Alta Ribargorça
Aquesta és la secció de rutes i tracks per l’Alta Ribagorça. Altres rutes per l’Alta Ribagorça és La Transpirenenca que fa etapa a Pont de Suert.
Les carenes de la serra de Castellet. 57 km, 1.800 m desnivell positiu.
Epic Trail 2009
Volta al Turbon 2009
El RASPES ROIES des de Taull
El GINEBRELL des de Taull
La FAIADA (de Malpàs) des de Pont de Suert pel barranc de Viu de Llevata i el GR
La FAIADA (de Malpàs) des de Pont de Suert
Viu coll Sant Roc Montiberri Viu Barranc Coll Art cami ral
El Port de la Gelada des de Barruera tornant per Vilaller i el coll de Serreres
Barruera, Erill, Bordes d’Erill o de Basco, Durro, Ermita de Sant Quirc i tornada per camins vells
Boí, camí de l’aigua, Llesp, coll de Serreres, Còll,
Occitanos 2022 segon dia: Boí, Taüll, Pla de l’Ermita, coll de Miati, Durro, Sarais, riu
Occitanos 2022 tercer dia: Pont de Suert, Gotarta, corriol Tuareg, pont del Remei, N- 230, (Sarroqueta), Coll Serreres, Vilaller, Montanuy, corriol
Sender per Pont de Suert: Grilló, Igüerri, Hyper ventolà, Gironella, Coma Salasa
Les carenes de la serra de Castellet
La marxa de les Carenes uneix els pobles de Pont de Suert i el de Tremp. El que us presentem és una adaptació per bicicleta de la marxa. Aquesta adaptació no evita la pujada cap a Viu de LLevata ni trams caminant per les carenes de la serra de Castellet fins el Pui de Lleràs (1.692 m); de fet, ens vam treure els pedals automàtics per poder portar calçat per caminar. Si que evitem la pujada al coll de Sant Roc i a la Creu de Ferri i ens perdem la visita a Gurp per continuar per la pista. És tracta d’una fantàstica etapa pel Prepirineu amb vistes dels Pirineus, d’altres serres preprinencas com els dos Montsec i el Boumort, la conca de Tremp, del pantà de Sant Antoni, de la subcomarca de la Terreta i de molt més.
El Pic de Lleràs o Puig de Lleràs (en la pronúncia local, «Pui») és una muntanya de 1.692 m que és dins del terme municipal de Tremp, quasi al límit amb el municipi de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, al punt de trobada de la Serra de Castellet amb la serra de Sant Salvador, dues dels contraforts sud-orientals de la Serra de Sant Gervàs. Pertanyia al municipi d’Espluga de Serra, de l’Alta Ribagorça, fins que el 1970 aquest antic municipi fou agregat al de Tremp. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, referència 25708400. Observacions: Lineal.
Observacions: Track original maig 2014. A la página del Pallars Jussà hi ha una versió con un final actualitzat al novembre del 2014 que millora el final.
Epic Trail 2009
Aquesta és l’Epic Trail en quatre etapes del 2009.
Turbon 2009
Aquesta és Volta al Turbon en dues etapes del 2009.
El RASPES ROIES des de Taull
L’objectiu d’aquesta ruta btt, track btt, track gps és pujar al Cap de les Raspes Roies (2.754 m), el cim ciclable més alt de Catalunya amb el punt de sortida a Taüll (1.480 m). Durant molts, vam creure que el cim ciclable més alt era el Pic Negre de Bescarán de 2.643 m, a la frontera entre Andorra i Catalunya, a pop de les pistes d’esquí de la Rabassa i que nosaltres vam assolir, sortint des de Bescarán, a l’agost de l’any 2016. El Raspes Roies forma part de la carena de més de 2.500 metres d’altitud que delimita pel costat de ponent la vall de Manyanet i en la que trobem el Tossal de Cervi (2.746 m) i el Bony de l’Aigua Blanca (2.575 m). El Raspes Roies és el punt més alta de l’estació de Boí-Taüll. A l’estació l’han canviat el nom per el de Puig Falcó i es pot arribar en telecadira; es justament la pista què dona servei al tele-cadira la que aprofitarem per arribar al cim.
