d’arbres, entre els quals cal destacar-ne la petita sureda d’Escornalbou. A causa de la composició del sòl àcid i potser també per la cura dels monjos per a l’obtenció de suro, la població d’aquests arbres diferents dels alzinars, tot i ser discreta, és singular per la seva raresa, ja que a la franja prelitoral només en trobarem a l’Albiol i Alforja.

Castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d’Ebre), al cim d’un turó d’uns 100 m d’alt que domina la població. Respon a un model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l’Occident europeu per l’orde del Temple. El de Miravet està considerat un dels millors exemples d’arquitectura militar templera d’Europa. L’edificació es divideix en dos grans recintes: el recinte jussà (construït entre el segle IX i el segle XI), que és un recinte emmurallat distribuït en tres nivells esglaonats, amb més de 12.000 m2 de superfície; i el recinte sobirà (del segle XII), amb uns 2.500 m2 i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati d’armes al mig, al voltant del qual es distribueixen les dependències seguint el model de planta d’un monestir típic cistercenc, si bé adaptat per a les funcions bàsiques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l’interior, especialment per adaptar la fortificació a les noves armes de foc.

Les dependències més destacades són les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges, la sala capitular i el temple, d’estil romànic. Una sala sembla haver estat dedicada a la fabricació de munició. La torre dita del Tresor, contenia l’arxiu de l’orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir el 1308 (en realitat, però, es van rendir, tot i que un parell de dies més tard que els seus companys, i només foren empresonats).

 Torres de Campredó, de l’Aldea i Carrova i castell d’Amposta

Sortim de Tortosa i ens dirigim cap a la sesembocadura del riu Ebre seguint la ruta proposada pel GR-99, Camí Natural de l’Ebre fins la desembocadura de l’Ebre, al mirador de fusta. El track visita la torre de Campredó (o de la Font del Quinto) i la torre i la ermita de la Aldea. Sempre ens mantenim al marge esquerra del riu. A l’arribar a Deltebre creuem el riu pel ‘passador’, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d’Enveja, i remuntem el riu pel seu marge dret per una zona que s’ha fet una actuació per recuperar el bosc de ribera. Així arribem a Amposta i al castell d’Amposta, la travessem per la zona de l’antic castell i remuntem per un camí de servei del canal de la dreta de l’Ebre, trobem la torre de La Carrova a l’esquerra i seguint aquest mateix camí de servei entrem al poble de Roquetes i anem a buscar la via verda per entrar a Tortosa. El riu i els ses canals són els nostres guies.

Torre de Campredò. Aquesta torre, també coneguda com Font del Quinto, està situada al nucli de Campredó, en connexió visual amb la torre de la Carrova, a l’altra riba de l’Ebre. Tenien la funció de vigilar l’accés per via fluvial al port de Tortosa.

Torre de l’ermita d’Aldea. Dins del terme municipal de l’Aldea es conserven quatre antigues torres. La torre de Burjassénia apareix documentada ja en 1188. És de base circular i té una alçada de 14 metres. La torre de Vinaixarop és també de base circular i se cita per primera vegada en documents de 1288. La torre de la Candela és del segle XVI . La quarta torre és la coneguda com a torre de l’ermita. Es troba a l’antic poble de l’Aldea i va servir com a torre de defensa de la boca de l’Ebre. El 1914 va ser derruïda i es va reconstruir poc després de la Guerra Civil. Al seu costat es troba l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea.

