100 cims btt: Puig del Far

El Puig del Far i el salt de la Minyona des de Folgueroles

L’objectiu d’aquesta curta excursió és pujar al Puig del Far, un cim de 832 m d’altitud que pertany al repte dels 100 cims de la FEEC. A banda del cim és molt interessant apropar-se  al Salt de la Minyona i al dolmen i capella de Puigseslloses. El punt de sortida és a Folgueroles (a 552 m d’altitud; uns 2.250 habitants), a la comarca d’Osona. Folgueroles és el lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer i del guanyador del ral·li Dakar Nani Roma. L’activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrícoles, les pedreres i la indústria tèxtil. La presència de mossèn Cinto Verdaguer es respira arreu del poble i del seu entorn a través de làpides amb fragments de poemes, monuments, la Casa-Museu, el jardí del poeta, l’ermita de la Damunt i la ruta Verdaguer. A Folgueroles teniu alguns serveis, un restaurant popular al polígon (L’Espai) i un altre més rumbós al centre del poble (can Pascual). En quant a la vegetació, les artigues abandonades han estat colonitzades per pins. La vegetació és abundant i rica en varietat. El sotabosc és de boixos, arboç, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s’hi pot veure algun trèmol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina el bosc d’alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes. Aquesta ruta és interessant pels seus valors paisatgístics i per la rellevància de Cinto Verdaguer per l’excursionisme de Catalunya.

Sortim del centre de Folgueroles i anem a buscar la carretera BV-5209 que porta a Vilanova de Sau seguint un carrer bordejat de plataners. Deixem la carretera per una pista a l’esquerra després del Pont del Vent sobre la riera de Tavèrnoles. Comencem a pujar per una pista de formigó, apta per tot tipus de vehicles malgrat comença a degradar-se. Deixem a l’esquerra el Bolet de pedra. Ens ajuntem una estona amb el GR-2, que uneix la Jonquera (Alt Empordà) amb Sant Adrià del Besòs. Ens enfrontem a alguns pendents pronunciats per pujar al Salt de la Minyona. Estem a l’Espai Natural de les Guilleries- Savassona. Diu la llegenda popular que la minyona dels Munts era molt devota i no faltava mai a la missa de diumenge de la parròquia de la Verneda. Un diumenge feia tard i va saltar per la cinglera per fer més via. Miraculosament, no li va passar res i arribà a missa a l’hora en punt. Quan ho va explicar als veïns s’ho van mig creure, però el dimoni que la va sentir li va dir que ell no s’ho creia i li va prometre unes sabates noves si ho tornava a fer. Ella, innocent i cobdiciosa, així ho va fer amb el resultat que tots imaginem. Reculem a l’encreuament i busquem un corriol que talla un tram de pista i evita passar per els Munts. Baixem a un encreuament, pugem per la pista que porta a Vilanova de Sau anem fent per la pista, però la deixem per agafar un corriol a la dreta que ens regala una excelsa panoràmica del pantà i de Vilanova de Sau des dels Cingles de Vilanova. Sortim a la pista i quan comença a baixar fort ens desviem a l’esquerra per un corriol. Als pocs metres ens enfilem a la dreta seguint les balises verds i blanques cap al Puig del Far. El més assenyat és deixar la bici a l’inici del corriol final a uns 770 m d’altitud. A la llosa de pedra del cim gaudim de la panoràmica sobre el pantà de Sau, els cingles de Tavertet i els del Far. Si mirem al nord-oest distingim clarament el Pedraforca, el Port del Comte i la serra del Cadí. Ens fem unes fotos i reculem a l’inici del corriol. 