Vam començar l’excursió a Taüll (1.480 m) a la carretera que dona accés les pistes davant de l’església romànica de Sant Climent de Taüll però es pot començar des de més avall a Barruera (1.100 m) o a Boí (1.260 m), afegint el desnivell i quilometratge corresponent, o al Pla de l’Ermita (1.620 m), en aquest cas suavitzant l’excursió. Aquets primers kilòmetres fins les instal·lacions de l’estació d’esquí a 2.000 m es fan per carretera. Travessem les instal·lacions i anem pujant per les pistes de servei en bastant bon estat. Hi trams durs, trams molts durs i trams planers però en conjunt es tracta d’uns 4 km molt ciclables per un ciclista en bon estat de forma. A partir del coll de Raspes la inclinació de la pista s’incrementa, de fet remuntarem 250 m en 1.500 m de pista (sembla ser que aquesta pista és recent i què abans l’única via era la pista d’esquí molt més directe). Una vegada a dalt gaudim de l’alçada i les vistes (ens podem ajudar per identificar els cims de dues fotos instal·lades al mirador). Comencem el descens per la pista d’esquí de Collbirrós, que pràcticament seguirem tota l’estona, a l’igual que unes fites de trail, primer cap a el coll de Collbirrós (2.540 m), creuarem el riu del mateix nom per un gual de pedres (2.300) i desprès cap un llac artificial de l’estació. El track segueix la pista d’esquí i l’antic camí però, si observeu el track, es podria tallar fent un camp a través. Ara comença un divertit i fàcil corriol (si el fem de baixada) que ens porta a la carretera per la que hem pujat. Ara tenim dues opcions, podem continuar carretera avall fins el punt de sortida o anar a buscar un corriol que ens baixa a Taüll però primerament haurem de remuntar un kilòmetre de carretera. El gps indica 27 km i un 1.300 m de desnivell. Una distància assolible per molts betetistes i què compensa sobradament el fet d’haver conquerit el cim ciclable més alt de Catalunya. Al Raspes Roies puja l’Epic Trail de Boí.
Vikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_les_Raspes_Roies
El GINEBRELL des de Taull
L’objectiu de l’excursió d’avui és pujar al Pic de la Pala de Ginebrell (2.321 m) un cim, malgrat la seva alçada, modest a l’ombra de gegants com el Tossal de Cervi (2.746 m), el Bony de l’Aigua Blanca (2.575 m) i, sobre tot, el Cap de les Raspes Roies (2.754 m) amagat a l’estació d’esquí de Boí-Taüll. El punt de sortida al poble de Taüll (1.480 m; uns 220 habitants censats) a l’Alta Ribagorça. Taüll (juntament amb els pobles de Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Pla de l’Ermita i Saraís) pertany al municipi de la Vall de Boí. Un poble que viu del turisme del El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de les esglésies romàniques i de l’estació d’esquí de Boí-Taüll. A Taüll trobem dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000), Santa Maria de Taüll i la més famosa i emblemàtica Sant Climent de Taüll. Tenim diferents serveis turístics a Taüll i escampats per la resta de pobles del municipi de la Vall de Boí i més serveis a Barruera.
Sortim per la carretera de l’estació cap el Pla de l’Ermita (1.620 m; ermita romànica de Sant Quirc de Taüll) i a 1.760 m d’alçada deixem la carretera per un corriol que si tens força i ganes pots fer pràcticament sense baixar de la bicicleta, amb una ziga-zaga casi al final bastant dura. Arribem a les instal·lacions de l’estació d’esquí de Boí-Taüll i continuem amunt deixant a la nostre esquerra la pista cap les Raspes Roies. Arribem a un pla final d’un remuntador, a on podem trobar cavalls pasturant, i baixem cap un llac natural a uns 2.240 m. Fem una última pujada i arribem a una petita esplanada amb un nou remuntador de l’estació d’esquí però, a uns 10 m del cim del Ginebrell, una tanca + filferro elèctric doble ens impedeix l’accés al cim. Tirem avall seguint indicacions ruta btt al costat de la tanca que mantindrem a la nostre esquerra camp a través fins trobar una pista què puja de la carretera de l’estació i una porta (Collada de la Llobarçana, 2.020 m). Ens canviem de costat de la tanca i seguim per la pista fins què al Coll de Miati (1.980 m) ens desviem per un corriol a la dreta. Al principi el corriol és clar, després s’embolica una mica però anem seguim el abalisat d’una ruta btt i altre de trail. Creuem un torrent i just abans d’arribar a la carretera girem a l’esquerra i anem a buscar el corriol que ens porta a Taüll.
