Route 17. Prats de Mollo
Aquesta ruta ens permetrà conèixer els voltants de Prats de Molló. Es basa en la ruta 17 del centre BTT d’Arles sur Tech. Es pot fer en un dia malgrat els més tranquils preferiran fer-la en dos. Es complementa amb Colls de retirada el que permet passar un cap de setmana fantàstic a aquest poble tan significatiu.
La festa de l’ós de Prats de Molló és molt vistosa i celebra, anualment, el despertar de la primavera. Els veïns de la població es vesteixen d’óssos i de caçadors i fan un bon tiberi al Fort de la Guàrdia. Havent dinat, els óssos, untats amb una mescla de sutge i oli, miren d’embrutar els assistents a la festa, enmig de corredisses. Una mica més tard apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc, que també empaiten i enfarinen les noies. Quan els óssos cauen a mans dels caçadors, els barbers els afaiten, per representar la castració de l’animal. El ball de l’ós, en què els protagonistes ballen al so de la cobla, posa fi a la festa.
Als anys 70 un s’implantà un centre per a la pràctica d’esports d’hivern a la falda sud del massís del Canigó, entre les cotes 1700 i 1850. La pràctica d’esquí alpí estava servida mitjançant dos telesquís, i l’esquí de fons també hi era possible. Deixà de funcionar el 1997.
Sortirem per la carretera al coll d’Ares i la deixarem per una pista asfaltada a la dreta a 1.4 km. A la maison forestal prendrem la pista de terra que ens permet pujar fins l’amagada ermita de Santa Margarita. Seguim cap a la nostre dreta per sota de la carena fronterera fins arribar a la Tour de Mir. La panoràmica des de la torre és molt interessant i, el que era important amb motius defensius, es divisen les Torres de Cabrenys.
Busquem un corriol que seguirem fins pràcticament Prats de Molló (uns 20 kms). A Prats ens dirigim per carretera cap a La Preste i ens desviem a l’alçada de Saint Saveur. Remuntem la pista que deixem a la corba de Can Pitot per anar a buscar el coll del Miracle. Al coll podem triar entre baixar pel corriol balisat btt amb trams molt tècnics (ull no al track; segiu les fites btt) o seguir per la pista donant una mica més de volta.
La invasió des de Prats de Molló fou un intent d’invasió militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d’Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de Sant Llorenç de Cerdans; l’altra, des del coll d’Ares, — que havien d’ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.
El pla de l’atac consistia en crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya Nord i Catalunya Sud) i s’endinsarien per camins de muntanya fins a prop d’Olot, on se’ls hi afegirien diversos grups més vinguts de l’interior. Un cop reunits, l’estratègia marcava caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per atacar les casernes de la Guàrdia Civil i dels carrabiners de l’exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l’acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la República Catalana mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien. S’esperava que, en rebre la notícia de l’operació, el poble català se sublevés contra l’Estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les Guilleries on s’instal·laria el campament base i es prosseguirien les operacions.
La idea sembla que va ser del propi Macià, qui havia estat coronel de l’exèrcit espanyol, i la decisió de dur-la a terme la va prendre la direcció d’Estat Català a l’exili francès, que era repartida en tres llocs. A Bois-Colombes (Alts del Sena) hi era Ventura Gassol i Rovira, Josep Bordas de la Cuesta, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Rovira i Canals, Josep Marlès i Sans i Martí Vilanova i Purcallas; a Tolosa de Llenguadoc hi eren Roc Boronat i Font i Juli Figueres, i a Perpinyà Artur Coromines i Josep Esparç.
Van intentar formar una mena d’exèrcit d’Estat Català amb desertors de l’exèrcit i exiliats. Per al seu finançament, el 23 d’abril del 1925 Macià va emetre l’Emprèstit Pau Claris (8.750.000 pessetes) que fou finançat pels catalans d’Amèrica. Macià nomenà com a lloctinents Josep Bordas de la Cuesta per a les qüestions polítiques, Josep Carner i Ribalta i Ventura Gassol i Rovira per a les de propaganda, Josep Rovira i Canals, Martí Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carrió, Roc Boronat i Ferran Arqués per a les militars. A l’interior s’encarregaven de captar voluntaris Jaume Aiguader i Miró i Amadeu Bernadó i Calcató.
