100 cims btt: Gallina Pelada
El Cap de la Gallina Pelada des de l’Hostal Pedraforca
’100 cims de la FEEC’: nº 14
’100 cims de l’ICGC’: nº 6
Betetistes dels Pirineus: 29
Alçada: 2.321 m
Data ascensió: 17 juny 2012
Ciclable: no
Amb l’objectiu de pujar a la Gallina pelada, sortim de l’Hostal Pedraforca, al costat de la carretera de Saldes. Ens dirigim per la pista asfaltada i de terra cap al coll de la Trapa (1.305 m). Al coll agafem la pista asfaltada cap a la Pleta de la Vila, al coll Ginebrer deixem una pista a la dreta i més endavant prenem el corriol de pujada (1.660 m) De seguida passem la Font Freda i comencem una ascensió pel corriol gairebé sempre caminant fins als voltants del Refugi Delgado Úbeda (2.160 m) on podrem pedalar pels prats. Pugem a la Gallina Pelada (2.321 m) i baixem al refugi pedalant una bona estona. Tornem pel mateix camí fins a la pista asfaltada que prenem en direcció al coll de Pradell, però abans d’arribar prenem una pista que ens porta al punt de sortida.
Punt de sortida i arribada Hostal Pedraforca. Distància: 26 km
Altura màxima: 2.320 m. Altura mínima: 1.250 m. Desnivell acumulat: m
Exigència física: Esportiva. Dificultat tècnica: Trams a peu.
Observacions: Circular. Millor de juny a octubre.
Comarca: Berguedà
Fitxa del Institut Cartogràfic de Catalunya: Cap de la Gallina Pelada
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CC Gallina pelada des de Hostal.gpx”]
La serra d’Ensitja pujant al CAP de la GALLINA PELADA passant per les antigues mines, el jaciment paleontològic i el poble deshabitat de Peguera
L’objectiu d’avui és pujar al Cap de la Gallina Pelada (o Cap Llitzet) un cim de 2.321 m inclòs tant al repte dels 100 cims de la FECC com a la llista de 100 cims de l’ICGC. Ens hem plantejat si considerar-ho pedalable. De fet, a l’altiplà on es troba el refugi Delgado Úbeda es pot pedalar, però abans s’ha de superar uns 500 m de desnivell per un corriol que es fa a peu. Finalment, vam considerar que ho podíem incloure perquè hem trobat ressenyes de ciclistes que igual que nosaltres s’han marcat aquest repte i perquè és una bona excusa per conèixer la serra d’Ensitja i alguns dels seus atractius.
Sortim de la base de l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, al municipi de Castellar del Riu inaugurada al 1.975, i en funcionament fins a 2004 quan es va tancar per falta de neu i de pressupost. En aquesta estació s’hi practicava esquí nòrdic i alpí i era l’única a la província de Barcelona. Actualment funciona com a parc de neu. Farem un tram de pista en mal estat i després la millora i, fins i tot, trobarem asfalt. Ara, a la collada de Molar (1.665 m) la vida se’ns complica i molt. Comença una dura ascensió per una pista amb forts pendents i molta pedra. De fet, el pedregar s’acaba i sense corriol evident ni cap marca, acabem de pujar intuïtivament fins al coll de Portet (1.827 m). Els prats són magnífics i les vistes espectaculars. Podem veure el Pedraforca des d’una perspectiva poc habitual. Baixem per pista en bon estat fins a la pista asfaltada que puja del coll de la Trapa i de la Pleta de la Vila. Hem vorejat la serra d’Ensitja i ara estem a la cara nord. Després d’uns 250 m veiem el corriol que ens porta a l’altiplà: de seguida trobem la Font Freda, però no ens queda més que arrossegar la bici: una vega a dalt trobem el refugi Delgado Úbeda i ens acostem al nostre objectiu. Per baixar vam triar l’opció del barranc de Les Llobateres, però no és que sigui molt millor. Una vegada a la pista, pugem cap al coll de Pradell. A partir d’aquí, l’excursió canvia perquè entrem a una zona d’antigues explotacions mineres que actualment, amb el jaciment paleontològic, s’exploten turísticament. Superem el coll de Fumanya, instal·lacions museïtzades i poc després deixem la pista principal que ens portaria més directes per visita el poble deshabitat de Peguera (1.701 m), pertanyent al municipi de Fígols, que va viure la seva època d’esplendor durant les explotacions mineres. Sobre les cases hi ha el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera. En aquest poble nasqué Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada (1908-1963), maqui català. Baixant cap a Cercs hi havia el molí de Guell, on la gent hi podia moldre el gra. El xeic Butti Bin Maktoum, vinculat a la família reial de Dubái, va comprar les 1.800 hectàrees del poble en 2003 per 3,6 milions d’euros, uns diuen que per criar cavalls, altres per fer-ho amb aus rapinyaires i altres per urbanitzar-ho, però el va posar a la venda l’any 2015 perquè no va aconseguir ni els permisos ni els inversors. Després d’aquesta visita no ens queda més que recuperar la pista principal i tornar als Rasos. Alternatives. La pujada a la Gallina Pelada des del coll de Portet estalvia uns metres de desnivell però el cartell al coll avisa que hi ha un pas exposat.