Gironès
Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks i els mapes. Si voleu cap track podeu contactar amb: xaviercarbonell222@gmail.com
Aquest és el territori de rutes btt i tracks btt dels Betetistes dels Pirineus rutes per la comarca del Gironès.
Girona – Sant Celoni. 77 km, 1.400 m desnivell positiu
Girona – Vallgorguina – Barcelona. 135 km, 2.800 m desnivell positiu
L’ermita de Sant Mateu de Montnegre i el Montigalar
El castell de Sant Miquel i el Santuari dels Angels
Cassà de la Selva Els Metges BISBAL coll de Bregó Puig d’Arques
Llagostera, Sant Feliu, Puig Gros, Sant Baldiri, Montclar
Llagostera – Sant Feliu (carrilet), Sant Elm i tornada
Llagostera Can Moner Trencada Cadiretes Sant Baldiri Montclar
Sant Andreu Salou: el freixe i l’alzina de Can Masnou
Exploració Estanyol Bescano Vilana
Ermites i esglésies des de Medinyà
Ermites des de Cassà de la Selva
Girona – Sant Celoni
Aquesta excursió té dues parts ben diferenciades. La primera fins Tordera amb pendents suaus i curtes, amb tendència a planejar i passa per Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Vidreres i Tordera. El ferm son i camins rurals en bon estat o asfaltats. La segona part s’enfila des de Tordera cap a Hortasavinyà, es manté carenant per Coll de Sant Benet i Sant Martí de Montnegre per baixar finalment cap a Vallgorguina (utilitzarem la drecera del GR-92) i Sant Celoni (per un divertit corriol i el pont romà).
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Girona – Sant Celoni.gpx”]Girona – Vallgorguina – Barcelona
Utilitzem el mateix recorregut de la Girona – Sant Celoni fins Vallgorguina però aquesta vegada remuntem fins el Santuari del Corredor i seguim cap a Barcelona. Punts de pas: Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Vidreres, Tordera, Hortasavinyà, Coll de Sant Benet, Sant Martí de Montnegre, Vallgorguina, Santuari del Corredor, … Barcelona.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Girona Barcelona p.gpx”]L’ermita de Sant Mateu de Montnegre i el Montigalar
Una ruta molt amable per conèixer els boscos d’aquest part del Gironès amb l’al·licient de visitar l’ermita de Sant Mateu de Montnegre i pujar al Montigalar (464 m), a la llista dels cims emblemàtics de la FEEC. El punt de sortida és a Cassà de la Selva i discorre per pistes amables. Es pot arribar al cim pràcticament ciclant fins el final. La baixada és molt ràpida fins trobar el carrilet que ens torna a Cassà. Observacions: Una molt bona proposta de Vicens Borrell Boada.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Montigalar.gpx”]
El castell de Sant Miquel i el Santuari dels Angels
Pujada des de Quart i passant pel centre de Girona a dos cims emblemàtics de la FEEC molt populars a Girona, el Castell de Sant Miquel i el Santuari dels Àngels (Puig Alt).
