Pallars Jussà II
Aquesta és la segona part de rutes i tracks btt pel Pallars Jussà amb punts a de partida a pobles com Senterada, Tremp, Isona, Abella. Trobaràs rutes i tracks en aquesta pàginam en Pallars Jussà I i en la de Castells i torres del Pallars Jussà. A banda trobaràs dos pàgines de recorreguts per l’altre vall del Pallars Jussà, la Vall Fosca: Vall Fosca I i Vall Fosca II. Als mesos d’estiu pot fer molta calor.
La Marxa de les Carenes de la serra de Castellet. 56 km, 1.800 m desnivell positiu
El forat de l’Abella i el coll del Trumfo. 34 km, 1.200 m desnivell positiu
El poble de Bóixols i l’ermita de la Carramina. 35 km, 900 m desnivell positiu
La conca de Dellà. 46 km, 1.100m desnivell positiu
La pujada al Tossal de Codonyac. 30 km, 1.000 m desnivell positiu
Les vinyes de Sant Miquel. 20 km, 600 m desnivell positiu
La Serra de Sant Gervàs. 34 km, 1.200 m desnivell positiu
Els pobles de Salàs, Rivert i Toralla
Volta al Montsec de Rúbies per la Portella Blanca
Corriolada histórica
Sant Corneli atack, entre trinxeres i ermites
Les carenes de la serra de Castellet
La marxa de les Carenes uneix els pobles de Pont de Suert i el de Tremp (460 m). El que us presentem és una adaptació per bicicleta. Aquesta adaptació no evita la pujada cap a Viu de Llevata ni trams caminant per les carenes de la serra de Castellet fins el Pui de Lleràs (1.692 m). Si que evitem la pujada al coll de Sant Roc i a la Creu de Ferri i ens perdem la visita a Gurp per continuar per la pista. És tracta d’una fantàstica excursió pel Prepirineu amb vistes dels Pirineus, d’altres serres preprinencas com els dos Montsec i el Boumort, la conca de Tremp, el pantà de Sant Antoni, la subcomarca de la Terreta i molt més.
El Pic de Lleràs o Puig de Lleràs (en la pronúncia local, «Pui») és una muntanya de 1.692 m que és dins del terme municipal de Tremp, quasi al límit amb el municipi de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, al punt de trobada de la Serra de Castellet amb la serra de Sant Salvador, dues dels contraforts sud-orientals de la Serra de Sant Gervàs. Pertanyia al municipi d’Espluga de Serra, de l’Alta Ribagorça, fins que el 1970 aquest antic municipi fou agregat al de Tremp. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, referència 25708400. Observacions: Lineal. Track original maig 2014, actualitzat al novembre del 2014 que millora el final.
El forat de l’Abella i el coll del Trumfo
Els punts claus d’aquesta excursió són la visita al forat d’Abella i el mític coll del Trumfo. Sortirem una mica abans del km 2 de la carretera que puja a Orcau (LV-5112) en una corba a on podem aparcar el cotxe. Primer anirem fent cap els estanys de Basturs i el poble de Sant Romà d’Abella. A l’arribar a la carretera que puja a l’Abella de la Conca baixarem uns metres per anar a buscar el camí que porta al riu i forat de l’Abella i pels terrenys de A l’arribar al riu continuarem riu amunt mullant-nos els peus i el que no són els peus fins arribar al molí i sortir a la pista que li dona accés (si ho volem evitar a l’arribar a la carretera seguim amunt, travessem el poble i trobarem el track). Ara comença la mítica pujada a la collada Trumfo (1.460 m) sempre per pista i una no menys mítica trialera que ens torna a terrenys més humans. Tornem cap el poble de Basturs i al punt de sortida. Hem vist camps d’ametllers i cereals.