Castell d’Amposta. De l’edificació original només resten les bases de dues torres, la muralla que dóna al riu, el fossat i part del Quarter central, car la pedra fou emprada per a altres construccions de la zona. Es tracta d’un castell termenat documentat el 1097. Les primeres notícies referides al Castell d’Amposta es remunten als anys 1097 i 1098, fent referència a la donació feta comte Ramon Berenguer III de Barcelona a favor del comte Artal de Pallars, amb la condició que hi bastís un castell, però aquests propòsits no progressaren en principi. Ja devia d’estar construït a mitjans del segle XII, quan es fa la cessió del castell a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (inici de la castellania d’Amposta). Durant la guerra contra Joan II, els ampostins i tortosins s’enfrontaren contra el rei, fins que en el 1466 són derrotats i conquerit el castell. En la segona dècada del segle VI (1518), els turcs enderroquen el castell en una de les seves incursions. A la guerra Carlina complí va funció defensiva com a fortalesa en el setge fluvial i terrestre de vuit mesos. En l’actualitat es conserven espitlleres d’aqueixa època. Des de l’any 1987 s’han realitzat succesives campanyes arqueològiques que han donat a conèixer una torre que fou dibuixada per Mouliner (de l’expedició d’A. Laborde) i que sembla, per la documentació, que devia ser la Torre de Sant Joan.

Torre de la Carrova. Construcció de planta rectangular (16 m per 12 m), d’uns 17 m d’alçada, incloent-hi els merlets.Exteriorment té aspecte de fortalesa, amb els murs bastits a base de carreus de pedra lligats amb morter. La porta d’accés, descentrada, així com una finestra d’arc de mig punt adovellada i una de rectangular, s’obren al mur est. Destaquen també la finestra geminada, de tradició romànica, del costat nord, i una de semblant a la banda oposada. La resta són obertures posteriors, que no han fet més que contribuir a la degradació del conjunt. En el nivell superior es conserven parcialment els merlets i matacans, dels qulas hi ha restes en tres dels angles: han desaparegut el del vèrtex sud-est i els del centre de cadascun dels murs, que protegien les obertures. Aquests matacans tenen forma de túmul amb la base foradada. A l’interior, els sostres són en forma de pesants voltes de canó, esfondrades en algun sector, la pressió de les quals ha estovat els murs perimetrals donant lloc a clivelles considerables que amenacen l’estabilitat de l’edifici.

Pel que fa a la distribució de les plantes, consta de tres nivells i terrassa superior. La planta baixa és una estança rectangular, actualment dividida en dos cossos degut a la construcció posterior d’una escala d’accés al primer pis. El sector original conservat és cobert amb una volta apuntada de carreus. Actualment és utilitzat com a cavallerissa. El primer pis, on es conserva la porta original d’accés des de l’exterior, és una estança coberta amb embigat de fusta i revoltons. Actualment és compartimentada en diverses sales, força deteriorades. Conserva una llar de foc amb campana i un forn de pa en bon estat de conservació. El segon pis, o planta noble, és una sala coberta amb volta apuntada de carreus, que actualment també es troba compartimentada. L’escala que comunica la planta i els dos pisos és d’època posterior. En el sostre de la planta baixa es conserva encara la trapa original d’accés. La comunicació entre la segona planta i el terrat es realitza mitjançant una escala de fusta.

Les terres situades al voltant de l’eix fluvial de l’Ebre es caracteritzen per la presència d’un complex sistema de línies de defensa format per torres-fortalesa, bastides principalment al llarg de l’edat mitjana i moderna, i que s’escampen tant per les dues ribes com pel litoral marítim situat entre el coll de Balaguer i Alcanar.[1] La torre de la Carrova forma part d’aquesta línia de fortificacions. Exercia junt amb la veïna torre de Campredó, situada a l’altra banda de l’Ebre, control directe sobre el riu, en un sector estratègic ocupat antigament per l’estuari. De totes les torres conservades és la que es manté més ben bastida.

El sector on es situa és ric en troballes arqueològiquespre-romanes, i hom creu que la mateixa base de la torre pertany a una edificació anterior a la conquesta de Tortosa (1148). L’obra actual correspon al segle XIII, segons es deriva de l’estructura. No en tenim, però, cap referència documental fins al 1313, en comprar-la Arnau de Pont junt a les terres i al molí que en depenien. Més tard, va ser adquirida pel monestir cistercenc de Benifassà, els abats del qual hi residiren temporalment. Es van realitzar sota el seu domini diverses reformes, com l’obertura de la porta de la planta baixa el 1562. Amb la desamortització va passar a mans de particulars. Tradicionalment ha aglutinat al seu voltant un nucli de població petit, no estructurat en municipi, que constava de 22 habitatges el 1981.