També aconseguí que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d’ells veterans de guerra, com Ricciotti Garibaldi jr i Arturo Rizzoli, que també actuarien com a instructors militars. Aquests dos s’oferiren a comprar armes amb Boronat i Rovira, que foren amagades a vila Denise, llogada per Esparç. Macià era partidari de no dur a terme cap acció fins tenir reclutats i preparats entre 400 i 500 voluntaris, però les rivalitats entre els diferents dirigents del partit (com Daniel Cardona i Civit) per a obtenir el suport dels catalans d’Amèrica i el fet que els sectors més joves i radicals (Bandera Negra) duguessin a terme el fracassat complot del Garraf van empentar Macià a donar el vist i plau a l’operació abans de l’esperat. El 30 d’octubre del 1926 Macià va donar ordre de mobilització i començaren l’entrenament militar a Sant Llorenç de Cerdans.
Ricciotti Garibaldi resultà ser un agent secret de Benito Mussolini i advertí de les intencions a les autoritats espanyoles, qui en van advertir a les autoritats franceses. El 4 de novembre del 1926 avortaren l’intent. Van detenir a Estagell els grups que procedents de París i de Tolosa de Llenguadoc es dirigien a Sant Llorenç de Cerdans (on hi eren amagades les armes), mentre que a vila Denise (Prats de Molló) hi eren detinguts Macià i el seu estat major.
El 15 de novembre uns 86 reclutats foren deportats a Bèlgica i 42 més foren detinguts per a ser jutjats, dels quals nou eren italians. Finalment, però, només 17 foren duts a París per ser jutjats: el propi Macià, Josep Bordas de la Cuesta, Roc Boronat, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Esparç, Ventura Gassol i Rovira, Josep Moragues, els germans Josep Lluís i Pere Morella, Abelard Tona i Nadalmai, Josep Rovira i Canals, Arturo Rizzoli, Martí Vilanova, Josep Fontbernat i Verdaguer, Ramon Fabregat i Arrufat i A. Coromines.
Tots 17 foren processats el 20 i el 22 de gener del 1927 a París. El seu advocat defensor fou Henri Torrès. Macià se’n va declarar únic responsable i va fer una declaració de principis en nom de tots, basada ens els principis d’independència, democràcia i revolució. Això va donar al procés molt de ressò, de manera que féu conèixer arreu d’Europa el problema de Catalunya i la figura de Francesc Macià, qui assolirà el lideratge del nacionalisme català. Finalment, tant Macià com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de presó, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/R17Prats TourMir Prats Miracle Prats.gpx”]
Fitxa tècnica
Distancia: 43 km
Altura màxima: 1534 m
Altura mínima: 741 m
Desnivell acumulat: 1544 m
Dificultat tècnica: A la baixada des de la Tour de Mir. Es pot fer més trialera al Coll del Miracle.
Exigència física: Mitjana.
Observacions: Circular. Es pot partir en dos a Prats de Mollo. Es pot fer més trialera al Coll del Miracle. Evitar el període més fred de l’hivern.
Serveis per a una aventura autònoma
SITUACIÓ I ACCÉS
Podem accedir a Prats de Molló per la C-38 des de Camprodon, saltant pel coll d’Ares. També podem passar per La Jonquera i remuntar la vall del Tec des de Ceret per la D-115.
ON DORMIR
Prats de Molló
Maison Mauro: Chambre et table d’hôtes: 06 14 62 63 21; www.lejardinsecret66.fr; maisondhoteslejardinsecret@gmail.com.
Residencia de Gerard Coromines: + 00 34 68 39 72 74
Restaurant Le Sud: 3, rue Porte d’Espagne.
Oficina de Turisme: www.pratsdemollolapreste.com
Col de Ares/ Prats de Mollo/ Lamanère
Ermitage Notre Dame du Coral: 04 68 55 33 94
Molló
Restaurant l’Enclusa: 972 74 02 65
CARTOGRAFIA, BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
Canigou, Carte Nº 10 Pyrénées, Esc. 1:50.000 IGN
Puigmal – Costabona, Pirineus Nº 20, Esc. 1:50.000 ICC i Rando Éditions
Amades, J. (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed Selecta.
Prats de Molló. Entre història i memòria. Biblioteca de Catalunya Nord VI. Perpinyà: ICRECS. 2007
Els Fets de Prats de Molló