100 cims btt: Cadiretes – Betetistes dels Pirineus

Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks. Si voleu cap track podeu contactar amb: xaviercarbonell222@gmail.com

El Puig de les Cadiretes i el Montbarbat

Puig de les Cadiretes
‘100 cims de la FEEC’: nº 106
‘100 cims de l’ICC’: nº 67
Betetistes dels Pirineus: 1
Alçada: 519 m
Data ascensió: 5 novembre 2016
Cicable: si

Montbarbat
’308 cims de la FEEC’: 100
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 107
Alçada: 328 m
Data ascensió: 12 febrer 2017
Ciclable: si

Puig Ventós
’100 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1038
Alçada: 423 m
Data ascensió: 3 març 2017
Ciclable: si

En aquesta fulla trobareu diverses excursions per pujar al Cadiretes, Montbarbat, Puig Ventós i el Montclar sortint des de Lloret, Llagostera, Tossa de Mar i el coll de Terra Negra.

En aquest cas pujarem al puig de les Cadiretes i al Montbarbat, dos dels 100 cims emblemàtics de la FEEC i al Puig Ventós. El track comença a la benzinera a la carretera C-63, entre Vidreres i la urbanització Torrefortuna, al k 9,3. Un punt alternatiu de sortida és Lloret de Mar però vam escollir l’anterior per raons logístiques.

Punts de pas: Benzinera a la C-63, ermita de Santa Susanna de Caulès, Puig Ventós, cal Mundet, carretera GI-681de Llagostera a Tossa de Mar: collet de Terra Negra, fortes rampes, collet de la Mallorca, desviació a la dreta (ull no tiris avall!!), urbanització Font Bona, GIV-6821, puig Cadiretes, (Tossa de Mar), Gi-681, C-63 (Lloret), hotel Sant Pere del Bosc, cim de Montbarbat, Montbarbat. Observacions: al gener de 2021 vam descobrir que no és necessari arribar al coll de Mallorca; es pot agafar una pista a la dreta uns 300 m abans del coll que ens porta igualment a la urbanització Font Bona i t’estalvies uns metres de pujada (veure track Terra Negra – Cadiretes).

El puig de les Cadiretes o puig de ses Cadiretes és una muntanya de 519 m que es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307108001), una torre de guaita forestal i un jaciment arqueològic. Observacions: Novembre 2016.

El poblat ibèric de Montbarbat es troba en el cim de la muntanya del mateix nom, de 331 metres d’altitud, sobre la Serralada Litoral, a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Lloret de Mar, al límit amb Maçanet de la Selva. La seva situació el fa un lloc estratègic, ja que és una talaia que domina tota la depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l’envolten (Montseny, Guilleries i Cabrerès), la part occidental de les Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, des de Montbarbat es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que comunicava la península Ibèrica amb la resta d’Europa. L’altra era la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l’interior del país per l’eix de la Tordera-riera d’Arbúcies.

El Massís de Cadiretes – l’Ardenya és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva i el Baix Empordà, amb una elevació màxima de 512 metres. Al 2004 es va aprovar la creació d’un Pla d’Espais d’Interès Natural que compren gran part del massís. El massís constitueix una autèntica barrera entre la costa i la plana interior de la Selva. El riu Tordera separa dos conjunts orogràfics definits. Al sud la serra de l’Ardenya limita amb l’extrem septentrional de la serra de Marina, a la banda meridional de la riera de Tossa. Al nord, el massís de l’Ardenya limita amb el massís de les Gavarres. Al seu extrem oriental, a la vora del mar, la serralada cau abruptament, formant penya-segats i cales al llarg de la costa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. La llegenda urbana diu que aquest sector del litoral inspirà a Ferran Agulló per tal de batejar la Costa Brava (http://www.ardenya.org/intro.html).

