La Seu Arfa

En aquesta pagina trobaràs tracks i rutes per la comarca de l’Alt Urgell, amb excursions amb el punt de sortida a La Seu d’Urgell i Arfa.

Pujada al coll de Burbre des de la Seu. 48 km, 1.200 m de desnivell positiu
Pujada al Roc de la Guàrdia
Visita a Farrera dels LLops i el coll de la Bescansia. 42 km, 1.250 m de desnivell positiu
Seu – Bellver de Cerdanya. 56 km, 1.800 m de desnivell positiu
Volta per Toloriu. 14 km, 410 m  de desnivell positiu
Pujada al Pic Negre (2.643 m), des de Bescaran
La Seu d’Urgell Calvinya TURÓ de la GUÀRDIA Cap del BOIX Bescaràn Estamariu
El Goleró, el Cap de la Fesa (2.382) i la Torreta del Cadí (2.562 m)

Pujada al coll de Burbre des de la Seu

Sortim de la Seu d’Urgell (680 m) i ens dirigim a buscar el camí paral·lel al riu que es dirigeix cap a Arfa (670 m) i el Pla de Sant Tirs. Una vegada a Arfa creuem el riu Segre i en dirigim cap  a la carretera N-260 que agafarem uns metres fins trobar la desviació cap a Bellestar. Seguim per asfalt però desprès d’un trencant a la dreta que pasa per un restaurant ja comença la pujada per una pista de terra en bon estat bastant progresiva. Superarem la masi de la Torre de Sant Climenç (1.020 m), el coll de Creus i l’accès a Sendes (1.285 m), fins arribar a les antenes del coll de Burbre (1.710 m). Baixem fins una esplanada (coll de la Bescansia, 1.656 m), una curta remuntada i comencem una baixada franca i ràpida per pista fins Bellestar. Tornem a la Seu pel mateix camí. Observacions: No passem per cap nucli habitat i tindrem dificultats per trobar aigua. Circular. Sant Climent de la Torre, o Sant Climenç, és una capella romànica situada prop del mas de la Torre de Sant Climent, en el municipi de Montferrer i Castellbò, i protegida com a bé cultural d’interès local.

Pujada al Roc de la Guàrdia

Bonica pujada al Roc de la Guàrdia des d’Arfa. Sortim d’Arfa (670 m), a l’aparcament al costat del riu i ens dirigim a creuar la carretera nacional i a pujar al poble Aravell, passqant entre l’aeroport i el camp de golf. Al sortir del poble ja trobem la pista de terra que ens va pujant cap a a la Torrota dels Moros, el cortal del Gabriel i que ens acabarà portant al coll del Burbre (1.710 m) desprès de trobar-nos amb la pista que puja des de la Torre de Sant Climenç. Baixem al coll de la Bescansia, 1656 m), prenem a l’esquerra i desprès prenem una pista a la dreta que ens porta a la collada de la Torre (1.611 m). Aquí vam deixar la pista i vam pujar a peu pel bosc per un camí que mai vam trobar fins el Roc de la Guardia (1.750 m), cim dels municipis de Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira (coordenades UTM: 3695 x 46962). Vam buscar les restes d’una antiga torre però no vam ser capaços de trobar cap construcció. Baixem de nou pel mig  del bosc a la colla de la Torre i anem a buscar la posta que baixa a Bellestar però ens desviem seguint un corriol en direcció a l’ermita de Santa Eugina. Possiblement, lo millor és arribar fins l’ermita però vam baixar per un corriol en principi molt clar però què desprès es va perdent entre alzines, fins que es torna a definir. igualment avançar és dificultós degut a les branques baixes i als arbres caiguts. Sortim a una pista que ens baixa a Castellciutat. Passem a l’urbanització del balcó dels Pirineus, baixem a la vora dreta del Segre i seguim fins Arfa. Observacions: Santa Eugènia de Solans, popularment Sant Eugina, és una ermita del terme del nucli de Solans, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situada en el serrat de Sant Eugina. No confondre el Turó de la Guàrdia amb el Roc de la Guàrdia.

