Cerdanya III
En aquesta pàgina trobareu rutes btt, tracks gps, tracks btt per la Cerdanya dels Betetistes dels Pirineus. Coneixereu pobles com Puigcerdà, Llívia, La Tour de Carol, Martinet, La Molina, Bellver, Martinet i Porta.
El Coma Morera des de Puigcerdà
El Coma Morera i la Tossa del Pas del Lladres des de Puigcerdà
El Puigllançada i la Tosa d’Alp
El Puigmal des d’Osseja
El Santuari de Belloc i el pic dels Moros
Moixeró Codolera Coll Baixer Roca Foradada Gònec
Martinet Estana Coll d’Oruga Font d’Eristot
El Coma Morera des de Puigcerdà
El nostre objectiu d’avui és pujar al Coma Morera (2.208 m) des de Puigcerdà i Queixans per baixar per la pista asfaltada en mal estat del poble francès d’Osseja. El Coma Morera es un cim fronterer entre França i Espanya (borna fronterera 504). A la banda francesa del cim hi ha un aparcament per a cotxes que s’utilitza com a base per pujar al Puigmal. La pista que puja al pla de les Forques des de Queixans és bona. A l’alçada de la borna 500, deixem la pista que arriba a la creu de Meians i seguim per unes roderes/prats idíl·lics fins la pista que puja des d’Osseja per la que acabem de fer cim i que utilitzarem per baixar del cim. Observacions: la baixada per la pista és la mateixa que utilitzem per pujar al Puigmal des de el poble d’Osseja. Per la banda catalana es puja des de Dòrria, la creu de Meians i les roderes a la comarca del Ripollès.
El Coma Morera i la Tossa del Pas del Lladres
des de Puigcerdà
En aquesta ocasió pujarem al Coma Morera (2.208 m) pel bosc de Palau (una nova pujada al Coma Morera a afegir a les anteriors) i continuarem fins la Tossa del Pas dels Lladres (2.640 m; instalacions d’esqui). El Coma Morera es un cim fronterer entre França i Espanya (borna fronterera 504). A la banda francesa del cim hi ha un aparcament per a cotxes que s’utilitza com a base per pujar al Puigmal. La Tossa del Pas dels Lladres és el punt més alt de les pistes franceses d’esqui del Puigmal. Tant el Coma Morera com la Tossa del Pas dels Lladres són cims fronterers.
Arran dels acords dels tractats de Baiona, la frontera es troba físicament assenyalada amb 602 fites (‘mojón’, en castellà; muga) que marquen sobre el terreny la divisió entre ambdós Estats. Aquestes fites estan numerades d’oest a est: la primera situada a la riba del riu Bidasoa i l’última al cap de Cervera, marcades amb números i lletres consecutives. A més a més, unes 45 fites marquen la frontera al voltant de Llívia; essent numerades en sentit contrari a les agulles del rellotge a partir del número 1. El manteniment d’aquesta senyalització corre indistintament a compte dels dos Estats.
Es parteix del mar Mediterrani amb la primera fita fronterera, en aquest cas la 602, situada dins la Cova Foradada, entre el municipi de Portbou i la commune de Cerbère; i s’acaba a la Portella Blanca, amb la fita fronterera número 427, entre el municipi de Lles de Cerdanya, la commune de Porta i Andorra. El tram corresponent a la vila de Llívia està format per fites frontereres amb una numeració especial, de l’1 al 45. http://www.mojonesdelospirineos.com/cataleg.php
La Muga +602, a la Punta de l’Ocell a Portbou, dins la Cova Foradada, mereix un capítol a part. gasmountain.com/frontera-trail/
El Puigllançada i la Tosa d’Alp
Fantàstica excursió que ens permet pujar a dos cims ciclables (Puigllançada i Tosa d’Alp) i dos colls (coll de la Creueta i coll de Pal) molts rellevants de l’excursionisme ciclista de Catalunya. En el nostre cas vam sortir del Refugi Xalet Pere Carné a La Molina, per carretera fins el coll de la Creueta (1.808 m), el que ens permet pujar al Puigllançada (2.409 m) ciclant excepte una rampa ‘paralitzant’. Baixem al coll de Pal (2.100 m) a camp obert i pugem a la Tosa d’Alp (2.537 m), considerat un dels cims ciclables més alts de Catalunya (bar refugi del puig de l’Aliga), per la pista de l’estació d’esquí, amb algunes rampes trencadores i baixem utilitzant la pista blava de La Molina Bike Park. Observacions: Pertany a la sèrie ‘Esa vida loca’.
Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Puigllançada
Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Tosa d’Alp
El Puigmal des d’Osseja
Sortim per la pista forestal que ens durà fins la carena. Són uns km de dura pujada, asfaltada als km inicials. Seguim la pista, superem l’aparcament del Coma Morera (2.208 m i borna fronterera 504) i poc desprès ens entren les roderes del cantó espanyol. Seguim el camí / roderes que ressegueix la carena fronterera fins les pistes d’esquí del Puigmal. Seguim per la cresta ara reduïda a l’amplada d’un corriol fins trobar el coll que ens dona accés al cim. Tornem per mateix camí fins les pistes d’esquí i aprofitant la pista /roderes de servei baixem fins la base de l’estació i per la pista forestal asfaltada arribem a Err. Podem seguir fins la N-116 i tornar per carretera o seguir per pistes i camins trencacames fins Osseja, tal com tenim al track.
Punt de sortida/ arribada: Osseja. Distancia: 48 km
Altura màxima: 2.900 m. Altura mínima: 1.230 m. Desnivell acumulat: 2.000 m
Exigència física: Esport. La pujada en creu fins el cim. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins les pistes d’esqui.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
El Santuari de Bell·lloc i el pic dels Moros
L’objectiu d’aquesta excursió es pujar a dos cims emblemàtics de la llista de la FEEC, el turó de Bell·lloc (1.702 m) i el pic dels Moros (2.137 m) a la Cerdanya Nord. Per assolir aquesta empresa sortirem de Llívia, aquesta vila catalana enclavada a la Cerdanya francesa. Passarem pel poble francès de Ur abans de pujar al santuari de Bell·lloc, baixem per trialera cap a Dorres, entrem al vall d’Angostrina, passem sota una central elèctrica i seguim pujant cap el pic dels Moros. Per baixar utilitzem un corriol ben divertit, i pista cap a Egat. Per carretera departamental tranquil·la tornem a Llívia.
Moixeró Codolera Coll Baixer Roca Foradada Gònec
Iniciem la ruta al Poble de Talló direcció al poble de Riu de Cerdanya, allí és con començarà la primera pujada per pista molt bona i amb molt de tràfic de cotxes, recomano començar d’hora la ruta per no menjar pols fins el Refugi Serrat de les Esposes. El refugi deixarem la pista principal i prendrem una pista més bruta i més tapada per la vegetació i el més important està tallada als vehicles a motor, però ens trobarem amb unes fortíssimes rampes de pujada abans d’accedir al Coll de la Trapa. Les últimes forces les utilitzarem per fer cim al Moixeró.
Iniciarem el primer sender per GR-107, aquest sender anomenat Codolera en fa passar per la Serra de Cogulera fins Coborriu. El primer tram és de pista fins a trobar el sender que coincideix amb el camí del bons homes. El corriol, és senzill no te molta dificultat tècnica ni trobarem paranys que ens puguin tirar a terra. Una vegada a Coborriu, tindrem la segona pujada de la ruta, aquesta vegada farem l’ascensió per la Vall d’Ingla, una meravella de vall fins arribar al coll de Boixols, on no pararem de gaudir d’unes vistes brutals, encara que les anergies a mida que anem pujant ens aniran deixant.
Realitzarem un petit sender que tendeix a baixar però que anirà fent repetxons que ens deixaran tovets després del desnivell que tenim ja acumulat, però té un puntet tant romàntic que no ens donarem compte i ja haurem arribat a una pista que ens portarà fins el refugi de Gònec, on trobarem una font, descansar una mica i recuperar energia per posar l’última cirereta a la ruta presentada, el descens és fàcil i molt ràpid. Hem de tenir en compte que hi ha una part que té patí i si calculem malament podem tenir un ensurt força importat. A part d’aquesta nota, la baixada és espectacular i ens durà fins el poble de Pi i d’aquí fins a l’inici de la ruta de baixada.
Track i vídeo gentilesa de Jordi ‘enduro’ Fernández: https://youtu.be/TceQE8f_QtI
Martinet Estana Coll d’Oruga Font d’Eristot
Iniciem la ruta a Martinet i pujarem direcció Estana per anar a buscar el sender del Coll d’Oruga a Pont d’Arsèguel, el caminet és força tapat, no gaire difícil tècnicament, podem dir que també és una mica pedregós. La següent pujada ens portarà fins el coll de la Font d’Eristot, aquesta pujada serà dura per l’estona que estarem pujant, no per les fortes rampes. A mida que anem pujant, les vistes aniran cobrant vida amb una panoràmica al Cadí espectacular. La baixada té una part inicial de pista i anirem a buscar sender ben ràpid. Hem d’anar una mica al tanto, ja que portarem una bona pila de quilòmetres i anirem una mica tocats d’energia i el sender al ser ràpid podem caure fàcilment en alguna trampa en forma de pedra o arrel. Com he comentat el sender es clar i fàcil, no tindreu problemes aquelles persones que estigueu habituats en el mont dels corriols.
Track i vídeo gentilesa de Jordi ‘enduro’ Fernández: https://youtu.be/JGDOEZEmkD0