100 cims: Moradilla
Els tossals de Margalef, la Fita alta i el tossal de la Moradilla
Els Tossals de Margalef (o de Torregrossa)
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1022
Altitud: 300 m
Data ascensió: 7 gener 2017
Pedalable: si
La Fita Alta
’308 cims de la FEEC’: 68
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 85
Altitud: 289 m
Data ascensió: 7 gener 2017
Pedalable: si
El tossal de la Moradilla
’308 cims de la FEEC’: 272
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 86
Altitud: 243 m
Data ascensió: 7 gener 2017
Pedalable: si
El Fita Alta i el tossal de la Moradilla
Fàcil excursió amb el punt de sortida a Lleida per buscar dos cims emblemàtics de la FEEC, la Fita Alta (a la comarca de l’Alt Urgell) i el tossal de la Moradilla a la comarca del Segrià. La ruta travessa els tossals de Margalef (o de Torregrossa) un conjunt de quatre tossals i un cinquè independent, que són un espai d’interès natural de Lleida. La Fita Alta té un vèrtex geodèsic i una antena i és un cim lleig. El tossal de la Moradilla, a més del vèrtex i la típica antena, té una curiosa construcció: són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX. A més, veureu que l’interior dels tossals es va construir un niu de metralladores que domina perfectament tota la plana amb Lleida al fons. El tossal de la Moradilla és visible des de la LL-11 quan enllaça amb l’A-2. El tossal en si fa una forma allargada en la qual destaquen dues elevacions, totes dues elevacions van ser fortificades per l’exèrcit republicà creant un niu de metralladores, una galeria de tir i trinxeres encara distingibles malgrat que han passat més de setanta anys. Sembla que mai va entrar en combat perquè el front es va trencar per altres punts i el dia que els atacants van passar per la zona que cobria aquest punt fortificat, els defensors ja l’havien abandonat. En aquest tossal es va rodar la pel·lícula “La Fiel Infanteria”, de l’any 1959.
El tossals de Margalef o de Torregrossa son un petit conjunt de tossals situats al Pla d’Urgell, al límit amb el Segrià i les Garrigues on s’han trobat les restes d’un antic poblat ibèric. El conjunt dels tossals de Torregrossa tenen un relleu suau i tabular, són característics de les elevacions de les planes centrals i eren antigues terrasses fluvials. Destaca la seva vegetació i el fet de mantenir-se verges a la transformació agrícola del voltant.
El tossal de la Moradilla, els Bessons i la Fita alta
L’objectiu d’aquesta excursió és pujar a tres cims emblemàtics en un sol dia, el tossal de la Moradilla, els Bessons i la Fita alta. Tots tres cims estan inclosos en el repte dels 100 cims de la FEEC. El track és original de la Xarxa d’itineraris saludables culturals de Bell-lloc i Club Alpí Bell-lloc. El punt de partida és al poble de Bell-lloc d’Urgell. Bell-lloc d’Urgell (uns 2.300 habitants; a uns 200 m d’altitud) és un poble de la comarca del Pla d’Urgell. Pedalarem per pistes en bon estat i asfalt (territori de bicicleta gravel). Sortim paral·lels a la via del tren Lleida- Cervera, creuem la LL-11, entrem a un polígon industrial bastant lleig i enfilem cap al tossal. El tossal de la Moradilla, a més del vèrtex i la típica antena, té una curiosa construcció: són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX. A més, veureu que l’interior dels tossals es va construir un niu de metralladores que domina perfectament tota la plana amb Lleida al fons que era a la rereguarda a la batalla del Segre. El tossal de la Moradilla és visible des de la LL-11 quan enllaça amb l’A-2. El tossal en si fa una forma allargada en la qual destaquen dues elevacions, totes dues elevacions van ser fortificades per l’exèrcit republicà creant un niu de metralladores, una galeria de tir i trinxeres encara distingibles malgrat que han passat més de setanta anys. Sembla que mai va entrar en combat perquè el front es va trencar per altres punts i el dia que els atacants van passar per la zona que cobria aquest punt fortificat, els defensors ja l’havien abandonat. En aquest tossal es va