Boumort
En aquesta pàgina trobaràs rutes i tracks per la Serra i la Reserva Nacional de Caça de Boumort.
La brama del Boumort (Alt Urgell)
El Boumort central
El Boumort nord occidental
El Cap del Boumort des d’Organyà (Alt Urgell)
La gran travessa del Boumort (de l’Alt Urgell al Pallars Jussà i viceversa)
El Boumort des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Volta a la Serra de Carreu
La brama del Boumort
Aquesta és una excursió pel Boumort més oriental, a l’Alt Urgell, amb inici i final a Organya. Es convenient dividir-la en deus etapes i fer nit al Refugi Miró (Casa Cuberes). Sortim d’Organya (556 m) per carretera asfaltada fins Montanisell (1.128 m) desprès de superar la Font Bordonera i la gran masia de Fenollet. Trenquem a la dreta i ens dirigim cap al forat de Pitarell, superem les Collades (1.687) baixem al nucli disseminat dels Prats i al Coll de LLívia (1.486 m). Iniciem una remuntada per la dita pista del Boumort, fins el coll i el refugi del mateix nom (1.920 m) (podem agafar aigua de la mànega que nutreix el dipòsit) . Deixem el Cap del Boumort a la dreta. Baixem i a l’arribar a la pista de la Coma d’Orient (1.440 m) girem a la dreta cap a Prat Muntaner (1.840 m), per sort abans de la part més pendent trobem una font. Seguim per l’esquerra (barrera), passem uns prats i el Coll de Passavent (1.704 m) i arribem a la pista de que uneix el poble de Gerri de la Sal amb el Refugi Miró (1.480 m). Girem a la dreta, superem el Coll de Carrabina (1.545 m) i baixem al refugi (font).
Del Refugi tornem a la pista principal fins la carretera que uneix Taus amb la Guàrdia d’Ares, la seguim a la dreta i poc desprès d’una borda prenem una pista a la dreta que ens porta als Tarters del Minairons. Anem seguint la pista més rodada que ens porta al Clot del Caterí, Collada de Pillat (1.533 m), Bordes d’Ares (1.620 m) i una gran baixada de més de mil metres fins la C-14 a uns 3 km d’Organya.
Observacions: El tram entre el Prat Muntaner i el Refugi Miró està prohibit al tràfic amb vehicles. Per circular amb bicicleta, a banda del respecte als animals i no sortir de la pista, s’ha demanar permís a la Reserva Nacional de Caça del Boumort, Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge de Lleida. La brama del cérvol comença aproximadament la segona setmana de setembre i ve a durar al voltant d’un mes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boumort Oriental p.gpx”]
El Boumort central
Aquesta excursió recorre el sector central del Boumort. El track comença a la pista principal entre Guàrdia d’Ares i Taus a on podem deixar el cotxe (1.420). Prenem la pista que ens porta al Refugi Miró i la seguim, superem la Collada de Manyiula (1.394 m), una font, l’entrada al refugi (1.500 m), el Coll de Carrabina (1.540 m), el Coll Pan (1.540 m) i ens dirigim cap a Nostra Senyora d’Esplá (1.520 m). Altre dia buscarem les trinxeres de la guerra civil. Reculem i anem a buscar la casa de Solduga a on s’acaba la pista. Ara seguirem per un corriol ben marcat, excepte a l’inici, fins que poc abans de la casa/bauma de l’Espluga (es pot visitar) ens desviem a l’esquerra, baixem un grau i el camí es fa perdedor. Seguim escrupolosament el track, passem per l’únic lloc que es pot passar i ara més tranquil·lament arribem al Barranc de l’Infern. Al creuar el barranc comença una pista que ens puja al Coll de la Creu (1.296 m, font) i baixem a Hortoneda. Recuperem el Coll de la Creu i seguim pujant per la Coma d’Orient fins el Prat Muntaner (1.844). Al Prat girem a la esquerra (barrera), passem uns prats i el Coll de Passavent (1.704 m) i arribem a la pista de que uneix el poble de Gerri de la Sal amb el Refugi Miró a l’alçada del Coll Pan que ja coneixem. Prenem a la dreta i seguim la pista fins Taus.
