Occitanos 2026

Aquesta és la pàgina amb els tracks i breu drescripció de les rutes dels dies 18, 19 i 20 de setembre de 2026.

18 de setembre divendres. Dia 1. El Cap i els planells de Campmaior per Arestui i Espot.

L’objectiu d’avui és pujar el Campmaior (2.045 m; vèrtex geodèsic 264072001). Aquest cim no forma part del repte de la FEEC, però supera els 2.000 m i gaudeix d’unes vistes espectaculars. Altra raó per la seva incorporació a la guia és que al llarg de l’excursió arribarem als 2.231 m d’altitud al coll de la Creu d’Eixol. El punt de sortida és a la carretera C-13, a 6 km de Llavorsí (860 m), a la desviació cap al poble d’Estaron. Es pot aparcar just després del petit pont, al costat del riu. Llavorsí (811 m; 350 habitants) és un municipi del Pallars Sobirà a la dreta del riu Noguera Pallaresa a la confluència amb el riu Noguera de Cardós. Formen part del seu municipi pobles com Baiasca, Arestui i Montenertró. El 1985, a les rodalies de Llavorsí es va localitzar un ‘tresor’ de 148 peces de bronze (braçalets, destrals i armes, entre elles). Aquests objectes es poden situar cronològicament al pas dels del segle VIII abans de Crist al segle VII abans de Crist i s’exposen al Museu d’Història de Catalunya.

Des de l’aparcament improvisat tirem per la C-13 en direcció Llavorsí i a 1,3 km prenem a la dreta la carretera asfaltada que puja al poble d’Arestui (1.200 m). Sortim d’Arestui per la carretera asfaltada en direcció Baiasca al marge dret del riu Baiasca i als 2 km agafem la pista de terra que indica a l’Ermita de Sant Jaume. Seguim per aquesta pista, passem una font, deixem el trencant a l’ermita a l’esquerra, un cartell de fusta Clot de l’Ossa i pujant, pujant per pista en bon estat arribem a una font als Plans d’Artigues (aigua abundant). A 1.830 m d’altitud hi ha la cruïlla a l’esquerra per pujar al Piflorit i al Pic de l’Àliga. Arribem al Refugi dels Rasos (o Cabana del Ras) i a la Font de Coms (1.880 m; poca aigua). El refugi està en molt bon estat, però sembla que és d’ús exclusiu del vaquer. A l’alçada del refugi hi ha un petit indicador dels avets centenaris de Pouleda. Segons el cartell es troben a 20 min a peu, però nosaltres els vam buscar i no el vam saber identificar. Deixem enrere aquesta zona de pastures i ens enfilem cap a la capçalera de la vall del Caregue. Som a unes pastures d’alçada amb un ambient increïble d’alta muntanya i amb vistes del coll de Triador, el Montsant de Pallars, etc. De fet, des d’Arestui hem coincidit amb els trams més espectaculars de la travessa del Pirineu per bicicleta de muntanya d’Alfons Valls i Jordi Laparra, una proposta ‘clàssica’ del 1992. Pugem al Cap de Campmaoir (2.045 m; vèrtex geodèsic 64072001). El Cap de Campmaior (que rep el nom de Romadera all Topo Hispania) és el punt a on conflueixen els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d’Àneu i Rialb. A continuació, pugem als Planells del Campmaior (2.060 m; Turó Del Pletiuet segons el Topo-Pirineos 9) que curiosament gaudeixen de millor vista (i més vent) que el mateix cim. Veiem incomptables cims dels Pirineus i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, alguns més fàcilment identificables que altres. Reculem a la pista principal, fem una curta baixada, prenem la pista de l’esquerra (a la dreta aniríem cap a la Borda Feliu i els pobles d’Escart i Escaló). Seguim amunt cap al refugi forestal de Quatrepins per pista en pitjor estat. Al refugi girem a la dreta en direcció a les pistes d’esquí Super Espot. La pista millora considerablement i ens porta al coll de la Creu d’Eixol (2.231 m). Només superar el coll veiem al davant l’estany d’Espot i el pic de Muntanyó i la pala de Sadorn que l’envolten. Tirem avall cap a les pistes d’esquí primer seguint el mateix recorregut de la ‘Pedals de Foc’, una proposta per bicicleta de muntanya molt popular de la zona, el que ens obliga a fer una petita remuntada. Ara seguim avall i ens deixem portar fins al poble d’Espot. Aquí comença una part molt divertida de l’excursió, trencadora amb el que hem fet i que suposa un canvi d’ambient. A Espot (1.340 m) prenem la pista per sobre de la conducció d’aigües i després un corriol abalisat GR al seu inici, l’antic Camí Reial d’Espot. Fantàstic i ‘ciclable’ perquè en aquesta baixada es pedala poc i es ‘cicla’ molt) en un ambient bucòlic i pastoral. Passem per sota de la tubària d’aigua i sortim al poble d’Escaló. Creuem la C-13 i la Noguera Pallaresa i per un corriol abalisat groc (sender local) arribem a punt de sortida no sense haver gaudit abans dels arbres bressolats pel vent.

19 de setembre dissabte. Dia 2. Pobles i bordes de la ribera de Cardós i la Nogueras Pallaresa.

