Serrat de la Madrona
Repte 100 cims de la FEEC: si
Altitud: 686 m
Data primera ascensió: 25 de maig de 2025
Pedalable: si

El Serrat de la Madrona des de Puig-reig

Avui pujarem un cim al Berguedà més meridional. El Serrat de la Madrona (686 m d’altitud; vèrtex geodèsic 281097001) pertany al repte 100 de la FEEC i és l’únic element que el fa interessant. La ruta sí que ho és doncs visitem algunes esglésies i un arbre monumental. El punt de sortida és a Puig-reig (a uns 455 m d’altitud; uns 4.500 habitants). Puig-reig (‘muntanya reial’) està situat en un promontori sobre el riu Llobregat. Com altres pobles al llarg del riu va viure la industrialització de Catalunya i la creació de fins a set colònies tèxtils a finals del segle XIX. A Puig-reig destaquen les colònies tèxtils, les restes del ferrocarril Gironella – Guardiola de Berguedà i algunes masies i esglésies al terme municipal. Pedalarem per pistes en bon estat i asfaltades, excepte un curt corriol i un tram del camí ral després de l’església i castell de Merola. Ens acompanyen boscos i prats de conreu de secà i alguna granja.

Sortim de l’aparcament davant del camp de futbol i tirem cara avall travessant el poble cap al barri de can Marçal. Al final del barri deixem la carretera per prendre el carrilet i travessar per un pont el torrent de la Granja. Seguim per aquest corriol i sortim a la pista asfaltada de l’Hostal de Farriols. Deixem a l’esquerra Farriols ( masia documentada des del segle X) i l’hostal de Ferriols, que havia estat una important posada des del segle XVI. Aproximadament al quilòmetre 5,9 deixem l’asfalt per continuar pel camí vell que ens porta de nou a l’asfalt a l’altura d’un collet. Continuem cap a l’esquerra, deixem l’accés al Soler de Jaumàs a la dreta (altra important masia) i continuem per asfalt fins a una desviació a l’esquerra cap a les masies de la Sobiraneta i la Sobirana que conserva velles parets medievals dels segles XII i XIII, tot i que va ser ampliada al segle XVII. Continuem per pista en bon estat i anem a parar a Santa maria de Merola i el castell de Merola. Del castell, documentat des de l’any 983, es conserva part de la torre de l’homenatge del segle XII. Santa Maria de Merola, originària del segle XI, reconstruïda el 1609 que va mantenir el seu culte fins als anys seixanta del segle XX. Prenem a l’esquerra pel camí ral de l’Ametlla de Merola a Viver per rampes de fort pendent fins a anar a parar a una pista principal que ens porta a la masia dels Sitges i, ja a la carretera de Viver, a la petita capella de Sant Narcís, amb una llinda datada el 1711. Prenem a la dreta cap a Viver a on trobem l’església de Sant Miquel de Viver, una construcció del segle XVII de tres naus amb un campanar d’època barroca de planta quadrada de gran alçada. A prop hi ha les restes del castell. Seguim per la carretera que deixem a la dreta per una pista asfaltada. Sense arribar a Sant Joan de Montdarn prenem a la dreta per una pista secundària que ens porta a una nova pista asfaltada per la qual anem superant masies a esquerra i dreta fins a trobar a la dreta la desviació que ens porta a l’alzina Grossa (Alzina dels Colls) declarat monumental pel Departament de Medi Ambient, entre prats de conreu de secà. És la carrasca amb més biomassa i un dels arbres amb més amplada de Catalunya. Presenta gran ufanor, i el seu port és realment enorme i amplíssim. L’incendi del Berguedà de juliol de 1994 en va socarrimar part de la capçada, però posteriorment rebrotà normalment. És una alzina que fa d’amorriador, és a dir acull els ramats, especialment els migdies de juliol i agost en els moments de màxima radiació solar. Els ramats s’hi amorrien, és a dir, fan la migdiada sota l’ombra. Sortim a una granja de porcs i ja enfilem cap a la masia de la Madrona (d’origen medieval) i el Serrat de la Madrona. Al cim trobem un vèrtex de grans dimensions. Tornem a la pista pedalant per sobre d’una gran pedra i ens dirigim a la capella del Roseret, de petites dimensions, sense estil definit, d’una sola nau, sense absis i amb la porta a ponent. Presenta un simple campanar d’espadanya de grans dimensions. Destaca a la part davantera un pedrís que forma una mena d’avantcambra quadrada, amb el terra enrajolat. La façana té un portal amb llinda amb una inscripció. Continuem, trenquem a l’esquerra i després a la dreta, passem per Vila-rasa i sortim, després de travessar un torrent i la BV-4131, a l’últim regal del dia, l’església de Sant Marçal, del primer romànic modificat, possiblement del segle XI. Consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant. L’absis és la part més interessant del conjunt, que encara conserva, en les seves parts altes, part de l’antiga decoració d’arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l’arquitectura del primer romànic. La porta original, al mur de migjorn fou tapiada i substituïda per una de nova, amb porxo, a ponent. Baixem per la carretera fins a Puig-reig.

Track intern: Puigreig (Casserres) Alzina Madrona