El Forat d’Abella, popularment denominat lo Foradot és un indret del terme municipal d’Abella de la Conca, a tocar de la vila que dóna nom al municipi. És a sota de l’extrem de llevant de la vila d’Abella de la Conca, es tracta del pas que ha obert al llarg del temps el riu d’Abella a l’extrem sud-oest de la Serra de Carrànima. De fet, es tracta de tres forats successius, que superen els tres plegaments consecutius que es donen en aquest lloc. El més gran és el central, que queda als peus de la vila i fa uns 80 metres de longitud per uns cinc d’amplada; el més septentrional queda a prop del Molí d’Abella. El Forat d’Abella marca el pas de la muntanya a la plana en el curs del riu d’Abella. Aquest camí té continuïtat cap al nord a través del mateix Forat, tot i que quasi del tot impracticable per a vehicles per les roques existents a la llera del riu. A mitjan segle XIX es començà a desenvolupar un projecte que va quedar inconclús: el baró d’Abella pretenia crear un embassament a la vall superior de l’Abella, aprofitant l’estretor del Foradot per a fer-hi la presa. Les obres començaren (hi ha senyals a la mateixa roca que en fan de testimoni), però el projecte va quedar sense acabar per causes diverses. El Camí de la Collada del Trumfo és un antic camí de bast que unia La Torre d’Eroles amb Carreu a través del Portell o Collada de Gassó. Discorre íntegrament pel terme municipal d’Abella de la Conca.
El poble de Bóixols i l’ermita de la Carramina
Una excursió per la part obaga de la Serra de Carramina (o Carràmina) i el riu d’Abella. El punt de sortida és a la seu de la Casa de la Vila d’Abella de la Conca què no està al nucli del poble antic. Gaudirem de una bona vista sobre el poble d’Abella de la Conca, visitarem el poble de Bóixols (1.150 m; sense serveis turístics, pertany al municipi d’Abella) i pujarem a la l’Ermita de Carramina (1.630 m), punt culminant de la serra. Tornarem pràcticament pel mateix camí buscant una baixada una mica més divertida i diferent. Observacions: La visita al poble de l’Abella és ben interessant.
La conca de Dellà
Aquesta és una excursió en forma de 8 per molts dels pobles i nuclis de població de la Conca de Dellà geogràfica. El centre del 8 i punt de partida és Isona (660 m) el que ens permet partir l’excursió dues unitats, matí i tarda o dos dies diferents. La primera part surt d’Isona en direcció a Abella de la Conca, un municipi que geogràficament pertany a la conca de Dellà però que conserva la seva independència administrativa del municipi d’Isona i Conca de Dellà. Rodejats d’arbres de secà i granges sortim finalment a la carretera que porta a Abella (800 m) per la que baixem a l’esquerra fins a una corba esquerres a on prenem una pista asfalta que puja amb intensitat, S’acaba l’asfalt, seguim pujant en direcció a Boixols però desprès de deixar una pista secundària a la dreta (per la que baixem quan venim de l’ermita de la Carrànima) deixarem la pista per baixar sense camí cap uns postes de telèfon (960 m). Aquesta connexió és important perquè ens permet connectar aquesta pista amb la de la collada del Trumfo, el poble d’Abella i com serà el cas d’avui la pista de Can Borrell i Sant Corneli; és una antiga drecera dels betetistes que finalment hem pogut trackejar. Baixem al riu d’Abella, passant alguna penúria i el creuem casi sense mullar-nos els peus (60 m). Pujem a una pista que explorem a la dreta per tornar al mateix punt (no sembla tenir sortida ciclable, però potser es pot baixar seguint el riu des de casa Fontanet, a explorar altre dia). Passem un dipòsit d’aigua, un mas que havia estat molí, una zona d’escalada i travessem Abella (940 m).
