100 cims btt: Canigó
El Canigó des de Vernet les Bains
’100 cims de la FEEC’: 31
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 31
Altitud: 2.784 m
Data ascensió: 2 de juny 2007
Pedalable: Fins el refugi de Cortalet als 2.140 m
Podríem dir que el Canigó i Montserrat són les muntanyes sagrades catalanes, malgrat el Canigó (o Pic de Balaig) és a la Catalunya del Nord, entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. El Canigó dominant de les planes del Rosselló i de l’Empordà. Impressionant pels pescadors de la costa i pels agricultors de les planes. Nevat, alt i distant. Amagada entre les seves faldes, ha crescut la llengua catalana al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Els benedictins transvasen cultura entre Sant Miquel, Ripoll, Sant Cugat i Montserrat. Al peu de Prades la universitat d’estiu floreix cada primavera mentre encara ressona la viola de Pau Casals. Al massís podreu descobrir els diferents graus de vegetació i la flora des de l’alzina fins als pins i la gespa d’altitud, de l’esglaó mediterrani fins l’esglaó alpí, diversitat notable i poc freqüent.
Els ramaders han construït pistes per accedir a la pastura d’estiu, els llenyataires recullen els arbres i els senderistes creuen el massís seguint el GR-11 o la HRP. Els betetistes som els nouvinguts tot incorporant un element mecànic respectuós amb la natura i la cultura ben observats pels mastins dels Pirineus que guarden els ramats. Vestits de coloraines no busquem bolets ni aigües termals, ens agrada l’aventura, descobrir i suar una mica. El Canigó – Costabona és el nostre terreny de fantasia. Rudyard Kipling (El llibre de la selva), que va estiuejar el 1910 i 1911 a Vernet les Bains, va dir de Vernet que les tempestes eren l’interludi entre dos raigs de sol. Vernet va ser arrasat per un aiguat del riu Cady l’octubre de 1940.
Aquesta és la pujada directa per l’antiga pista dels taxis. Anada i tornada pel mateix camí. El track comença a la gîte d’etape de Vernet les Bains (680 m). Creuem el centre del poble, arribem a la plaça de l’església de Vernet les Vains i ens dirigim per carretera (D-27) a Fillols del Canigó. Poc després de superar el poble ens desviem per una pista a la dreta, asfaltada al seu inici, que ens porta al coll de Millères (840 m) i un pàrquing de vehicles particulars. Seguirem sempre per aquesta pista barrada al trànsit de vehicles superant les corbes de la Mort de l’Home, el refugi de Balatg (1.600 m), el Coll de les Voltes (1.820 m), les Cabanes de Cortalets (1.980 m) i el Ras de Cortalets (2.040 m). Aquí connectem amb la pista que puja des del Coll del Forn i el Prat Cabrera (vegeu la Volta al Canigó, en la secció de Pirenaiques). Continuem pujant fins al Refugi de Cortalets (2.140 m). Aquest refugi i el de Balatg van ser destruïts pels nazis per evitar que la resistència els utilitzés.
Fins ara hem pujat de valent i he superat uns 1.400 m de desnivell. Ara hem de decidir si continuem pujant amb la bici a l’esquena fins als 2.784 del cim o si deixem la bicicleta al refugi. En qualsevol altra circumstància aconsellaríem deixar la bici i continuar a peu, però en el cas del Canigò decidim pujar amb la bici. El descens és molt tècnic i baixem molta estona a peu. Tornem pel mateix camí a Vernet. Una alternativa és tornar aprofitant el track de la Volta al Canigó. Altra alternativa és anar a buscar un itinerari btt de la Federació Francesa de Ciclisme a la corba del coll de les Voltes que ens porta a Vernet.
Punt de sortida/ arribada: Vernet les Bains.
Altura màxima: 2.740 m. Altura mínima: 680 m. Desnivell acumulat: 2.200 m
Exigència física: Extrem. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins a la pista el Refugi de Cortalets.
Observacions: Millor de maig a octubre. Anada i tornada pel mateix camí. Recomanable en dos dies; el primer per pujar al refugi de Cortalets (reservar abans per dormir). La pista és la que feien servir els taxis, en molt mal estat. L’agost de 2023 ens van explicar que la pista ja no era apta per taxis. De fet, el novembre de 2023 vam trobar plafons informatius a la pista per gaudir-la a peu. Extremar les precaucions amb els senderistes. Quan baixem amb la bicicleta no som conscients de la velocitat
Vernet les Bains: Oficina de Turisme: www.vernet-las-bains.fr i una Gîte d’étape municipal +33468 055 130
Refuge des Cortalets: +33 468 96 36 19 www.cortalets.com
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN CANIGO Vernet Cortalets.gpx”]
El Canigó des de Vernet les Bains pujant pel coll de Forn i Prat Cabrera, baixant per la pista dels taxis
Aquesta és una segona opció per pujar al Canigó. Es menys directe, la pujada és per pista en millor estat i és circular. L’inconvenient és què és més llarga i amb més desnivell. Recomanable fe-la en dos dies. El primer di és pujar fins al refugi de Cortalets i el segon es puja al cim i es torna a Vernet les Bains.
Tenim per endavant una llarga etapa i amb un gran desnivell acumulat. Nogensmenys es tracta d’un recorregut força variat i atractiu, tant des del punt de vista paisatgístic com tècnic, ja que passarem per tota mena de pistes, camins, corriols i petites carreteres. Des del centre de Vernet agafem la carretera D-27 fins a Fillols. Seguim per aquesta, deixem una ermita a l’esquerra i més endavant agafem una desviació a la dreta en direcció al càmping Les Sauterelles. Davant del canó agafem un corriol abalisat i fem així un tram de baixada, trialer i divertit pel bell mig del bosc, fins que desemboquem en una pista asfaltada per la qual continuem. Abandonem l’asfalt, que porta a Taurinyà, per agafar, a la dreta, una pista que ens duu al coll de Clarà on hi ha un munt de pistes. Agafem la segona de la dreta, que esdevé un caminoi, i que seguim fins a desembocar a les primeres cases de Clarà. Travessem el llogarret, i en sentit descendent creuem un pont.
Seguim recte, deixant una pista a la dreta i poc després una a l’esquerra, fins que arribem a un pàrquing al coll del Forn, on es deixen els vehicles per anar a recórrer el conegut barranc del Llec. Prenem la pista, que tenim al davant, cap a la dreta. Ens espera una llarga pujada, de gairebé 1.000 m de desnivell en bon estat; l’absència de rampes massa fortes i els superbs paisatges de les gorges del Llec que travessem, faran que els superem sense gairebé adonar-nos. Passem pel costat del refugi de Mas Malet, continuem sempre per la pista principal, superem el Prat Cabrera i al coll de Cortalets prenem la pista que porta al refugi. Des del prat Cabrera la pista s’ha anat endurint i trobem els trams més durs i pedregosos a les portes del refugi. Podem fer nit al refugi. Deixem la bici al refugi o la pugem al cim. Per baixar utilitzem l’antiga pista dels taxis, ara convertida en un recorregut senyalitzat per senderistes.
