LLacs pirinencs
Aquest és territori de les grans ascensions al llacs dels Pirineus. Casi sempre s’ha de culminar l’ascensió caminant, bici al coll o al costat. Són excursions somni, boira, esforç i fantasia. Trobareu bruixes, delfos, sirenes, peixos i molta plata. Ens agrada la muntanya, les altures, l’espectacle, el repte i l’aventura. Un privilegi a l’abast de molts pocs.
Vall d’Aran: L’Etang Long de Liat; L’Etang de Montoliu; Saboredo, llac i refugi
Couflens: Areau, llac i refugi
Conflent: Gorg Estelat; Gorg Negre
Vall Fosca: Llac de Filià
Ariège: Volta i llac de Querigut; Étangs de Rabassoles, Bleu i Noir
Bigorre: Idíl·lica al llac de Payolle; Le lac d’Artigou
Pallars Sobirà: Els llacs de Closell, Naorte i Certascan
Etang Long de Liath
Sortim del poble Salardú (1.268 m) cap al poble de Baguergue (1.419 m) per carretera. Superem el poble i continuem per la pista asfaltada al seu començament. Poc desprès de creuar el barranc de Santa Margalida (1.500 m) i poc abans de la Borda dera Lana i dera Ribèra, seguim per la pista de la dreta amb un canvi notori de pendent. Superem la Cabana des Calhaus, les mines abandonades de Plan de Thor (2.060 m) i una mena de collet. La pista termina en un pla amb una barrera (2.080 m) i la Cabana deth pas estret. Superem el primer tram del camí arrossegant la bici i a l’arribar al coll ens desviem a la dreta per un corriol/pista senyalitzat per senderistes. Ja divisem l’Etang Long de Liat a 2.140 m d’alçada al que arribem mig roderes mig intuïció.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CLETANGLIAT.gpx”]
Punt de sortida/ arribada: Salardú. Distancia: 35 km, anada i tornada.
Altura màxima: 2.140 m. Altura mínima: 1.260 m. Desnivell acumulat: 1.050 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor de maig a octubre. És un ruta magnífica, ciclable 100% excepte un tram curt al final de la pista. Tornem a Salardú pel mateix camí. Pista força transitada per 4×4.
Naut Aran (nombre aranés que significa “Alto Arán”) es un municipio de la comarca del Valle de Arán. Se formó en 1967 por la fusión de los de Arties, Salardú, Gessa, Tredòs y Bagergue. Es el municipio más extenso de todo el Valle de Arán. La capital es el pueblo de Salardú y comprende nueve entidades municipales: Arties, Bagergue, Garòs, Gessa, Montgarri, Salardú, Tredòs, Unha y Baquèira.
Salardú (597 h) és la capital del municipi de Naut Aran en una elevació rocosa a la dreta del riu Garona, i a on conflueix amb el riu Unhòla. Donada la seva situació estratègica a l’entrada de la Vall pel port de la Bonaigua, donà lloc que des de l`època medieval la vila fos fortificada. A la part alta, on avui hi ha l’església, hi havia el castell de Salardú, la torre mestra devia ser l’actual campanar. Avui resten escasses restes de la fortificació prop de l’absis de l’església parroquial de Sant Andreu. El campanar, un dels més sobresortints de la Val, és de planta octogonal, del segle XV i forma un cos a part de l’angle SW és molt esvelt i proveït de sageteres que li donen un caràcter defensiu.
El poble de Bagergue (63 habitants) es el més enlairat de la Val, situat al sector més meridional de la vall de l’Unhòla. Pel seus carrers empedrats i endreçats, es pot anar tot passejant a visitar el museu particular “eth corrau”, una mostra de 2.500 objectes que reflecteixen una cultura, unes tradicions, un món laboral i artesà ancestrals. De planificació de Política Territorial depèn el projecte del nou accés a l’estació d’esquí de Baqueira des de Bagergue, que podria terminar amb la pista d’accès a Montgarri que utilitzem els betetistes.
