Garrotxa ermites
Aquesta és la secció dedicada a les rutes per les ermites de la comarca de la Garrotxa.
Ermita de Sant Abdó i Sant Senen
Mieres, esglésies i ermites: Sant Andreu, Falgons, Sant Nazari, Sant Nicolau, Sant Julià, Freixe
Canet Pla Martí Granollers Rocacorba Mieres collet de Pujarnol corriols riu Revardit urb Mota
Set ermites i caiguda, Sant Jaume de Llierca
3 ermites, dues capelles, dues esglésis, Besalú Merlant
6 ermites de l’Alta Garrotxa
Dues ermites des de Montagut: Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou
Ermites de Sant Andreu de Bestrecà, Sant Miquel de Pera, Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres
Ermites de la Mare de Déu d’Escales, Sant Martí de Talaixà i Sant Martí d’Hortmoier, i Roures monumentals d’Ortmoier
Ermites des de Sant Esteve d’en Bas: Sant Pere de Falgars, Sant Pere Sacosta i Sant Miquel de Pineda
Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Oix: Sant Martí de Talaixà Sant Aniol d’Aguja Sant Eudald de Jou
Sant Esteve d’en Bas: Falgars, Sant Miquel de Castelló
6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
2 ermites Tortellà: Sant Miquel Coma de roure i Sant MIquel de Monteia
Ermita de Sant Abdò i Sant Senen
Ruta circular d’Olot a Olot. Pujada!! i baixada per corriols de la mà d’en Toni Talarn a l’ermita de Sant Abdó i Sant Senen, passant per- Font de la Salut
– Cal Vicari
– Font Faja
– Coll de Palomeres
– Ermita de Sant Abdó i Sant Senén
– Font de Godomar
– Font de la Trinitat
Mieres Rocacorva
Pujarem a Rocacorva per una camí bastant trencat. Entretinguda; pujada tècnica.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Mieres Rocacorva.gpx”]Mieres, esglésies i ermites: Sant Andreu, Falgons, Sant Nazari, Sant Nicolau, Sant Julià, Freixe
Ruta semifrustrada buscant ermites i esglésies amb el punt de sortida a cal Met al poble de Mieres. Son punts de pas: Mieres, Santa Maria de Romeria (segle IX, no es pot accedir a l’interior, fotografies dolentes perquè probablement trobaras cotxes aparcats al davant, interessant el barri) Sant Andreu de Ruïtlles (a una finca privada, es veu però no es pot accedir, oratori, església i castell de Falgons, Sant Nazari (a una finca privada, si tens sort pots accedir a la propietat, l’ermita abans de la casa), Sant Nicolau (ja la tenim a la ruta de Canet), can roure gros, pla de Martí, baixada pedregosa, Sant Julià de Granollers, església de Santa Maria de Granollers, collet Bastarra, Santa Maria del Freixe, collet Pedres Picades, el Raspat però no pugem a Santa Maria de Finestres, pista avall fins a Mieres, entrant per l’església de Sant Pere.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track original: Mieres esglesies i ermites
Canet Pla Martí Granollers Rocacorba Mieres collet de Pujarnol corriols riu Revardit urb Mota
Excursió completa sortint de l’església de Canet d’Adri. Són punts de pas: Pla Martí, portell de Salica, Granollers de Rocacoirba, collet de Bastarra, església de Santa Maria del Freixe, collet de Pedres Picades, Mieres, collet de Pujarnol, coll Gelada, corriols nets en baixada, la Bora, cal Sereno, Mas Valentí, creuar riu Revardit, corriol pujada, urbanización la Mota, ctra i pista fins a Canet d’Adri.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track original: Canet Mieres Falgons coll Pujarnol corriols Revardit Mota
Set ermites i caiguda, Sant Jaume de Llierca
Una excursió de coneixedors de la Garrotxa extreta (usuaris CARLESPB i altres) de la mà de Toni Talarn. Significativa perquè vaig caure a l’ermita de Santa Magdalena de Montpalau i em vaig trencar les ales sacres.