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Sant Miquel Angels Girona Quart Celra Juia.gpx”]Cassà de la Selva Els Metges BISBAL coll de Bregó Puig d’Arques
Una bona ruta per pistes en bon estat. Sortim de Cassà de la Selva cap a Can Villalonga, coll de Llumeneres i anem a buscar la pista dels Metges (bar- restaurant; Sant Cebrià de Lledó). Seguim per pista fins a una bifurcació amb uns suros a on trenquem a la dreta, Mas Gran, i seguim avall fins a quasi Cruïlles i entrem a la ,població de la Bisbal (Baix Empordà). Ens donem una volta i enfilem cap al coll de Bregó. Si les rampes han estat fortes, ara ho seran més. Seguim la pista fins al Puig d’Arques (Baix Empordà; repte 100 cims de la FEEC). Retornem a la pista, a Can Sitges prenem a l’esquerra i seguim pista avall. Aquesta vegada no ens arribem al coll de Llumeneres i prenem a l’esquerra per la urbanització fins a sortir a una carretera i Cassà.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Llagostera, Sant Feliu, Puig Gros, Sant Baldiri, Montclar
Sortim del poble de Llagostera el carrilet en direcció Sant Feliu de Guíxols i només passar el camping deixem el carrilet i comencem a navegar seguim un tram del GR, passem al costat del club de golf, i al costat de la carretera fins enfilar la circunvalació de Sant Feliu que ens porta al poliesportiu i la platja. Seguim cap al’Hotel Eden Rock, ermita de Sant Elm (bona panoràmica). Segim per l’urbanització, deixem a la dreta la baixada a cala Vigatana i arribem a la carretera de Tossa a Sant Feliu. La podriem seuir fins trobar la nostra desviació a la dreta però ens entretenim per un sender paral·lel (al novembre de 2020 amb una curta esllavissada) que acaba a la carretera. Agafem la pista que ens porta al mas sense vida de Divina Pastora i seguim pujant fins trobar la desviació al Puig Gros. El cim està ple d’antenes i no té cap encant. Retornem i prenem el corriol cap al collet de la Mare de Deu, Sant Benet, ens podem apropar a Can Rifà (anuncien begudes i menjar), mas abandonat Can Codolar, coll La Trencada i enfilem cap a l’ermita de Sant Baldiri, coll de Sant Baldiri, coll de Ceps, collet del Montclar (370 m) a on podem deixar la bici i continuar a peu fins el Monclar (441 m). Reculem fins el coll, investiguem però sembla que el corriol que baixa es transforma en torrentera impracticable o puja per altra via cap el cim. Per tant, coll de Ceps de nou, desviació a dreta fins la riera de Sant Baldiri, una mica de pista i un fantàstic corriol (tallat per una curta esllavissada, novembre 2020) al costat del riu Riudaura, molí de Can Moner (ruta dels molins fariners) i cap a Llagostera.
Fitxa FEEC Puig Gros
Fitxa FEEC Montclar
Descarrega’t el track a Wikiloc
Els molins fariners. El Ridaura neix al cor de la feréstega i atapeïda Ardenya i se’n va tot tranquil.lament cap a la glamurosa i cosmopolita Platja d’Aro. És l’unic riuet que ha pogut agafar el camí més curt per a arribar al mar, i que és el pas natural entre la plana gironina i el Baix Empordà: la vall d’Aro. Les altres rieres de Llagostera, la Gotarra o les tres Banyaloques, enlloc d’anar cap al mar, van cap a l’interior del país: van a buscar l’Onyar i el Ter cap a Girona fent una gran marrada abans no arriben al nostre Mediterrani.
El Ridaura (“riu daurat”) dóna nom a la vall per on passa, la Vall d’Aro (la “vall daurada”), i és que realment, exceptuant la sequera que pateix durant les calorades d’estiu, el Ridaura baixa clar i transparent al seu pas per Llagostera. Els llagosterencs van saber aprofitar la força de les seves aigües fent una sèrie de rescloses i molins fariners, alguns dels quals, avui, podreu veure ja com a simples testimonis del pas del temps: el molí del Xòrrec, el de Can Nadal, el de Can Moner (l’únic restaurat), el de Can Carreras i el de Can Cabanyes.
