Els Ports III

Aquesta és la tercera part de les rutes i tracks pels Ports de Tortosa – Beseit.  Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida als pobles de Paüls i Prat del Compte. Per la bicicleta de muntanya els ports són un espai especialment feréstec i pedregós, en el que podem gaudir de pistes, corriols i zones de bany molt atractives, i contemplar fauna diversa sent les cabres, els cabirols i els bous braus les més representatives. Hem d’estar pendents de canvis de temps sobtats. Als Ports hi ha poques referències i no trobarem molta gent a qui preguntar. S’ha de tenir molt clar el recorregut, el mapa i el track. Si sortim del que nosaltres definim com els dos eixos principals, la pista Fredes-Caro i la pista La Sénia – Beseit, els corriols i pistes acostumen a ser bastant pedregosos. Als corriols hi ha risc de punxades i sempre invertirem més temps del que havíem calculat. No sempre es troba aigua i moltes fonts són seques a la primavera i a l’estiu, per tant, hem de portar aigua en abundància. Ens hem d’aventurar per aquest territoris amb molt respecte i precaució.

Paüls, el teix monumental d’Engrilló, baixador d’en Valero, Prat del Compte, …
Paüls, bassa de la Refoia, tossal d’Engrilló, coll de la Gilaberta, coll de l’Avenç, Paüls
Paüls – Refoia – (Prat del Compte) – Paüls
Paüls – Horta de Sant Joan – Paüls
El bucle de Paüls: Sant Roc i mas Llobrec
Los hombres que miraban fijamente a las cabras

Paüls, el teix monumental, el baixador d’en Valero,
Prat del Compte, …

Es tracta d’una gran excursió amb el punt de partida a Paüls o a Prat del Compte, amb força desnivell i amb molts trams no ciclables. Especialment indicada per amants dels Ports a la recerca de noves experiències paisatgístiques. Sortirem de Paüls (a uns 300 m d’alçada) i ens dirigirem pel camí de les Vinyes cap el coll de la Refoia (825 m; mirador),  seguirem cap el coll Roig a on trobarem la bassa de la Refoia o del coll Roig (900 m), seguirem pujant per la pista i en una corba a esquerres ens desviem per visitar el teix d’Engrilló, arbre monumental. Tornem a la pista i en una corba a dretes prenem un corriol que utilitzarem per anar a buscar el baixador d’en Valero. El baixador és un camí de cingle, absolutament no ciclable en el que hem d’extremar les precaucions. No es infreqüent trobar cabres hispàniques abans del baixador. Quan s’acaba el baixador comença una sendera que seguim fins un mas arruïnat a on acaba una pista (675 m). La seguim, primera cruïlla a l’esquerra i segona  a la dreta fins sortir a la carretera (350 m) que uneix Prat del Compte amb Horta de Sant Joan i Arnes. Seguim la carretera fins Prat del Compte (350 m; bar restaurant, hostalatge, ca l’Angels), el track troba una pista secundària per abandonar la carretera fins pràcticament el poble, pero abans hem de superar una gran pujada. Seguim carretera avall trobant curtes alternatives a la carretera fins que a la nostre dreta i davant d’un mas arruïnat trobem la pista que es la porta d’entrada als Ports des d’aquesta banda (250 m). Pugem per aquesta espectacular pista fins el coll de la Carrasqueta, trobar de nou el coll de la Refoia i, posteriorment, la bassa. El que fem ara es anar a buscar una sendera que surt a l’altre punta de la bassa. Baixem a la font del Montsagre de Paüls (pal indicador), remuntem fins el plans i arribem a la font del Montsagre d’Horta (975 m; pal indicador). Seguim per sendera amb trams de pujada i de baixada, pedres i vistes espectaculars dels Pirineus. Així arribem al coll de la Gilaberta (975 m, pal indicador). Iniciem un abrupte descens a peu tot seguint les indicacions de la ruta d’Estels del Sud, fins el cap d’una pista, el cementiri i la part alta del poble. Observacions: Força trams a peu. El baixador d’en Valero és un dels mites dels betetistes per aquestes terres.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pauls valero prat compte refoia estels.gpx”]