 

Castells del Baix Gaià

Exploració en la que visitarem castells del Baix Gaià. Es fa difícil dir quants castells hi ha al Baix Gaià perquè la web oficial del castells del Baix Gaià inclou castells que no coneixen ni al propi poble (per exemple a Renau) i d’altres només es conserven tres parets. Sigui com sigui és una bona excusa per visitar el Tarragonès. El recorregut que us presentem és molt variat perquè passarem per zones turístiques amb alta densitat de població a l’estiu (Torredembarra per exemple) amb altres molt més rurals (rodalies de Salomó i de Renau). La cultura de la pedra seca (marges, barraques, parets) i el secà (vinya, oliveres, ametllers, garrofers) impregnaren el nostre recorregut d’emocions. Aquesta és la segona vista que fem als castells amb l’intent per unir el màxim de castells possibles en un recorregut btt.

Sortirem de Salomó i passarem per mas Boronat (hotel-restaurant), Creixell (poble i castell), Torredembarra (ull antiga carretera transitada; poble i castell a la casa de la vila), Altafulla (poble i castell de Montserrat), castell de Ferran, castell de Tamariu (i platja) , La Riera de Gaià (poble i castellot), El Catllar (poble i castell més la torre del Guiu, fals castell de Mas d’en Tarrès (?), pantà de Gaià, Renau (poble i no castell), Vilabella (poble), riu Gaià i poble de Salomó, punt de partida. Observacions: Revisited, a second or repeated consideration or discussion of a subject.

Els castells de Masllorenç i Rocamora des de Tarragona

Aquesta és una gran excursió en la que visitarem la comarca del Tarragonès i ens endinsarem fins l’Alt Camp, al poble de Rodonyà. Sortim del cementiri de Tarragona i passem per El Catller, Vespella, Salomò, Masllorenç (a on visitem el seu castell modern), Rodonyà, Montferri (i el seu castell transformat en restaurant) i seguim cara avall fins Tarragona.

El castell de Masllorenç és un castell construït als anys noranta per José Calaf, propietari d’una empresa de construcció que va fer fortuna i va decidir fer-se el seu propi castell medieval a les rodalies del poble de Masllorenç (Baix Penedès, a mig camí de Valls i el Vendrell). La mort sobtada de Calaf va deixar inacabada l’edificació. Després de més de dues dècades abandonat, durant les quals el castell ha acollit als curiosos que han traspassat les muralles per deixar-se enlluernar per la seva llegenda, Adrià Mesa i el seu soci Gerard García van decidir que era el moment de reprendre el projecte de José Calaf per fer-lo realitat. “La meva família té una casa al poble del costat i des de petit sempre he entrat al castell, com molts nens i famílies de la zona. Quan hi vaig tornar, aquest estiu, vaig veure que hi havia grafits i que havien fet malbé alguna porta i les parets”, explica Adrià Mesa. “Vaig decidir que calia denunciar-ho, i vaig crear una web per fer-ho visible. En Gerard es va posar en contacte amb mi perquè també estava indignat amb la situació i hem creat el projecte L’Enmurallat”, afegeix Adrià.

Un cop finalitzada la construcció, l’objectiu dels joves emprenedors és instal·lar-hi un restaurant, condicionar una sala de d’actes, i programar rutes a cavall, concerts o jocs de rol. De moment ja han retirat les runes acumulades i han netejat bona part de l’edifici. El castell es troba en terrenys privats, propietat dels hereus de Calaf, que han donat el vistiplau a la proposta i que estan col·laborant de manera desinteressada amb Mesa i García. “El fill de José Calaf ha posat a la nostra disposició els arquitectes de la seva constructora, així com també la mà d’obra que necessitem”, comenta el castellarenc. Per poder materialitzar el projecte es necessita una inversió de 3 milions d’euros, segons apunta Mesa, i la recalificació dels 55.000 m2 que ocupa el castell per adequar-lo als nous usos. “No teníem formació empresarial ni sabíem com dissenyar un projecte tan ambiciós com aquest”, explica Mesa. “Tant l’Ajuntament del Vendrell com el de Masllorenç ens han donat un cop de mà per redactar un avantprojecte per presentar-lo a la família Calaf, i a la Diputació i a la Generalitat, i ens han posat en contacte amb empreses que podrien estar interessades en formar part del projecte i col·laborar”.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2011/11/un_somni_medieval_modern_3982.php