Refugi “Juli Soler i Santaló”: Tel: 973 64 50 16
Albergue Era Garona: Tel: 973 64 52 71
Etang de Montoliu
Sortim del poble de Salardú (1.268 m) cap al poble de Baguergue (1.419 m) per carretera. Superem el poble i continuem per la pista asfaltada al seu començament. Poc desprès de creuar el barranc de Santa Margalida (1.500 m) i poc abans de la Borda dera Lana i dera Ribèra, seguim per la pista de la dreta amb un canvi notori de pendent. Superem la Cabana des Calhaus i a les mines abandonades de Plan de Tor (2.060 m) deixem la pista principal i prenem un camí/ corriol que ens portarà fins el Llac de Montoliu.
Podeu transformar la ruta en irrepetible si, com vam fer nosaltres, puges fins les mines abandonades, superes la collada Nera i baixes fins la pista que dona accés a Montgarri. És una opció excel·lent per senderistes i per tenir l’anhelada trobada amb el os però és poc ciclable. Altre opció, sembla ser més ciclable, és anar al coll de Montoliu i baixar el sender més fressat fins la pista de Montgarri.
Punt de sortida/ arribada: Salardú. Distancia: 30 km, anada i tornada.
Altura màxima: 2.140 m. Altura mínima: 1.260 m. Desnivell acumulat: 950 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor de maig a octubre. És un ruta magnífica, ciclable 100% excepte un tram curt al final de la pista. Tornem a Salardú pel mateix camí. Pista força transitada per 4×4 fins la desviació al llac.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CLMontoliu.gpx”]
Llac i refugi de Saboredo
Sortim de Salardú (1.268 m) per la rotonda de la carretera nacional i prenem cap a l’esquerra. Abans del poble de Baqueira trenquem a la dreta buscant la pista de Ruda. també és possible anar per tredòs però no ho tenim trackejat. Passem per sota del poble de Baqueira i seguim per la pista en bon estat i, excepte un tram molt dur desprès de creuar el pont del Ocampo (1.700 m) molt assequible. La pista es transforma en un camí que seguim per sobre de les pedres. Arribem a un pla i poc abans de que s’acabi el camí (2.100 m) prenem el corriol que porta al Refugi de Saboredo (2.310 m). Bici a l’esquena en creu fins el refugi i el llac. Formaria part de les rutes irrepetibles de no ser per l’oportunitat única que representa l’entorn del llac, el bany i l’acollida que ens brida el guarda del refugi.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CLSaboredo.gpx”]
Punt de sortida/ arribada: Salardú. Distancia: 34 km, anada i tornada.
Altura màxima: 2.310 m. Altura mínima: 1.260 m. Desnivell acumulat: 1.230 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: El camí quan s’acaba la pista de la Ruda
Observacions: Millor de maig a octubre. Tornem a Salardú pel mateix camí. Pista força transitada per 4×4.
Refugi Saboredo: +34 665 289 896
Etang i refugi d’Areau
La pujada a l’Etang s’inicia a al poble de Couflens. La pista comença asfaltada i es va degradant a mida que passen els km. El GR-10 va resseguint aquesta mateixa pista. A Couflens (700 m) creuem el pont sobre el riu, al costat del cementiri, per iniciar la remuntada. Desprès del Coll de la Pause (1.527 m) la pista segueix en llacets. A la cota 1.900 trobem l’Estany d’Areau a on la federació francesa de muntanya construeix un refugi en el recorregut del GR-10 (al mateix indret a on havia un refugi forestal estratègicament situat). Podem continuar pujant per pista fins el Port d’Aula (2.260 m).
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CL Areau.gpx”]
Punt de sortida/ arribada: Couflens. Distancia: 27 km, anada i tornada.
Altura màxima: 1.920 m. Altura mínima: 700 m. Desnivell acumulat: 1.230 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap remarcable.
Observacions: Millor de maig a octubre. Anada i tornada. Forma part de la transfronterera Montgarri – Salau – Aula. Es pot continuar pujant per pista fins el Port d’Aula.