Visita a Farrera dels LLops i el coll de la Bescansia

Sortirem de la Seu (680 m) i ens aproparem a la frontera amb Andorra fent molt poca carretera aprofitant part de la pista de servei del Rec dels quatre pobles i del camí ral. Arribem a la carretera que puja per la vall (820 m) i comença la pujada per la pista cap a Farrera dels LLops (1.200 m) i cap el coll de la Bescansia (1.656 m). A l’arribar al coll girem a l’esquerra, pugem una mica més però de seguida comencem a baixar cap a Bellestar (800 m), girem a l’esquerra,  remuntem uns metres, deixem a l’esquerra el centre de recollida d’escombraries i a Castellciutat connectem amb el recorregut pel que hem sortit.

Seu – Bellver de Cerdanya

Aquesta és una de les possibilitats per unir La Seu d’Urgell (680 m) amb la Cerdanya. Comença suau fins Alàs i un tram paral·les al riu però després té dues dures pujades. La primera fins Ansovell (1.340 m) i la segona, després de baixar a Arsèguel (950 m; bar restaurant) que remuntem fins coll de Jou (1.400 m). Passem per sobre de Toloriu (1.240 m), baixem al riu Segre (960 m) i deixem Montellà (1.130 m) a la nostre esquerra. Am tendència pla i baixada arribem a Bellver de Cerdanya (1.060 m). Observacions: Lineal.

Volta per Toloriu

Aquesta és una matinal pels voltants de Toloriu, aprofitant el nou traçat del Camí de Sant Jaume a l’Alt Urgell.

Pujada al Pic Negre, des de Bescaran

L’objectiu d’aquesta excursió es pujar al cim ciclable més alt de Catalunya, el pic Negre (2.643 m) fronterer amb Andorra, ‘muntanya desolada i polsosa, però magnètica’. Sortirem de Bescaran (1.370 m) i anirem pujant per una pista en bon estat fins trobar una desviació (1.780 m) que prenem a l’esquerra i seguim sense problemes fins el 2.120 m (coll de Pimés) passant pel coll de Cintó i la collada del Sarset. després d’una curta baixada la cosa es complica. La pista està en pitjor estat i fa més pendent, el que ens obligarà a trams a baixar de la bici. Superem el coll de Finestres i seguim fins el Pic Negre amb vistes impressionants. Tornem pel mateix camí fins la collada de Pimés, abandonem la pista i travessem un prat fins trobar el camí abalisat com Camí de la UEC. Seguim baixant i travessant bosc (una mica perdedor) fins la pista que dona accès a l’increïble paisatge de les bordes de Pudovern de Bescaran. (Si volem visitar les bordes hem de remuntar un curt tram de pista). Estem utilitzant els mateixos camins utilitzats pels jueus que fugien dels nazis i per contrabandistes. Seguim pista avall fins Bescaràn.

Observacions: Coincideix en part amb la tercera etapa de la travessa Axial (Areu/Cap de Rec). Gràcies a Totof per la baixada fins les bordes. Es pot començar a les pistes de la Rabassa, en Andorra el que evita molt desnivell. Si vols una excursió extrem, pots començar La Seu d’Urgell, remuntar fins Bescaran per la tranquil·la carretera i baixar directes a la Seu. De la sèrie ‘Esa vida loca’. No és a la llista del ICC ni a la de la FEEC. L’hem numerat el primer de la sèrie dels 1001 cims, aquells no catalogats a les llistes ICC ni FEEC: 1001. Track actualitzat a octubre 2017.

Aquest és el vídeo gentilesa de Jordi Enduro Fernández. I aquestes les fotos de l’Ada Escapa