La FAIADA (de Malpàs) des de Pont de Suert pel barranc de Viu de Llevata i el GR
L’objectiu d’aquest track btt, track gps, rutra btt és pujar a La Faiada, un cim de 1.699 m d’altitud, a l’Alta Ribagorça, fronterer amb el Pallars Jussà, cim número 67 de la llista dels 100 cims de la FECC. Sortim de Pont de Suert per asfalt per la carretera que ens porta a Gotarta (font). Els camps de pomers protegits es distingeixen des de lluny. Prenem la pista de terra en bon estat que porta a Malpàs (font, cap altre servei), superant la masia de raons, una granja i un petit oratori. Malpàs és un petit poble ben interessant. Per una part, la part vella, una petita antiga vila closa què és el nucli original del poble. A la dècada dels anys trenta (falta confirmar data) es van començar a explotar unes mines de carbó i el poble va créixer als plans confrontants. La mina es va tancar als anys seixanta, però les cases s’han anat reformant i afegint segones residencies. Curiosament, una tradició del poble és el ball de bastons, però no fan el descens de les falles. Ens van explicar que ‘els pins els va plantar Franco’, possiblement perquè els serrats eren bastant ermes. Baixem per la carretera que li dona accés, trenquem a l’esquerra, superem les restes de l’explotació minera abandonada, deixem pista a l’esquerra que possiblement deu pujar al poble abandonat d’Erillcastell, pugem per una pista asfaltada de fort pendent i ens dirigim cap al poble de Castellars (restaurant) (veiem les restes d’Erillcastell al fons). Continuem pujant per pista ampla, però que l’aigua està malmetent en els trams de més pendent) i, en lloc de prendre la pista cap a Erta i Sas, ens desviem a la dreta cap a la Borda de Martí. Sense arribar tirem dreta avall per una pista en mal estat que pot estar molt fangosa. Creuem el Riuet del Port d’Erta i ens enfrontem a 900 m de forta pujada per pista en mal estat. Seguim a l’esquerra per pista en millor estat, passem l’abeurador/ Font de l’Escala (bona perspectiva dels Pirineus) i arribem als idíl·lics prats de la Borda de Montlau. Arribem a uns altiplans i deixem a l’esquerra la pista que puja a Erta i la que baixa a Sentís. Nosaltres seguim per aquesta meravella d’altiplà fins al coll d’Art (1.325 m) a on trenquem a l’esquerra (pas barrat als vehicles). Seguim pista principal (pot estar fangosa) uns 3 km i busquem un corriol per sobre del barranc de Sallent. Seguim corriol abalisat groc i fites precàries de pedra fins al fons del barranc de Viu de Llevata, a l’alçada del pont de pedra i fem una curta remuntada (trams a peu) fins a una pista secundària que ens porta a Viu. Travessem el poble i l’N-260 i comencem la dura pujada a la Faiada. Uns 500 m de desnivell per pista a trams possible i amb trams de rectes pedregoses desmoralitzadors i, si em pressiones, descoratjadors. Contemplem com la muntanya intenta recuperar-se de l’incendi del 2012. Al final tenim les antenes, una caseta de guaita, el vèrtex geodèsic (256079001) i una panoràmica excelsa dels Pirineus (Aneto i Besiberri Sud), pantà d’Escales, Prepirineus, serra de Sant Gervàs, bona part de la ruta que hem fet i etc. Estem a un espai del Prepirineu. Volíem seguir el corriol que baixa cap al poble abandonat de Montiberri, però no vam gosar perquè el corriol estava molt brut de boixedes. Una ressenya del 2012 diu que es pot baixar fins a la font de la Mena passant per Casós i Montiberri, però no ho vam veure clar perquè el corriol semblava molt brut de boixedes. A la baixada, al coll de Sant Roc Viu (1.441 m) trenquem a l’esquerra per corriol abalisat GR amb tendència a flanquejar que baixa suaument. Passem un mirador i arribem a una pista. La prenem a l’esquerra fins al poble abandonat (i enderrocat) de Montiberri (a la dreta aniríem a l’N-260). A Montiberri seguim corriol GR (trams a peu) fins a l’N-260, a l’alçada de la font dels Frares. Per la carretera baixem a Pont de Suert.