rodar la pel·lícula “La Fiel Infanteria”, de l’any 1959 (amb Toni Leblanc: https://gloria.tv/video/6RZgPVL1nd6b2NWtZrTvGpojC). Seguim i ens dirigim cap a Juneda, tenint com a referència la séquia quarta del Canal d’Urgell, la font del Paradell (d’origen àrab, i a on, abans de la construcció de la quarta séquia canal, els veïns de Juneda i Torregrossa venien a abastir-se d’aigua per a la beguda) i el Pont Negre; la construcció del canal i de les quatre séquies principals va comportar l’edificació de ponts, caselles, aqüeductes, túnels, etc. d’estil neoclàssic, propi de mitjans del segle XIX que vistos ara són molt elegants. Hem començat a gaudir de la diversitat de paisatges de l’excursió. Tindrem el contrast entre l’agricultura de regadiu i la de secà, grans basses d’aigua d’ús agrícola, granges avícoles i porcines, plataners plantats per mantenir els marges del canal, granges fotovoltaiques, grans arbres (pins, alzines, plataners) i arbres de fruita dolça i de secà (ametllers, oliveres; fins i tot festucs) i paisatge natural en contrast amb les terres d’ús agrícola. A l’hivern fruirem de boira i boira gebradora, una gran experiència ciclista si vas ben abrigat. Pedalem al costat del Canal d’Urgell, creuem la C-233, deixant les Borges Blanques a el nostre esquerre. Ara comença l’exigent pujada als Bessons, que ens portarà, en primer lloc, a travessar l’autopista, veient els primers marges i cabanes de pedra seca, i al pla del Pepe. Els Bessons són un espai natural protegit des de 1992. És el típic paisatge garriguenc amb brolles i garrigues, fragments de boscos d’alzines, pi blanc i carrrascar i combinats de conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinyes. Els Bessons tenen una panoràmica 360 graus de la plana de ponent, els Montsecs i els Prepirineus. Encara que el punt més emblemàtic siguin els Bessons (596 m), el superen en altitud el tossal de la Xiveta o la punta del Pouet. Comencem a baixar i mantindrem aquesta sensació pràcticament la resta de l’excursió. Pedalem per un altiplà de secà, creuem vies de tren i carreteres, i visitem l’ermita de Sant Salvador (àrea de lleure). Creuem el poble de les Borges Blanques (uns 600 habitants; a uns 300 m d’altitud), capital de la comarca de les Garrigues, situat en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Seguim, travessem de nou la Séquia Quarta pel Pont dels Nou Salts i enfilem cap als Tossals de Torregrossa (espai natural protegit de vegetació típica semiàrida representada per comunitats herbàcies de llistonar i arbustives de siscallar, timonedes i brolles) i el pinar. Estem a la ruta de la Serra i la séquia de la Serra. Passem al costat del camp de vol de Mollerussa i pugem a la Fita Alta (289 m) un dels cims més lletjos i agredits que hem visitat i, finalment, gaudim de la panoràmica des de l’observatori, construït per l’exèrcit republicà, abans de tornar a Bell-lloc. Recordeu que aquestes contrades a l’estiu són molt caloroses i a l’hivern ens podem trobar boira gebradora o el vent de mestral que pot fer dura fins i tot la baixada. Curiosament, els Bessons pertanyen a la comarca de les Garrigues, la Fita Alta a la del Pla d’Urgell i la Moradilla a la del Segrià.
Els Bessons, la Fita alta i el tossal de la Moradilla
Hem preparat aquest track a partir de l’excursió pels tossals de la Fita Alta i la Moradilla, per una part, i la de els Bessons que vam fer una setmana més tard. L’objectiu és assolir tres cims emblemàtics en un sol dia d’intens pedalar amb el punt de sortida a la ciutat de Lleida. És una excursió més llarga que l’anterior però també amb poc desnivell. Podem assolir encara un altre cim emblemàtic amb el punt de sortida a la ciutat de Lleida, el Montmeneu, malgrat partir de Seròs és mes lògic. Recordeu que aquestes contrades a l’estiu són molt caloroses i a l’hivern ens podem trobar boira gebradora o el vent de mestral que pot fer dura fins i tot la baixada. Curiosament, els Bessons pertanyen a la comarca de les Garrigues, la Fita Alta a la del Pla d’Urgell i la Moradilla a la del Segrià.