Couflens/Salau: Auberge Les Myrtilles, Ariège Pyrénées. Tel : (33) 05 61 66 82 58
Gîte d’étape de Rouze. Sur el GR-10. (33) 05 61 66 95 45
Gorg Estelat
El Gorg Estelat (o també Lac de Nohèdes) és un estany d’origen glacial al municipi de Nohèdes, al Conflent. És el més gran dels “gorgs de Noedes”, a la capçalera de la vall del mateix nou, al peu de la serra de Madres. La seva aigüa acaba desguassant a la Tet. La llegenda fa que els gorgs de Noedes eren indrets temuts pels pagesos, que s’estaven de llançar-hi pedres per por de desencadenar tempestes. El track surt de Prades, passa a tocar el poble de Nohèdes pel mig de la reserva natural. Molt a prop del Col de Portus segueix per la dreta, passa al costat d’un llac més petit (us hem marcat l’entrada al track) segueix fins el final de la pista i una cabana de pastor (Jassa de la Ribe). Continuem a peu fins el llac. Tornem per un cami/corriol en mal estat per sobre d’una antiga conducció d’aigüa fins trobar la pista a les immediacions del Col de Portus. Ens dirigim per pista i carretera cap a Evol i la nacional que ens acosta a Prades.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CL Gorg Estelat.gpx”]
Gorg Negre
El Gorg Negre és un estany d’origen glacial al Conflent. El track surt de Prades, passa a tocar el poble de Nohèdes pel mig de la reserva natural i va a buscar el Col de Portus (parking de cotxes que pujen per l’altre banda, des d’Evol) i, per un camí, una cabana de pastor. Desprès arroseguem la bici fins arribar al llac. Tornem a Prades pel mateix recorregut de pujada. Podem començar l’excursió al poble de Nohèdes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CL Gorg Negre.gpx”]
LLac de Filià
El llac de Filià es troba a la Vall Fosca al nord del Pallars Jussà. La Vall Fosca és un escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals. L’alçada de les seves muntanyes en la part més alta de la vall fan que el sol es pongui molt aviat, a les 6 de la tarda en les èpoques de l’any on els dies són més llargs. Aquesta singularitat n’explica molt bé el seu nom, vall fosca. El riu Flamisell fa d’eix de la vall. Durant el seu recorregut podrem gaudir d’un paisatge constantment canviant que ens portarà fins al capdamunt de la Vall Fosca.
L’Estany de Filià és un llac d’origen glacial que es troba a 2.420 m d’altitud, a la capçalera de la Vall Fosca, al pallars Jussà, al sud-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.És un dels pocs estanys de muntanya del terme que no es troba en una zona lacustre extensa. Aquest estany està aïllat, en els vessants nord-orientals del Pic de Filià.
Seguirem la pista que surt entre el Museu de Cabdella i el poble de Cabdella, la seguirem al costat del riu Filià, passarem la Cabana del vaquer i seguirem una de les pistes d’accés als remuntadors de la projectada estació d’esquí. Haurem de prendre un tram de pista d’esqui fins arribar al llac. Podem descendre pel mateix camí fins el coll o anar pels prats a buscar la pista que ens durà al Coll de (poste indicador). Ens queda un franc descens fins l’ermita de la Mare de Deu del Far i el poble d’Espui.
Punt de sortida/ arribada: Espui. Distancia: 24 km.
