Tuixent – La Vansa

Aquesta és la secció ed bttpirineus dedicada al tracks de rutes btt per Tuixent, La vall de la Vansa i el Port del Compte a l’Alt Urgell

Les pistes d’esqui de fons de Tuixent
Volta al Pedraforca i a la Vall de la Vansa
La Serra del Verd i el Port del Compte

 

Les pistes d’esqui de fons de Tuixent

Sortirem de Coll de Port (1.660 m) a la carretera entre Sant Llorenç de Morunys i Tuixent. Sortim en direcció a Tuixent i 1700 m desprès la deixem per una pista a l’esquerra que es dirigeix al Coll de Buc (1.589 m). Seguim per aquesta pista, deixem una desviació a la dreta que baixa a Moli de Fórnols i prenem una pista pedregosa a l’esquerra (1.670 m) que puja tant que haurem de baixar alguns trams de la bici. Arribem a la barraca de Sangonelles (refugi obert i font) i seguim pujant. cap. A l’arribar a una pista més important la seguim cara avall fins el Refugi de l’Arp, les instal·lacions centrals de les pistes d’esqui de fons i el Coll de Port, punt final.

Volta al Pedraforca i a la Vall de la Vansa

Us proposem una volta de dos dies amb el punt de sortida a Molí de Fórnols, visitant els pobles de Josa, Cornellana i Figols i colls com Collell, Jovell, Bruc, Port, Mola i Gósol. Comencem per la pista d’accés al càmping i a Tuixent per deixar-la a ma dreta, Collada de can Reboll (1.496 m) i aquesta vegada a l’esquerra cap al Coll de Buc (1,589), la carretera i Coll de Port (1.640). Baixem cap al Pont de la Plana, remuntem al Coll de la Mola (1.815 m) i baixem cap a Gósol. A la quarta corba a esquerres prenem la pista cap a la Font de les Abeurades i el Coll de Gósol (1.595 m). Al mateix Coll prenem una pista/camí en mal estat i baixem cap a Moripol (mas enrunat) i ermita restaurada de Sant Vicenç. Seguim avall i a prop del Molí Güell remuntem cap el Túnel de l’Avi, Feners i la carretera que ens apropa al Coll de la Trapa (1.300 m) i Saldes. Sortim de la plaça de Saldes  (1.200 m) i anem al recte cap a la pista que puja cap al Mirador i el pàrquing del Refugi Estasen, els superem i arribem al Collell (1.845 m) a on trobem una pista mig amagada i mig perduda que ens baixa a la pista que mena a Josa del Cadí (1.397 m). Sense entrar al poble prenem una pista que puja al Jovell (1.791 m) i baixa a Cornellana (1.340 m). Per carretera seguim a Fòrnols (1.260 m) i ara baixem a Molí de Fòrnols (1.000 m).

Observacions. Millor plantejar-la en dos dies, pernoctant a Saldes.

La Serra del Verd i el Port del Compte

El nucli del recorregut s’endinsa per la Serra del Verd i el Port del Compte. Sortim del centre de Tuixent (1.200 m; possibilitat de pernocta) i anem a buscar el GR que ens porta a Molí de Fórnols (1.000 m; bar restaurant, possibilitat de pernocta). Comença la pujada, per pista a Fórnols i per carretera a Cornellana (1.320 m). Seguim per pista al Coll de Jovell (1.790 m) i baixem a Jossa del Cadí. Per carretera remuntem el Coll de Josa (1.6 20 m). El track segueix el GR, molt tècnic i amb escales al començament (l’alternativa es baixar a Gósol per la carretera). Sortim de Gósol, pugem al Coll de Gósol (1.595 m), anem a buscar can Blanc per corriols i camins, i per pista cap el Coll de la Pedra (1.415 m), l’Ermita de la Creu (1.250 m), la Coma (980 m), el camí de les Fonts i quan s’acaba la pista a un mas seguim pujant a peu per un  corriol fins l’urbanització de Prat Llong a les pistes de Port del Compte (1.930 m; Refugi Bagès, possibilitat de pernocta. Seguim pujant, en part per la carretera i en part per pistes d’esqui, i arribarem al Prat dels Botons (1.920 m) i remuntem fins la Font d’Arderic (2.180 m) i el Prat Long (2.150 m). Baixem al Refugi de l’Arp, l’estació d’esqui de fons de Tuixent, la carretera i el Coll de Port (1.660 m; refugi guardat, possibilitat de pernocta). Travessem la carretera, seguim per la pista, prenem un trencant molt pronunciat a l’esquerra i, de seguida, un corriol a la dreta abandonant la pista.

Observacions: Aquest recorregut , excepte a on situem el punt d’inici, coincideix amb la Pedals de Pedraforca edició 2013. Es un recorregut de cap de setmana perquè supera els 3.400 m de desnivell en 100 km. Altres possibles punts de sortida són Gósol, la Coma i Coll de Port.