La FAIADA (de Malpàs) des de Pont de Suert
L’objectiu d’aquest track btt, track gps, ruta btt és pujar a La Faiada, un cim de 1.699 m a l’Alta Ribagorça fronter amb el Pallars Jussà cim numero 67 de la llista dels 100 cims de la FECC. Sortim de Pont de Suert per asfalt per la carretera que ens porta a Gotarta (font). Els camps de pomers protegits es distingeixen des de lluny Prenem la pista de terra en bon estat que porta a Malpàs (font, cap altre servei), superant la masia de raons, una granja i un petit oratori. Malpàs és un petit poble ben interessant. Per una part, la part vella, una petita antiga vila closa què és el nucli original del poble. A la dècada dels anys 30 (falta confirmar data) es van començar a explotar unes mines de carbó i el poble va créixer als plans confrontants. La mina es va tancar als anys seixanta però les cases s’han anat reformant i afegint segones residencies. Curiosament, una tradició del poble és el ball de bastons però no fan el descens de les falles. Ens van explicar que ‘els pins els va plantar Franco’, ,possiblement perquè els serrats eren bastant ermes. Baixem per la carretera que li dona accés, trenquem a l’esquerra superem les restes de l’explotació minera abandonada, deixem pista a l’esquerra que possiblement deu pujar al poble abandonat d’Erillcastell, pugem per una pista asfalta de forta pendent i ens dirigim cap al poble de Castellars (restaurant) (veiem les restes d’Erillcastell al fons) . Seguim pujant per pista ample però que l’aigua està malmetent en els trams de més pendent) i, en lloc de prendre la pista cap a Erta i Sas, ens desviem a la dreta cap a la Borda de Martí. Sense arribar tirem dreta avall per una pista en mal estat que pot estar molt fangosa. Creuem el Riuet del Port d’Erta i ens enfrontem a 900 m de forta pujada per pista en mal estat. Seguim a l’esquerra per pista en millor estat, passem l’abeurador/ Font de l’Escala (bona perspectiva dels Pirineus) i arribem als idíl·lics prats de la Borda de Montlau. Arribem a uns altiplans i deixem a l’esquerra la pista que puja a Erta i la que baixa a Sentís. Nosaltres seguim per aquesta meravella, passem el Coll d’Art (1.325 m) i ens plantem a la carretera N-260 a l’alçada del Coll de la Creu de Perves. Utilitzem aquesta N-260 per acostar-nos al poble de Viu de Llevata (cap servei, excepte un xiringuito ocasional coll què aprofita la tirada turística del barranquisme a barranc de Viu de Llevata) a on comença la dura pujada a la Faiada. Uns 500 m de desnivell per pista a trams possible i amb trams de rectes pedregoses desmoralitzadors i, si m’apures, descoratjadors. Contemplem com la muntanya intenta recuperar-se de l’incendi del 2012. Al final tenim les antenes, una caseta de guaita, el vèrtex geodèsic (256079001) i una panoràmica excelsa dels Pirineus (Aneto i Besiberri Sud), pantà d’Escales, Prepirineus, serra de Sant Gervàs, bona part de la ruta que hem fet i etc. Estem a un espai del Prepirineu. Voliem seguir el corriol que baixa cap el poble abandonat de Montiberri però no es vam atrevir perquè el corriol estava molt brut de boixedes. Una ressenya del 2012 diu que es pot baixar fins a la font de la Mena passant per Casós i Montiberri però no ho vam veure clar perquè el corriol semblava molt brut de boixedes. A la baixada, al coll de Sant Roc Viu (1.441 m) vam veure indicacions de GR per baixar però vam decidir acabar de baixar a Viu de Llevata i seguir per la carretera fins Pont de Suert. Observacions: A partir de la ruta 11 del centre btt de l’Alta Ribagorça.