Puig Ventós. La pujada al Puig Ventós ha guanyat considerable interès amb la construcció del mirador. Hi ha el vèrtex 305108001. (actualitzat desembre 2020)

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cadiretes ventos montbarbat.gpx”]

Llagostera Can Moner Trencada Cadiretes Sant Baldiri Montclar

Cadiretes Montclar

Puig de les Cadiretes
‘100 cims de la FEEC’: nº 106
‘100 cims de l’ICC’: nº 67
Betetistes dels Pirineus: 1
Alçada: 519 m
Data ascensió: 5 novembre 2016, desembre 2020
Cicable: si

Montclar
’308 cims de la FEEC’: 103
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 128
Alçada: 441 m
Data ascensió: novembre 2020
Ciclable: fins coll de Montclar a uns 400 m d’alçada

L’objectiu d’avui és pujar dos cims inclosos en el repte 100 cims de la FEEC: el Puig de les Cadiretes (519 m) i el Montclar (401 m) sortint des de Llagostera a l’extrem meridional de la comarca del Gironès. Llagostera (a uns 160 m d’altitud; uns 8.850 habitants). El castell i l’església de Sant Feliu de Llagostera defineixen la silueta urbana de Llagostera, una de les primeres poblacions a fabricar taps de suro, aprofitant que el terme era abundant en sureres. De l’escorça, se n’extreu el suro. En la primera pelada s’obté el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per elaborar taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es fan, aproximadament, cada 9 -12 anys, manualment, i permeten extreure un suro de qualitat suficient per fer taps d’ampolles de vi i cava. El pas per Llagostera del ferrocarril que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols, l’anomenat Carrilet (1892-1969), va ser clau per importar suro andalús i extremeny i exportar manufactures sureres cap a França. Ara, el Carrilet és un potent impulsor del turisme de bicicleta.

Al Puig de les Cadiretes es puja habitualment des de Tossa de Mar, però l’excursió per fer en bicicleta es quedaria curta. Sortim, per tant, de Llagostera fent una petita volta perquè el pas per sota de la C-35 quan ha plogut acostuma a estar inundat. Anem a buscar can Moner, un dels molins de Llagostera, i anem remuntant el riu Riudara. Continuem pujant fins a arribar a una pista més ampla, la seguim a l’esquerra i quan comença a fer-se pesada ens desviem a l’esquerra per un camí que ens porta al coll de la Trencada. Continuem pujant, passem pel Suro des Llop (no se sap del cert el perquè d’aquest nom, però expliquen que una persona s’hi va enfilar per por d’un llop i que va tardar a baixar perquè l’animal no es movia del lloc) i agafem un corriol que els ciclistes de Tossa han batejat com Birmània que ens porta a l’església d’estil neoromànic de Sant Grau d’Ardenya (servei de restauració a l’estiu). Fem una mica d’asfalt i prenem una desviació que ens porta a passar per sota de Pedra sobre Altra (monument megalític i formació rocosa curiosa) i poc després deixem la pista per un corriol que ens porta a la pista del puig de les Cadiretes. Les Cadiretes es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307108001), una creu metàl·lica i una torre de guaita amb bona panoràmica del massís Ardenya-Cadiretes, la plana de la Selva i els pre-Pirineus. El massís d’Ardenya Cadiretes és un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que es troba a la serralada litoral entre les Gavarres i les muntanyes de Montnegre-Corredor, actuant de límit entre la plana selvatana i el mar.

Una vegada al cim, reculem, travessem la carretera i anem a buscar Can Cabanyes. Estem molt a prop del castell de Montagut, de fet només resta en peu una torre i un pany de paret, i unes antenes i la Trencada. Ara ens enfilem cap a les ruïnes de l’ermita de Sant Baldiri de Solius (inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya), el coll de Sant Baldiri, coll de Ceps i el coll de Montclar. Pugem al Montclar deixant la bici abans de fer la grimpada final. El Montclar està coronat per gran cúmul de pedres i una senyera. Reculem i entre el coll de Ceps i el de Baldiri baixem a una pista que ens porta a Can Duran de Castellar i l’abocador i coll de Solius. Al coll de Solius prenem un corriol que ens marca el descens ben còmode i emboscat cap a Llagostera amb una curta remuntada després de can Pata.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/llagostera moner trencada cadiretes baldiri montclar abocador.gpx”]