Llagostera – Sant Feliu (carrilet), Sant Elm i tornada
[falta descripció] [map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Llagostera carrilet Feliu Sant telm.gpx”]Descarrega’t el track a Wikiloc
Llagostera Can Moner Trencada Cadiretes Sant Baldiri Montclar Cadiretes Montclar
L’objectiu d’avui és pujar dos cims inclosos en el repte 100 cims de la FEEC: el Puig de les Cadiretes (519 m) i el Montclar (401 m) sortint des de Llagostera a l’extrem meridional de la comarca del Gironès. Llagostera (a uns 160 m d’altitud; uns 8.850 habitants). El castell i l’església de Sant Feliu de Llagostera defineixen la silueta urbana de Llagostera, una de les primeres poblacions a fabricar taps de suro, aprofitant que el terme era abundant en sureres. De l’escorça, se n’extreu el suro. En la primera pelada s’obté el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per elaborar taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es fan, aproximadament, cada 9 -12 anys, manualment, i permeten extreure un suro de qualitat suficient per fer taps d’ampolles de vi i cava. El pas per Llagostera del ferrocarril que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols, l’anomenat Carrilet (1892-1969), va ser clau per importar suro andalús i extremeny i exportar manufactures sureres cap a França. Ara, el Carrilet és un potent impulsor del turisme de bicicleta.
Al Puig de les Cadiretes es puja habitualment des de Tossa de Mar, però l’excursió per fer en bicicleta es quedaria curta. Sortim, per tant, de Llagostera fent una petita volta perquè el pas per sota de la C-35 quan ha plogut acostuma a estar inundat. Anem a buscar can Moner, un dels molins de Llagostera, i anem remuntant el riu Riudara. Continuem pujant fins a arribar a una pista més ampla, la seguim a l’esquerra i quan comença a fer-se pesada ens desviem a l’esquerra per un camí que ens porta al coll de la Trencada. Continuem pujant, passem pel Suro des Llop (no se sap del cert el perquè d’aquest nom, però expliquen que una persona s’hi va enfilar per por d’un llop i que va tardar a baixar perquè l’animal no es movia del lloc) i agafem un corriol que els ciclistes de Tossa han batejat com Birmània que ens porta a l’església d’estil neoromànic de Sant Grau d’Ardenya (servei de restauració a l’estiu). Fem una mica d’asfalt i prenem una desviació que ens porta a passar per sota de Pedra sobre Altra (monument megalític i formació rocosa curiosa) i poc després deixem la pista per un corriol que ens porta a la pista del puig de les Cadiretes. Les Cadiretes es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307108001), una creu metàl·lica i una torre de guaita amb bona panoràmica del massís Ardenya-Cadiretes, la plana de la Selva i els pre-Pirineus. El massís d’Ardenya Cadiretes és un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que es troba a la serralada litoral entre les Gavarres i les muntanyes de Montnegre-Corredor, actuant de límit entre la plana selvatana i el mar.
Una vegada al cim, reculem, travessem la carretera i anem a buscar Can Cabanyes. Estem molt a prop del castell de Montagut, de fet només resta en peu una torre i un pany de paret, i unes antenes i la Trencada. Ara ens enfilem cap a les ruïnes de l’ermita de Sant Baldiri de Solius (inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya), el coll de Sant Baldiri, coll de Ceps i el coll de Montclar. Pugem al Montclar deixant la bici abans de fer la grimpada final. El Montclar està coronat per gran cúmul de pedres i una senyera. Reculem i entre el coll de Ceps i el de Baldiri baixem a una pista que ens porta a Can Duran de Castellar i l’abocador i coll de Solius. Al coll de Solius prenem un corriol que ens marca el descens ben còmode i emboscat cap a Llagostera amb una curta remuntada després de can Pata.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/llagostera moner trencada cadiretes baldiri montclar abocador.gpx”]Descarrega’t el track a Wikiloc
track original: moner trencada cadiretes baldiri montclar abocador
Sant Andreu Salou: el freixe i l’alzina de Can Masnou
L’objectiu de l’excursió és visitar el freixe i l’alzina de Can Masnou amb el punt de sortida a Sant Andreu Salou. Es tracta d’una ruta curta i fàcil que aprofitarem per conèixer la capella del Remei i la vegetació de ribera a la riera Verneda. Aprofitarem molts trams de camins preparats per bicicletes com el carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols. Ruta apta para bicicletes gravel.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: Sant Andreu Salou Freixe Can Masnou
El freixe
Ermites i esglésies des de Medinyà
Avui ens proposem ‘caçar’ les ermites de Sant Joaquim d’Olivars i Sant Mer. Amb aquest propòsit farem un recorregut per pistes fàcils i carreteres comarcals i veïnals per pobles de la comarca del Pla de l’Estany i del Gironès amb el punt de sortida a Medinyà. El poble de Medinyà pertany al municipi de Sant Julià de ramis a la comarca del Gironès. Amb l’excusa de les ermites visitarem esglésies romàniques i dos ponts medievals. Ens mourem per un terreny suaument ondulat, amb alguna rampa intensa, però curta. El paisatge és eminentment agrícola i ramader. Per aquesta zona es pot pedalar a l’hivern perquè les temperatures son temperades.