Viu coll Sant Roc Montiberri Viu Barranc Coll Art cami ral
Una ruta curta exploratòria per la zona de Viu de Llevata (a uns 1.240 m d’altitud) . Sortim de Viu de Llevata en direcció a la Faiada per pista a trams possible i amb trams de rectes pedregoses desmoralitzadors i, si m’apures, descoratjadors. Contemplem com la muntanya intenta recuperar-se de l’incendi del 2012. Al coll de Sant Roc Viu (1.441 m) trenquem a la dreta per corriol abalisat GR amb tendència a flanquejar que baixa suaument. Passem un mirador i arribem a una pista. La prenem a l’esquerra fins al poble abandonat (i enderrocat) de Montiberri (a la dreta aniríem a l’N-260). A Montiberri seguim corriol GR (trams a peu) fins a l’N-260, a l’alçada de la font dels Frares. Remuntem per la carretera fins a Viu per començar la segona part de l’exploració. Aquesta vegada seguim les indicacions per anar al barranc de Viu al que arribem per corriol, a l’altura d’un pont de pedra. Sortim del barranc seguint abalisat groc i precàries fites de pedra fins a trobar una pista que seguim a la dreta, sempre per la més utilitzada fins al coll d’Art (1.325 m; tenim una barrera que tanca el pas de vehicles just abans del coll). Trenquem a la dreta fins a l’N-260, a l’altura del coll de Perves. Just superat el coll, a l’esquerra neix un ramal de l’antic camí ral, abalisat groc, amb trams bruts de vegetació, que ens va apropant a Viu. Deixem a la dreta un corriol que porta a la cova dels Encantats i, finalment, per arribar a Viu hem de deixar el corriol i entrar a uns prats que (el novembre de 2022) eren més nets que el camí.
El Port de la Gelada des de Barruera tornant per Vilaller i el coll de Serreres
L’objectiu de l’excursió d’avui és pujar al Port de la Gelada (2.075 m) sortint des del poble de Barruera. Tornarem per Senet, Vilaller i el coll de Serreres. Bàsicament seguirem la ruta 5 del centre BTT. A les afores de Barruera (1.100 m) trobem una pista emporlanada amb un fort desnivell; de fet, farem 500 m de desnivell en 3,5 km. A l’ermita de Sant Salvador ens prenem un respir, passem davant d’una cabana de pastors (el pastor ens va explicar què les ovelles paririen al setembre, que els havia donat sal per augmentar el seu apetit i que el seu ramat era de 1.500 caps). A la pujada hem vist el corriol trail que podriem utilitzar per tallar la pista si la feixim de baixada i tinguéssim esperit endurero. Seguim amunt i al poc la pista es va perdent, esdevé un corriol i després seguim marques escasses i un abalisat de pedres fins el el Port de la Gelada (2.075 m). Un coll obert amb una panoràmica exuberant de l ‘Aneto, la Maladeta, el Tuc de Molleres, els Posets, la vall de Barravés i la resta dels Pirineus. Tirem per la pista que utilitzarem per baixar fins Senet. Podriem tallar pel camí antic, abalisat groc però en aquesta ocasió sempre hem seguit la pista. A la pista trobarem una font i diferents cartells informatius del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Després de Senet (1.300 m) trenquem a l’esquerra i seguim un camí abalisat a la vora del riu Noguera Ribagorçana. Veiem un salt d’aigua. Ens incorporem a la perillosa carretera N-230 uns metres. La deixem seguint les indicacions de Vinyal, passarem Ginaste (Ginast) i entrarem a Vilaller (980 m; bar-restaurants) per camí de l’antic seminari. A Vilaller creuem definitivament i el Noguera Ribagorçana i la N-230 i ens enfilem cap el coll de Serreres per una pista en bon estat i constant. Una vegada al coll (1.360 m) escollim seguir la ruta 5 per la pista malgrat les opcions corrioleres ( la ruta 4) sembla més atractiva i curta. Per pista arribem a Llesp (1.00 m). Baixem a la carretera que dona accés a Barruera però ens compliquem la vida seguint el camí de l’aigua, tan interessant i ombrívol com exigent (més fàcil utilitzar la carretera). Ens incorporem a la L-500 per la pista d’Iran però la deixem per entrar a Barruera al costat del pantà de Cardet que es va formar aprofitant el Noguera de Tor. Alternatives: Si es fa en sentit contrari, la pujada al Port de la Gelada es més còmode.
