Tarragonès

En aquesta pàgina trobaràs rutes i tracks btt dels Betetistes dels Pirineus per la comarca del Tarragonès i la subcomarca del Baix Gaià. El Tarragonès és molt bona terra per fer bicicleta a l’hivern i evitar quan fa calor. A la pàgina Garraf – Vilanova trobaràs varies rutes que uneixen Vilanova i la Geltrú amb Tarragona.

Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora des de Tarragona
Terres de Tarragona
Castells del Baix Gaià
Explora Gaià
Salomó – Riera de Gaia: La pedra seca
Track extra
Bonastre Salomó Riera de Gaia Pobla de Montornès
La ruta del “guiri”: Pont del diable, pedrera del Mèdol i Torre dels escipions

Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora
des de Tarragona

Aquesta és una gran excursió en la que visitarem la comarca del Tarragonès i ens endinsarem fins l’Alt Camp, al poble de Rodonyà. Sortim del cementiri de Tarragona i passem per El Catllar i el seu fantàstic castell, Vespella, Salomò, Masllorenç (a on visitem el seu castell modern), Rodonyà, Montferri (i el seu castell transformat en restaurant) i seguim cara avall fins Tarragona.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tarragona – Rodonya.gpx”]

Terres de Tarragona

Aquesta és una volta per les terres de Tarragona. Sortirem del poble de La Riera de Gaià (40 m) al Tarragonès i visitarem l’Alt Camp, La Conca de Barberà i l’Urgell. Són uns 144 km per fer en dues etapes. El disseny original de la ruta es del Mia i la Gemma de Pedals del Cister que van adaptar la ruta per fer en dos dies. Sortirem de la Riera de Gaià i circularem per pistes còmodes i algun corriol per travessar els pobles de Brafim, Vila-Rodona, Aiguamúrcia, La Plana del Molí per arribar finalment al Monestir de Santes Creus (300 m).Començarem a pujar de valent a partir de El Pont d’Armentera, amb algunes rampes impossibles per pendent i pedres fins pujar al Comaverd (900 m). Baixem a Montbrió de la Marca i a Roca, Rocafort de Queralt, Forès, Belltall i Rocallaura (650 m). Nosaltres vam dormir a la casa de Colònies a l’antic Balneari de Rocallaura, a les afores del poble.  Ens dirigirem cap el Santuari del Tallat i al recorregut del Memorial Democràtic per l’antiga línia de defensa republicana L-2. Ens dirigim cap a l’Espluga de Francolí, no sense haver visitat uns molins de vent i haver fet alguna pujada i baixada trialera. Abans d’arribar a Montblanc ens inventem una pujada i un corriol de baixada. Poc desprès de Montblanc, al passar Prenafeta, ens preparem per la última gran pujada pedregosa, al coll de l’era de Caterí al que arribem per un bonic sender. Comencem a baixar cap al poble Figuerola del Camp amb unes vistes impressionants del camp de Tarragona i travessem El Pla de Santa Maria, Alió, veiem Puigpelat, Nulles, Renau (a l’antic camí es distingeixen perfectament les roderes dels carros) i el Catllar. Al poble del Catllar el nostre  camí coincideix amb el riu que ens porta a Ardenya i, finalment, a la Riera de Gaià. Aquest últim tram per la plana ha estat ràpid. Hem tancat un cercle per bona part de les terres de Tarragona, de la plana i el secà a la muntanya i el monestir de Santes Creus, havent gaudit més del que esperàvem. Observacions: Es la mateixa excursió que trobem a l’Alt Camp.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Terres Tarragona.gpx”]

Castells del Baix Gaià

Exploració en la que visitarem castells del Baix Gaià. Es fa difícil dir quants castells hi ha al Baix Gaià perquè la web oficial del castells del Baix Gaià inclou castells que no coneixen al propi poble (per exemple a Renau) i d’altres només es conserven tres parets. Sigui com sigui és una bona excusa per recorre el Tarragonès. El recorregut que us presentem és molt variat perquè passarem per zones turístiques amb alta densitat de població a l’estiu (Torredembarra per exemple) amb altres molt més rurals (rodalies de Salomó i de Renau). La cultura de la pedra seca (marges, barraques, parets) i el secà (vinya, oliveres, ametllers, garrofers) impregnaren el nostre recorregut d’emocions. Aquesta és la segona vista que fem als castells amb l’intent per unir el màxim de castells possibles en un recorregut btt.