Serveis per a una aventura autònoma

Fórnols
Molí de Fórnols: 973 37 00 21. www.molidefornols.com/

Tuixent
Alberg Can Cortina.  973 058088 / 636 368796. www.can-cortina.com
Cal Farragetes: 973 37 00 34
Bars i restaurants. Museu trementinaires

Coll de Port. Refugi. Bar restaurant. 647 89 77 22. colldeport.blogspot.com

Port del Compte. Refugi Bages. 973 059 066; 680 181 311. www.refugibages.cat/

La Seu d’Urgell: Alberg La Salle: 973 353816

Fent el tafaner …

Fins al segle XIX, a les poblacions del Pirineu català -l’exemple més conegut és del poble de Tuixent (Alt Urgell), on hi ha el Museu de les Trementinaires– es produïa trementina i es comercialitzava a les viles i a les ciutats grans.  El museu és un homenatge a aquestes dones valentes i una nova contribució “post mortem” a les transformacions econòmiques, culturals i socials de La Vansa.

L’ofici de trementinaire va ser una activitat exclusiva de la vall de la Vansa i Tuixent, a la comarca de l’Alt Urgell, que es va desenvolupar durant els segles XIX i XX. Exercida majoritàriament per dones, tenia com a objectiu complementar l’economia domèstica de la família i aportar-hi liquiditat de diner efectiu, en un context on els intercanvis monetaris eren escassos. El comerç va permetre a les trementinaires disposar de moneda per a pagar deutes, redimir préstecs, pagar per a reduir el servei militar o recollir els dots dels cabalers (germans o germanes de l’hereu o la pubilla). Les trementinaires solien pertànyer a les famílies més pobres de la vall. Les trementinaires es dedicaven a allò que en deien “anar pel món”. Es desplaçaven per Catalunya seguint sempre uns mateixos itineraris prefixats per tal de vendre la trementina, herbes remeieres i altres productes de muntanya. Venien te de roca, corona de rei, escabioses, serpolet, orella d’ós, milfulles, bolets secs, oli d’avet i de ginebre, etc., però la trementina era el seu producte principal i el que els va donar nom. Es feia servir per a desinfectar ferides de persones i animals. És una substància que s’extrau de la resina dels pins, i l’ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d’oliva. Malgrat el seu prestigi, envoltat de misteri, les trementinaires no sortien de casa amb el producte fet: compraven part dels ingredients als adroguers al llarg del seu viatge i preparaven la trementina “in situ”, amb la qual cosa s’estalviaven haver de carregar la pomada durant tot el trajecte.

La mercaderia la guardaven en bosses de roba fàcils de traginar durant el viatge. Les bosses que carregaven, grans com a farcells, van contribuir a crear la imatge de la trementinaire, que era reconeguda així per tot arreu on passava. Altres elements típics de la seva impedimenta eren una bossa petita per a dur-hi la roba i els diners, les llaunes on portaven els olis (d’avet i de ginebre, i la trementina), el podallet per a tallar herbes, i una petita romana de ferro per a pesar els productes.

Els viatges de les trementinaires tenien també com a objecte comprar o obtenir objectes i recursos que no eren accessibles a muntanya. Com diu l’antropòleg Joan Frigolé “anar pel món fou una de les estratègies adaptatives d’una pagesia de muntanya amb una economia d’autoconsum en el context d’una economia mercantilitzada”. Sortien de la vall generalment per parelles i viatjaven a peu, o en transport públic quan els era possible. Generalment anaven dues dones, una de jove i una de més gran i amb més experiència. En general eren de la mateixa família: germanes, mare i filla, o àvia i néta. La confiança entre elles era molt important, ja que la més gran i entesa transmetia a l’aprenenta els seus coneixements no només sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s’hostatjaven a cases particulars on se les acollia a canvi d’herbes i remeis. Els seus circuits s’estenien per les comarques del Pallars, la Cerdanya, l’Urgell, l’Anoia, el Bages, Osona, el Vallès, el Barcelonès, la Selva, el Gironès, l’Empordà i la Garrotxa, però també van arribar fins a la Vall d’Aran i tot el vessant nord dels Pirineus, la Catalunya Nova i l’Aragó. Solien fer dos viatges cada any, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins per Pasqua. El primer viatge d’una trementinaire que tenim documentat fou el 1875. El darrer el va fer la Sofia Montaner el 1984.

L’aiguarràs, també anomenat essència de trementina, és un líquid volàtil i incolor o lleugerement groc, produït mitjançant la destil·lació de la resina, també anomenada galipot, dels pins. Està format principalment per una barreja d’hidrocarburs terpènics, majorment alfa i beta pinens, encara que la seva composició varia depenent de la classe de pi de la qual provingui la resina. Cal diferenciar l’aiguarràs d’origen vegetal, del que es coneix pel nom d’aiguarràs mineral, white spirit o aiguarràs símil, que és un derivat del petroli que es fa servir com a succedani de l’aiguarràs, en la preparació de pintures, vernissos i afins.