Descarrega el track a Wikiloc
Track intern:
3 ermites, dues capelles, dues esglésis, Besalú Merlant
Les ermites més interessants són les de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, Sant Miquel de Sesvinyes i les restes de les ruïnes consolidades de l’església i torre medievals de Briolf. El punt de sortida és a Besalú (a 150 m d’altitud, uns 2.500 habitants). Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. El 1979 fou declarat “conjunt nacional” pel seu gran valor arquitectònic. El conjunt medieval de Besalú mereix una visita fora dels dies d’aglomeració turística. Al mateix poble, tenim l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l’església de Santa Maria de Besalú, el monestir de Sant Pere de Besalú, la façana d’origen romànic de l’església de Sant Julià de Besalú de l’antic hospital, la casa Llaudes, i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro.
Sortim dels pàrquings habilitats al costat del pont medieval. Ens dirigim cap a l’hotel abandonat de Sant Ferriol a la urbanització Comtal (que ens apropa a les sensacions de les pel·lícules de terror). Continuem per una pista de terra que al superar la riera de Junyell es torna complicada i costeruda fins al coll de Besalú. Al coll seguim corriol avall, fàcil amb un parell de trams curts a peu fins a les ruïnes de Briolf (o Brió; són uns 3 + 1,5 km tècnics).
Sortim a una carretera que prenem a l’esquerra i que plàcidament ens apropa al pont romànic del Prat a l’esquerra, un càmping a la dreta i a l’església de Sant Miquel de Montmajor. Sortim a la GI-504 que prenem a l’esquerra fins a trobar una pista indicada cap a Can Soler. Deixem can Ginestar a la dreta (podem una foto de lluny de la capella, pràcticament adossada al mas perquè no es pot accedir a la propietat). En arribar a Can Soler (turisme rural) trenquem a la dreta pel mig de les construccions de la propietat que sempre permès l’accés a la pista que ens porta a Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (segle XIII), uns metres a la dreta de la pista. Prenem el corriol que ens porta a la pista i a Can Gallifa. Can Gallifa és un casal de grans dimensions protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Porqueres. Casal de grans dimensions amb una capella d’estil neogòtic annexionada al lateral dret de la casa. Està coronada per un campanar emmerletat de planta quadrada i amb dues finestres de mig punt a cadascun dels quatre costats. Seguim per la pista, però ens fixem perquè en una corba a dretes prenem un corriol divertit que amb lleugera pujada que ens porta a una pista que seguim a l’esquerra fins a Sant Miquel de Sesvinyes. Seguim el track i ens fixem perquè hem de trencar a l’esquerra per un corriolet i un pas amb tanca elèctrica per accedir a Can Baió (turisme rural). Passem davant de les construccions i continuem el track fins a Besalú.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites 2 capelles 2 esglesies, Besalú Merlant
6 ermites de l’Alta Garrotxa
Una més que interessant proposta de Platan Bike Team
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 6 ermites alta garrotxa
Dues ermites des de Montagut: Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou
L’objectiu d’avui és visitar les ermites Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou. Pel camí, ens trobarem un roure gegant. El punt de sortida es el centre de Montagut a la comarca de la Garrotxa. Juntament amb Oix, conforme el municipi de Montagut i Oix. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies, moltes d’elles d’origen romànic. A Montagut tenim alguns serveis, piscina municipal i una fleca entranyable, al davant de l’església de l’església. Una ruta fàcil, curta, pistera i amb poc desnivell.