El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta. Alguns documents daten aquest castell de l’any 1010, quan depenia del terme de Castellví de la Marca. El 1214, Guillema de Castellvell cedeix el castell al seu fill Guillem, vescomte de Bearn. A la mort d’aquest, la seva vídua donà el castell al monestir de Santes Creus. L’any 1499 Joan Figuerola el va vendre a Guillem Bembell, de Puigtinyós. Al segle XVI va passar per herència als Rocamora, i des d’aleshores es coneix amb el nom de Castell de Rocamora. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.

Castells de Vallespinosa, Selmella, Saburella
i Santa Perpetua de Gaià

Aquesta és una ruta exigent, en forma de doble bucle, amb bones pujades i trams pedregosos i final per carretera amb punt de sortida a Santa Coloma de Queralt. Un dels seus al·licients és visitar un bon nombre de castells i torres de l’Alt Gaià. Passem per Santa Coloma, ermita de Sant Salvador, terrenys erms, Guialmons, torrent del Biure, torrent de Sant Miquel, Vallespinosa (nucli, restes de castell i restaurant); iniciem el segon bucle que ens porta al castell de Selmella, cal Figueres (restaurant), castell de Saburella, torrent i clot de Comadevaques i Vallespinosa. Iniciem la segona part del primer bucle amb pedres i corriols fins Santa Perpetua de Gaià, des d’on agafem carretera, paral·lela un bon tram al riu Gaià, fins Pontils i Santa Coloma. Observacions: Al ser en doble bucle es pot retallar fàcilment. Un punt de sortida alternatiu és Vallespinosa, al centre dels dos bucles amb un bon bar restaurant. S’ha d’estar atent al track entre Guialmons i el torrent del Biure perquè passem uns terrenys erms i hem de buscar el corriol per sobre nostre.

El castell de Selmella és una fortificació medieval (segles XI-XII) situada al capdamunt del turó del mateix nom que pertany actualment al municipi del Pont d’Armentera (Alt Camp). La situació és estratègica: des del castell es pot veure, cap al nord, fins a Montserrat i el Montseny, cap a l’est fins al mar i cap al sud gairebé tot el pla de Tarragona. Des de molt aviat (segle XII) fins al primer terç del segle XIX les terres foren administrades pel monestir de Santes Creus, tot i que els titulars de la propietat foren famílies nobles: els Alemany, senyors de Cervelló, fins al segle XVI, i els Armengol, barons de Rocafort, fins al segle XIX. El castell de Selmella, de la primera planta del qual es conserven encara importants restes (bona part de la torre de defensa davant el fossat, algunes parets ben dretes del mateix castell, la distribució dels murs interiors perfectament distingible, i fins i tot algunes espitlleres), és únic pels seus patrons arquitectònics entre els que formen la línia defensiva dels castells del riu Gaià que van formar la frontera sud de la Marca Hispànica (segle X). Però tot i formar part de la línia del Gaià, el castell de Selmella està notablement a l’oest d’aquesta línia, com avançada a la resta de fortificacions, entre les quals hi ha els castells de Saburella, Vallespinosa, Santa Perpètua de Gaià, Tamarit. De tota manera, en el que es conserva actualment del castell hi deu haver poca cosa dels moments inicials de la fortificació medieval, ja que per la disposició interior sembla que respon a modificacions i afegits posteriors, del començament del gòtic i, per tant, d’una època en què el castell devia esdevenir palau feudal, ja sense propòsits bèl·lics, però conservant tota la seva aparença inexpugnable. Sembla que el castell va ser abandonat cap al començament del segle XV. Al peu del castell es troba el poble deshabitat de Selmella.
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-selmella-pont-darmentera-alt-camp/