Anem per una pista molt trepitjada per les vaques a buscar les ruïnes de l’ermita de Santa Margarida d’Ardola. Santa Margarida d’Ardola és un edifici d’origen romànic, d’una sola nau orientada com les de les esglésies romàniques. Actualment en estat ruinós, però es conserven fotos de principis del segle XX en les que s’aprecia en bon estat de conservació. Reculem a l’encreuament i baixem, deixant a l’esquerra l’entrada al mas Sabaters i passant pel mas Coromines. Sortim a la BV-5213 i remuntem aquesta carretera, ampla i feixuga, veient l’ermita de Sant Feliuet de Savassona que deixarem a la dreta i el castell de Savassona i l’església de Sant Jaume a l’esquerra (a la que fem una visita). Baixem a Tavèrnoles i seguim de pla per la carretera deixant la gran masia del Banús a l’esquerra i la de Sobregrau a la dreta. Deixem l’asfalt que ens portaria directes a Folgueroles a l’esquerra i prenem la següent pista a l’esquerra que mena a una planta de compost i terres (Terres Boix). Davant de l’edifici agafem un corriol la dreta que surt a una pista que prenem a l’esquerra. A sota de Puigseslloses seguim les indicacions per anar a la capella de Sant Jordi de Puigseslloses a on Jacint Verdaguer va cantar la seva primera missa. A pegar de la capella hi és el dolmen de Puigseslloses. El dolmen de Puigseslloses, és un sepulcre megalític constituït per enormes lloses sense treballar extretes dels voltants. Aquestes lloses es disposen dretes a la manera de parets, i planes al damunt a la manera de coberta, i formen una cambra quadrangular amb corredor lateral de 10 metres de llargada, una de les mostres més notables de Catalunya. Per pistes i camins rurals en més bon o mal estat entrem a Folgueroles. 

Observacions. Un cadenat pot ser útil per amagar la bicicleta al peu del corriol final al Puig del Far.

Mossen “Cinto” Verdaguer. Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera (vil·la Joana), 1902) fou un prevere i destacat poeta romàntic i avantguardista del catalanisme. El 24 de setembre de 1870, Jacint Verdaguer va ser ordenat sacerdot a Vic, i el 2 d’octubre va cantar la seva primera missa a l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, indret de caràcter simbòlic per al capellà poeta, ja que al costat de l’ermita hi ha un dolmen dels antics ibers ausetans, és a dir, maridatge de la tradició megalítica i la catòlica.. Puigseslloses esdevindrà la síntesi (o la dualitat) de la vocació religiosa i poètica de Verdaguer. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença i del moviment romàntic (que s’estén al llarg del segle XIX), que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular, els temes i l’expressió dels seus ideals estètics. La Renaixença persegueix la modernització i la recuperació de la cultura catalana i de la seva llengua. Verdaguer torna a situar el català com a llengua literària culta, espai fins aleshores reservat a altres llengües. El sentit patriòtic i la importància de la natura en un sentit tel·lúric, propi dels arquetips romàntics a través dels quals concebé la seva obra més important, en particular Canigó i L’Atlàntida, vincula Verdaguer d’una manera lògica amb l’auge de l’excursionisme a Catalunya, del qual va participar plenament. 

Verdaguer va estar al servei dels marquesos de Comillas com a capellà domèstic i com almoiner. L’any 1886, a la plenitud vital i creadora, Verdaguer va emprendre un viatge a Palestina i Egipte que va suposar un punt d’inflexió en la seva vida. A la tornada d’aquest viatge, el poeta va començar a patir una profunda crisi personal i literària.. Aquesta crisi es va manifestar en un canvi radical de comportament: rebaixa considerablement la producció literària i, en canvi, augmenta la dedicació als pobres, buscant el camí de la perfecció espiritual.  L’any 1895, després d’un expedient per insubordinació obert pel seu bisbe, és suspès a divinis (pena canònica que priva el sacerdot de l’administració dels sagraments). 

Curiositats. Sembla que a Folgueroles, com a altres pobles de l’entorn, va ser rellevant el sistema de taller (en anglès, Putting-out system), un mètode de producció que es va desenvolupar a mitjan segle XVIII. Es concreta en la subcontractació del treball a través d’un agent, perquè completin els treballs a les seves pròpies instal·lacions, en general la seva pròpia casa. S’utilitzà en la indústria tèxtil. Els pagesos més pobres combinaven les tasques agrícoles amb la producció tèxtil fet que va facilitar l’expansió de la manufactura com a complement dels rendiments dels pagesos.

Track intern: Sant Julià Puig del Far Folgueroles Enclusa