Comencem a baixar per la carretera però prenem la desviació a la dreta cap a Can Borrell i Sant Corneli. Estem a sota d’uns penya-segats amb nius de voltors. Tenen una tècnica ben desenvolupada per entrar al niu. Arriben planejant, per sota del niu, canvien la posició de les ales i la mateixa empenta que portaven el per met remuntar fins el niu. Si baixessin directes arribarien en massa velocitat. Els deixem i anem a buscar una pista secundària a l’esquerra, travessem camps d’ametllers fins trobar una pista més important que seguim cara avall, fem una ziga-zaga, arribem de nou al riu d’Abella (660 m) que hem cruet a dalt, el tornem a creuar en sentit contrari i remuntem fins arribar a l’altiplà i arribem a Sant Romà d’Abella (680 m). No hem de fer res mes que seguir la pista principal fins Isona punt de partida. Comencem la segona part de l’excursió. Ara seguim en direcció contraria cara avall per una pista important i clara per la que creuarem la carretera al coll de Comiols, i arribarem, sempre per camps de cereals i rampes trencacames, als poblets d’Els masos de Sant Martí, Covet i la seva església romànica amb la famosa porta de fusta, Gramanet i Merea. Remuntem per una roureda fins sortir a una carretera que seguim cap avall (870 m). Deixem el trencant a la dreta del Perolet i el de Castellnou i, a la vista de Sant Salvador de Toló, prenem una pista de terra a la dreta que ens portarà fins Isona després de travessar el riu Conques (550 m). En aquesta baixada podem trobar fang.
La pujada al Tossal de Codonyac
El Tossal de Codonyac és un cim situat cap a l’extrem sud-oest de la Serra de Gurp, en el terme municipal de Tremp, al límit dels antics termes de Sapeira, de l’Alta Ribagorça, i Gurp de la Conca, del Pallars Jussà. És a l’oest-nord-oest del poble de Gurp, però dalt la carena que separa les conques del Noguera Pallaresa, a llevant, i del Noguera Ribagorçana, a ponent. Al seu nord-est hi ha lo Pico-xic, i al sud-oest, el Tossal Ras.
Sortim de Tremp (470 m) cap a Talarn i cap a l’Acadèmia de suboficials per la pista asfaltada. Tal com anem pujant veiem a dalt de la serra una forma que no sabem si és una muntanya o un castell. Més tard descobrirem que es tracta del Pico-xic, un tossal al costat nord-est del nostre objectiu, el Tossal de Codonyac (1.425 m). Tornem a la pista i a una mena d’esplanada, escollim una pista més trencada per baixar i connectem amb la pista de pujada. Podem tornar pel mateix camí però ens dirigim cap a Sant Miquel i anem a buscar una pista amb senyalització vertical que ens baixarà a Tremp. Observacions: Es pot combinar amb ‘Les vinyes de Sant Miquel’, fent una excursió al matí i altre a la tarda.
Les vinyes de Sant Miquel
Anirem a visitar dos petits poblets com són Tendrui i Sant Adrià i les vinyes de Sant Miquel. Sortirem de Tremp (470 m) en direcció al polígon i a la carretera que puja a Tendrui però farem servir el camí antic que comença creuant la via ferrea per un pont. Anirem seguint amb indicacions del Camí de la FGC, creuarem el barranc de Tendrui i tras fer un tram perdedor arribarem a Tendrui (650 m). Seguirem per la pista asfaltada fins el poble de Sant Adrià (840 m; font). Seguim pujant per pista de terra fins l’ermita i vinyes de Sant Miquel (940 m), vinyes en alçada recuperant terreny a la fil·loxera i intentant avançar-se al canvi climàtic i les noves condicions de conreu que suposaria. Iniciem el descens cap a Tremp pel camí d’Areny i el camí de les Gesseres. El track segueix un corriol que talla bastant però que els betetistes menys tècnics no gaudiran. Una opció raonable es prendre una pista amb senyalització vertical que utilitzem en la Marxa de les Carenes d’aquesta mateixa pàgina. Observacions: Es pot combinar amb ‘La pujada al tossal de Codonyac’, fent una al matí i altre a la tarda.
La Serra de Sant Gervàs
Amb el punt de partida a Senterada visitarem els pobles de Naens, Cadolla, Pinyana, Corroncui (amb una afamada queseria), Adons, Cérvoles i Burguet. Observacions: Cap dificultat técnica. A partir d’una proposta del llibre Itineraris de BTT per Catalunya de 1994. La ruta per la Serra de sant Gervàs i la visita al Castell de Sant Gervàs, malgrat la similitud de noms, són distants.