Altura màxima: 1.280 m. Altura mínima: 2.420 m. Desnivell acumulat: 1.280 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap remarcable.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
Espui. Casa Sastre. 973 66 30 82
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CLEspuiLlacFiliaEspui.gpx”]
Volta i llac de Querigut
Donem una volta pel pais de Querigut a aprofitem per pujar al seu llac. Sortim del poble de Querigut (1.200 m; restes d’un castell) per una pista que sembla ser forma part dels camins Vauben fins arribar a un coll a la carretera (1.440 m). Seguim el track fins trobar la Ruta Forèstiere Laurenti que seguim fins el corriol (1.720) que puja a l’encisador llac Querigut (1.780 m). Tornem a la pista i la seguim fins les afores d’Artigues. Travessem el poble, passem al costat d’un petit embasament i sortim a una carretera i anem a buscar un camí que ens porta a Rouze (965 m; dos petits ponts Vauben). La visitem breument i tornem per carretera a Querigut.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CL Querigut, volta i llac.gpx”]
Étangs de Rabassoles, Bleu i Noir
El track comença al poble d’Artigues (1.160 m) i passa pel poble de Mijanès (1.160 m). Enfila la carretera del coll de Palleres però en un revolt agafa una pista forestal que seguim fins el pàrquing dels estanys (1.600 m). A partir d’aquí comencem a caminar pràcticament tota l’estona fins els tres llacs, Rabassoles (1.800), Bleu (1.960) i Noir (2.000 m). Hem deixat al track la continuació fins el famós coll de Palleres (2.000) passant per el Pas de l’Ours (2.260) però en aquest tram s’ha de carregar la bici a l’esquena o arrossegar-la al costat; lo més lògic es tornar pel mateix camí.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CL Etang Rabessoles.gpx”]
Idíl·lica al llac de Payolle
Una ruta idíl·lica que amb l’excusa de visitar el llac de Payolle ens permet circular per pistes i camins molt tranquils. Tornem a Sainte Marie de Campan per la departamental D-918. De la sèrie de llacs és la més fàcil.
Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sainte Marie de Campan.
Altura màxima: 1.360 m; Altura mínima: 850 m; Desnivell positiu: 600 m. Distància: 31 km
Le lac d’Artigou
Una nova excursió per gaudir de la btt en espais aèris i corriols. Sortim de la Payolle i anem a buscar una pista que ens porta al coll d’Aspin (1.490 m) sense tocar carretera. Una vegada al coll reculem per fer una ziga-zaga que ens porta a la carena amb vistes esplèndides a la pujada del coll d’Aspin. Seguim per un corriol fins l’Hourquette d’Ancizan (1.564 m). Prenem el corriol del llac d’Artigou, molt freqüentat per senderistes, que surt d’una corba de la carretera. Sorprenentment el corriol és ciclable excepte un tram que ens porta a una petit ‘plateau’. Podem deixar aquí la bici o acabar de pujar al llac. En tot cas, anem a buscar la carena per la que baixarem creuant corriols de bestiar fins les cabanes de Camoudiet a on trobem la carretera que baixa a la Payolle.
Fitxa tècnica
Punt de sortida: La Payolle, una estació turístic al mig del coll d’Aspin
Altura màxima: 1.800 m; Altura mínima: 1.100 m; Desnivell positiu: 1.000 m. Distància: 25 km
Els llacs de Closell, Naorte i Certascan
És impressionant visitar tres llacs pirinencs d’una tacada. Sortim de Tavascan per la pista forestal i a l’arribar a la zona d’aparcament prenem la pista barrada al cotxes (excepte taxis i serveis) cap al petit estany de Closell (2.080 m) al que arribem pedalant desprès de superar la collado d’Estallo. Una curta patejada ens porta a l’estany de Naorte (2.160 m). En aquest punt hem de decidir si fem marxa enrere o si estem disposats a caminar al costat de la bici i atendre a les previsions meteorològiques. L’aigua de tons verdosos, la silueta dels pins al fons retallant-se en les crestes del Sotllo i la fàcil aproximació, han donat a l’estany de Naorte, la fama de ser el més bonic dels Pirineus. I després d’aquest llac de postal, seguirem un bonic camí penjat sobre els lloms dels Canalets, que ens ofereix una panoràmica impressionant. Es tracta d’un sender amb petites pujades i baixades, aixecat amb murs de pedra seca (sense ciment) i que ha aguantat la pressió de la neu des de principis de segle, quan els animals pujaven les càrregues per la construcció del refugi guardat de Certascan. Aquest sender i la baixada del refugi de Certascan (2.236 m) es fan pràcticament a peu (80 i 40 min, respectivament). L’estany de Certascan és un llac d’origen glacial que es troba a la capçalera de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan. El seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds. Vam tenir la sort de coincidir amb biòlegs del projecte Limnopirineus. LimnoPirineus és un projecte LIFE+ Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Closell Naorte Certascan.gpx”]