Paüls, bassa de la Refoia, tossal d’Engrilló, coll de la Gilaberta, coll de l’Avenç, Paüls

És tracta d’una excursió curta però intensa. Sortirem de Paüls (a uns 300 m d’alçada) i ens dirigirem pel camí de les Vinyes cap el coll de la Refoia (825 m; mirador),  seguirem cap el coll Roig a on trobarem la bassa de la Refoia o del coll Roig (900 m), seguirem pujant per la pista fins el tossal d’Engrilló (1.072 m). Reculem fins una corba i unes fites ens ajuden a trobar el corriol que porta a la font del Montsagre d’Horta (975 m; pal indicador). Seguirem pel corriol fins el coll de la Gilaberta (975 m, pal indicador) i girarem a la dreta per anar a buscar el coll de l’Avenc (950 m). Girarem a l’esquerra i ja enfilarem el descens cap a Paüls per una sendera tècnica en la que es pot disfrutar força, fins arribar a la pista que ens apropa a Paüls. Observacions: Força trams a peu i tècnics.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/pauls refoia engrillo gilaberta avenc.gpx”]

Paüls – Refoia – (Prat del Compte) – Paüls

En aquesta excursió unirem dues vies d’entrada als masis dels Ports, la que puja des de Paüls i la que que puja des de a prop de Prat del Compte (que farem de baixada); es tracta d’una pista en bon estat per 4×4 i cotxes ‘correcamins’. A l’arribar al coll de la Refoia podem anar cap a la bassa de la Refoia (o del coll Roig; 900 m), el teix d’Engrilló i el Tossal d’Engrilló (1.075 m) o baixar directes a Prat del Compte. Sortirem de Paüls (a uns 300 m d’alçada) i ens dirigirem pel camí de les Vinyes cap el coll de la Refoia (825 m; mirador); al coll prenem la pista a la dreta que ens baixa a la carretera de Prat del Compte (el poble ens queda a uns tres km pujant a l’esquerra). Seguim cara avall fins trobar una pista que ens puja a la carretera de les Vinyes a uns quatre km de Paüls, després de superar un mas amb camps d’oliveres i ametllers.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/pauls refoia engrillo compte p.gpx”]

Paüls – Horta de Sant Joan – Paüls

Aquesta és una excursió de dos dies amb el punt de sortida a Paüls. Sortirem de Paüls (a uns 300 m d’alçada) i ens dirigirem pel camí de les Vinyes cap el coll de la Refoia (825 m; mirador),  seguirem cap el coll Roig a on trobarem la bassa de la Refoia o del coll Roig (900 m), seguirem pujant per la pista fins una corba a dretes a unes fites a l’esquerra ens ajuden a trobar el corriol que porta a la font del Montsagre d’Horta (975 m; pal indicador). Seguirem pel corriol fins el coll de la Gilaberta (975 m, pal indicador) i girarem a la dreta per anar a buscar un collet que seguirem cara avall amb trams poc ciclables fins arribar al final del barranc de la Caneleta a o un trobem una pista que mor allà. Comencem a pujar i trobem fonts a esquerra i dreta. Seguim pujant deixem un dipòsit d’aigua a l’esquerra i les roques d’en Benet a la dreta. Baixem per la pista principal fins arribar a la pista que puja cap a l’àrea de lleure de la Franqueta. En aquest cas la seguim cara avall fins Horta de Sant Joan. El segon dia sortim d’Horta  i refem el camí, aquesta vegada arribarem fins la Franqueta, fent l’aproximació final per un corriol molt divertit. Ens enfilem per una pista que va pujant i pujant fins un coll (no feu cas del corriol que surt a l’esquerra i que reservem per posteriors exploracions) comencem a baixar, passem un dipòsit d’aigua i poc desprès la pista queda morta. Ara comença una dura pujada, a l’inici pel mig del riu, a peu arrossegant o carregant la bici a l’esquena, fins l’Espina i el seu vèrtex geodèsic d’excel·lent panoràmica. Heu de calcular una hora de caminada o més fins l’Espina. Crestegem una mica, coincidim amb el GR-7 i Estels del Sud però nosaltres anem a buscar una trialera que ens baixarà fins Alfara de Carles. És la típica trialera exigent que gaudeixes o pateixes. Seguim baixant, creuem un camí (creiem que a la dreta ens portaria a Alfara) i baixem al costat de una finca de braus. A les afores del poble ens comencem a enfilar  pel GR a peu, arrossegant la bici fins el coll de Paüls – Alfara. Baixem amb pendent i tartera fins arribar a una pista que creuem pel GR. Passem per una bassa i calmem els nostres ànims al camí asfaltat que puja a Sant Roc i que ens torna al poble de Paüls. Observacions: Un punt de sortida alternatiu és clarament Horta. Si surts de Paüls i baixes a Horta t’estalvies uns 15 km però francament queda molt dura per fer en un dia amb els trams que s’han de fer a peu.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pauls Horta Pauls.gpx”]

