Alt i Baix Empordà ermites
Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks. Si voleu cap track podeu contactar amb: xaviercarbonell222@gmail.com
Aquesta és la secció dedicada a les rutes per les ermites de la comarca de l’Alt Empordà.
Ermites des de Cistella
4 ermites de la serra de l’Albera des de Colera
Ermites de la serra de l’Albera des d’Espolla
Ermites i esglésies de l’Alt Empordà des de Sant Martí d’Empúries
Ermites i esglésies de l’Alt Empordà des de Maçanet de Cabrenys
Ermita de Sant Baldiri des de Bàscara
Ermites des de Cistella
L’objectiu de l’excursió d’avui és visitar tres ermites sortint del poble de Cistella a l’Alt Empordà. Al poble tenim l’església parroquial de Santa Maria de Cistella, d’origen romànic. La façana principal, situada a ponent, és l’única part conservada de l’època romànica i té com a elements més remarcables la porta d’accés i la finestra superior, totes dues amb obertura d’arc de mig punt. Travessem la plaça (Bar-restaurant) i ens encaminem cap a l’ermita o santuari de Mare de Déu de Vida (segle XVII) a uns 2 km del poble després d’una forta pujada. És una ermita situada dalt d’un turó cobert d’olivars, des d’on es gaudeix d’una àmplia vista a ponent del poble de Cistella i de bona part de la plana empordanesa. El mas de Vida està al costat de l’ermita. Des de la part de darrere del mas es veu una ermita de petites dimensions dintre de la propietat però ens van informar al poble què es tracta d’una construcció recent, habilitada com a biblioteca i que la part més antiga és una porta que provee de la capella de Sant Sebastià que hi havia al poble. Seguim per pistes en bon estat, rodegem el Pujol, deixem a la dreta el mas Rodeja i ens fixem per prendre una pista/corriol a l’esquerra que ens porta a la petita capella de Sant Jaume dels Solers (o dels Verders) enmig del bosc. És una construcció del segle XVII que conserva algunes restes de l’església anterior, romànica del segle XII. Tornem a la pista passem per una granja bovina de grans dimensions, travessem la carretera i enfilem cap a can Genover de Coquells. Can Genover és una finca familiar que va iniciar la seva història en els anys trenta de segle XIX, amb camps d’oliveres, sent avui en dia la base d’un projecte de ramaderia extensiva, amb vaques de la raça Aubrac. Abans de can Genover, al costat de Mas Llobet (turisme rural), es troba Sant Salvador de Coquells (originària del segle XI), molt transformada. Ens dirigim cap a la gran casa pairal de can Genover. Dintre de la gran casa es troba la capella de Sant Joan de Coquells a la que no es pot accedir i de la que es pot albirar el campanar. Prenem una pista secundària, prestem atenció per passar a sota de dos filats a l’esquerra de la pista i anem a petar a una pista en bon estat que ens torna a Cistella. Si preguntem al poble ens diran a on estava la capella de Sant Sebastià que actualment no és més que un garatge amb porta de ferro.
Track original: 3 ermites Cistella
Descarrega’t el track a Wikiloc
4 ermites de la serra de l’Albera des de Colera
L’objectiu de la ruta és visitar quatre ermites de la part oriental de la serra de l’Albera. El punt de sortida és Colera (uns 450 habitants, a nivell de mar). Colera és un municipi eminentment turístic amb un encant clarament distintiu del d’altres municipis de la Costa Brava perquè no és tan massificat ni elitista. La ruta discorre per una zona de vegetació mediterrània, amb suredes i brolles. Pedalarem per un terreny dur (mas Patiràs és el nom d’un mas proper), sec, a on bufa la tramuntana i els incendis forestals no són infreqüents. A l’estiu fa molta calor i a on pot bufar la tramuntana. Una ruta que en conjunt podem considerar fàcil per la distància, desnivell i tipus de terreny per al qual pedalem.
Sortirem remuntant la riera de Molinàs per pista en bon estat, superant vinyes noves de varietat garnatxa. El Molinàs és un espai d’interès natural a on havia un molí fariner que es va emportar el 1920 un gran aiguat. Fins ara hem anat pràcticament de planer i ara comença la puja al castell de Molinàs (ruïnes), una masia fortificada que diuen va ser abandonada per què els seus propietaris eren aterrits pels bandits. Continuem pujant per pista en bon estat amb plantacions de pins fins a Sant Miquel de Colera.