Sortim del centre de Montagut per la pista, molts trams asfaltada fins la Mare de Déu del Cos i les restes del castell. Reculem uns metres i prenem una pista en bon estat a l’esquerra. pel camí trobem a un revolt a dretes un roure gegant. Anem a parar a la GIV-5221 que uneix castellfollit de la Roca amb Oix. Fem 1.700 m i ens desviem a la dreta per pista perfectament asfaltada fins trobar la desviació a l’esquerra que ens porta a Sant Eudald de Jou. Reculem a la pista principal que ens porta a la GIV- 5231, que uneix Montagut amb Sadernes, i a Montagut. En total, 16,5 km per una excursió matinal.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 2 ermites Montagut Cos Eudald
Ermites de Sant Andreu de Bestrecà, Sant Miquel de Pera, Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres
El punt de sortida és el poble d’Oix, del municipi de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d’Oix, a 413 m d’altitud. No hi ha cap servei. Juntament amb Montagut, conforme el municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies, moltes d’elles d’origen romànic. Al mateix poble es troba l’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix.
Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per una pista de terra cap a la dreta i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix. Al grau d’Escales prenem una pista a l’esquerra que amb trams pedregosos i amb fort pendent ens porta cap a les ruïnes del mas Romegueres. Finalment acabem sortint a la carretera de Beget que seguim un poc més d’un quilòmetre. Ens desviem a la dreta cap a la gran masia del Peirer i el coll de Bestrecà. Estem a l’antic camí de Beget. Al coll ens desviem a la dreta i ja albirem la masia i Sant Andreu de Bestrecà a sobre.
Reculem fins a l’antic camí i seguim per trams clars i altres més pedregosos mig envaïts per la vegetació fins a anar a petar a la carretera, entre el coll del Salomó i el coll de Pere. Ens dirigim cap a l’església de Sant Miquel de Pera. L’edifici és aparentment poc interessant, malgrat el seu origen romànic amb alteracions posteriors, degut al seu precari estat de conservació. Destaca els motius cilíndrics de les dovelles de la porta. Molt a prop tenim una gran casa pairal i construccions restaurades per segona residència. Reculem i abans d’arribar a la carretera trenquem a la dreta cap al coll del Galí. Ara comença un tram d’un km en baixada tècnica (es pots estalviar si tornem a Oix per la carretera) que ens porta a mas Costeja. Podríem seguir per la pista asfaltada capa Oix, però el que fem és prendre la pista cap a Toralles. La pista està en bon estat i superem un parell de masies i el coll d’en Mercer abans d’arribar al nucli de Toralles i l’església de Sant Martí de Toralles.
Continuem, la pista es va desdibuixant, superem el coll del Pla Sapell i arribem al mas l’Oliva Giberta a on trenquem a la dreta per anar a l’antiga pedrera dels Gorgs a on s’havia instal·lat una companyia de circ. Trenquem a l’esquerra i sortima la GIV-5221 que uneix Oix amb Castellfollit de la Roca que seguim cap a Oix. Al coll de Camporiol prenem una pista apta per vehicles alts i furgonetes, superem el collet del Teula i al coll de Palomeres prenem la pista a l’esquerra que ens porta a la gran masia de La Sala i a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres a dalt de la serra de Santa Bàrbara des d’on s’observa una panoràmica excepcional sobre la vall d’Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc. Reculem fins un cartell d’Itinerànnia i seguim el balisatge groc que ens porta a la pista per la que hem sortit. El tram és técnic i es pot evitar reculant fins a la carretera. El sender està tallat per les obres a una masia però la nova proposta està ben indicada.
Observacions. Té dos trams tècnics en baixada que es poden evitar. El primer a Sant Martí de Pere: es pot tornar a Oix per carretera. El segon a Santa Bàrbara de Pruneres, en lloc de baixar per corriol es pot recular per la pista i al coll de Camporiol deixar-se caure fin a Oix. La ruta es pot dividir en dos. Tot baixant de Sant Martí de Pere acabem d’arribar a Oix i deixem per a un segon dia les ermites de Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres.
Ens podem hospedar al càmping i hotel rural La Soleia i a Can Pei (turisme rural).