El bucle de Paüls: Sant Roc i el mas Llobrec

La primera part de l’excursió la hem tret del llibre de Carles Martínez i Mauro Ortiz ‘En btt pel massís del Port’ i la segona, del bar del poble a on ens van explicar com arribar al mas Llobrec i, molt amablement, ens van dibuixar un mapa. Sortim en direcció al cementiri i anem seguim la pista que comença a rodejar el circ natural de Paüls, pugem i desprès baixem a l’ermita i font de Sant Roc amb els seus 16 brolladors. Pugem fins el coll d’en Guasc (o coll de l’Ametleral) i anem a buscar la tormina del Serafí (una tartera de grans pedres). Acabem de pujar baixem per un corriol, arribem a una pista i ens dirigim cap a la font dels Ullals. Reculem i seguim per la pista que ens acabarà portant a Paüls. Ara ens dirigim cap el camí de les Vinyes, passem el primer collet i poc desprès girem 180 graus a la dreta. Seguim aquesta pista fins arribar a la carretera, la baixem una estona i retornem el camí de la Vall de les Vinyes des de l’inici, remuntant, passem una cantera, un mas habitat, i en lloc de seguir cap a la pits per la que hem vingut, a un corba pronunciada prenen una pista menys transitada, travessem un collet i baixem cal el mas Llobrec, centre d’operacions al municipi dels maquis Francisco Serrano Iranzo i Florenci (Teresa) Pla Messeguer, aquest últim mes conegut com ‘La Pastora’. El mas no té cap rètol informatiu i està una mica dessolat amb dos grans xiprers. Lo més raonable es tornar pel mateix camí però nosaltres vam anar a buscar l’antiga sortida, al principi bé però despès el camí es tanca i la progressió es fa molt pesada fins arribar a un mas i la pista d’accés des de la carretera. Actulitzada a maig 2015.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/8 Paüls llobrec sant roc v2.gpx”]

Los hombres que miraban fijamente a las cabras

Los hombres que miraban fijamente a las cabras (The Men Who Stare at Goats) es una novela de 2004 escrita por Jon Ronson basado en la investigación llevada a cabo por John Sergeant sobre el ejército estadounidense y la exploración del concepto New Age junto con las aplicaciones del concepto militar en lo paranormal. El título de la novela hace referencia al intento de matar una cabra con solo mirarla.

Aquesta ruta és un homenatge a les cabres i las homes que les miren perquè buscarem cabres, perquè ens sentirem com cabres, perquè al·lucinarem pel paisatge o perquè al·lucinarem d’esgotament. Uns 2.200 m de desnivell de pujada en 56 km, baixarem per corriols impossibles i corriols ràpids, visitarem la bassa de la Refoia, pujarem al tossal d’Engrilló i al de l’Espina, beurem a les fonts del Montsagre d’Horta, del riu Canaleta i de l’àrea de lleure del mas de la Franqueta, passarem a tocar les roques d’en Benet, … i haurem de caminar una bona estona per remuntar al tossal de l’Espina (cim que pertany al repte dels 100 coms de la FEEC). Estarem tot el dia gaudint de rius, fonts, corriols i tossals. Observacions: Una de les favorites de betetistes. Amb ‘Missa de vuit’ 2015

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Hombres y cabras.gpx”]

Fent el tafaner …

La Refoia, el tossal d’Engrilló i els Montsagres formen un dels conjunts paisatgístics més significatius dels Ports. En aquesta zona, conflueixen tres termes municipals: Paüls, Prat del Compte i Horta de Sant Joan. El vessant ombrívol està dominat per bosquets de pi rojal i negral, amb tapissos herbacis de joncedes.