Sortirem de Salomó i passarem per mas Boronat (hotel-restaurant), Creixell (poble i castell), Torredembarra (ull antiga carretera transitada; poble i castell a la casa de la vila), Altafulla (poble i castell de Montserrat), castell de Ferran, castell de Tamariu (i platja) , la Riera de Gaià (poble i castellot), El Catllar (poble i castell més la torre del Guiu, fals castell de Mas d’en Tarrès (?), pantà de Gaià, Renau (poble i no castell), Vilabella (poble), riu Gaià i Salomó de nou. Observacions: Revisited, a second or repeated consideration or discussion of a subject.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/castells baix gaia revisited.gpx”]

 Explora Gaià

Aquesta és una exploració pel Baix Gaià amb el punt de partida a Salomó. Ens dirigim cap a la Nou de Gaià però el que fem es bordejar el poble. Anem cap a la Riera de Gaià però no podem anar pel torrent perquè el camí està molt brut, desprès Ardenya, bordegem el golf i el deixem a la nostre dreta, mas d’en Cosidor, pedrera romana del Mèdol, pujada i baixada cap a la Riera de Gaià. Refem part del camí però ara ens dirigim cap a el poble de La Pobla de  Montornès i l’urbantzació del Castell de Montornès (no confondre el poble amb les restes del castell que hi ha a l’ermita de Nostra Senyora del Remei). En lloc de fer la pujada per la ruta dels castells o pel mas de la Trunyella, fem un tall estrany per connectar amb el camí pel que hem sortit de Salomò.

 [map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Explora gaia.gpx”]

Salomó – Riera de Gaia: La pedra seca

Aquesta és una bona oportunitat per gaudir de la cultura de la pedra seca (marges, parets, barraques) pel Baix Gaià i el cultiu de secà que li dona sentit (oliveres, vinya, garrofers, ametllers i avellaners). Sortim de Salomó pel camí dels castells del Gaià cap a l’urbanització del Castell de Montornès, mas Rubials (abandonat), la Nou de Gaià, fem una volteta i anem de nou cap a l’urbanització, el mas de la Trunyella (semi-abandonat), la carrerada d’Albinyana a Bonastre, Mas Boronat (restaurant i hotel), afores de Salomó, pugem per la pista de la Polla – rossa i baixem de nou a Salomó.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Salomo riera de gaia.gpx”]

Salomó – Montferri

Altre excursió petita per coneixer els voltanst dels pobles de Salomó i Montferri i la cultura de la pedra seca  (marges, parets i barraques).

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Salomo Montferri.gpx”]

Track extra

Aquest és un recorregut curtet però interessant. Amb el punt de partida a la urbanització al peu del castellot (poble de Riera de Gaià), passem al peu del castell, visitem la pedrera del Mèdol, fem una volteta pels boscos a prop de la torre dels Escipions, pugem i baixem a l’urbanització de l’Escorpí, a mas d’en Cosidor, bordegem el camp de golf per un divertit corriol, per tornar cap a la riera de Gaià i el punt de partida. Obervacions: Actualitzat a 28 de març de 2016.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/track extra 2.gpx”]

Bonastre Salomó Riera de Gaia Pobla de Montornès

Una bonica excursió amb pistes i camins variats en la que aprofitem trams de la Barcelona- Tarragona, de la transversal Delta del Ebre – Delta del Llobregat i camins del Gaia. Sortirem de Bonastre i visitarem els pobles de Salomó, Ardenya, Riera de Gaia i la Pobla de Montornès. Territori de secà i vinyes abandonades a on s’ha instal·lat el pi blanc. Observacions: Tenim un curt tram de trialera de pujada abans d’arribar a Bonastre. Es pot fer en sentit contrari. Observacions: Aquesta mateixa excursió la podem trobar al Biax Penedès. Si sortim de Salomó la ubiquem al Tarragonès.

 [map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Bonastre Salomo Gaia.gpx”]

La ruta del “guiri”:
Pont del diable, pedrera del Mèdol i Torre dels escipions

Aquesta és una proposta de jsuller per visitar els voltants de Tarragona i algunes de les restes romanes més importants, el Pont del diable, la pedrera del Mèdol i la Torre dels escipions circulant per un bon grapat de corriols. Et pots sentir transportat a altre època però també pot ser melancòlica perquè passarem per molts camps erms, boscos de pi blanc que es cremen un estiu si i l’altre també i massos abandonats. Calcula unes tres hores o tres hores i mitja.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Ruta guiri diable tarragona.gpx”]

 

Fent el tafaner …

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va qedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Baix Penedès, al nord-est, l’Alt Camp, al nord, i el Baix Camp al sud-oest. Amb l’excepció del sector nord-est, on un conjunt de tossals i turons separen el Camp de Tarragona del Baix Penedès, el Tarragonès té uns límits convencionals. La delimitació del Tarragonès a l’Alt Camp i al Baix Camp, les tres comarques històriques que formen el Camp de Tarragona, està en relació amb la influència de cadascun dels tres nuclis comercials (Tarragona, Valls i Reus) i amb l’equilibri administratiu de les tres comarques. Entre Tarragona, Valls i Reus hi ha un relleu planer, tradicionalment aprofitat per al conreu de l’avellaner en el regadiu, i oliveres, ametllers i vinyes en el secà. Actualment aquest espai és ocupat en bona part per indústries, sobretot químiques.