Fitxa FEEC Montclar
Fitxa FEEC Puig Cadiretes

Tossa Cadiretes Castell de Montagut sortin de la Terra Negra

Puig de les Cadiretes
‘100 cims de la FEEC’: nº 106
‘100 cims de l’ICC’: nº 67
Betetistes dels Pirineus: 1
Alçada: 519 m
Data ascensió: 5 novembre 2016, desembre 2020
Cicable: si

Castell de Montagut
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 128
Alçada: 500 m
Data ascensió: desembre 2020
Ciclable: si

Aquesta és un altre opció per pujar al Cadiretes. Sortim del coll de la Terra Negra a la GI-681 i baixem a Tossa de Mar seguint el Camí del Pelegrí. Una vegada a Tossa comencem a remuntar seguint el GR fins Cadiretes (trams curts de fortes rampes), reculem una mica, creuem la GIV-6821 que passa per Sant Grau d’Ardenya i que puja des de Llagostera a Cala Salionç, urbanització Font Bona, flanqueig cap al collet de Mallorca i collet de Terra Negra. Observacions: Un punt alternatiu de sortida és Tossa però vam escollir el collet de Terra Negra per raons logístiques i perqué és més ciclista arribar a Tossa pedalant que en cotxe.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Terra negra Tossa cadiretes Montagut urb font bona.gpx”]

El collet de Terra Negra és el coll on conflueixen els termes municipals de Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Vidreres (La Selva) i Llagostera (Gironès). En un determinat punt, coincideixen alhora els quatre termes. Actualment, hom hi ha erigit una fita simbòlica. El collet de Terra Negra és el punt nord-oest d’entrada a la vall de Tossa, a la carretera GI-681 i lloc de naixença de la Riera de Tossa. A Terra Negra es troba la Pedra del Pelegrí, una roca des d’on cada any, des de temps immemorial, el Pelegrí de Tossa es dirigeix als seus acompanyants exclamant per tres vegades el tradicional “Ep! Ei! Hi som tots?” abans d’abandonar el terme de Tossa en direcció a Santa Coloma de Farners.

Castell de Montagut. Hi ha un altre castell amb el mateix nom a prop del poble de Querol a la conca de Barberà. Igual que aquest, només resta en peu la base d’una torre (veure l’excursió Agulles, Castellar, Montagut)
Castell de Montagut.
I encara un altre Montagut, a la comarca del Maresme al municipi de Santa Susanna, la Torre de Montagut, és la torre nº 213 de la línia de torres de Telegrafia Òptica civil, del ramal de Barcelona a la Jonquera (segle XIX). (veure l’excursió Sant Genis de Palafolls, Montagut, Montpalau, Calella, Pineda de Mar)

Terra Negra – Cadiretes

Aquesta és una nova opció per donar-se una volta pel Massís de Cadiretes i, de pas pujar al Cadiretes i visitar l’ermita de Sant Grau. Amb el punt de sortida al coll de Terra Negra, a la carretera entre Llagostera i Tossa, són punts de pas: coll de Terra Negra, pont del ciclista, pistes, (coll de Mallorca), urbanització Font Bona, pas d’en Garrofa, carretera entre Llagostera i Cala Salions, pista d’accés al cim de Cadiretes que aquesta vegada no agafem i que potser una molt bona drecera cap al cim, i continuem per la carretera, Sant Grau d’Ardenya, el Federal, sa Creu de Fusta, pujada per pista balisada circuit btt, puig Cadiretes, seguim itinerari fins lesa afores de Tossa de Mar, cami del Pelegrí amunt fins el coll. Observacions: Un punt alternatiu de sortida és Tossa però vam escollir el collet de Terra Negra per raons logístiques i perqué és més ciclista arribar a Tossa pedalant que en cotxe.