Osona
Aquesta és la secció de rutes circulars i lineals, i els corresponents tracks, que tenen el punt de sortida a poblacions de la comarca d’Osona.
Osona I
Vic – Olot
Vic – Aiguafreda – El Figaró – La Garriga
Vic Manlleu Roda Vilanova Sau Folgueroles
Volta per Vic i el riu Meder
Sabadell – Vic
Vic – Sabadell
Balenya, castell de Taradell, castell de Vilatorta, Vic
Manlleu: Bicicims 2011
Manlleu, Cabrera, La barra de Ferro
Vic – Barcelona
Osona II
Olost Sant Boi de Lluçanès Els Munts Santa Margarida Alpens
La volta del Serrallonga, variant curta: 104 km, 2.500 m desnivell
La volta del Serrallonga, variant llarga: 66 km, 2.300 m
Volta al pantà de Susqueda per Rupit
L’Enclusa 100 cims i els castell de Vilatorta i Taradell
El castell de Milany i Vallfogona des de Vidrà
El Puigsacalm, des de Vidrà
A voltes per Vidrà: Sant Bartomeu de Covildases, La Canal, Casademunt, Vila Vella
El Puig de les Àligues des de Sant Pere de Torelló
Sant Pere de Torelló – La Grevolosa
Collsacabra
La Serra de Cabrera i el Bosc de la Grevolosa (33 km, 1.000 m desnivell positiu)
Cabrerès 2013 (62 km, 1.400 m desnivell positiu)
1ª Marxa BTT Rupit i Pruit (40 km, 1.000 m desnivell positiu)
3ª Marxa BTT Rupit i Pruit (40 km, 1.000 m desnivell positiu)
Els cingles de ‘Pa negre’ (60 km, 1.400 m desnivell positiu)
Duendeando el Cabrerès i el castell de Rupit (50 km, 1.300 m desnivell positiu)
La cúpula dels Joglars, les Roques Encantades, el corriol i camp a través
El Rocallarga des de Cantonigròs visitant Tavertet
Serveis per a una aventura autònoma
Vic Hotel de l’Estació: 93 516 62 92 Alberg Generalitat: 93 483 83 63, alberg.vic@gencat.cat Restaurant La Trattoria: 93 886 24 57
Vidrà. Hostal rest. Serrasolses. 93 855 09 05. Hostal Serrasolsas – INICI
Fent el tafaner …
L’origen de Cantonigròs és un antic hostal al camí ral de Vic a Olot, creat pel gascó Antoni Prat, també anomenat Toni Gros. Durant els anys que van del 1944 fins al 1968 si va celebrar una festa literària anomenada Concurs de poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra, que va ser el certamen literari més important del país durant els primers temps de repressió del català. Actualment acull anualment un Festival internacional de Música i Dansa.
La Fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’un metre i més de 40 metres de llargada. A més, també s’hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interes biològic, aquesta fageda està inclosa a l’espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Per evitar l’erosió del sòl, la Generalitat, propietària de la finca, ha començat tasques de conservació natural perquè puguin créixer nous faigs i els bosc es pugui regenerar. La tardor és la millor època de l’any per visitar-la, és recomanable tant sols per gaudir de les sensacions que desperta entrar a aquest indret. Tranquil·litat, calma i inspiració.
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d’extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l’oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l’est amb la vall d’en Bas i les planes d’Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d’Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d’una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.
És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l’Avenc…) dibuixats per l’erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb l’altiplà d’Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d’en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord. El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s’ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l’integren hi ha l’Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. Rupit va ser, des de l’edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l’Esquirol.
El castell de Taradell, també conegut com a castell de Can Boix és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Queden restes dels segles X – XI, al sector de l’antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d’una setantena de metres, del segle XIV. El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell que residien al casal d’Espinzella. Fins al s XII el castell era habitat per castlans que sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406 en que es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la “Torre de la plaça” (1550) a la vila de Taradell. A causa d’això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.
Casal de Bellpuig (també conegut com a castell dels Moros). Grans murs del segle XII a tocar de la població. Edifici civil. Antic Castell assentat damunt uns gresos, a la part més abrupta, vers llevant. En resten dos murs orientats de nord a sud amb un gruix d’uns quatre metres. A l’extrem nord, on el mur té més alçada, es pot observar encara l’arrencada, damunt una imposta, d’una volta de canó (10 m d’alçada), també hi ha espieres i clots per posar-hi bigues i distribuir l’espai verticalment. També a l’extrem Nord-est encara es conserva una cambra reduïda (1 x 4 m), coberta amb volta de canó però molt deteriorada. A l’extrem Sud hi ha un mur de les mateixes característiques i l’inici d’un altre mur que devia anar de llevant a ponent. A llevant, al pendent s’observen restes d’un altre mur, segurament de caire defensiu. També en aquest indret hi ha un fragment, de la part de llevant, encara amb l’arrencada de l’arc. Casa forta documentada el 1147. Es troba en el serradet anomenat Puig, damunt el torrent de la Noguera. El 1234 n’eren senyors Bertran i Berenguera, el 1316 passà a Elisenda de Centelles. El 1327, en un document de Jaume II, es parla de que Eimerich, fill d’Elisenda, té el dominis de la casa de Centelles, el castell de ça Meda i de Bellpuig. La vila anava adoptant cada vegada més el nom del Castell, com consta en aquest document (Sancti Juliano de Villatorta et de Pulcho Podio). El 1359 passa a Gelabert, també de Centelles. Al segle XV el nom del Castell va prenent més preponderància, deixant en segon terme el de Sant Julià. En aquest mateix segle el rei Joan II cedeix el lloc de Sant Julià de Bellpuig (ja no es parla del Castell) a Llorenç d’Altarriba pels favors rebuts durant les revoltes del seu regnat. A partir del segle XV es perden les notícies del Castell per bé que el nom de Sant Julià de Bellpuig perdura en els pergamins de l’arxiu fins ben entrat el segle XVI. Al segle XIX l’ajuntament va voler tributar memòria al Castell amb un escut, format per un Castell damunt branques de llorer, més tard es substituí per un altre amb les parets enrunades.
Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m al límit entre els termes municipals de Vidrà (Osona) i Vallfogona de Ripollès (Ripollès), a la serra de Milany, sobre un turó que domina la vall que porta a Vallfogona i la plana de Vic. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú. Es tracta del castell català bastit a una major alçada declarat bé cultural d’interès nacional. Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses és abundant.
El castell es va abandonar a finals del segle XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. La fortalesa està molt malmesa, només en resten alguns paraments de pedra, la majoria baixos. Es conserven les restes de la torre de l’homenatge i d’una sala rectangular contigua, que podria ser la capella del castell. També es conserva una cisterna. Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII. S’ha fet una intervenció arqueològica i consolidació en el decurs dels anys 2012-2014.