L’objectiu d’avui és pedalar per pistes i corriols indòmits del Pallars. Sortirem de la Ribera de Cardós (a uns 900 m d’altitud) per apropar-nos als pobles de Surri i Anàs a on començarem una boscosa pujada per pista fins al pla d’Arides i el coll d’Orla a uns 1.850 m d’altitud. Començarem a baixar per pista i després per corriol fins a Berrós Sobirà i Berrós Jussà. Per pista encimentada/asfalt baixarem a la Gingueta d’Aneu, Escalarre i Esterri (960 m d’altitud). Comencem la segona pujada del dia cap a Burgo. Passats Burgo i abans de Lladorre prenem una pista a l’esquerra que va pujant fins al trencant al Mont Caro. Del trencant al Mont Caro tenim uns 2,5 km i 200 m de desnivell, aproximadament. Aquest tram és opcional. Aquest tram és opcional. Del trencant baixem a un coll i del coll seguim una pista per quads fins a les bordes de Perafita i Nibrós. Un corriol i un tram final de pista ens acosten al poble de Bonasterre, antesala de Ribera de Cardós. Aquest és un dia excepcional amb dues grans pujades.

20 de setembre diumenge. Dia 3. El pla de Nequa, el Costuix, el pla i coll  de Tudela i els estanys de Estanilles i de Montarenyo.

El punt de sortida és a Ribera de Cardós (a uns 900 m d’altitud), per carretera ens arribem a Ainet de Cardós (950 m), un poble del terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà. Ainet és la seu dels productes lactis Joanet, molt reconeguts a aquestes valls i de l’hotel-restaurant Puitavaca (pren el nom del Pui Tabaca). Sortim en direcció al fons de la vall i de seguida ens desviem per pujar a Arròs de Cardós (1.020 m) i a Esterri de Cardós (1.200 m) per asfalt. A la sortida d’Esterri trobem una barrera del Parc de l’Alt Pirineu perquè la pista era molt freqüentada per cotxes; és una típica pista forestal en bastant bon estat, que va pujant pel mig del bosc. Passem la Font Fonteana i la Font Freda (1.780 m; àrea recreativa). Trobem la pista que puja des del poble de Cassibròs (1.960 m; nova barrera) i arribem al pla de Nèqua a 1.980 m. El pla de Nèqua està situat a la vall d’Esterri de Cardós, vall secundària de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Es tracta d’un prat d’alta muntanya, situat a 2.000 m d’altitud, no excessivament gran situat en una espècie de carena des de la qual es tenen vistes sobre la Vall Ferrera a un costat i de la Vall de Cardós a l’altre. Podem passar una estona en aquest silenciós prat, seduïts per la lectura del conte infantil “Les bruixes del Pla de Negua” d’en Pep Coll o del llibre “Viatge a Nèqua” amb fotografies de Josep Bou i Cinto Gabriel. Es diu que el pla era el lloc escollit per les bruixes per celebrar els seus aquelarres el que li dona un encant especial. Una vegada al pla, ens apropem a una mena de mirador natural (i altar de sacrifici?).

De Nèqua anem a buscar la serra de Costuix per una pista dura i amb trams de fortes rampes. Al punt més alt de la serra no hi ha cap vèrtex ni hem vist cap indicador; pot haver-hi dos pics a la carena de la serra a 2.320 m i a 2.330. Sigui com sigui les vistes del Monteixo i del massís de la Pica d’Estats des d’aquesta pista ‘mirador’ dels Pirineus són espectaculars. Cap al cantó oposat, cap a ponent, sobresurten els pics de la capçalera de la vall de Cardós. Seguim, ara cap avall, fins al no menys espectacular pla de Tudela. Al coll de Tudela coincidim amb el GR-11. Cap a la nostra dreta baixaríem a Àreu, però nosaltres tirem cap a ponent. Estem al camí ramader que unia la vall de Cardós amb la Vall Ferrera. Tirem rectes per buscar el coll de la Pleta dels Ceps i baixem a una pista en bon estat. En aquest punt podem continuar fins als estanys de Estanilles i de Montarenyo (uns 2.600 m de pujada i 200 m desnivell; tram opcional)

Ara seguim avall fins a una barrera del parc de l’Alt Pirineu. Aprofitem l’aturada per anar a contemplar la panoràmica des del mirador del bosc de Boldís (ens hem de desviar uns 500 m de la pista per un corriol força pedalable). Poc després arribem a Boldís Sobirà (1.488 m) i Boldís Jussa (1.341 m). Els dos pobles pertanyen al municipi de Lladorre i estan situats al marge dret del riu de Sant Miquel, afluent del riu Lladorre (que més avall pren el nom de Noguera de Cardós). Uns metres abans del poble de Lladorre i sense travessar el riu Lladorre prenem el camí vell i pel marge esquerre del riu arribem a Lladrós (es creu el riu pel pont de Lladrós). Seguim carretera avall fins a Ainet de Cardós. Alternatives. En arribar a Lladorre es pot travessar el riu i seguir la carretera fins a Ainet de Cardós. Per sentir-se un àliga pirenaica.

Logística.

Nit de dijous: Llavorsí

cotxe de Lllavorsí a Ribera

Nit de divendres i dissabte: Ribera de Cardós