Boí, camí de l’aigua, Llesp, coll de Serreres, Còll
Sortim de Boí (1.260 m; església romànica de Sant Joan de Boí) pel camí de l’aigua cap a Barruera i l’anem seguint cara avall fins Llesp. En conjunt, és un camí bastant ciclable depenent de l’habilitat de cadascú. Visitem el Pantà de Llesp i pugem al poble (1.000 m) desprès de travessar el Noguera de Tor i la L-500. Tirem pista amunt (en mal estat al setembre de 2022 degut a les rases per passar la fibra òptica) fins un coll a on trenquem a la dreta (1.200 m; recte aniriem a Sarroqueta). pugem per pista en mal estat que millora conforme puja fins arribar al coll de Serreres (1.360 m). Al coll, anem a buscar el camí vell a Còll, un sender natural puja baixa, pel que ha passat la Pedals de Foc, amb trams a peu fins el Tossal dels Porros. Gaudim de la seva panoràmica i ara ja baixem decididament, creu de pedra i poble de Còll (1.180 m; cap servei). Baixem per la pista asfaltada que li dona accés i per la L-500 i el pantà de Cardet fins Barruera. Agafem el camí vell d’Erill la Vall i, de nou per la L-500 fins la cruïlla que porta a Boí.
Barruera, Erill, Bordes d’Erill o de Basco, Durro, Ermita de Sant Quirc i tornada per camins vells
Aquesta excursió aprofita tres de les iniciatives per bici de muntanya de la Vall de Boí. Sortim de Barruera (1.100 m; església romànica) pel camí antic a Erill la Vall, molt ben indicat. Passem la L-500 per sota i ens incorporem en direcció Caldes de Boí. Pugem al poble d’Erill (església romànica de Santa Eulàlia; restauració) per tornar a baixar a la carretera pel camí antic. Uns 300 m després prenem la pista de la Cultia que ens portarà a les bordes d’Erill (pel nom del poble) o de Basco (per la collada que tenen a sobre). La pista en bastant bon estat, puja fent marrades per dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Desprès de travessar la capçalera del barranc de Ribapiedro, la pista acaba al prats de les bordes, a unes estructures metàl·liques per recollir les vaques (1.640 m). El despreniment que travessem és ben visible des de tota la vall. (què és una esmovegada?). S’han iniciat treballs per estabilitzar la morrena del barranc per evitar esllavissaments i despreniments que puguin afectar el poble d’Erill i hi ha sensors instal·lats. Baixem pel mateix camí, pugem al poble per la carretera i baixem pel camí empedrat i seguim cap a Barruera pel mateix camí que hem vingut amb alguna petita variació. Una vegada a Barruera prenem la pista asfaltada cap a Durro que malgrat la seva minsa longitud està indicada com si fos un port de muntanya degut al seu 10% de desnivell. A Durro (1.400 m; església romànica La Nativitat de Durro; restaurant) prenem pista asfaltada cap a l’ermita romànica de Sant Quirc de Durro (1.500 m). Seguim fins el mirador de l’Escaleta amb bona vista de la vall del Noguera de Tor i els pobles de cardet, Còll i Llesp. Tornem pel mateix camí i prenem el sender que enllaça amb el camí vell de Durro a Sarais (trams a peu). Seguim cap a Durro i sense arribar al poble prenem el camí vell a Barruera.
Occitanos 2022 segon dia:
Boí, Taüll, Pla de l’Ermita, coll de Miati, Durro, Sarais, riu
Us presentem una variant de la proposta de Jordi ‘Enduro’ Fernández para Occitanos, dissabte 17 de setembre de 2022. Sortim de Boí (1.260 m; església romànica de Sant Joan de Boí) per carretera cap a Taüll (1.480 m; església romànica de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll) i Pla de l’Ermita (1.620 m). A uns 1.760 deixem la carretera i seguim, primer, unes roderes, i després un corriol abalisat circuit trail fins el coll de Miati (1.985 m; haurem de pujar a peu uns 200 m de desnivell). Una vegada al coll seguim pista avall fins Durro (1.400 m). Prenem el camí vell a Sarais vell (1.340 m), un corriol què ens permetrà gaudir al màxim de la natura i el paisatge però què també ens farà patir a peu. Sarais vell està abandonat i només resten ruïnes creant una ambient força nostàlgic. Baixem per un corriol pedregós i tornem a Barruera per la L-500 i el pantà de Cardet. A Barruera, agafem el camí vell d’Erill la Vall, sortim a la carretera i una vegada passada la desviació que puja a Erill prenem cap a la depuradora i seguim les balises del camí cap a Boí.