Els pobles de Salàs, Rivert i Toralla
Amb el punt de sortida a laPobla visitem els interessants pobles de Salàs (botigues-museu), Rivert (aigüa i fonts) i Toralla (en una cinglera).
Volta al Montsec de Rúbies per la Portella blanca
El Montsec de Rúbies, també conegut com a Montsec de Meià, es troba al sector est de la Serra del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i la Serra de Comiols. Ocupa uns 13,5 km de llarg per 5 d’ample. Separa la Conca de Tremp (Pallars Jussà) de la conca de Meià (Noguera). El seu cim més alt és el Tossal de les Torretes de 1.676 m.
Sortirem de l’Hostal Roig (1.100 m) per una pista en bon estat que puja suament pel cantó septentrional, mirant cap a la Conca de Tremp. Anem fent fins al final de la pista des d’on ja veiem el pal indicador de la Portella Blanca (1.420 m), entre la Roca de Migjorn i lo Peladet. És un dels passos tradicionals del Montsec per on hi passa el GR 1. La carena marca el termenal entre Llimiana i Camarasa, per tant entre el Pallars Jussà i la Noguera. Característica comuna del Montsec i altres serres veïnes és que, si el vessant obac és rost, el solell és encinglerat. Baixem, en fort pendent, per un camí pedregós que salva la canal mentre anem albirant, ben avall, el despoblat de Rúbies (1.145 m), abandonat definitivament els anys 70, en estat ruinós a l’igual que la petita església romànica amb decoracions llombardes, pròpies del segle XI. Prenem la pista, empalmem amb la pista dels petrolers, la cabana del Pere i un parell de corriols que baixant de la carena, deixem a la dreta la pista que porta a l’ermita de Mare de Deu del Puig de Meià i la carretera per la que remuntem fins l’Hostal Roig.
Corriolada histórica
Sant Corneli atack, entre trinxeres i Ermites
Serveis per a una aventura autònoma
Conques. Casa Ramona: 973 66 45 04. Ca l’Estudiant: 973 66 43 64
Sant Martí de Barcedana. Casa Roca. 973 651 070. monica@casaroca.info
Bóixols. Masia Faidella (al coll de Faidella). 973 25 23 52 i 608 538 045. masiafaidella@gmail.com
La Pobla de Segur. Fonda Can Fasersia. 973 680 245. 695 169 181. www.canfasersia.com
Senterada. Hostal Casa Leonardo. 973 661 787
Tremp: Alberg Tremp: 973 652 563. Hostal Buenos Aires: 97 365 0727. Taxi Manel Moreno: 618 257 250.
Taller bicis Esierre: 619 81 1516
Fent el tafaner …
La Conca Dellà. http://ca.wikipedia.org/wiki/Conca_Dell%C3%A0
També anomenada de vegades Conca d’Orcau, és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà (a més de la Vall Fosca):
– la Conca de Tremp, o Conca Deçà, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca
– la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l’espai a llevant de la Pobla de Segur i té el Pont de Claverol com a cap municipal
– i la Conca Dellà, a l’entorn d’Isona. El terme municipal d’Isona i Conca Dellà, que és el de més extensió i població d’aquesta conca, rep aquest nom, tot i que no agrupa realment tota la Conca Dellà, ja que aquesta comprèn, a més, tot l’actual terme d’Abella de la Conca i part dels de Gavet de la Conca i Llimiana.
No pertanyen, en canvi, a la Conca Dellà geogràfica els pobles de Galliner, Montesquiu i Puig de l’Anell, de l’antic terme d’Orcau i actual d’Isona i Conca Dellà, que geogràficament estan situats a la Conca Deçà o de Tremp. Són al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, a l’esquerra del Pantà de Sant Antoni.
