100 cims btt: Bellmunt
Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks. Si voleu cap track podeu contactar amb: xaviercarbonell222@gmail.com
El santuari de Bellmunt i el castell de Montesquiu
’308 cims de la FEEC’: 6
100 cims de l’ICC’: 2
Betetistes dels Pirineus: 100
Alçada: 1.248 m
Data ascensió: 2 febrer 2017
Ciclable: si
Una excursió fantàstica i variada que combina trams de corriol al costat del riu Ter amb pujades exigents, trams asfaltats, un santuari (bar restaurant i hostatgeria), el castell de Montesquiu i un poble com Vidrà. Bona ambient de muntanya i rouredes. Abans de tornar a Sant Quirze tenim l’oportunitat de visita el castell de Montesquiu. Observacions: Es pot combinar amb l’excursió del castell de Milany i fer dos cims emblemàtics en un dia.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Quirze Besora Bellmunt Vidra Montesquiu.gpx”]Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: Quirze Besora Bellmunt Vidra Montesquiu
Punts de referència: Sant Quirze de Besora, riu Ter, Santuari de Bellmunt (bar restaurant), coll de Hi era Massa, Vidrà, els Ferrers, castell de Montesquiu.
Accés al punt de sortida: Estació de Renfe de Sant Quirze de Besora. A Sant Quirze de Besora s’accedeix per la C-17 entre Vic i Ripoll.
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), que està ubicat al cim de la Serra de Bellmunt. Disposa d’un mirador des d’on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura. Junt al santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots ells edificats sobre roca viva. Es pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i des de Vidrà a peu.
El castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a ‘de Colobrer’ i després ‘de Montesquiu’. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu. Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta família al segle XVII. Una segona renovació es féu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí. Al segle XX es converteix en mansió residencial en perfecte estat però molt modificat respecte a l’edifici original. La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d’una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d’un empenyorament. Aquesta casa forta fou inicialment, i amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic. Per exemple, el 1714, en plena Guerra dels catalans, els supervivents valons del combat d’Arbúcies hi van ser retinguts. La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar el 1770. El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella. La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents. Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l’any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella. Avui forma part d’una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.