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Oix Bestrecà Toralles Pruneres
Ermites de la Mare de Déu d’Escales, Sant Martí de Talaixà i Sant Martí d’Hortmoier, i Roures monumentals d’Ortmoier
El punt de sortida és el poble d’Oix, del municipi de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d’Oix, a 413 m d’altitud. No hi ha cap servei. El punt de sortida es el centre de Montagut a la comarca de la Garrotxa. Juntament amb Oix, conforme el municipi de Montagut i Oix. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies, moltes d’elles d’origen romànic.Al mateix poble es troba l’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix. Visitarem tres ermites, dos d’elles de difícil accés. La ruta és curta però exigent, per racons esplèndids de gran bellesa a on es pot sentir la natura amb el seu esplendor. A més de les ermites de les Escales, Talaixà i Hortmoier, un altre focus d’interès són els roures monumentals d’Ormoier.
Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per una pista de terra cap a la dreta i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix que més amunt rep també les aigües de la riera de Beget. Desprès del pont trencat ens desviem a la dreta per un corriol indicat per un pal. És convenient deixar la bicicleta en aquest punt i continuar a peu fins a l’ermita. El camí està fressat i balitzat amb pintura groga. Es passa la riera d’Escales per la palanca de ferro Agafa l’Ase, que es troba força malmesa (compte la gent amb vertigen), es continua fins al Puig (pal indicador) i s’arriba a l’antiga església parroquial de la Mare de Déu d’Escales.
Reculem fins a la pista, recuperem la bicicleta i ens dirigim cap al grau d’Escales, deixem a la dreta la palanca de Samsó i creuem la riera per un gual precari. Tenim a la vista El Ripoll i per no traspassar la tanca de ferro ens desviem a la dreta per uns prats i reenganxem la pista que ens porta al Vaquer (mas en molt mal estat), però amb unes vistes espectaculars. Seguim per la pista, amb força pendent fins a uns prats amb una talaia per caçadors. Tenim Talaixà molt a prop, però com hem de tornar a aquest punt podem amagar la bicicleta. Seguim pel corriol que en 600 m ens porta a Talaixà a on ens vam trobar un vaquer netejant el camí per a que les seves vaques poguessin accedir als prats.
Sembla increïble que a començaments de segle XX habitessin la zona a prop de 130 persones, amb una caserna de carabiners i un hostal, patint un fort despoblament la segona meitat del segle XX. El coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. Aquesta vall i la d’Ortmoier són propietat d’una empresa que volia tancar el seu accés. El moviment popular encapçalat pel Rodri (un antic miner i guardia civil andalus) va aconseguir preservar aquesta vall i mantenir el seu gaudi a excursionistes i amants de la natura. A principis de la primera dècada d’aquest segle es va restaurar l’antiga església de Sant Martí de Talaixà i es va reconvertir la casa a on habitava el “Rodri” en un refugi de muntanya amb la finalitat que excursionistes i caminants puguin trobar una aixopluc i un lloc per descansar durant la travessa del GR-11, complint així la promesa que se li va fer en vida a en “Rodri”.
Reculem fins a la pista i fins al riu per agafar la pista que ens porta a Ortmoier (pals indicadors). Creuem de nou la riera de Beget a gual passem pels prats i a l’esplanada de Plansesilles trobem els roures monumentals d’Ormoier o del rei, d’uns cinc-cents anys en estat de regressió clarament perceptible a la vista. Segons la llegenda, l’any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de “25 leguas” (138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei. Encara seguim dos centenars de metres fins a Sant Miquel d’Hortmoier fent un gir davant de la masia del Ripoll. Estem envoltats del paisatge garrotxí autèntic. Ara ja no ens queda més que refer el camí fins a Oix vigilant els peus i sabates molles.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Oix Escales Taliaxà Hortmoier
Ermites des de Sant Esteve d’en Bas: Sant Pere de Falgars, Sant Pere Sacosta i Sant Miquel de Pineda