Abella de la Conca. http://ca.wikipedia.org/wiki/Abella_de_la_Conca
Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà. És el de més al nord de la Conca Dellà, que ocupa el terç sud-oriental del Pallars Jussà. Tot i que geogràficament pertany a aquesta conca, no en forma part des del punt de vista administratiu, ja que el 1970, en el moment que es va produir l’agrupació de la resta de municipis en el d’Isona, ara anomenat Isona i Conca Dellà, Abella de la Conca en va romandre al marge, mantenint-se com a municipi independent. El poble de Bóixols pertany al municipi de l’Abella.
Un bon nombre de ciutadans d’Abella morí en el front de combat o afusellats, per un i altre bàndol, durant o després de la guerra. Bóixols fou un dels pobles que més patiren del desconcert posterior al final de la guerra, amb persones amagades, maquis, guàrdies civils perseguint-los voltant per tot el terme, especialment la part muntanyosa, tradicional refugi des de temps antics per als qui vivien en situació problemàtica o obertament al marge de la societat. Romanalles d’aquests anys convulsos són els diversos búnquers existents en el terme, construïts la major part per l’exèrcit franquista un cop aconseguida la retirada de l’exèrcit constitucional republicà per tal de prevenir un contraatac. N’hi ha dos al Cap del Pla i almenys un altre a l’Obac de Planers.
Riu d’Abella: http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_d’Abella
Isona. http://ca.wikipedia.org/wiki/Isona
El municipi d’Isona i Conca Dellà va néixer l’any 1970 amb l’annexió de diferents pobles: Isona, Covet, LLordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau.
El 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola. L’aplicació de les lleis republicanes suposà la confiscació de béns, i a Isona foren apropiades per l’ajuntament revolucionari dues cases, una era, una masia i tres finques. Una de les cases passà a ser utilitzada com a escola. El 6 d’abril del 1938 les tropes insurrectes contra el govern legal de la República, concretament la 63a. Divisió, el Cuerpo de Ejército de Navarra, de caràcter essencialment carlí, entraren pel Pont de Montanyana cap a Tremp, després Suterranya, Figuerola d’Orcau, Aransís i Sant Serni, i, finalment, Orcau, Basturs, Sant Salvador de Toló, Sant Romà d’Abella, la Campaneta, Sant Corneli i el Mont de Conques. Aquí frenaren l’avenç, s’atrinxeraren i hi romangueren durant deu mesos.
Abella de la Conca, Isona, Siall, Llordà, Biscarri, Benavent de la Conca i Covet romangueren en mans dels republicans. El centre de comandament era a Abella de la Conca, i Isona esdevingué una gran caserna militar, d’on la població civil, majoritàriament, va fugir. Entre el 10 d’abril i el dia de Nadal, del 1938, la zona dels entorns d’Isona foren escenari dels combats entre feixistes i republicans, i la vila d’Isona va quedar gairebé del tot arrasada.
Els morts isonencs foren abundosos, per un costat i l’altre, afusellats o morts en combat. La vila d’Isona estava pràcticament destruïda, el 1939: aproximadament el 75% dels seus edificis estava del tot derruïts o molt afectats, de manera que calia enderrocar-los. El 1940 començaren les tasques de reconstrucció de la vila, que s’allargassaren molts anys. I, encara, els immediats anys després d’acabada la confrontació, els maquis es feien notar a la comarca, aportant nous motius de desestabilització en una població ja de per si molt afectada per la situació derivada de la Guerra Civil.
Els darrers setanta anys de la història d’Isona són molt semblants als que s’han viscut a les zones rurals i de muntanya: un progressiu despoblament i abandonament de l’activitat agrària, que, alhora, ha comportat l’enfortiment de les explotacions agràries subsistents, les quals, a més, s’han anat reconvertint cap a activitats més productives. Això és el que ha fet que en l’actualitat una part important dels que continuen treballant al camp es dediquin a la cria de porcs, i a partir d’aquest fet hagin anat sortint petites indústries de fabricació d’embotits, principalment.