100 cims btt: Cadí
El Cap de l fesa (la torreta del Cadí) i El Goleró
Torreta del Cadí
’100 cims de la FEEC’: nº 264
’100 cims de l’ICC’: nº 89
Betetistes dels Pirineus: 5
Altitud: 2.562 m
Data ascensió: 10 setembre 2016
Ciclable: Fins els 2.382 m
Cap de la Fesa
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1012
Altitud: 2.382 m
Data ascensió: 10 setembre 2016
Ciclable: si
El Golerò
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1013
Altitud: 2.044 m
Data ascensió: 10 setembre 2016
Ciclable: si
L’objectiu d’avui és pujar al Cap de la Fesa, un cim de 2.382 m que no pertany al repte dels 100 cims de la FECC ni a la llista de cims emblemàtics de l’ICGC. Una vegada a dalt, podem deixar les bicis i arribar a peu fins al Cap de la Costa Verda i la Torreta del Cadí (i diem a peu perquè la normativa del Parc Natural del Cadí-Moixeró prohibeix pedalar fora de pistes). La Torreta del Cadí (2.562 m) és el cim número 264 del repte de la FEEC i el número 89 dels cims emblemàtics de l’ICGC (vèrtex geodèsic 275083001). De baixada, podem acostar-nos al Goleró, un turó arrodonit que supera els 2.000 m, però què és absolutament anònim. El punt de sortida és el poble d’Adraén (a 1.430 m d’altitud; uns 15 habitants), un nucli de població del municipi de la Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Alt Urgell. Es troba a la capçalera del riu de Bona, en un coll, sota el cap de la Fesa, el cim més occidental de la Serra del Cadí. La Serra del Cadí es troba a les comarques de l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. S’estén d’oest a est des del coll de Bancs fins al coll de Tancalaporta, separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà. Popularment, hom estén el nom de Cadí al Cadinell i al Pedraforca. La totalitat del Cadí forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra de Moixeró, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada.
Sortim d’Adraén (font a la carretera) baixem per la carretera fins a trobar una pista clara i senyalitzada com a ruta del Centre BTT de la Seu d’Urgell, en bon estat i que puja amablement fins a la collada del Pelat i el Prat Major (2.040 m). Per las pista veiem cartells Indicant que estem a una zona d’especialment protegida per a la conservació de l’orquídia Orchis spitzelli. Encara pugem fent llaçades, però la pista és molt més pedregosa fins al coll entre el cap de la Fesa i la torreta del Cadí a on s’acaba. Deixem les bicis a aquest coll per preservar aquest espai natural protegit i seguim a peu els senyals del PR-C 122, passem per sota del cap de la Costa Verda i arribem a la torreta del Cadí. Des del cim es pot apreciar la diferència entre la cara sud i la cara nord de la serra del Cadí. Mentre que cap al sud trobem un pendent més o menys suau i constant, el vessant nord cau vertical fins a la plana.
Tornem pel mateix camí al coll a on hem deixat la bici i tirem a peu cap al vessant sud, al cap de l’Orri (2.375 m) i al cap de la Fesa (2.382 m). També tenim bona panoràmica de la plana i les muntanyes circumdants inclosa la torreta del Cadí. Pràcticament, no hi ha desnivell per superar, però tampoc camí, unes esporàdiques fites ens ajuden però tampoc són necessàries perquè el cim s’albira (si no fa boira). Per respecte, anem i tornem a peu. Comencem a baixar i al Prat Major ens desviem a l’esquerra per anar a l’arrodonit cim d’El Goleró (2.044 m). Aquest turó calcari té un rellevant interès geològic. Els que no entenem ens hem de fixar per distingir les dolines, què són depressions més o menys arrodonides amb parets en forma d’embut, situades en una plana càrstica com és el Goleró. La formació de dolines és deu a la dissolució de la roca calcària per l’aigua i l’enfonsament parcial del sostre del sistema càrstic. L’aigua de pluja, quan està carregada de CO2 procedent de l’atmosfera i dels sòls, té un caràcter lleugerament àcid, que li augmenta la capacitat de dissolució del carbonat càlcic, component majoritari de la roca calcària. Per aquestes contrades es troba el jaciment del Goleró amb dos forns metal·lúrgics d’època romana del que seria el jaciment romà més alt de Catalunya, evidenciant la presència de l’administració romana en terres del Pirineu, en espais altimontans, contràriament del que es pensava.
Tornem a la pista principal i poc després de la bassa a la collada del Pelat trenquem a la dreta per pista estreta amb algun baixador important i enllacem amb la pista de la petita ermita de Sant Salvador d’Adraén a l’alçada de la colla de la Mà. Només hem de seguir avall, amb un parell de curtes remuntades, un mas abandonat (cortal del Porta), deixant el barranc de Sant Salvador (capçalera del riu de Bona) a l’esquerra per arribar a Adraén baixant un tram de carretera. Observacions: És curiós veure la construcció de ferro per ferrar els bous i les vaques que hi ha a Adraén.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/La Fesa Torreta del Cadí.gpx”]