La Molina – Planoles- Creu de Meians

Sortim del barri de l’estació de tren de la Molina (1.420 m). Comencem a remontar per carretera però en una corba a dretes, prenem una pista de terra a l’esquerra, passem al costat del Refugi del CEC (tancat en espera d’obres) i trobem de nou la carretera que puja a les pistes. Seguim la carretera fins que a les instal·lacions del Roc Blanc prenem una pista/pista d’esquí fins la Collada del Pedrò 1.820 m). Enfilem la carretera cap a Castellar d’en Hug i el Coll de la Creueta però ens desviem cap a l’esquerra per una pista que travessa uns prats i arribem a la Collada (1.800 m). Prenem la pista asfaltada de la transpirenaica clàssica per baixar a Toses i a Planoles (1.140 m). Sortim de Planoles pel mateix track que la Cursa del Pas del Lladres, per pista i desprès per pista i sender tècnic fins Dòrria (1.520 m) i per pista franca i un curt tram de roderes fins el Coll de la Creu de Meians (2.000 m). Al Coll deixem la pista principal, creuem la tanca i seguim el GR-11 per un camí i sender amb trams incomodes fins el Coll Marcer (1.980 m) a on trobem una bona pista que baixa fins el Pla de les Forques (1.700 m), la carretera de la Collada (1.540 m) que creuem i per pista asfaltada arribem a La Molina.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Molina Planoles Dòrria Meians Molina.gpx”]

Fitxa tècnica

Punt de sortida/ arribada: La Molina. Distancia:  57 km
Altura màxima: 2.000 m. Altura mínima:  1.120 m. Desnivell acumulat:  1.350 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Trams tècnics per arribar a Dòrria i de La creu de Meians al Coll Marcer.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular. Es pot arribar en tren a La Molina. Comparteix el punt de sortida amb la Transcatalunya de Probike.
Estacions: La Molina – Collada de Toses – Planoles – Dòrria – Creu de Meians – La Molina

El municipi de Planoles, està format pels pobles de Planoles i de Planès. A més hi ha 6 veïnats o nuclis dispersos (Can Fosses, Les Casetes, El Molí, Cruells i el Serrat, l’Aspre, i El Puig). El poble de Planoles està situat a la Vall de Ribes, al Ripollès. El municipi de Planoles s’estén en una franja de Nord a Sud, ocupant transversalment la vall intermitja del riu Rigard, que s’obre d’est a oest. Aquesta peculiar disposició fa que el territori del municipi tingui dos parts ben diferenciades, una a l’obaga, i una altra al sol, el que confereix al municipi una gran riquesa i varietat d’espais i formes de vida. Aquesta riquesa es veu reforçada per un clima particular, propi de l’alta muntanya mediterrània, caracteritzat pel Sol i la humitat que proporcionen les pluges. És un clima propici per al desenvolupament d’una vegetació exuberant, que acull infinitat de formes de vida tan vegetals com animals, algunes excepcionals per la seva raresa, altres últims exemplars d’espècies en perill d’extinció. A tocar del terme municipal de Planoles trobem, un altre espai protegit: Les Obagues del Rigard.

El terme municipal es veu atravessat per dues grans vies de comunicació: La carretera N. 152 (la mítica “Collada de Toses”), i la via del Ferrocarril Transpirenaic, que igual que la carretera uneix Barcelona amb Puigcerdà. Les dues són obres d’enginyeria cabdal a la seva època, que seguint les antigues vies tradicionals de comunicació entre la conca del Ter i la Cerdanya, van trencar l’aïllament que històricament havien imposat les dificultats en la comunicació a través d’unes muntanyes imponents de clima extrem a l’hivern. Aquest aïllament històric ha ajudat a conservar els principals valors d’un territori que durant l’alta edat mitjana va ser bressol d’una nova cultura amb una acusada identitat, que poc a poc es va estendre pel que avui és Catalunya. Fins als nostres dies han arribat com a testimoni d’excepcional bellesa i valor artístic d’aquella època unes esglésies romàniques que conserven al seu interior tota l’espiritualitat dels seus creadors.

Les antigues cases, caracteritzades per la rusticitat i senzillesa de la pedra i la llosa, tenen com a contrapunt boniques cases d’estiueig, els propietaris de les quals s’han vist atrets pels infinits valors naturals d’uns paisatges esclatants de verd tot l’any, excepte a l’hivern, quan la neu cobreix la vall de blanc, fent dels esports d’hivern, i en concret l’esquí, la principal activitat d’oci, que es pot practicar a les veïnes estacions de Núria, Massella i La Molina.

El municipi de Toses comprèn els pobles de Toses (61 h), Fornells (27 h), Dòrria (17 h) i Nevà (52 h) a la comarca del Ripollès. Els pobles de la vall de Toses ‘saben contemplar el pas del temps amb la saviesa d’una immutable bellesa’. El poble de Dòrria en el cens de 2009 comptava amb 17 habitants. És un dels pobles més elevats de Catalunya, a una altitud de 1.550 m, en un coster enlairat sobre la vall del Rigard, al vessant del solell de la Serra de Gorrablanc. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la seva bellesa i la conservació de les pintures romàniques de l’església de Sant Víctor. És també un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. Dòrria apareix documentada ja com a Duaria, l’any 839 dC., i l’actual església de Sant Víctor va ser consagrada l’any 903, pel Bisbe Nantigís d’Urgell, pel que durant l’any 2003 es commemoraran els 1.100 anys d’aquell fet. Amb una gran riquesa ramadera per les extenses pastures de les que sempre ha disposat, Dòrria va arribar a ser una parròquia tan important com la de Toses, i durant els segles XVII i XVIII era on es reunien els regidors del municipi de Toses.  Atravessat pel camí reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pels fets històrics que hi succeïren i al qual s’ha superposat el GR.11, el poble és un indret privilegiat per la seva situació enlairada des del qual es té una gran panoràmica de la Vall de Ribes.

El poble de Toses està situat a 1.444 m. d’alçada, al fons de l’estreta vall que forma la unió dels diferents torrents que davallen de les capçaleres del Rigard, al peu de la muntanya de Meians. Essent un dels més antics de la Vall de Ribes, el poble de Toses, citat ja al 839 dC. com a Tosos, era el centre jurisdiccional de la seva vall. Concretament ho era el Castell de Toses, que està a un quilòmetre per sobre del poble, pertanyent als Urtx, família noble de la Cerdanya, i ben documentat des del segle XIII.  Les cases de Toses, moltes restaurades recentment, tenen una disposició esglaonada, i donen una aparença fortificada a la població. L’arquitectura de Toses, amb trets particulars respecte els de la resta de la vall, destaca per la proliferació d’arcades, que ennobleixen el seu paisatge. Un altre tret característic, són els porxos, edificacions dedicades a l’ús agrícola i ramader que es troba al costat de cada casa formant un petit pati. La seva història recent està molt lligada a l’obertura de l’estació del ferrocarril transpirinenc.

A l’estació d’esquí de La Molina s’hi va construir el primer telecadira d’Espanya. Hotels, alberg juvenil, bar i restaurants.