Observacions. La part de descoberta rau en el tram entre Solduga i Hortoneda; el preu que hem de pagar és que la baixada fins el Barranc de l’Infern es fa a peu per un camí perdedor i, ULL!, sense aigua. El tram entre el Prat Muntaner i el Refugi Miró està prohibit al tràfic amb vehicles. Per circular amb bicicleta, a banda del respecte als animals i no sortir-se de la pista, s’ha de demanar permís a la Reserva Nacional de Caça del Boumort, Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge de Lleida. Al track hem d’afegir els 16 km i 250 m de desnivell positiu del Coll Pan a la pista de Taus. Sinó baixem a Hortoneda hem de descomptar 4 km d’anada i altres tants de tornada.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boumort central p.gpx”]
El Boumort nord occidental
La primera part de la ruta discorre per les serres del Boumort i de Cuberes. Per tornar, deixarem el Boumort i anirem per les serres de Baén. Sortirem del Pont de Baén a la N-260 abans d’arribar a Gerri de la Sal. De seguida, la pista s’enfila fens ziga-zagues, deixarem a la nostre dreta un corriol que porta a l’Espluga, la pista a Solduga, la pista a l’Ermita de la Mare de Déu d’Esplà i arribarem al Coll de Pan (1.545 m), al Coll de Carrabina (1.545 m) i al Refugi Miró a on podem fer un refrigeri; estem a la Serra de Cuberes. Tornem a la nostre pista que supera la Collada de Manyiula (1.394 m) i que acaba a la pista que uneix Taus amb la Guàrdia d’Ares. La prenem a l’esquerra i passem Taus, Els Castells i l’Ermita de Mare de Déu de la Guia (1.632 m). Comença la baixada que es fa asfaltada després del mas de Sarroca. Seguirem aquest asfalt fins el punt de sortida.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boumort nord occidental p.gpx”]
El Cap del Boumort des d’Organyà
Pujarem fins dalt de tot del Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort, el Cap del Boumort, cim més alt i que dona nom a la Reserva Nacional de Caça, amb una ruta amb inici i final a Organyà. Sortirem d’Organyà (556 m) per carretera asfaltada fins Montanisell (1.128 m) desprès de superar la Font Bordonera i la gran masia de Fenollet. Trenquem a la dreta i ens dirigim cap al forat de Pitarell, superem les Collades (1.687 m) baixem al nucli disseminat dels Prats i al Coll de Llívia (1.486 m). Iniciem una remuntada per la dita Pista del Boumort i abans d’arribar al refugi prenem una pista a la dreta tancada al pas de vehicles. Seguim aquesta pista que fan servir els forestals per arribar al punt de guaita fins uns prats, una tanca amb porta i, ara ja transformada en camí pedregós, fins el Cap del Boumort (2.077 m). Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264085001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Tornem pel mateix camí fins la tanca i prenem els prats a l’esquerra fins trobar altre tanca amb porta. La superem i seguim, a peu, unes fites i el track pel Pas Comptador fins el Prat Muntaner (1.840 m). Al Prat prenem la pista la dreta que ens baixa fins una gran explotació ramadera de Cal Simon (765 m). El track segueix el Camí dels Dòlmens fins Organyà. Si fem l’excursió aproximadament de mig setembre a mig octubre podrem sentir la brama del cérvol. Els mascles per tal de marcar territori i poder aparellar-se amb les femelles que estan en època de zel, lluiten entre ells i emeten la brama, un singular so greu que és molt fàcil d’identificar. Observacions: S’ha de caminar pel Pas Comptador fins el Prat Muntaner.
Observacions. Quan abandonem la pista del Boumort, el pas està barrat a vehicles. No abandonar la pista i respectar les indicacions de la Reserva, als animals i als caminants. ’100 cims de la FEEC’: nº 13
Fitxa de la FEEC.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cap Boumort p.gpx”]
La gran travessa del Boumort
Travessarem les serres del Boumort de punta a punta. Aquests recorreguts també formen part de les alternatives i variants de la Prepirinea. Utilitzem pistes recomenades per la Reserva de Caça del Boumort. Es pot fer en els dos sentits. Unim l’Alt Urgell amb el Pallars Jussà.
El punt de sortida és la Pobla de Segur a la vall de la Noguera Pallaresa. Travessarem la Serra de Carreu. Sortim de la Pobla (520 m) i ens dirigim per asfalt cap a Pessonada. Després ens endinsem en la Serra de Carreu, pel riu Carreu fins el Coll de Llívia (1.486 m), passant pel poble abandonat de Molina de Carreu i no desaprofitant l’aigua de les fonts. Tirem cap Els Prats i el port de les Collades (1.687 m). Arribem al mas del Pitarell (1.364 m), el forat de Pitarell i el poble de Montanisell (1.140 m; bar restaurant). Baixem per carretera a Organya (556 m).