Reculem fins a la cruïlla, pugem al coll de Sant Miquel i deixem la pujada final al puig d’Esquers a la nostre esquerre, baixem fins a trobar un trencant a la dreta que ens porta a les ruïnes de Sant Martí de Vallmala. Reculem fins a la pista per la qual baixavem i ens dirigim al coll de la Serra. Des d’aquí baixem i just després de travessar la riera de Valleta ens desviem a la dreta per visitar Sant Silvestre de Valleta. Reculem fins a la pista, pugem al coll de les Portes i ens desviem a la dreta per visitar les ruïnes de Sant Genís del Terrer. Reculem fins al coll i baixem per la pista principal a Llançà. Sense entrar al poble anem a buscar la carretera que ens porta a Colera a on podem fer un bany o un mos. Curiosament, totes les ermites que hem visitat tenen noms de sants homes. Observacions. Evitar els dies de molta calor i quan bufi la tramuntana. A Colera tenim bars i restaurants a la plaça de Pi i Margall i l’hostal Totsompops.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 4 ermites Colera
Ermites de la serra de l’Albera des d’Espolla
L’objectiu de la ruta és visitar quatre ermites de la part oriental de la serra de l’Albera. El punt de sortida és Espolla (uns 400 habitants, a 124 m d’altitud). Espolla s’estén des del vessant meridional de la serra de l’Albera fins a la faixa de pediment de la plana de l’Empordà. El sector muntanyós és boscat, i els conreus, al sector de la plana, són de vinya i olivera. Malgrat seu un poble eminentment agrícola molts dels seus habitants treballen fora del poble a altres sectors. Una bona part de la ruta és dins del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i de la finca Baussitges. La ruta discorre per una zona de vegetació mediterrània, amb suredes i brolles. A l’estiu fa molta calor i a on pot bufar la tramuntana. Una ruta que en conjunt podem considerar difícil pel tipus de terreny per al qual pedalem.
Sortim d’Espolla per pista en bon estat, alguns trams amb formigó en direcció a Rabós, rodejats d’oliveres. A Rabós destaca l’església de Sant Julià de Rabós i la seva quietud. Seguim en direcció Vilaminiscle però ens desviem per visitar el paratge que rodeja l’església de Sant Quirc i Santa Julita de Colera que ens transmet sensacions dispars. Continuem cap al paratge a on trobem el monestir de Sant Quirze de Colera, l’ermita de Santa Maria de Colera i un bar-restaurant (el Corral de sant Quirze). Ara ens toca enfrontar-nos a la pujada al coll de la Plaja, amb pendent i pedres. Del coll baixem cap a mas Pils, canviant de vall del riu Orlina. Seguim cap a l’esquerra per la pista asfaltada que uneix Espolla amb el coll de Banyuls, deixem a la dreta l’entrada a la finca Baussitges i continuem per aquesta pista ondulada fins a la riera de la Rigarda a on ens desviem a a dreta per un corriol costerut. Ens espera un tram d’uns 1.600 m dur però per el que es pot pedalar amb un amica de tècnica i de motor. El més incòmode es superar les tres portes que permeten el pas de persones però no de bestiar i que no estan pensades per passar amb bicicletes. Al final arribem al coll de les Creus. Hem entrat a una part poc frequentada; hem de tenir en compte que a Baussitges tenen especial cura de la vaca de l’Albera, la tortuga mediterrània, la recuperació forestal i el patrimoni de la pedra seca. la pista en bon estat ens acosta a Sant Genís d’Esprac després de travessar la riera de sant genís i un prat amb uns arbres gegants. Continuem, la pista és ara més precaria in es va enlairant progressivament fins a Sant Martí de Baussitges.
Reculem fins a la primera cruïlla, deixem a la dreta un corral i en una corba a dretes (collada del Vent) la pista es converteix en un corriol. Més bé o més malament seguim aproximadament un quilòmetre fins que després de superar una tanca arribem a una pista en molt bon estat. Tirem avall pista principal cap al coll de l’Esparreguera i el nucli dels Vilars. Ara la pista està asfaltada i ens porta a Espolla.
Descarrega’t el track a Wikiloc
track intern: 5 ermites Espolla Albera
Ermites i esglésies de l’Alt Empordà des de Sant Martí d’Empúries
L’objectiu de la ruta és visitar el màxim possible d’ermites i esglésies d’aquesta zona de la plana de l’Alt Empordà. Pràcticament, el riu Fluvià serà l’eix de la nostra excursió que finalitzarem vorejant els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El punt de sortida és a Sant Martí d’Empuries, al costat del mar, el que li dona el seu caràcter eminentment turístic. El conjunt històric està declarat bé cultural d’interès nacional i mereix una visita. La ruta és fàcil, amb molt poc desnivell i un dels seus al·licients, a banda dels edificis religiosos, és gaudir d’un estil de vida que sembla llunyà de les exigències de la vida moderna.