Sortim del centre de Medinyà pel carrer que dona accés al castell de Medinyà i a l’església de Sant Sadurní de Medinyà. El carrer es converteix en una pista asfaltada; és el camí de les Serres. Girem a l’esquerra, travessem la GI-514 que uneix Medinyà amb Cornellà de Terri i pugem a les restes de Sant Joaquim d’Olivars. Reculem fins a l’últim encreuament i seguim la pista més evident cap a Sant Andreu de Terri. Seguim i trobem el pont medieval de Sant Andreu de Terri. El riu Terri es acompanyarà la primera part del recorregut. De Sant Andreu de Terri baixem a la carretera fins a trobar una indicació per pujar a Sant Cugat de Ravós del Terri.
Baixem de nou a la carretera, fem 40 m a la dreta i prenem una pista que ens porta a Sant Miquel de Cornellà de Terri. A la sortida del veïnat trenquem a la dreta cap a Santa Llogaia del Terri.
A la sortida del veïnat trenquem a la dreta i de nou a la dreta per una rampa. Davant d’una prohibició de pas fem a l’esquerra per una pista que ens porta a la granja can Casica. Prenem a l’esquerra per pista ample fins a Sords, l’església de Sant Esteve de Sords i el pont medieval. Prenem ara la via verde que uneix Girona amb Banyoles i la seguim fins a Borgonya i l’església de Sant Joan de Borgonyà. Sortim de Borgonyà, arribem a una carretera que prenem a la dreta fins a el veïnat de can Ribes (bar- restaurant), a on trenquem a la dreta per acostar-nos a Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers utilitzant un caminet al voral de la carretera. Anem ara a buscar Santa Maria de Pujals dels Pagesos. Sortim a una pista en bon estat, balitzada com a camí de Sant Jaume i que ens portaria directes a Medinyà. Però nosaltres ens desviem a l’esquerra per anar a l’ermita de Sant Mer (aplec el 2 de febrer, dia de la candelera). Fem enrere des de Sant Mer fins a l’última cruïlla seguim per aquesta pista i ens desviem, de nou a l’esquerra per anar a Sant Llorenç de Perles després de travessar la riera de la Farga. Girem cua fins a la pista principal carenera i veiem a l’altre costat de la vall, a la nostre esquerra Santa Fe de la Serra, una petita capella adossada a un mas. Girem cua fins a l’últim encreuament i deixem que la pista ens porti al castell de Medinyà, a la part alta del poble.
Alternatives. Els mapes indiquen un corriol al costat de la riera de la farga que ens portaria directes a Santa Fe de la Serra, però no el vam saber trobar. Possiblement els treballs forestals i agrícoles l’han fet desaparèixer.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: 3 ermites Medinyà
Ermites des de Cassà de la Selva
Aquesta és una ruta per les Gavarres ‘caçant’ ermites. El punt de sortida és a Cassà de la Selva (a uns 137 m d’altitud; uns 11.000 habitants). Cassà … xxxxxx. Pedalarem per pistes amples enmig de suredes i alzinars. Tenim l’oportunitat de menjar i refrescar-nos a Sant Cebrià de Lledó.