La Seu d’Urgell Calvinya TURÓ de la GUÀRDIA CAP del BOIX Bescaràn Estamariu

L’objectiu d’aquet track gps, tuta btt és pujar dos cims de l’Alt Urgell, el Turó de la Guàrdia (1.758 m) i el Cap del Boix (2.047 m) units per la collada Arcavell. Sortim de la Seu d’Urgell i anem a buscar la carretera que puja a Calvinya passant pel Pla de les Forques i el seu camp d’aeromodelisme. Desprès de Calvinya (visita interessant) la pista és de terra en bon estat fins arribar al Coll de Jou a on la deixem i agafem una mena de drecera amb rampes importants que ens porta al Camí d’Estamariu a Arcavell. Seguim per pista en millor estat, superem la Borda de Tens i seguim pujant fins la Collada d’Arcavell. A la collada es conserva una caseta que li diuen la Caseta del Capità què sembla ser rep el nom perquè era a on s’apostava la Guardia Civil. Al costat de la caseta trobem un Land Rover cremat. En primera instància, vam pensar que era un cotxe incendiat pels propis contrabandistes però hem vist fotos de la collada sense el cotxe i conserva els seients del darrera el que ens fa pensar que es tracta d’altre assumpte (els contrabandistes treien els seients del darrera i altres elements per reduir el pes del vehicle i guanyar espai de càrrega). A la banda est de la collada tenim el Turó de la Guàrdia (cap senyal ni vèrtex) i què respon al seu nom de cim arrodonit. Tornem a la collada i a la vesant oest surten unes roderes, que mig perdudes ens porten al Cap del Boix. Cap vèrtex ni senyal que l’identifiqui ni panoràmica però supera els 2.000 metres d’alçada. Seguim per corriol, (ull em de deixar el més evident i trencar a l’esquerra), fins trobar el camí que baixa del Coll de Pimés i la Rabassa abalisat com Camí de la UEC. Seguim baixant i travessant bosc (una mica perdedor) fins la pista que dona accès a l’increïble paisatge de les bordes de Pudovern de Bescaran. (Si volem visitar les bordes hem de remuntar un curt tram de pista). Estem utilitzant els mateixos camins utilitzats pels jueus que fugien dels nazis i per contrabandistes. Seguim pista avall fins Bescaràn i, per la carretera, arribem a una cruïlla amb indicacions de la ruta 31 del centre btt i, posteriorment, al poble d’Estamariu. Visitem el poble i tirem avall per la carretera, creuem la N-260 i per la vora del riu Segre arribem a la Seu d’Urgell. Observacions: No confondre el Turó de la Guàrdia amb el Roc de la Guàrdia.

El Goleró, cap de la Fesa i la torreta del Cadí

Aquesta és un altre de les gran excursions en busca dels 100 cims i dels ciclables més alts de Catalunya. Al cap de la Fesa (2.382 m) s’arriba ciclant però per arribar a la torreta del Cadí (2.562 m) ho hem de fer a peu malgrat hi ha trams ciclables. Sortim d’Adraén (font a la carretera) baixem per la carretera fins trobar una pista clara i abalisada com a ruta del centre btt de la Seu d’Urgell, en bon estat i que puja amablement fins el Prat major (2.040 m). Seguim pujant fent llaçades però la pista és molt més pedregosa fins el Cap de la Fesa a on s’acaba la pista. Seguim les balises del PR -C-122 fins la Torreta del Cadí. Tornem pel mateix camí i al Prat major ens desviem per anar a El Goleró (2.044 m) amb la seva curiosa forma arrodonida. Tornem a la pista principal però poc després de la bassa trenquem a la dreta per enllaçar amb la pista de Sant Salvador, que si la seguim cap a vall a l’esquerra, ens portarà a Adraén sense tenir que remuntar per la carretera. Observacions: És curiós veure la construcció de ferro per ferrar els bous i les vaques que hi ha a Adraén.

Vídeo gentilesa de Jordi Enduro Fernández

Serveis per a una aventura autònoma …

La Seu d’Urgell: Alberg La Salle: 973 353816
Sant Joan Fumat: Cal Pauet: 973 353 484

Fent el tafaner …

Toloriu és un nucli de població del municipi del Pont de Bar, a l’Alt Urgell. Es troba a 1.240 metres d’altitud a la baga del riu Segre en un replà del vessant esquerre del riu. Actualment el poble té 29 habitants. Al poble s’hi pot trobar l’església de Sant Jaume. L’antic castell de Toloriu no es conserva, que amb el de Bar i Aristot vigilaven l’entrada a la Cerdanya. El baró de Toloriu, Joan de Grau i Ribó, va ser un dels primers conqueridors que va arribar a Tenochtitlán al costat d’Hernán Cortés. Es va casar amb una de les filles de Moctezuma II de nom Xipaguazin Moctezuma, que va ser batejada amb el nom de Maria i que va morir a Toloriu el 10 de gener de 1537. El 1970 es van unir els termes municipals de Toloriu i Aristot, com a precursor de l’actual municipi del Pont de Bar.