L’excursió d’avui és un malbaratament de sensacions pels boscos de la Garrotxa. Sortim de Sant Esteve d’en Bas, al costat del poliesportiu cap als Hostalets d’en Bas. A la sortida del poble iniciem la dura pujada per pista de formigó fins a Sant Pere de Falgars i la casa de pagès i turisme rural de La Coromina. Tirem per ciment, però ens desviem a la dreta a on comença una pista secundària que anem seguint i que a una cruïlla agafa millor aspecte. A un coll amb un corral prenem el camí ral de Vic a Olot que ens porta al Coll (turisme rural). És un corriol balizat blanc i vermell, carener, bastant fàcil en conjunt, amb portes i tanques pel bestiar. Travessem el formigó i prenem pista cap al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Visitem el santuari, reculem i busquem la pista que ens porta al coll de Condreu (bar-restaurant) deixant a l’esquerra l’accés a les roques encantades i la dreta el mas d’Armadans. Al coll de Condreu prenem la pista asfaltada cap al Santuari del Far i al coll de la Malla prenem un corriol a l’esquerra. Hem deixat enrere la fageda i entrem a un bosc més assolellat. Corriol per anar fent que ens porta a una pista que prenem a la dreta per anar a la sorpresa del dia Sant Pere Sacosta al límit del bosc d’alzines i un prat exuberant. Reculem fins a la granja i anem a buscar una pista que es va transformant en corriol i coqueta pista volcànica fins a la casa nova de la Rovira. De tranquils arribem a Sant Feliu de Pallerols i al carrilet fins a Sant Esteve.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Sant Esteve Bas Falgars Sacosta
Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Un recorregut a peu des de Sadernes fins a Sant Aniol d’Aguja amb l’objectiu de visitar l’ermita. Una vegada que es travessa el riu es va a peu.
Track intern: Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Oix: Sant Martí de Talaixà Sant Aniol d’Aguja Sant Eudald de Jou
Una excursió en la qual s’ha de caminar un tram llarg amb l’objectiu de visitar tres ermites: Sant Martí de Talaixà, Sant Aniol d’Aguja i Sant Eudald de Jou. El principal inconvenient és que s’ha de caminar des de la pista a sobre de Talaixà fins al gual a mig camí entre Sant Aniol i Sadernes. El tram de caminar és de baixada excepte dos o tres curts ‘repechones’, al final d’un d’ells (salt de la núvia) hi ha una cadena: uns 6 km, unes 2 hores. Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per la pista de terra cap a la dreta que porta a Hortmoier i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix que més amunt rep també les aigües de la riera de Beget. Ens dirigim cap al grau d’Escales, deixem a la dreta la palanca de Samsó i creuem la riera per un gual precari. Tenim a la vista El Ripoll i per no traspassar la tanca de ferro ens desviem a la dreta per uns prats i reenganxem la pista que ens porta al Vaquer (mas en molt mal estat), però amb unes vistes espectaculars. Seguim per la pista, amb força pendent fins a uns prats amb una talaia per caçadors, deixem la pista i seguim pel corriol que en 600 m ens porta a Talaixà a on ens vam trobar un vaquer netejant el camí per a que les seves vaques poguessin accedir als prats. Seguim corriol fins a Sant Aniol d’Aguja i després cap a Sadernes. Per carretera anem al pont de Lierca, prenem la pista asfaltada cap a Sant Eudald de Jou i el visitem. Baixem a la pista i anem a buscar la carretera que uneix Castellfollit amb Oix que ens porta al punt de sortida.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: Oix Talaixa Aniol Aguja Eudald
Sant Esteve d’en Bas: Falgars, Sant Miquel de Castelló
Sortim de Sant Esteve d’en Bas cap als Hostalets d’en Bas per una via verda, prenem la pista ‘prohibida’ fins a Falgars, visitem Sant Pere de Falgars, pugem a Sant Miquel de Castelló, baixem per corriol en direcció Joanetes i anem a buscar pistes asfaltades de la vall d’en Bas cap al carrilet pel qual entrem a Sant Esteve. Observacions: no va al llibre d’ermites perqùe la baixada de Sant Miquel és per corriol. l’alternativa és la ruta de 6 ermites.