Teix d’Engrilló. Situat al parc natural dels Ports, al terme municipal de Prat de Comte (la Terra Alta)prop d’una pista forestal que va fins al vèrtex d’Engrilló. A aquest notable exemplar de teix (Taxus baccata) al que se li adjudiquen més de mil anys. En un forat d’una branca trencada hi feia el cau una geneta. És l’arbre Monumental:  37.117.01. Mesures: Alçària total (h) = 9,5 m;  Volt de canó (c) = 4,54 m; Capçada mitjana (C) = 10,5 m.

El Tossal d’Engrilló és una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Paüls al Baix Ebre, i l’Horta de Sant Joan i Prat de Comte a la Terra Alta. Vèrtex geodèsic (referència 246147001). Vistes espectaculars de la Terra Alta, el Matarranya i el delta de l’Ebre.

Teresa Pla Meseguer, també coneguda com a Florencio, La Pastora, Teresot,  (Vallibona, Castelló de la Plana, 1917 – 2004) va ser un maqui. La seva història ha estat convertida per l’escriptora Alicia Giménez Bartlett en una novel·la anomenada Donde nadie te encuentre, que va estar premiada amb el premi Nadal de l’any 2011. Va néixer al mas de la Pallissa, una casa de pastors de Vallibona, prop de Morella. En néixer es van adonar que el seu sexe no podia ser definit com a dona ni com a home, i després de consultar al farmacèutic de la Sénia els seus pares van decidir inscriure-la com a nena, perquè no hagués de fer el servei militar. Avui, molt probablement es consideraria pseudohermafrodita. Quan va arribar a la pubertat, va començar a mostrar caràcters sexuals secundaris masculins, encara que va continuar vestint de dona, va passar a ser coneguda com a Teresot. L’any 1949 un tinent de la Guàrdia Civil i altres membres del sometent la van humiliar a prop de Castell de Cabres, obligant-la a despullar-se. Això és el que la va portar a unir-se als guerrillers (maquis) que hi havia per la zona del Maestrat, juntament amb el fet que la Guàrdia Civil va cremar el Mas del Cabanil. Va vestir-se, a partir d’aquest moment, com a home, es va fer dir Florencio i va tenir com a sobrenoms, Durruti i especialment La Pastora. El periodista de El Caso, Enrique Rubio, va fer que la Pastora fou coneguda per tot l’estat, i li van ser atribuïts els crims dels seus companys. Va ser delatada i capturada per la policia andorrana el 5 de març de 1960. Va ser condemnada a mort, però no va ser executada, passant 17 anys a la presó, ja que va ser amnistiada l’any 1977. Va anar a viure a Marines i després, ja com a Florencio, a un petit poble de Castelló. Va morir l’any 2004 i està enterrada a València.

Serveis per a una aventura autònoma

Horta de Sant Joan: Alberg els Olivers 977 435 360 i 619 594 175. Botigues, bar-restaurants, caixer automàtic

Paüls. Casa rural Ca les Barberes (Montse i Enric). 977 492 330. 669 832 930.
Alberg dels Ports:  609 836 788. Bar restaurant

Prat del Compte: Ca l’Àngels. 977 42 83 09

Urbanització el Mascar (al peu del Mont Caro)
Hostal Pensió Els Ports: 977 267 143 i 607 852 376
Nou Refugi Caro: Guarda María Pérez.  977 267 128. 617 808 816
Refugi Mont Caro (UEC). 977 58 00 63. 609 790 321.

Penyarroya de Tastavins
Hotel: 978 89 66 42
Mas de Aragonés (a 2 km): 978 76 90 48, 637 11 58 14
Hospederia Virgen de la Fuente: 978 090 261, 673 546 067

La Sénia. Hostal restaurant Casa Manolo. 977 71 31 34

Fredes: Casa Rural Nuri i restaurant La Taberna: 977 729 152
Bar restaurant Colonia Europa: 977 72 90 43

Boixar: Casa Refugi el Boixar. 660 40 18 22