El castell de Saburella, o de Savorella, al terme municipal de Querol (Alt Camp), és de construcció posterior a la Reconquesta (segle XII-XIII) i, per tant, no forma part del sistema defensiu de la Marca de la Senyal Hispànica. Està situat a la banda dreta del riu Gaià i la seva conservació és prou bona, sobretot una de les tres torres semicirculars, que es manté gairebé sencera, i una part de la muralla. La seva construcció ha d’estar relacionada, de ben segur, amb els conflictes que en el veí castell de Selmella tingueren lloc entre el monestir de Santes Creus i els Cervelló. El castell de Saburella està assentat damunt d’un turó cònic (683 m) sota el cim de les Agulles, prop del torrent de Comadevaques, que baixa de la banda de Vallespinosa, ja a la Conca de Barberà. Mentre que el proper castell de Selmella esdevé un castell del tipus roquer, situat arran de cinglera, el de Saburella el trobem en un terreny planer dominat per antics conreus i restes d’alzinars tot i que la pineda de pi blanc esdevé preponderant al seu entorn. En els seus origens va ser propietat de la família Cervelló.

El castell de Santa Perpètua de Gaià és un castell  declarat bé cultural d’interès nacional. Està situat al peu del turó des d’on domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Documentat a partir de l’any 976, en queden les restes de la torre triangular a dalt d’un cingle que domina la vall i el poble de Santa Perpètua de Gaià. Formava part de la línia de frontera del Comtat de Barcelona. Es tracta d’una fortificació de dimensions considerables d’uns 65 m de llargada i 17 m d’amplada, constituïda per un recinte emmurallat de planta allargada i irregular, a l’interior del qual destaquen dos elements: la torre i la sala o aula, situats respectivament en els extrems est i oest del perímetre. Conserva una alta torre emmerletada, amb l’interior triangular, la porta i els murs al costat de l’antiga parròquia de Santa Maria. La torre és d’un valor patrimonial inqüestionable per tractar-se d’un dels exemples més peculiars de l’arquitectura militar preromànica de Catalunya. Construïda durant el segle X presenta una planta triangular amb els angles roms. Els dos costats més llargs foren recoberts amb un folre, bastit amb carreus, que es construí amb posterioritat per fer-los menys vulnerables. La torre tenia quatre pisos, el més alt del qual defensat amb merlets. L’accés es feia a través del primer pis mitjançant una porta adovellada de mig punt amb llinda de fusta. Té forma triangular amb punta ovalada d’uns 25 m d’alçada i amb restes d’una reconstrucció posterior.

La llegenda de Santa Perpètua de Gaià. Perpètua va néixer al castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà. Un d’ells, molt ric i arribat d’un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d’ella, per imitar-la en la seva vida cristiana. Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre els pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l’or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los. Quan estava a punt d’acabar-se el termini donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona i li explicà el cas. Ella se’n va compadir i l’acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l’ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides. El cavaller es féu monjo al monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El castell prengué llavors el nom actual.

Castells de L’Espluga de Francolí, Milmanda i Riudabella

Ruta curta i fàcil amb el punt de sortida a L’Espluga de Francolí. Visitem els castells de Milmanda i Riudabella i tornem pel mateix camí. Observacions: S’han d’afegir els km de la tornada.

Travessaires 2019:
Castells de Savallà del Comtat, Aguiló, Santa Coloma de Querat i Sant Martí de Tous

Aquesta és una ruta circular dissenyada pel Lluís García per al grup Travessaires a l’abril de 2019. Surt del nucli del balneari de  Vallfogona Riucorb (Conca de Barberà) i arriba fins Sant Martí de Tous (i el seu castell) al límit entre l’Anoia i la Conca. Tant a l’anada com a la tornada passarem per Santa Coloma de Queralt, el que fa que aquesta ruta tingui múltiples possibilitats de pernocta i de restauració. També ens podem fixar en els castells de Savallà del Comtat, Aguiló, Santa Coloma de Querat i Sant Martí de Tous. O tal vegada ens interessa saber que alguns trams son corriols de Pedals del tros i què també trobarem trams de pistes ben empinades. Per gaudir a la primavera.