Occitanos 2022 tercer dia:
Pont de Suert, Gotarta, corriol Tuareg, pont del Remei, N- 230, (Sarroqueta), Coll Serreres, Vilaller, Montanuy, corriol
Us presentem una variant de la proposta de Jordi ‘Enduro’ Fernández para Occitanos, diumenge 18 de setembre de 2022. Sortim de Pont de Suert (840 m) per l’asfalt que porta a Gotarta, seguim amunt i a uns 1.300 m trobem l’inici del corriol enduro Tuareg. El corriol esta net i polit i baixem gaudint cap el Pont del Remei. Seguim per pista cap a la N-230 que seguirem fins trobar la desviació asfaltada a Sarroqueta. Sense arribar al poble, ens desviem a la dreta seguint indicacions cap a Llesp però al coll (no hem trobat cap nom) trenquem a l’esquerra i comencem a pujar per una pista més inclinada i en pitjor estat. La inclinació s’estabilitza, la pista millora i arribem al coll de Serreres (1.360 m). Baixem per un nou corriol enduro, indicat a l’inici amb un cartell, fins el poble de Vilaller. Aquest corriol no està tan ben preparat com Tuareg. A Vilaller prenem pista asfaltada cap a Montanuy, un poble de la comarca de la Ribagarza a la província d’Osca, a la Comunitat Autònoma de l’Aragó, dins la Franja de Ponent. És el poble de la família de Pau Dones i al mirador hi ha una escultura i una placa que li rendeixen homenatge. Baixem per asfalt, trenquem a l’esquerra buscant una pista que acaba a una clarina del bosc. Tenim un nou corriol enduro que ens porta fins el càmping Baliera encara a l’Aragó, a la carretera que puja a Bonansa. Baixem per pista fàcil i un corriolet fins Pont de Suert.
Per gentilesa de Jordi Enduro Fernández
Sender per Pont de Suert: Grilló, Igüerri, Hyper ventolà, Gironella, Coma Salasa
Aquesta vegada realitzarem combinada de cotxes, deixarem un a Pont de Suert i l’altre a Igüerri, el motiu principal és que la pujada a Grilló i Igüerri és la mateixa i és 100% per carretera molt poc transitada.
La primera baixada que realitzarem és la de Grilló, dels sender que farem en aquesta ruta, aquest és el més natural de tots, on tindrem pedres i obstacles per tot al camí i al ser en obaga, el trobarem humit fàcilment. És un sender molt tapat on costa que entri el sol trobant una vegetació d’allò més romàntica. En finalitzar el sender enllaçarem amb el camí de l’aigua que ens durà fins Pont de Suert, compte, el camí de l’aigua esta molt transitat a l’estiu. L’ aproximació al poble d’Igüerri el realitzarem per carretera molt poc transitada. Una mica més amunt del poble neix una trialera amb molt de flow flow, aquesta és molt ràpida, el camí esta molt ben marcat i en la part superior anirem travessant la pista, en la seva part inferior te un serpenteig de corbes que us enamorarà. Tornarem a petar al camí de les aigües per tornar a agafar direcció a Pont de Suert.
Aquí agafarem aigua e iniciarem la pujada Hyper ventolà, aquí trobarem unes rampes en el primer tram asfaltada i després de pista d’aquelles duretes per anar a buscar el sender de Gironella. Aquest sender va per sobre del penya-segat que hi ha a la nacional de Viu de Llevata, no cal dir que la carretera no la veurem en cap moment, però està allà sota. El camí és molt pedregós de roca fina, molt diferent del que portem fet fins ara en aquesta ruta. Aquí haurem de treballar una mica, degut a que encara que majoritàriament va tendeix a baixar, tenim algunes pujadetes. al finalitzar, arribarem al poble de Ventolà on tindrem l’Església de Sant Esteve. Tornarem a repetir un tram de la pujada de Hyper Ventolà per anar a buscar el camí de Coma Salasa, aquest el tornaran a gaudir aquells que els agradi agafar velocitat a les baixades i amb una miqueta de flow.
Coll de Serreres – Casós – Vilaller – Se … – Coll de la Gelada – Collada Basco – Boí
Boí – Barruera – Durro – Saraís – coll de Serreres – Coll – Irgo – Boí
Vall de Boí: Puig de les Raspes de Roies, Obac Taüll, Durro clàssic:
Serveis per una aventura autònoma
Barruera
Hotel Farré d’Avall. farre davall.com: 973 694 029. el millor tracte de la vall de boi
Bicius: lloguer bicis elèctriques: 613 00 72 72. www.bicius.eu
Pont de Suert
Taller de bicicletes Pinyi: 973 30 09 10
Hotel Can Costa. Hotel Flor de neu