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pobla Carreu Organya p.gpx”]Per tornar, sortim d’Organya (556 m) per la carretera de Montanisell però la deixarem per una pista a la dreta seguint les indicacions de la Ruta dels Dolmens. A l’arribar a Cal Simon girem a l’esquerra i comencem la dura pujada al Prat Muntaner (1.840 m). A la pujada trobarem una font en la que és convenient abastir-se d’aigua. Baixem per la Coma d’Orient i remuntem el Coll de la Creu (1.296 m; font), baixem a Hortoneda (990 m) i, per asfalt, cap al poble de Claverol i la Pobla de Segur (520 m). Observacions: El recorregut es fa en sentit contrari al del track.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pobla Hortoneda Organya p.gpx”]
El Boumort des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Un recorregut clàssic del Boumort amb el punt de sortida a la Pobla de Segur (510 m). Passarem pels pobles de Sant Martí de Canals, Pessonada i Carreu (1.200 m; abandonat). Pujarem al Coll de Llívia (1.486 m), refugi del Boumort (1.930 m), passem a l’altre costat i baixem al Coll de la Creu (1.296 m), pobles d’Hortoneda (990 m) i Claverol (732 m) i, finalment, el Pont de Claverol (500 m) i la Pobla de Segur.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boumort Pobla Segur.gpx”]Volta a la Serra de Carreu
Sortirem de la Casa de la Vila d’Abella de la Conca (760 m). Ens dirigim cap al centre històric de poble (aconsellem la visita) i abans d’arribar Prenem la pista de Sant Corneli (880 m). La enfilem i poc desprès de Can Borrell la deixem per un un sender, pel que haurem de caminar i que ens porta als plans i a les collades de dalt (1.191 m). Baixem fins la pista que ens apropa al poble abandonat de Carreu (1.200 m) i al Coll de Llívia (1.486 m). Seguim cara avall en direcció a la Collada de la Creu de Ferri (1.280 m) i sortim a la carretera. La seguim a la dreta i abans de Bóixols la deixem per una pista a la dreta que amb trams de fort desnivell ens porta a la Collada Cerdà i a la pista per la que baixarem al punt de partida.
Observacions. Quan abandonem la pista de Sant Corneli i per entrar al Boumort, el pas està barrat a vehicles. Per circular amb bicicleta, a banda del respecte als animals i no sortir-se de la pista, s’ha de demanar permís a la Reserva Nacional de Caça del Boumort, Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge de Lleida.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta a la Serra de Carreu Abella Gasso Carreu Llivia Boixols.gpx”]
Fent el tafaner …
La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) pertany al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d’octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen. També forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.
Amb 13.097 ha. totals de superfície, es troba situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l’una a l’altra vall, d’entre les quals destaquen la Serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la Serra de Carreu, la Serra de Cuberes i la Serra de Batsacans. A més de la reserva, pròpiament dita, l’envolten altres espais naturals, com el de la Serra de Carreu. L’altura màxima de la Reserva s’assoleix al Cap de Boumort (2.077 m), al Pi Sec (1.917 m) i al del Cap de Carreu (1.749 m). Ens trobem davant un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrasts, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.
La vegetació de la Reserva Nacional de Caça de Boumort és la pròpia dels Prepirineus occidental català, enriquida per la penetració d’espècies boreoalpines i pel manteniment d’elements xeromediterranis. Presenta una gran diversitat, tant en nombre d’espècies com en estructures. El paisatge dominant és submediterrani, amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig, dins el domini de la roureda de fulla petita, que actualment només es troba a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles. La part superior està dominada pels boscos de pi negre, acompanyats per un sotabosc de boixerola i ginebre comú. Per sobre dels 1.800 m. alt. hi ha prats alpinitzats formats fonamentalment per ussona, festuca duríssima i avena montana, gramínies típicament pirinenques que es desenvolupen als vessants assolellats, rocosos i amb poca nivació.
En aquesta reserva de caça destaquen, per damunt de la resta d’espècies que s’hi troben, els cèrvids. El més abundós és el cérvol comú, però també hi ha isards, cabirols i daines. També hi ha molt de porc senglar (com a tota Catalunya); la resta de mamífers existents són el conill, la llebre europea, a més de guineus, teixons, fagines, gats fers, martes i musteles, tot i que les tres darreres en una proporció més petita. Pel que fa a aus, s’hi troba el picot negre, el mussol pirinenc i la becada (totes tres són espècies protegides). També hi ha la perdiu roja, la perdiu xerra, i una bona mostra de grans rapinyaires, amants dels cingles i els penya-segats: el trencalòs, el voltor, l’aufrany, el falcó pelegrí i l’àliga daurada. Als rierols es troben algunes espècies singulars, algunes d’elles endèmiques: el tritó pirinenc i el cranc de riu ibèric, espècie en franca recessió.