La comarca actual del Tarragonès és el resultat de les modificacions realitzades el gener de 1990. Per una llei de la Generalitat de Catalunya, el Tarragonès definit el 1936 i 1987 es modificà per la segregació de dos municipis. El municipi de Bonastre s’agregà al Baix Penedès i el municipi dels Garidells s’agregà a la comarca de l’Alt Camp. Actualment el Tarragonès té vint-i-un municipis. El municipi de Tarragona inclou el 20% de la superfície comarcal i el 71% de la població.

Rodonyà és un municipi de la comarca de l’Alt Camp. Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l’esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques, construïda al tercer quart del segle XVIII i el campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octagonal. Un dels edificis més interessants és la part que resta de l’antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada. Es conserva una bona part de l’estructura externa i s’han consolidat les principals parets de l’edifici, té la declaració de Bé d’Interès Cultural (1985). El celler Cooperatiu (1932) és d’estil noucentista. Amb el nom de  Can Pedrós es coneguda una necròpolis romana de sepulcres de llosa. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, era una antiga fortalesa que fou declarada Bé d’Interès Cultural el 1985. L’agricultura és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els garrofers. En canvi, l’ametller s’ha estès molt. En total hi ha 554 ha conreades (64% del total del terme municipal), a les terres incultes hi ha boscos de pins i garriga. Molts petits propietaris conreen la pròpia terra, però també hi ha parceria. La ramaderia ha patit una important regressió del bestiar cabrum i oví i amb menys importància el porcí, actualment hi ha bestiar boví i aviram. Pel que fa a la indústria, hi ha una fàbrica de mobiliari urbà.

El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els origens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior. L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principament entre els segles XIII i XVI, és en aquest darrer segle quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.

El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. L’any 2002 l’ajuntament adquirí la propietat de l’edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D’aquesta manera s’ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià. Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció general de turisme de la Generalitat de Catalunya.

Castell

El castell de Masllorenç és un castell construït als anys noranta per José Calaf, propietari d’una empresa de construcció que va fer fortuna i va decidir fer-se el seu propi castell medieval a les rodalies del poble de Masllorenç (Baix Penedès, a mig camí de Valls i el Vendrell). La mort sobtada de Calaf va deixar inacabada l’edificació. Després de més de dues dècades abandonat, durant les quals el castell ha acollit als curiosos que han traspassat les muralles per deixar-se enlluernar per la seva llegenda, Adrià Mesa i el seu soci Gerard García van decidir que era el moment de reprendre el projecte de José Calaf per fer-lo realitat. “La meva família té una casa al poble del costat i des de petit sempre he entrat al castell, com molts nens i famílies de la zona. Quan hi vaig tornar, aquest estiu, vaig veure que hi havia grafits i que havien fet malbé alguna porta i les parets”, explica Adrià Mesa. “Vaig decidir que calia denunciar-ho, i vaig crear una web per fer-ho visible. En Gerard es va posar en contacte amb mi perquè també estava indignat amb la situació i hem creat el projecte L’Enmurallat”, afegeix Adrià.

Un cop finalitzada la construcció, l’objectiu dels joves emprenedors és instal·lar-hi un restaurant, condicionar una sala de d’actes, i programar rutes a cavall, concerts o jocs de rol. De moment ja han retirat les runes acumulades i han netejat bona part de l’edifici. El castell es troba en terrenys privats, propietat dels hereus de Calaf, que han donat el vistiplau a la proposta i que estan col·laborant de manera desinteressada amb Mesa i García. “El fill de José Calaf ha posat a la nostra disposició els arquitectes de la seva constructora, així com també la mà d’obra que necessitem”, comenta el castellarenc. Per poder materialitzar el projecte es necessita una inversió de 3 milions d’euros, segons apunta Mesa, i la recalificació dels 55.000 m2 que ocupa el castell per adequar-lo als nous usos. “No teníem formació empresarial ni sabíem com dissenyar un projecte tan ambiciós com aquest”, explica Mesa. “Tant l’Ajuntament del Vendrell com el de Masllorenç ens han donat un cop de mà per redactar un avantprojecte per presentar-lo a la família Calaf, i a la Diputació i a la Generalitat, i ens han posat en contacte amb empreses que podrien estar interessades en formar part del projecte i col·laborar”.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2011/11/un_somni_medieval_modern_3982.php

El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta. Alguns documents daten aquest castell de l’any 1010, quan depenia del terme de Castellví de la Marca. El 1214, Guillema de Castellvell cedeix el castell al seu fill Guillem, vescomte de Bearn. A la mort d’aquest, la seva vídua donà el castell al monestir de Santes Creus. L’any 1499 Joan Figuerola el va vendre a Guillem Bembell, de Puigtinyós. Al segle XVI va passar per herència als Rocamora, i des d’aleshores es coneix amb el nom de Castell de Rocamora. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.