Track intern: Sant Esteve bas Falgars Sant Miquel Castelló
6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
L’excursió d’avui és un malbaratament de sensacions pels boscos de la Garrotxa. Sortim de Sant Esteve d’en Bas, al costat del poliesportiu cap als Hostalets d’en Bas, a on no arribem perquè anem a visitar l’ermita de Sant Simplici. Anem a buscar la pista ‘prohibida’ (les dues portes estan obertes i, a més, es pot passar pel pas per vianants i iniciem la dura pujada per pista de formigó. Anem a Sant Miquel de Castelló per pista excepte els últims metres. Reculem a Falgars, casa de pagès La Coromina (TR) i visitem Sant Pere de Falgars. Tirem per ciment, però ens desviem a la dreta a on comença una pista secundària que anem seguint i que a una cruïlla agafa millor aspecte (recte aniríem a parar al Coll, sempre per ciment, escurçant la longitud i la dificultat de la ruta). A un coll amb un corral fet amb fustes i ferros, prenem el camí ral de Vic a Olot que ens porta al Coll (turisme rural). És un corriol balizat blanc-i-vermell, carener, bastant fàcil en conjunt, amb portes i tanques pel bestiar. Travessem el formigó i prenem pista cap al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Visitem el santuari, reculem i busquem la pista que ens porta al coll de Condreu (bar-restaurant) deixant a l’esquerra l’accés a les roques encantades i la dreta el mas d’Armadans. Al coll de Condreu prenem la pista asfaltada cap al Santuari del Far i al coll de la Malla prenem un corriol a l’esquerra. Hem deixat enrere la fageda i entrem en un bosc més assolellat. Corriol per anar fent que ens porta a una pista que prenem a la dreta per anar a la sorpresa del dia Sant Pere Sacosta al límit del bosc d’alzines i un prat exuberant. Reculem fins a la granja i anem a buscar una pista que es va transformant en corriol i coqueta pista volcànica fins a la casa nova de la Rovira. De tranquils arribem a Sant Feliu de Pallerols i al carrilet fins a Sant Esteve no sense abans fer una curta desviació a l’esquerra cap a Santa Cecília i superar Sant Miquel de Pineda (TR).
Track intern: 6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
2 ermites Tortellà: Sant Miquel Coma de Roure i Sant Miquel de Monteia
Amb el punt de sortida a Tortellà (uns 809 habitants, a 276 m d’altitud), B&R, especialment el Casino i el kebab Tortellà. Tradició de fabricació de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig; actualment hi ha un polígon industrial El pont medieval del Llierca (segle XIV) està situat just a la vora de la carretera que va de Montagut i Oix al nucli de Sadernes, i passa per sobre el riu Llierca. Comencem al centre del poble davant de l’església de Santa Maria de Tortellà i ens dirigim per pista asfaltada cap a l’Església de Sant Martí de Sales. Continuem per pista en bon estat, a trams de formigó, deixant diferents masos, fins a la desviació al pla de Beuda, amb una creu de terme i l’estació sísmica Beuda. Per corriol, arribem a l’ermita de Coma-de-Roure. Reculem al pla i a la desviació i anem fent per pista secundària. Deixem a la dreta que puja cap al coll de l’Espinau i tirem avall cap a can Bosch. Ens desviem per un corriol senyalitzat per no passar per davant de la casa, pugem una mica i seguim per pistes/corriols secundaris, amb trams una mica tècnics fins a una pista millor i una pista principal. Tirem avall, passem per davant de Monteia i enfilem a la dreta la pista que puja a Sant Miquel de Monteia. Seguim per la pista, a un pla prenem un corriol a l’esquerra que ens porta a la pista principal al mateix punt a on l’hem deixat. Per pista asfaltada, arribem al punt de partida.
Alternatives. De l’ermita Coma-de-roure es pot recular fins a Tortellà.Una vegada a Tortellà prendre la pista per la qual baixa el track des de Sant Miquel de Monteia per pujar; però et perds lo millor de la ruta. Desde Sant Miquel en lloc de buscar el corriol que surt a la pista principal per la que es baixa, es pot recular per la pista que hem utilitzat per pujar.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track intern: 2 ermites Tortellà