La Brama del cèrvol
L’època de la brama comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d’orina i rascant els troncs amb la cornamenta. A l’època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l’harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel. Els mascles més joves i els individus més dominats, s’esperen fins al final de la brama (moment en que els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores. Cap a mitjans d’octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d’altres femelles fins a la tardor següent.
Que cal fer durant la brama a la RNC de Boumort
Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l’espècie i per tant haurem d’extremar les precaucions per tal d’interferir el menys possible amb l’activitat d’aquest ungulat. Procurar sempre d’anar amb el màxim silenci. Circular sempre per les pistes principals i no l’abandoneu per acostar-vos als animals, per què notaran la vostra presència, deixaran de bramar i fugiran. Us recomanem que busqueu un punt on hi hagi una elevada activitat de brama i realitzeu una espera en silenci, d’aquesta forma serà més probable que feu alguna observació interessant.
Lo Tarter dels Minairons
L’hereu de la Borda del Feu, una masia de la Guàrdia d’Ares, tenia el canut dels minairons. Un matí anava amb el seu mosso a la fira d’Organyà per comprar una mula. Quan ja eren a la Collada del Pillat, l’amo es va recordar que s’havia descuidat el canut a casa i hi va fer tornar el mosso:
—A sota del meu matalàs —li va dir—, hi trobaràs un canutet d’agulles. Vés-lo a buscar, però sobretot, no l’obris. No el destapessis per res del món!
El mosso, cames ajudeu-me, va tornar a la masia. Va agafar el canut i, picat per la tafaneria, va voler esbrinar què coi hi guardava el seu amo allí dintre. De tornada, quan tot just si havia travessat el barranc, va obrir el canut. En traure el tap, va sortir un raig de minairons que feia feredat de sentir: «Què farem, què direm? Què farem, què direm?», brunzien neguitosos davant dels seus nassos com un eixam de mosquits. El mosso, tot desconcertat, no sabia cap on girar-se. Finalment se li va ocórrer de dir:
—Agafeu tots els rocs que trobeu i atartereu-los allà dalt.
Com emportats pel follet, els minairons es van afuar cap a l’indret que el mosso els assenyalava i, en un batre d’ulls, hi van traginar totes les pedres de la muntanya. Immediatament, van tornar a arremolinar-se damunt del seu cap: «Què farem, què direm? Què farem, què direm?», rondinaven cada cop més neguitosos.
—Doncs ara… —rumiava el mosso—. Doncs ara, fiqueu-vos dintre del canut!
En un ai, van colar tots per l’ull del canut, com si se’ls xuclés un remolí del riu. El mosso va enroscar el tap ben enroscat i va respirar tranquil. Encabat, va continuar el camí, fins que va trobar l’amo que ja l’esperava a l’Arreposador de Cabó.
L’endemà al matí, l’amo treia foc pels queixals.
—Què reïres de Déu me’ls hi vas fer fer ahir als minairons?
—Jo? No re… No el vaig pas obrir, el canut —balbucejava el mosso.
—No ho neguis, que bé m’ho he prou trobat aquesta nit. Estaven xops de suor.
—Perdoneu la meua tafaneria —va confessar finalment el mosso—. No sabia què mana’ls, i al final, els vaig dir que traginessin rocs.
—Doncs tu sí que has tornat a nàixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, t’haurien fet la pell allí mateix.
Des de llavors, l’indret del bosc on van actuar els minairons, es coneix com el Tarter dels Minairons. Són unes garberes de rocs i camals, allargassades com un riu i situades al mig del bosc, a l’altre cantó del barranc de la masia del Feu.
Rodamots: http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=minairons
Serveis per a una aventura autònoma
Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, (Ronda. Sant Martí 2-6 25006 Lleida). Guarda Major: Modesto.
Refugi Cuberes (casa Miró). Refugi: 973 25 24 39. Reserves: 973 66 20 56 / 619 847 866. info@refugicuberes.com. http://www.refugicuberes.com/
Hortoneda. Casa Toni. Turisme rural. 973 681 259
Organya
Tots els serveis
Habitacions Can Rafeló. 15 euros dormir en la primavera de 2013. 973 38 31 94
Spaibike. Reparació btt. 661 203 904. spaibike@gmail.com. Molt competents. Josep Capdevila.
Taxi. Sílvia: 609 464 163