Podem sortir del pàrquing habilitat o de l’antiga estació del carrilet. Prenem direcció Girona (nord-est), vorejant el centre per un polígon industrial. Superem una primera i una segona rotonda i a la C-250A prenem una pista senyalitzada cap a Sant Cristòfol del Bosc. Anem seguint aquesta pista amb indicacions, travessem la riera de la Font i ens enfilem cap a Sant Cristòfol. A Sant Cristòfol un plafó informatiu ens explica la diferència entre el bosc d’alzines i la sureda i el risc intrínsec d’incendi que comporta després de la manipulació humana i posterior abandonament.
Seguim per pista en bon estat cap a Llambilles i sortim a la C-65 cap a Girona (bar-restaurant). Aquesta carretera té bastant trànsit, però, per sort, també té un voral ample en els 900 m que hem de seguir-la. A la dreta tenim una desviació en pujada a la Mare de Déu de la Pietat d’Erola, enmig d’un petit nucli habitat.
Ens endinsem al cor de les Gavarres per pistes de bon fer fins a sortir a nova carretera que seguirem a la dreta uns 600 m. Trobem una indicació a la dreta cap a Sant Mateu del Montnegre. Reculem fins a l’últim encreuament i seguim per la carretera d’abans, amb lleugera baixada uns 2,8 km. Davant de la porta d’un gran mas, una pista estreta ens porta a Santa Maria de Montnegre.
Reculem fins a la carretera i baixem decididament per pista en bon estat fins a sortir a la GI-664 que seguim cara avall 1 km. Deixem aquesta carretera fent un gir pràcticament de 180 graus, travessem el riu Daró per un gual i comencem la remuntada fins a Sant Cebrià de Lledó i els Metges. La pista està en bon estat, però igualment es fa dura. Finalment, arribem a Sant Cebrià de Lledó i al bar restaurant de la família Plana Barceló. Aquest ha esdevingut el veritable centre de referència i punt de trobada social de les Gavarres. El monumental lledoner ens dona ombra a l’estiu i, com és un arbre caducifoli, deixa passar el sol a l’hivern. Aquí, el bosc s’obre a prats de pastura freqüentats pels ramats d’ovelles.
Seguim per pistes en bon estat fins a un coll de pastures, baixem i tornem a pujar i arribem a la urbanització Els Refugis de les Gavarres. Estem sortint de les muntanyes i el bosc i ens apropem a la plana. Comencen a aparèixer grans masies una de les quals és el Molí de la Capçana. Per arribar-hi prenem una indicació cap a la Resclosa. Dintre de la propietat veiem la capella a la qual no podem accedir. Reculem a un corriol que ens porta a la pista principal per la que veníem. Sortim a un barri de Cassà, creuem la carretera i anem a buscar el Carrilet per entrar a Cassà.
Curiositats. Al restaurant dels Metges pots trobar un conglomerat de gavarrencs i visitants: ramaders, forestals, guardes, motoristes, ciclistes i gourmets. Si t’agrada, el fetge de xai a la brasa és exquisit. Al restaurant podeu trobar un sistema que redueix els efectes de la contaminació electromagnètica i que permet recuperar la freqüència d’origen natural idònia que els éssers vius necessiten (7,83 Hz de mitjana).
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original:
Exploració Estanyol Bescano Vilana
L’objectiu és explorar el triangle Estanyol Bescanó Vilana. Sortim de l’Estanyol per la pista asfaltada que porta a Bescanó, però ens desviem fins al peu de la torre de telegrafia òptica, trialera, pistes, Bescanó, carrilet Olot-Girona, Vilana, pistes, travessem la carretera, pistes, carretera, plantació de noguers.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: Estanyol Bescanó Vilana
Girona Angels ermita salern
un dia de pluja de octubre de 2024. sirve la salida hasta sant joan salern. La entrada a girona sirve como salida alternativa de sanntuaris girona. a borrar cuando el track de ermita i el de sntuaris estén ok
Track intern: girona angels ermita salern