Destaca l’església de Sant Miquel de Fluvià (oberta als visitants a l’estiu) i a nosaltres ens van interessar especialment el conjunt de Sant Feliu de la Garriga, l’església de Santa Maria de Vilamacolum i les ermites de la Mare de Déu de l’Om i Santa Reparada, al nucli dels Cinc Claus.
Descarrega’t el track a Wikilkoc
Track intern: esglésies Alt Empordà
Ermites i esglésies de l’Alt Empordà des de Maçanet de Cabrenys
L’objectiu d’avui és visitar les ermites de Maçanet de Cabrenys i dues ermites que pertanyen als municipis veïns d’Albanyà i Darnius. Ens mourem per un terreny d’alzines i sureres i tímids boscos de castanyers. El punt de sortida és al poble de Maçanet de Cabrenys (a uns 370 m d’altitud; uns 700 habitants). Maçanet havia tingut fàbriques de pipes, taps de suro, tèxtils i del ferro, però en l’actualitat la seva activitat més important és el turisme. Acull una prova del calendari nacional per bicicletes d’enduro i de descens i té molta tradició de bicicleta de muntanya.
Sortim de la plaça de Maçanet que custodia la maça d’en Rotllà, una vara de ferro gruixuda, de més de cinc metres d’alçada, amb una anella al capdamunt. Segons la llegenda, un dia Rotllà va llençar la maça des del castell de Cabrenys dient «Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys serà». Després de superar els masos de Costa de Baix i Costa de Dalt ens dirigim cap a la collada de Viafora des de la que baixarem a la GI-503 que uneix Maçanet amb Coustouges. Deixem la carretera per la dreta i ens dirigim cap a Tapis, un petit nucli amb servei de restauració. La pujada des de Tapis cap a Sant Miquel de Fontfreda és dura i pedregosa i en trams curts, molt possiblement, s’ha de posar el peu a terra. Una vegada a la pista busquem per la dreta la pista que dona accés a Sant Miquel. Reculem i anem fent per pista en bon estat fins a trobar la desviació al teix monumental i el corriol final a la Mare de Déu del Fau. Amaguem la bicicleta en una petita esplanada i pugem a peu al collet de la Fau i a l’ermita. Reculem fins a l’esplanada i la pista i anem baixant per pista principal fins a trobar una desviació cap a Sant Miquel de Fontfreda. Passem per una zona en la que sembla que els castanyers estan rebrotant espontàniament i la font de Rimaló. Una vegada a Sant Miquel, reculem i anem a buscar Sant Pere dels Vilars. Des d’aquí ens podríem acostar a Tapis, però el que fem és continuar cap al petit nucli de Sant Andreu d’Oliveda. Un centenar de metres després trobem una desviació senyalitzada que ens porta al restaurant rural del Molí d’en Robert. Per aquesta zona ens podem trobar tan senderistes del GR-11 com motoristes travessant els Pirineus. Busquem la pista que ens porta cap a la capçalera del pantà de Boadella. Fem un tram al costat del pantà i trenquem a l’esquerra per un corriol de bon fer que ens porta a l’ermita i mas proper de Sant Esteve del Llop. Sortim a la GI- 503 que uneix Maçanet amb Darnius i la seguim a l’esquerra sense complicar-nos la vida fins al punt de sortida.
Alternatives. La pujada des de Tapis cap a Sant Miquel de Fontfreda és dura i pedregosa i en trams curts, molt possiblement, s’ha de posar el peu a terra. L’alternativa és utilitzar la GI-503 fins a que en una corba trobem una desviació amb pal indicador cap a Sant Miquel. Observacions. Portar un cadenat ens permetrà quedar-nos més tranquils quan deixem la bicicleta per anar a peu a la Mare de Déu del Fau.
Descarrega’t el track a Wikilkoc
Track intern: 7 ermites Maçanet
Ermita de Sant Baldiri des de Bàscara
Ruta sense complicacions que ens porta des de el centre històric de Bàscara (església de Sant Iscle i Santa Victòria, segles XII-XVIII) a l’església de Santa Llogaia de Parets d’Empordà, a les restes de l’ermita de Sant Baldiri (poc interessants) i a l’església de Sant Julià de Galliners. Es pot retocar per tornar a Bàscara. Al terme municipal de bàscara hi ha les restes d’altre ermita: Sant Miquel De Terrades, de la que sembla només queda un mur dempeus.
Track intern: Bàscara – Sant Baldiri